«Monomanía» de Paco y Manolo

La galería Alalimón inaugura viernes 6 de mayo a las 18h la exposición «Monomanía» de Paco y Manolo.

Paco y Manolo son una pareja de fotógrafos que han trazado su trayectoria alrededor del retrato de forma muy personal más allá de los retratados, imprimiendo su propio sello en sus imágenes. La sencillez y a su vez la definición sobre el cuerpo desnudo y el erotismo les llevan a una irreverente mirada de perspectivas y luces naturales, entornos variados y escenas tan chocantes como intencionadamente espontáneas. El cuerpo y la piel como protagonistas de ese paso del tiempo, de esa fugacidad congelada que permite la fotografía y de esa implacable obsolescencia programada que sufre el cuerpo humano, gran protagonista de todo su trabajo. Independientemente de la condición del retratado, su juego sobre la presencia y ausencia del cuerpo, de la desnudez y la provocación, del paso del tiempo y la fugacidad del mismo, su forma de hacer ha ido evolucionando en sus más de 20 años de carrera y con esta muestra dan una visión panorámica sobre la misma.

En «Monomanía» han querido seleccionar entre su archivo para echar la vista atrás y recopilar temáticas y enfoques que les han marcado, que les han llevado a mirar como lo hacen ahora y a desempolvar algunas de sus icónicas imágenes. Una selección en primera persona, desde quien captura la imagen con una perspectiva sobre sí mismo y la mirada que han ido construyendo tocando temas que actualmente vuelven a ser censurados y estigmatizados por la presencia del cuerpo desnudo y de la privacidad del momento elegido para retratar. El cuerpo como tabú y recipiente pero también como testigo del momento congelado que permite y celebra la fotografía. Un momento de disfrute que no vuelve pero que se inmortaliza al mismo tiempo.

De esta forma la exposición se articula a través de lo que se expone y lo que se intuye, de lo que se ve de forma tradicional en la pared, como son «Preludio» o «Memento Mori» a lo que se debe manipular y desembalar para disfrutarse como Los días veloces o su trabajo «Common People» de donde surgió una publicación rompedora en 2004, antesala de sus actuales revistas KINK. Una muestra y colección que se abre al público para interpelarlo, para que sea su discurrir y curiosidad lo que le lleve a disfrutar de la totalidad de la muestra a través de un almacén abierto, un unboxing en directo que nos proponen los autores a través de sus cajas, de sus obras por desembalar y colgar y que llaman a verse con ojos renovados desde sus obsesiones que se han convertido en un icónico repertorio de cuerpos.

Al mismo tiempo que la muestra indaga en la producción fotográfica en formato expositivo desde un prisma más allá de la puesta en pared, en Alalimón pueden encontrarse diversos números de su revista Kink así como la última edición de su publicación. Kink es un fanzine de fotografía de estética homoerótica que por su pequeño formato permite una coherencia visual entre las imágenes y su contenido. El estilo de Paco y Manolo se define por la sencillez, el uso de la luz natural, los lugares abandonados y los espacios cotidianos, logrando registrar el sex appeal de la clase trabajadora, una mezcla de estéticas sin prejuicios poblada de referencias en el mundo del arte y el cine.

Fecha: Del 6 de mayo al 19 de junio de 2022
Lugar: Alalimón, C/ Mèxic, 15, 08004 Barcelona (mapa)
Precio: Entrada gratuita

Presentación del libro «Eduardo & Miguel»

El martes 10 de mayo a las 19.30h tendrá lugar en el espacio Negra Mosca la presentación del libro «Eduardo & Miguel» de Ignacio Coló. El trabajo resultó ganador de la primera edición del Star Photobook Dummy Award, una iniciativa de la Fundación Photographic Social Vision que organiza y produce el premio. Además del autor, también asistirán Silvia Omedes, directora de la Fundación, y Arianna Rinaldo, comisaria independiente y directora del premio.

«Eduardo & Miguel» nos introduce en la cotidianidad de los hermanos Portnoy, dos gemelos de más de 50 años que nunca se han separado. Viven juntos y trabajan juntos, sin otros familiares ni amigos cercanos. Tan solo se tienen el uno al otro. La insólita duplicidad de su existencia y la particular complementariedad de sus vidas refleja, sin embargo, conceptos tan universales como la construcción de la identidad, el cuidado de la propia vulnerabilidad o el modo en que afrontamos la soledad.

Fecha: Martes 10 de mayo de 2022
Horario: A las 19:30h
Lugar: Negra Mosca, C/ Encarnació 36, 08012 Barcelona (mapa)
Precio: Entrada gratuita

Esteve Lucerón 1950-2022

El fotògraf Esteve Lucerón va morir ahir dilluns als 72 anys. Lucerón és conegut principalment pel projecte que va desenvolupar a l’assentament barraquista de La Perona entre 1980 i 1989.

Nascut a La Pobla de Segur, el 1976 va adquirir la seva primera càmera fotogràfica: una Pentax amb tres objectius de 50, 100 i 200 mm. Dos anys després va estudiar fotografia al Centre Internacional de Fotografia de Barcelona (CIFB) i de la mà de Lucho Poirot va introduir-se en el treball dels grans fotògrafs de l’escola documentalista nord-americana, com Walter Evans, Dorothea Lange i Lewis Hine.

Lucerón treballava al magatzem dels tallers de formació ocupacional que el Patronat Municipal de l’Habitatge de Barcelona havia organitzat de cara a la inserció laboral i social dels veïns i veïnes d’ètnia gitana de les barraques. Aquesta situació li va facilitar l’accés a un món que rebutjava els fotògrafs professionals. Lucerón, de caràcter tranquil i amb una profunda preocupació pels problemes socials, es va introduir sense l’ajut d’intermediaris entre les famílies gitanes i va enregistrar amb la seva Canon i la seva Mamiya el dia a dia d’aquella comunitat en la perifèria de les perifèries.

El 2017 Lucerón va donar a l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona el seu fons de negatius i contactes de La Perona, integrat per 2000 fotografies. Fins al 22 de maig encara es pot veure a l’Arxiu el resultat de més de vuit anys de feina d’aquest fotògraf a l’exposició «Esteve Lucerón. La Perona. L’espai i la gent».

Presentació del llibre «TOT»

El proper dissabte 30 d’abril a les 12.30h tindrà lloc a l’espai Negra Mosca la presentació del llibre «TOT» de Ricardo Cases, un esdeveniment que organitza El Observatorio.

«TOT» és un projecte realitzat entre gener i juny de 2019 al llarg de la línia de 15 km que separa la seva casa del col·legi de la filla de l’autor. Respon a una doble preocupació: d’una banda, les limitacions en la vida d’un fotògraf —familiars, professionals—; per un altre, les limitacions del propi llenguatge fotogràfic.

Aquest nou llibre es planteja com un trencaclosques armat a partir d’una porció de vida, la d’un pare i, alhora, la d’un fotògraf. El tret de sortida de cada jornada fotogràfica són els retrats de la seva filla a l’interior del cotxe durant el trajecte i a la porta del col·legi. La resta és una aventura en la qual es revelen tant el paisatge que recorren junts com les seves frustracions i il·lusions a l’hora d’abordar-lo fotogràficament.

Data: Dissabte 30 d’abril de 2022
Horari: A les 12.30h
Lloc: Negra Mosca, C/ Encarnació 36, 08012 Barcelona (mapa)
Preu: Entrada gratuïta

«Bagdad, «Un lloc modern» (1958-1978)» de Latif Al-Ani

La Virreina Centre de la Imatge inaugura el divendres 29 d’abril a les 19 h l’exposició «Bagdad, «Un lloc modern» (1958-1978)» de Latif Al-Ani.

A l’Iraq, després de la independència dels imperis otomà —al final de la Primera Guerra Mundial— i britànic —després de la Segona Guerra Mundial—, les tensions entre la religió contrària a les imatges naturalistes sagrades i la permissivitat icònica de l’anglicanisme —proper al catolicisme—, en uns anys en què la imatge fotogràfica s’estenia per la premsa gràfica, no van aturar Latif Al-Ani. No va ser el primer fotògraf iraquià —els sultans otomans que dominaven l’Iraq eren aficionats a la fotografia—, però segurament va ser el més important.

Les seves fotografies van retratar un país, la capital, Bagdad, i una societat que ja no és a causa de les guerres civils i les invasions, la caiguda de la monarquia —el 1958—, l’allunyament de l’òrbita soviètica —al final de la dècada de 1980— i la deriva integrista després de la Segona Guerra del Golf, la guerra civil subsegüent i el terrorisme actual. Es tractava d’imatges d’una ciutat, una cultura i una societat que potser només van existir en l’ull del fotògraf. Latif Al-Ani va treballar per al Ministeri d’Informació i l’agència de notícies iraquiana, i per a una publicació il·lustrada de la Iraqi Petroleum Company documentant la industrialització del país en unes vistes de vegades aèries, desvinculades de la realitat —i la misèria que assetjava la ciutat—, al nivell del carrer, tot buscant una imatge que coincidís amb els somnis i les aspiracions d’una societat que accedia a la independència després de segles de dominació otomana i britànica.

Latif Al-Ani va retratar una societat que s’urbanitzava, sense obviar el caràcter tradicional de maneres de ser i de fer, que reculaven davant els ràpids canvis que es produïen. Va recórrer a la ironia mostrant els primers turistes estrangers acabalats, aliens al país, posant davant les ruïnes del passat, convertides en un decorat o en un trofeu de caça.

Amb l’arribada de Saddam Hussein al poder, després d’una sèrie de cops d’estat i assassinats, i la devastadora guerra entre l’Iraq i l’Iran el 1980, es va prohibir a Latif Al-Ani fer fotografies a l’espai públic. El seu nom i la seva obra van desaparèixer, així com els seus arxius —i els arxius públics que conservaven les publicacions il·lustrades amb imatges seves—, desapareguts durant el bombardeig de Bagdad el 2003. Alguns, tanmateix, es van salvar després de la donació de la fotògrafa marroquina Yto Barrada, admiradora de Latif Al-Ani, a l’Arab Image Foundation de Beirut. Mort el novembre del 2021, la figura de Latif Al-Ani emergeix des d’una exposició antològica a la Biennal de Venècia el 2015 per revelar una imatge de Bagdad i de l’Iraq sovint oblidada o desconeguda, que trenca la imatge del país i de la ciutat que impera avui.

Data: Del 29 d’abril de 2022 al 10 de juliol de 2022
Lloc: La Virreina Centre de la Imatge, La Rambla 99, 08002 Barcelona (mapa)
Preu: Entrada gratuïta

«Lo que no descartó» de Humberto Rivas

La galería Ana Mas Projects acoge del 26 de marzo al 27 de mayo la exposición «Lo que no descartó» de Humberto Rivas.

La muestra reúne una selección de fotografías tomadas por el autor porteño tras su llegada a Barcelona huyendo de Argentina poco antes del golpe de estado de 1976.

Conocido como el fotógrafo del silencio, Rivas emplea su lente como herramienta que interroga, como una mirada que cuestiona la realidad por debajo de la superficie. Ansiando ver y hacer ver, Rivas dispara para sacudir los hábitos de la visión y burlando los filtros culturales, históricos y sociales enturbia la experiencia visual corriente. 

Rivas trasciende la simple observación y aproximándose a los márgenes de lo invisible capta imágenes precisas que difuminan la realidad en la escala del claroscuro: paisajes crepusculares, ruinas urbanas, interiores despoblados. 

Los ejes del tiempo y el olvido tensan las visiones de un fotógrafo que, como Rivas, no se encoge ante la ausencia de personajes. Las obras seleccionadas para esta exposición capturan bosques que impiden el paso, muestran desiertos domésticos habitados por vidas secretas y congelan la existencia tras una sucesión nostálgica de puertas cerradas.

«Lo que no descartó» es un tránsito por 19 imágenes que quedaron en el archivo, imágenes que se apartaron pero que nunca se desecharon. Si Rivas consideraba que los paisajes salían a su encuentro para que los registrara, esta muestra busca el interlocutor que continúe con el relato abierto que ha dejado el artista a través de su mirada.

Fecha: Del 26 de marzo al 27 de mayo de 2022
Lugar: Ana Mas Projects BCN, C/ Isaac Peral 7, 08902 L’Hospitalet de Llobregat (mapa)
Precio: Entrada gratuita

Presentació del llibre «Dèria arbòria»

El proper divendres 8 d’abril a les 18h tindrà lloc a La Lola – Coworking Espai de creació la presentació del llibre «Dèria arbòria» de Xavier Erruz.

El poema «Arbol adentro» d’Octavio Paz és l’ànima conductora d’aquest treball. Les imatges s’adhereixen amb naturalitat a cada vers en diàleg constant entre natura i humanitat. Cada arbre, arbres de la vida, és la interfície perfecta per poder interconnectar-nos amb el cel i la terra. Els nostres sentits centrats en la percepció contemplativa ens proporcionen moments d’introspecció extraordinaris. Gaudiu i descobriu l’arbre que porteu dins.

Data: Divendres 8 d’abril de 2022
Horari: A les 18h
Lloc: La Lola – Coworking Espai de creació, C/ Sant Salvador 109, 08024 Barcelona (mapa)
Preu: Entrada gratuïta

Exposició «Bromolis. Fotografia pictorialista de Joaquim Pla Janini»

L’Espai Mirador del Museu Marítim de Barcelona acull del 23 de febrer al 9 d’octubre l’exposició «Bromolis. Fotografia pictorialista de Joaquim Pla Janini».

L’exposició mostra la relació entre l’obra de l’autor Joaquim Pla Janini, la fotografia pictorialista i el mar. Es tracta d’una oportunitat única per difondre l’obra d’aquest fotògraf, així com la seva desconeguda i poc estudiada vessant sobre el mar, mostrant per primera vegada la col·lecció dels 34 bromolis transportats que pertanyen a la col·lecció del Museu Marítim de Barcelona.

Es contextualitza la trajectòria de l’autor amb la situació sociocultural de l’època, establint connexions amb el corrent pictorialista, les relacions amb fotògrafs coetanis i agrupacions fotogràfiques, el posicionament nacional i internacional de l’obra a través de concursos i exposicions, la singularitat de la tècnica fotogràfica (el bromoli transportat), i la figura més personal de l’autor.

Data: Del 23 de febrer al 9 d’octubre de 2022
Lloc: Museu Marítim de Barcelona, Av. de les Drassanes s/n, 08001 Barcelona (mapa)
Preu: Entrada gratuïta

Exposición «Martín Chambi y sus contemporáneos»

La Fundació Foto Colectania inaugura el próximo 31 de marzo la exposición «Martín Chambi y sus contemporáneos».

Martín Chambi representa un punto de inflexión en la fotografía latinoamericana de la primera mitad del siglo XX. Dedicó toda su vida a la fotografía y su obra fue ampliamente reconocida en su tiempo y en el nuestro.

De origen indígena, Chambi dedicó gran parte de su vida a fotografiar los Andes peruanos, reivindicando el pasado prehispánico a través de imágenes de ruinas incaicas y el retrato de la vida de las comunidades andinas a principios del siglo XX. De esta forma, Chambi incorpora a la fotografía local de la época una nueva perspectiva, proponiendo una mirada unificadora del Perú y dando luz a discursos indigenistas que comenzaban a cobrar fuerza en este territorio.

En 1924 fotografía el Machu Picchu, siendo el segundo en realizarlo después de Hiram Bingham, quien lo fotografió en 1913 para la revista National Geographic. A partir de esta experiencia, su trabajo entra en una nueva etapa donde el manejo de la luz, la forma, el espacio y la textura, sumado a una manera muy particular de encuadrar, lo convierten en un emblema de la fotografía contemporánea y documental en Perú y América Latina.

En esta exposición, las fotografías de Martín Chambi dialogarán con obras de los fotógrafos Irving Penn, Eugene Harris, Werner Bischof, Robert Frank, Pierre Verger, Max T. Vargas, Luigi Gismondi y Manuel Mancilla, entre otros, que visitaron y documentaron las zonas de Cusco y el altiplano peruano en el mismo período que Chambi. La confrontación de todas estas miradas amplía la construcción del imaginario colectivo sobre la milenaria cultura andina de esa época, al mismo tiempo que muestra el importante legado que marcó la producción fotográfica de sus predecesores.

Todos los fondos de la exposición provienen de la Colección Jan Mulder, iniciada en el año 2002 con el objetivo de promover la fotografía de autores contemporáneos, así como conservar y difundir la fotografía histórica del siglo XIX y comienzos del siglo XX. Enfocada en el contexto latinoamericano, en especial en el peruano, la colección incluye además el trabajo de destacados fotógrafos de Estados Unidos, Europa y Asia.

Una parte importante de la prolífica producción del peruano Martín Chambi se encuentra bajo el resguardo de la colección de Jan Mulder, que destaca por contener el mayor legado de fotografías originales de época de este autor.

Fecha: Del 1 de abril al 12 de junio de 2022
Lugar: Fundació Foto Colectania, C/ Passeig Picasso 14, 08003 Barcelona (mapa)
Precio: Pago

Documental «L’art de l’antídot»

El proper dimecres 23 de març a les 19h tindrà lloc a la sala d’actes de la Biblioteca Esquerra de l’Eixample-Agustí Centelles la projecció del documental «L’art de l’antídot» d’Aina Palomer Sitjà i un posterior col·loqui amb Agus Prats i David Viñuales.

L’Agus Prats comença a recuperar la mobilitat, després de rebre un fort cop al cap. El primer que fa és demanar una càmera i a poc a poc, l’art es transforma en el seu antídot. A través de la fotografia aprèn a mostrar el seu jo més desconegut i a gestionar el trauma que li ha suposat quedar-se en cadira de rodes. Una forma d’autocura que ens porta a plantejar-nos com les imatges poden ser un reflex d’un mateix i ens ajuden a connectar amb la nostra memòria i identitat.

Data: Dimecres 23 de març de 2022
Horari: A les 19h
Lloc: Biblioteca Esquerra de l’Eixample-Agustí Centelles, C/ Comte d’Urgell 145, 08036 Barcelona (mapa)
Preu: Entrada gratuïta

Mar C. Llop 1967-2022

La fotògrafa i activista Mar C. Llop ens va deixar el passat 25 de febrer als 54 anys d’un atac de cor.

Va estudiar fotografia a l’Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya entre 1981 i 1986, i realització de vídeo al Centre de la Imatge entre 1987 i 1988. Va muntar el seu primer estudi l’any 1996. Des de llavors va treballar en el món editorial i publicitari, i es va especialitzar en interiorisme, arquitectura, moda i retrat. Des del 2013 va desenvolupar el projecte «Construccions identitàries. Work in progress» sobre les diversitats de gènere. L’octubre del 2014 es va exposar al Centre de Fotografia i Mitjans Documentals de Barcelona; el 2015, al Centre Cultural la Farinera del Clot i a l’Ajuntament de Tarragona, i, el 2016, a la Universitat de Lleida, entre d’altres llocs. A més, també va treballar en el projecte «Construccions identitàries. Famílies», juntament amb Andrea Basave i amb el suport de l’associació de famílies de menors transsexuals Chrysallis. El seu projecte «Construccions identitàries» va quedar plasmat en un llibre publicat l’any 2017.

En l’àmbit activista, va ser una de les fundadores i primera presidenta de l’associació catalana de persones trans Generem!, de la qual en va ser presidenta en dues ocasions. També va ser membre de l’associació de cross-dressing EnFemme. Va participar activament en la plataforma Trans*forma la Salut, que ha negociat el nou model d’atenció a la salut per a persones trans del Departament de Salut.

Exposició «Els Català, fotògrafs d’un segle»

El Museu d’Història de Catalunya acull del 19 de gener al 25 de setembre l’exposició «Els Català, fotògrafs d’un segle».

L’any 1839 es presenta el primer procediment fotogràfic oficial de la història, el daguerreotip, i s’utilitza per primera vegada el terme fotografia, i el 1880 s’imprimeix per primer cop una fotografia per mitjans fotomecànics. Del 1909 al 2009, tres membres de la família Català exerceixen de fotògrafs i ens deixen cent anys de testimoniatge, cosa que ens permet viatjar pel temps i per l’espai d’un segle XX particularment convuls. Tot allò que ells van captar mitjançant procediments òptics i químics, ara molt més senzills amb la fotografia digital, enriqueix la nostra memòria.

Aquesta exposició ens permet endinsar-nos en l’ingent llegat de Pere Català i Pic, Francesc Català-Roca i Pere Català i Roca, tres fotògrafs d’una mateixa nissaga i tres màxims exponents de la fotografia a Catalunya. Les seves imatges no només són testimoni dels moviments i corrents artístics i culturals que es van produir al llarg del segle XX, sinó que també formen part de la iconografia de la història del nostre país.

Pere Català i Pic (1889-1971), la seva filla Maria Àurea (1920-1993) i els seus fills Francesc (1922-1998) i Pere (1923-2009) van néixer a Valls i el 1931 es van traslladar a Barcelona, on van romandre fins al final de les seves vides. Diverses circumstàncies adverses van truncar els estudis dels tres fotògrafs, però el seu tarannà inquiet i l’afany de coneixement van forjar una formació autodidacta. Van treballar incansablement i l’atzar va portar els tres fotògrafs a ser testimonis o, fins i tot, protagonistes d’alguns dels fets i de les fites més rellevants de la història i la cultura catalanes del segle XX. Maria Àurea Català, formada a la Llotja, participà, com a retocadora, en l’aventura fotogràfica al costat del pare i els germans.

Data: Del 19 de gener al 25 de setembre de 2022
Lloc: Museu d’Història de Catalunya, Pl. Pau Vila 3, 08003 Barcelona (mapa)
Preu: Pagament