Presentación del libro «Frontera»

El próximo jueves 28 de octubre a las 19:30h tendrá lugar en la galería Alalimón la presentación del libro «Frontera» de Ernesto Valverde.

Un árbol arrancado de cuajo, un horizonte moteado con pájaros congelados en el cielo como salivazos de tinta negra en un aguafuerte; las manos de una mujer sin rostro engarfiadas como garras, exhibiendo en sus dedos un rosario interminable de anillos; un hombre de nieve, una charca oleosa, un coche accidentado vuelto al cielo como una tortuga indefensa… Valverde exhibe en sus fotografías los laureles de un verdadero poeta o un general romano tras la batalla: ensanchando con sus disparos la limes del territorio propio, de la realidad insuficiente de los días, dibujando con luces y sombras la línea de una frontera tal vez soñada.

Fecha: Jueves 28 de octubre de 2021
Horario: A las 19:30h
Lugar: Alalimón, C/ Mèxic 15, 08004 Barcelona (mapa)
Precio: Entrada gratuita

Pilar Aymerich, Premio Nacional de Fotografía 2021

Pilar Aymerich ha sido galardonada con el Premio Nacional de Fotografía 2021, que concede el Ministerio de Cultura y Deporte y está dotado con 30.000 euros.

El jurado ha reconocido a Pilar Aymerich por “una trayectoria en el ámbito de la fotografía a pie de calle, desarrollada a partir de la década de los setenta, que plantea cuestiones acuciantes en la realidad social y política tardofranquista, que aún hoy son de relevancia. Una obra que germina desde una noción ética en la que la fragilidad es el punto de partida de una narración fotográfica”.

Aymerich (Barcelona, 1943) estudió en la escuela de arte dramático y en Londres se introdujo en el campo de la fotografía. Amplió después sus conocimientos técnicos en París, especializándose más tarde en el reportaje y retrato fotográfico. Comenzó su carrera profesional en 1968 en Barcelona colaborando con la agencia CIS en una época en que aún existía censura. Su labor como fotógrafa de calle logra mayor presencia a partir de 1975, en consonancia con la visibilidad que adquieren los movimientos sociales después de la muerte de Franco. Su trabajo gráfico ha ido apareciendo a lo largo de los años en diversas publicaciones periódicas como Triunfo, Destino, Cambio 16, El País, Fotogramas o Qué Leer.

Pilar Aymerich incorpora a su propia praxis los planteamientos y reflexiones feministas, algo realmente inusitado en el panorama de aquellos años en España. Desarrolla su propia militancia y fotografía desde dentro las principales acciones y demandas del movimiento (huelgas, concentraciones, manifestaciones, etc.). Sus imágenes suponen una deconstrucción radical de la práctica del fotorreporterismo moderno: primero se mezcla con el ambiente, entiende la situación y luego la fotografía. Pone así en práctica una ética en la que la fotografía se entiende como una práctica relacional e intersubjetiva en la que se trabaja con personas.

Ha colaborado en publicaciones dedicadas a mujeres catalanas como Montserrat Roig, Federica Montseny, Mercè Rodoreda, Caterina Albert o Maria Aurèlia Capmany y que han tenido su reflejo en diversas exposiciones. Desde 1974 ha colaborado en diversos programas de medios audiovisuales como TVE. También ha realizado una labor pedagógica enseñando fotografía a los jóvenes y en el Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya.

Parte de su obra fotográfica fue adquirida por el Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía en 2018. Ocupa diversos cargos en el colegio de periodistas y en otros órganos del periodismo gráfico. En 2005 recibió la Cruz de Sant Jordi.

«Ça-a-eté? Contra Barthes» de Joan Fontcuberta

La Virreina Centre de la Imatge inaugura el divendres 15 d’octubre a les 19 h l’exposició «Ça-a-eté? Contra Barthes» de Joan Fontcuberta.

Walter Benjamin a part, l’assaig sobre fotografia més citat a la història és sens dubte La càmera lúcida. Es tracta de l’últim llibre de Roland Barthes, publicat molt poc abans de la seva mort. Entre la mirada poètica i la reflexió teòrica, Barthes hi desplega conceptes clau, com els de punctum i studium, que des d’aleshores s’han incorporat al patrimoni de la crítica fotogràfica. En un dels passatges més significatius hi trobem una altra idea cabdal: “En la fotografia no puc negar mai que la cosa ha estat allà. Hi ha doble posició conjunta: de realitat i de passat. I com que aquesta restricció no existeix més que per a ella mateixa, cal considerar-la, per reducció, l’essència mateixa, el noema de la Fotografia. El que intencionalitzo en una foto […] no és ni l’Art ni la Comunicació, és la Referència, que és l’ordre fundador de la Fotografia. El noema de la Fotografia serà, doncs, ‘Això-ha-estat’ [Ça-a-été].”

Aquest ça-a-été constitueix el suport ontològic del valor documental de la fotografia: sense la certesa que “allò estava allà”, tot testimoniatge visual queda deslegitimat. Per tant, pot resultar profitós analitzar instantànies fotoperiodístiques a la llum d’aquest criteri. Per exemple, com a cas d’estudi, prenguem l’arxiu fotogràfic de la desapareguda revista mexicana Alerta, un tabloide dedicat a successos de sang i fetge, allò que a Llatinoamèrica s’anomena “nota roja”. Fent un cribratge sorprèn que aparegui amb tanta freqüència el patró iconològic del gest d’assenyalar: algun personatge que surt a la imatge (una víctima, un testimoni, un “expert”, etcètera) apunten amb el dit algú o alguna cosa de la composició per fixar-hi bé l’atenció. Es tracta de situacions teatralitzades i artificials, en les quals queda clar que el model segueix les instruccions del repòrter, però que evidencien la pretensió d’aplicar, de manera tan ingènua com rudimentària, el principi del ça-a-été per partida doble. Assistim a un efecte d’indexalitats superposades: la inherent a la fotografia i la del dit (l’índex) que assenyala. Tant l’objectiu de la càmera com el dit focalitzen la nostra percepció cap a alguna cosa que ha passat. Però la posada en escena és tan ingènua, rudimentària i postissa que, en comptes d’emfatitzar, el que fa és problematitzar el valor probatori de la càmera, sobretot en un gènere com el de la fotografia forense i de successos, que s’hauria de caracteritzar justament per un tractament asèptic, desretoritzat, de la informació.

Potser Barthes, fascinat per la teatralitat a la qual havia dedicat també estudis entusiastes, va voler passar per alt aquesta deriva: “Què és la teatralitat? —es preguntava en 1971—. No és decorar la representació, és il·limitar el llenguatge.” Molt bé, però aleshores el ça-a-été deixa de ser garantia d’objectivitat per esplaiar-se en l’escenificació. De fet, una escenificació triple, perquè tota fotografia implica la posada en escena de l’objecte, de la mirada i del mateix dispositiu fotogràfic. És de la conciliació d’aquestes posades en escena que en surt el llenguatge. Podem no limitar-lo, podem conferir-li tota la llibertat abastable, però a costa d’incomplir el contracte de versemblança.

Desemmascarat per la gesticulació sobreactuada dels dits acusadors o mostratius, descobrim que el noema preconitzat per Barthes és mes una operació de teatralitat que de referència. “Això ha estat”, sí, però què és el que ha estat realment? És imperatiu preguntar-ho quan no hi ha espontaneïtat sinó construcció. Però el pitjor de tot és que la fotografia, per ella mateixa, ens diu ben poca cosa de l’“això”. Ben poca cosa mes enllà del decorat i la disfressa.

Data: Del 15 d’octubre de 2021 al 16 de gener de 2022
Lloc: La Virreina Centre de la Imatge, La Rambla 99, 08002 Barcelona (mapa)
Preu: Entrada gratuïta

«Da zero» de Guido Guidi

La Virreina Centre de la Imatge inaugura el divendres 15 d’octubre a les 19 h l’exposició «Da zero» de Guido Guidi.

Guido Guidi és una figura clau en la renovació de les pràctiques fotogràfiques que s’inicia als anys seixanta. La seva obra ocupa un lloc fonamental en la reflexió entorn del paisatge contemporani, l’urbanisme i l’arquitectura, així com sobre el mitjà fotogràfic. Autor extraordinàriament prolífic, Guidi no ha deixat d’interrogar-se sobre l’acte de veure mitjançat per la càmera. Un qüestionament que s’ha anat desplegant a través d’un intens diàleg entre la fotografia, amb les seves històries i les seves materialitats, i allò que es decanta en els seus marges, en els intervals semiurbans de la província o en les zones ignorades del paisatge postindustrial.

A través de més de dues-centes cinquanta fotografies, aquesta exposició de caràcter retrospectiu —la més àmplia dedicada a Guidi fins avui— recorre la seva trajectòria des de les primeres preses, realitzades amb tan sols quinze anys, fins als seus projectes més recents, atenent diferents moments de la seva carrera essencials per a conèixer l’abast del seu pensament visual. De manera irreverent a vegades, tàcitament en la major part dels casos, el seu treball ha subvertit alguns llocs comuns sobre on fotografiar o com està estipulat mirar, una certa normativitat del veure. Mitjançant presumptes errors, d’enquadraments inusuals i, sobretot, de la insistent orientació cap a les zones imprevistes del que és suposadament anodí, Guidi ha dut a terme la seva proposta fonamentada en una fotografia com a procés de comprensió, sempre obert al que sorgeix de l’experiència viscuda durant la presa, així com a les múltiples lectures que puguin gestar-se a partir de la seqüenciació que adopti la imatge fotogràfica en publicar-se.

El títol de l’exposició, «Da zero» [De zero], no només al·ludeix a la precocitat dels seus primers treballs, sinó que també fa referència —en ressonància amb els escrits de Roland Barthes sobre el grau zero de l’escriptura— a una recerca constant sobre el que posa en marxa una fotografia i allò que la fa possible. Tornant innombrables vegades al mateix lloc per escrutar el present des de l’atenció als més mínims detalls, observant les variacions més ínfimes, l’obra de Guido Guidi s’ha enunciat progressivament a través d’una modalitat expressiva més propera a la interrogació i al tanteig que a l’afirmació, de manera que ha obert un camp de reflexió insospitat allà on menys s’espera; en els intersticis del que sabem. Un procés que, distanciant-se d’una idea reductora de la imatge fotogràfica com a substitut vicari de l’experiència, proposa pensarla com a espai vital d’observació i imaginació potencial.

Amb el propòsit de donar a conèixer en profunditat l’obra de Guidi, l’exposició dibuixa una àmplia constel·lació, incloent-hi els seus treballs inicials en blanc i negre realitzats durant l’adolescència (1956-1957); les experimentacions que cobraran importància a partir dels anys seixanta, com les articulades entorn de les seves «diacronies» (1969-1970), o la sèrie sobre la noció de façana (1971-1982), així com diverses fotografies fetes entre 1975 i 1981 que s’exposen ara per primera vegada.

«Da zero» també aplega obres en color realitzades en 6×6 a inicis dels anys vuitanta, entre les quals destaca «Preganziol» (1983), i dedica la selecció més àmplia al format que des d’aleshores caracteritza majoritàriament la seva pràctica: el 20 x 25, que comença a utilitzar durant les exploracions que fa al llarg de la Via Emilia i la Strada Romea, així com als territoris industrials de l’Emília-Romanya i el Vèneto.

Com reflecteix en els seus llibres, les recerques més personals es troben estretament relacionades amb projectes sorgits d’encàrrecs públics, com ara els resultants de la seva col·laboració amb l’IUAV (Istituto Universitario di Architettura di Venezia) —en aquest cas, els dedicats a l’habitatge social INA-Casa (1999) i ATER (2002)—, o per invitació del Canadian Centre for Architecture (CCA) de Montreal, que va donar origen a una llarga recerca sobre la Tomba Brion, de Carlo Scarpa, que es perllongaria durant un decenni (1997-2007). Les notes de treball d’aquest projecte, exposades en facsímil, poden llegir-se per primer cop traduïdes al català.

Dins d’aquest conjunt d’obres, fruit de l’interès constant que té pels espais de la seva pròpia quotidianitat, també destaquen les fotografies derivades de la tasca que va fer com a docent, les quals marquen tant un temps compartit amb els alumnes com els espais de transmissió del saber que, en el seu cas, han estat especialment vinculats a la Universitat de Venècia i a la Facultat de Belles Arts de Ravenna, així com als tallers de fotografia organitzats pel Centro di Ricerca e Archiviazione della Fotografia (CRAF) de Spilimbergo, o per l’associació Linea di Confine, creada el 1990 per Guido Guidi, Paolo Costantini i William Guerrieri; una plataforma des de la qual duran a terme un programa editorial i pedagògic fonamental per a la renovació de la cultura fotogràfica italiana. D’altra banda, si l’àmbit geogràfic de la seva exploració ha estat en gran mesura circumscrit als territoris de l’Emília-Romanya i el Veneto, «Da zero» també permet conèixer treballs més recents, com ara els desenvolupats a Sardenya, o altres de menys difosos o inèdits, com el que realitza durant el seu primer viatge a Espanya el 1981, o el que dedica als paisatges de la ciutat difosa que s’estenen entre els centres urbans al llarg d’una antiga ruta de peregrinació que enllaçava Sant Petersburg amb Finisterre, recollit en el seu projecte «In Between Cities. Un itinerario attraverso l’Europa 1993-1996».

Completen aquesta selecció de fotografies totes les monografies de Guido Guidi fins avui, així com diverses publicacions corals sorgides de la tasca promoguda per Linea di Confine i la projecció d’un vídeo creat amb motiu d’aquesta exposició.

Data: Del 15 d’octubre de 2021 al 16 de gener de 2022
Lloc: La Virreina Centre de la Imatge, La Rambla 99, 08002 Barcelona (mapa)
Preu: Entrada gratuïta

Exposición «World Press Photo 2021»

La fundación Photographic Social Vision organiza por decimoséptima ocasión la exposición de fotoperiodismo más reconocida a nivel mundial, que reúne las obras ganadoras del concurso de fotografía y narrativa digital World Press Photo.

La exposición presenta todas las fotografías y las piezas multimedia premiadas, en su mayoría inéditas en nuestro país, que han sido escogidas por su excepcional calidad visual y ofrecen distintas perspectivas acerca de la actualidad global.

Este año, cuatro fotógrafos españoles figuran entre los galardonados: el barcelonés Luis Tato, el vasco Aitor Garmendia, el extremeño Jaime Culebras y la valenciana Claudia Reig Valera. Tambien ha sido galardonado el argentino residente en Barcelona Pablo Tosco.

La experiencia de Barcelona va siempre más allá de la mera observación de las obras ganadoras al complementarse tanto con un cuidado programa de actividades paralelas abiertas al público que profundiza en las temáticas de los proyectos ganadores y genera debate, con visitas guiadas online a través de Filmin (en abierto para suscriptores y en alquiler para no suscriptores de esta plataforma) y también con una serie de visitas comentadas presenciales, dirigidas a escuelas, empresas y público general, que enriquecen la comprensión de la muestra e ilustran acerca de los valores y retos del fotoperiodismo actual.

Fecha: Del 11 de noviembre al 12 de diciembre de 2021
Lugar: Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), C/ Montalegre 5, 08001 Barcelona (mapa)
Precio: Pago

La Nuu 2021

El Festival de Fotografia La Nuu celebrarà la seva setena edició durant aquest mes d’octubre. L’esdeveniment reunirà sota el lema «La llum de les paraules» les obres d’una dotzena d’artistes nacionals i internacionals, que es podran veure exposades a diverses façanes i espais públics de la ciutat. Com és habitual, aquesta mostra a l’aire lliure es completarà amb un programa d’activitats d’accés gratuït al voltant de la fotografia d’autor.

Els autors i autores convidats a La Nuu d’aquest any són: Trine Sondergaard, Enric Montes, Dimitra Dede, Rosa María Florensa Palacios, António Júlio Duarte, Salvi Danés, Massimiliano Tommaso Rezza, Arja Hyytiainen, José Ramón Bas, Yasmina Benabderrahmane, Gael Bonnefon i Neus Solà. Des dels seus diferents estils, les obres d’aquests artistes plantegen una reflexió al voltant de la temàtica d’enguany i, concretament, de l’íntima i alhora estranya relació entre paraula i imatge.

El festival arrencarà el 2 d’octubre amb la primera de les visites guiades a l’exposició a càrrec del director del festival, Carles Mercader Fulquet, i del director artístic, David Molina Gadea. La proposta es repetirà tots els dissabtes al matí mentre duri l’esdeveniment. El mateix 2 d’octubre a la tarda, es farà l’obertura oficial del festival al Celler, amb un recital poètic a càrrec de Maria Sevilla, que actuarà acompanyada del músic Joan Martínez i de l’artista rubinenc Txema Rico.

El 13 d’octubre, el fotògraf Alberto Prieto oferirà a la Biblioteca Mestre Martí Tauler la conferència «Són oposats l’aigua i el foc?» sobre la conjunció de fotografia i text.

L’Escola d’Art i Disseny edRa acollirà el 15 d’octubre la presentació de llibre «Ícaro», de la fotògrafa Irene Zóttola, una de les autores que van exposar a l’anterior edició de La Nuu.

El cap de setmana del 16 i 17 d’octubre, la plaça del Celler es convertirà en l’epicentre de la programació del festival amb la instal·lació de l’exposició itinerant «Ínsula nómada», de Juanan Requena, i altres dues activitats: una xerrada entre el mateix autor i Irene Zóttola, el dissabte a la tarda; i un concert de la violoncel·lista rubinenca Núria Puigbó, el diumenge al migdia.

La Nuu es tancarà oficialment el 30 d’octubre amb la Nit Screen, en què es proclamarà el guanyador o la guanyadora de la tercera edició del Premi Screen, dedicat a la fotografia en format audiovisual. El certamen es recupera després del parèntesi de l’any passat amb una dotació econòmica de 1.000 euros per a l’únic premiat o premiada, que serà escollit per un jurat de professionals format per la curadora Natasha Christia, la fotògrafa i editora Emilie Hallard i la directora artística de la Fundació Fotocolectania, Irene de Mendoza.

«Monstres» de Joan Fontcuberta

El Museu Can Framis acull del 5 d’octubre de 2021 al 23 de gener de 2022 l’exposició «Monstres» de Joan Fontcuberta.

El vell món –la fotografia com a promesa de veritat i memòria– s’està morint i el nou món –les imatges generades per la intel·ligència artificial– brega per sorgir.

Del document a l’especulació, de les imatges naturals a les imatges postisses, Joan Fontcuberta ens ha habituat a un treball que rastreja els clarobscurs, tot assenyalant-ne les monstruositats emergents: monstruositats del llenguatge, monstruositats de la tecnologia, monstruositats de la política.

Aquesta exposició s’aventura per una sèrie de conflictes i violències del nostre temps sempre intentant salvar, però, allò que encara ens fa humans. Presenta mitja dotzena de projectes recents, alhora poètics i disruptius, que abracen des de “Trauma” fins a “Prosopagnosia” (realitzat amb Pilar Rosado). Un alfa i un omega: de les runes de la fotografia –les imatges dels àlbums familiars que es malmeten i esdevenen amnèsiques, mentre trasllueixen la seva bellesa més terrible–, fins a les prediccions de futurs possibles, que no sabem si són malsons o garanties de progrés.

Entre la mirada crítica i el concepte, entre la poètica i l’humor, Fontcuberta intenta que les imatges deixin de ser un territori inhòspit i, en definitiva, es proposa de domar els monstres.

Data: Del 5 d’octubre de 2021 al 23 de gener de 2022
Lloc: Museu Can Framis, C/ Roc Boronat 116-126, 08018 Barcelona (mapa)
Preu: Entrada gratuïta

«Tigancă Vrăjitoare» de Silvia Prió

El Centre Cívic Pati Llimona acull fins al 15 d’octubre l’exposició «Tigancă Vrăjitoare» de Silvia Prió.

La Cultura Romaní constitueix, des de fa segles, una part integrant del patrimoni cultural europeu. Els Gitanos han viatjat, a través d’Europa (i del món), adoptant elements culturals dels països d’acollida i contribuint a enriquir el patrimoni cultural i la història dels països en què s’han instal·lat. No obstant això, la cultura i la història del Poble Gitano segueixen sense ser degudament conegudes.

A Europa les arts endevinatòries formen part de la cultura popular, al menys fins a mitjans del segle XV, moment en el qual la sanció eclesiàstica, el converteix en un art ocult. La bruixa gitana apareixia llavors llegint la mà de la bella dama de pell blanca i cabell daurat.

En els suburbis de Bucarest, Romania, coexisteix un gran col·lectiu de dones gitanes que continuen desenvolupant ancestrals arts endevinatòries. La població romanesa, encara que recela de la comunitat gitana, recorre a elles amb una certa naturalitat i no dubta a sol·licitar els seus serveis, que es publiciten a la premsa romanesa a més de les xarxes socials. Els serveis que ofereixen se centren en la resolució d’assumptes amorosos, cura de mals psíquics que la medicina convencional no soluciona i conjurs per fer o desfer el mal d’ull. Aquests rituals es transmeten de mares a filles, generació rere generació. Aquesta tradició no està recollida en un llibre, sinó que s’ha transmès oralment i amb l’exemple.

La dona gitana, més enllà de la mitificació, troba en la quiromància i el tarot un suport i una manera de guanyar-se el pa dia a dia. «Tigancă Vrăjitoare» presenta, des d’una perspectiva actual, una visió poètica del món màgic d’aquestes dones que, durant segles, han estat propietàries de la nissaga l’art de la clarividència.

Buscant les connexions del concepte de la màgia d’aquest món tradicional, amb el de les noves formes de comunicació en el nostre món actual. El projecte qüestiona la universalitat del pensament racional i fa d’altaveu a un feminisme marginal.

Data: Del 20 de setembre al 15 d’octubre de 2021
Lloc: Centre Cívic Pati Llimona, C/ Regomir 3, 08002 Barcelona (mapa)
Preu: Entrada gratuïta

«Instants viscuts» de Lluís Ripoll

La galeria fotogràfica il mondo inaugura el proper dimecres 22 de setembre les 18h l’exposició «Instants viscuts» de Lluís Ripoll.

L’exposició es compon de 38 còpies fetes per l’autor de manera analògica en gelatina de plata i representa mitjançant tres blocs les etapes de la vida: Infància, Joventut i Maduresa.

La mostra té la intencionalitat de reflectir tres conceptes que es consideren essencials en la fotografia: el saber observar, el fet de donar un contingut a la imatge relatant una petita història, i el de capturar l’instant, el que coneixem com el moment decisiu.

Cap altre art té aquesta facultat de congelar en una imatge viva tot un moment, uns sentiments i una petita història. Això és el que més interessa a l’autor a través d’una fotografia, transmetre emocions.

Data: Del 23 de setembre al 12 de novembre de 2021
Lloc: Galeria fotogràfica il mondo, C/ Calàbria 178, 08015 Barcelona (mapa)
Preu: Entrada gratuïta

Revela’T 2021

Revela’T, el primer festival de fotografía analógica del mundo, celebrará su 9ª edición del 18 de septiembre al 12 de octubre en Vilassar de Dalt.

Revela’T 2021 rendirá homenaje a Isabel Muñoz con “Somos agua”, una exposición sobre el calentamiento global que ha llevado a la reputada fotógrafa a sumergirse en mares y océanos los últimos cinco años; Ilan Wolff, uno de los grandes especialistas mundiales de la Cámara Oscura, expondrá fotografías hechas durante más de 20 años con cámaras creadas por él mismo, y Paco Gómez mostrará “Wattebled”, una historia de vida descubierta en unos negativos que compró en el Rastro de Madrid.

El fotógrafo inglés George Georgiou expondrá “Americans Parade”, una muestra sobre las celebraciones en los Estados Unidos tras de la victoria de Donald Trump; el japonés Sohei Nishino sorprenderá con sus famosos mapas dioramas de gran formato creados a partir de miles de fotografías de paisajes, y la documentalista Laura Pannak presentará “Island Simmetries”, una muestra que explora las conexiones entre los jóvenes de todo el mundo.

El festival amplía sus fronteras y se expande a otras ciudades con exposiciones en Barcelona, Mataró, Vic, Premià de Mar, Vilassar de Mar, L’Hospitalet de Llobregat, Torroella de Montgrí, Cádiz y Villanueva de la Serena.

Los días 24, 25 y 26 de septiembre, Revela’T celebrará tres jornadas de actividades formativas alrededor de la fotografía con conferencias y presentaciones a cargo de varios de los autores que expondrán en el festival, visionados de porfolios y proyecciones de películas, y el Market Fotográfico, con material analógico y fotografía de autor.

«Campo de imágenes» de Paolo Gasparini

KBr Fundación MAPFRE acoge del 30 de septiembre de 2021 al 16 de enero de 2022 la exposición «Campo de imágenes» de Paolo Gasparini.

Italiano de nacimiento, pero venezolano en esencia, Paolo Gasparini es el fotógrafo que mejor ha retratado las tensiones y contradicciones culturales del continente sudamericano.

Sus imágenes transmiten la dura realidad social que ha enfrentado una región con un lenguaje visual propio en el que se manifiesta una crítica a la sociedad de consumo, al tiempo que se revela una cierta obsesión por el modo que tiene el marketing y la publicidad de seducirnos. Sus obras permiten comprender no solo las diferencias entre Europa y el continente latinoamericano, sino las diversidades que ofrece este último, desde México hasta el sur de los Andes.

Esta exposición hace un recorrido completo por la trayectoria del artista, centrado tanto en sus fotografías como en otro de sus soportes principales de expresión, el fotolibro, mecanismo narrativo crucial para definir la historia de la fotografía en el continente.

Fecha: Del 30 de septiembre de 2021 al 16 de enero de 2022
Lugar: KBr Fundación MAPFRE, Avinguda del Litoral 30, 08005 Barcelona (mapa)
Precio: Pago

Exposición «KBrFlama’21»

KBr Fundación MAPFRE acoge del 30 de septiembre de 2021 al 16 de enero de 2022 la exposición «KBrFlama’21».

Conscientes de la importancia de crear un puente entre el ámbito académico y la vida profesional de los fotógrafos, KBr Fundación MAPFRE aborda el proyecto «Flama 21» con la imprescindible complicidad de cuatro entidades barcelonesas comprometidas con la docencia y los estudios de fotografía, como son Grisart, Idep Barcelona, IEFC y Elisava, Facultad de Diseño e Ingeniería de Barcelona.

En esta primera edición de 2021, las cuatro fotógrafas seleccionadas han sido Laura Gálvez-Rhein (Fráncfort del Meno, 1998), Blanca Munt (Barcelona, 1997), Gael del Río (Barcelona, 1990) y Gunnlöð Jóna Rúnarsdóttir (Reikiavik, 1992). Sus proyectos fueron elegidos a través de un proceso de visionado a cargo de los siguientes profesionales vinculados a la fotografía: Marta Gili, Sergio Mah, Ramón Reverté y Arianna Rinaldo, y, de una manera muy personal, nos llevan a distintas realidades cimentadas en el recuerdo del pasado o en aspectos de la identidad colectiva.

Fecha: Del 30 de septiembre de 2021 al 16 de enero de 2022
Lugar: KBr Fundación MAPFRE, Avinguda del Litoral 30, 08005 Barcelona (mapa)
Precio: Pago