Exposició «Esteve Lucerón. La Perona. L’espai i la gent»

L’Arxiu Fotogràfic de Barcelona acull del 25 de novembre de 2021 al 22 de maig de 2022 l’exposició «Esteve Lucerón. La Perona. L’espai i la gent», que recull el projecte que el fotògraf Esteve Lucerón va desenvolupar a l’assentament barraquista de la Perona entre 1980 i 1989.

Situat al districte de Sant Martí i enderrocat abans dels Jocs Olímpics, la Perona va ser un dels darrers barris de barraques de la ciutat. El fotògraf, amb un compromís militant pels problemes socials, va fotografiar la quotidianitat d’aquella comunitat gitana a la perifèria de les perifèries.

L’exposició està integrada per 92 tiratges fotoquímics realitzats a partir dels negatius originals del fons fotogràfic de Lucerón. Es mostren també en un quiosc interactiu més de 100 fotos seleccionades d’entre el fons de 2.000 negatius i contactes que l’any 2017 Esteve Lucerón va donar a l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona.

Esteve Lucerón mai s’ha dedicat professionalment a la fotografia, però el seu reportatge constitueix una fita essencial del documental barceloní.

Data: Del 25 de novembre de 2021 al 22 de maig de 2022
Lloc: Arxiu Fotogràfic de Barcelona, Plaça Pons i Clerch 2 – 2ª planta, 08003 Barcelona (mapa)
Preu: Entrada gratuïta

Presentación del libro «Años en plata»

El próximo viernes 26 de noviembre a las 19h tendrá lugar en la escuela GrisArt la presentación del libro «Años en plata» de Rafa Badia. Para poder asistir es necesario reservar plaza enviando un correo electrónico a info@grisart.com.

El fotolibro es una edición de autor de 99 copias numeradas y firmadas que recoge las fotografías más interesantes del periodo analógico en blanco y negro de Badia, desarrollado entre 1988 y 1998, cuando colaboraba con la sección «Viajes» del diario «El País». Este trabajo, que recoge fotos con cierto ambiente entre misterioso y melancólico, corresponden a una etapa inicial que marcó la trayectoria de este autor, más conocido por sus imágenes callejeras en color de Barcelona, ciudad en la que reside.

Fecha: Viernes 26 de noviembre de 2021
Horario: A las 19h
Lugar: GrisArt Escola Internacional de Fotografia, C/ Méndez Núñez 14, 08003 Barcelona (mapa)
Precio: Entrada gratuita

Exposición «Face Control»

La Fundació Foto Colectania inaugura el próximo 3 de diciembre a las 19h «Face Control», una exposición colectiva que reúne a más de 20 artistas, tanto consagrados como emergentes, cuyas obras giran en torno al control bidireccional que recae sobre el rostro: por un lado, el que cada persona ejerce sobre la forma como desea que se perciba su cara, y por otro, el que procuran ejercer las fuerzas de poder sobre nuestra identidad.

Comisariada por Urs Stahel, la exposición plantea una reflexión crítica y provocativa sobre las consecuencias sociales, políticas y culturales derivadas de este control.

En la muestra confluyen distintas aproximaciones al tema, desde la obra de reconocidos autores como Diane Arbus, Thomas Ruff o Richard Hamilton, a las nuevas prácticas creativas resultantes de la intersección con las nuevas tecnologías, como son las de Trevor Paglen, Broomberg & Chanarin o Shu Lea Cheang, pasando por las de artistas emergentes, y propuestas extraídas directamente de internet y las redes sociales.

La historia del rostro comienza con las máscaras de la Edad de Piedra y termina con los rostros producidos por los medios de comunicación modernos. En su libro Faces: una historia del rostro, el famoso historiador del arte Hans Belting descubrió en las máscaras de teatro, en las expresiones faciales de los actores, en el retrato, en la fotografía, en el cine y en el arte contemporáneo, los múltiples intentos de apoderarse de la cara. Y al hacerlo demostró, simultáneamente, el fracaso permanente en representar la vida del rostro y del yo.

Aunque la vida es en última instancia irrepresentable, sigue siendo resistente a todas las normas y clichés, abriéndose paso en la imagen una y otra vez, especialmente a través del rostro. Esta condición ha aumentado drásticamente en los últimos años.

La exposición «Face Control» quiere afrontar esta situación siguiendo dos líneas: la primera, a través del creciente control del rostro desde el exterior, los perpetuos intentos de ganar control político o económico sobre las personas a través de la medición, el reconocimiento y el registro de caras por sistemas como la Inteligencia Artificial. La segunda, a través del control del rostro desde dentro: impulsados por las representaciones en las redes sociales, queremos lograr un control lo más completo posible sobre cómo aparecemos en el retrato fotográfico o videográfico. Para ello, estamos dispuestos a hacer casi cualquier cosa para optimizar radicalmente nuestros rostros. Incluso si, al final, podemos parecer iguales a los demás.

Fecha: Del 3 de diciembre de 2021 al 20 de marzo de 2022
Lugar: Fundació Foto Colectania, C/ Passeig Picasso 14, 08003 Barcelona (mapa)
Precio: Pago

«Estem acabats, vençuts.» de Agus Prats

L’espai Olivart Art Gallery inaugura el proper dijous 25 de novembre a les 19h l’exposició «Estem acabats, vençuts.» d’Agus Prats.

Agus Prats ens explica el seu procés creatiu, la seva experiència: Aquest 2021 he recuperat després de molts anys, el passejar regularment pel bosc. Automàticament, em vaig veure contagiat per una enigmàtica impressió, sentint-me aclaparat per tota aquesta força intensa que la naturalesa revelava. I per alguna raó, mentre realitzava aquests passejos, van començar a ressonar en la meva ment passatges del llibre «La guerra dels mons» de H. G. Wells. Sensacions trobades entre la lectura i el paisatge que van convergir en fotografies.

"El que m’inquietava era l’absurd incongruent entre aquesta serenor i la mort ràpida que voletejava prop de mi."

L’exposició es pot gaudir fins al 5 de gener del 2022.

Data: Del 25 de novembre de 2021 al 5 de gener de 2022
LlocOlivart Art Gallery, C/ Banys Vells 6, 08003 Barcelona (mapa)
Preu: Entrada gratuïta

«On tot va començar» de Ramon Masats

La Sala Muncunill de Terrassa inaugura el próximo sabado 20 de noviembre la exposición «On tot va començar», retrospectiva fotográfica de Ramon Masats, uno de los autores españoles claves en la renovación del reportaje documental de los años sesenta del siglo pasado, Premio Nacional de Fotografía y considerado como uno de los mejores fotógrafos de España .

La exposición, comisariada por Chema Conesa, se podrá ver en la Sala Muncunill del 20 de noviembre de 2021 al 23 de enero de 2022, dentro de la Temporada estable de Artes Visuales, y cuenta con la colaboración de CAM 2M y del Ministerio de Cultura y Deportes.

La inauguración tendrá lugar el 20 de noviembre a las 18 h y contará con la participación de la concejala de Cultura, Rosa Boladeras y del propio Ramon Masats.

La obra de Ramon Masats (Caldes de Montbui, 1931) consiguió dotar el reportaje fotográfico de autoría y modernidad. Su obra marcó la diferencia en la fotografía documental, dejando patente la mirada propia que todos los fotógrafos imponen en sus imágenes incluso cuando retratan la realidad cercana.

Sus primeros pasos como aficionado los dio en la Asociación Fotográfica del Casino de Terrassa, ciudad donde había llegado desde Barcelona para ayudar en el negocio familiar de bacalao y pesca salada que se acababa de instalar en una parada del mercado. Aquí vendía arengues y repartía el bacalao en una furgoneta. Aquí, entre reparto y reparto, hizo sus primeras fotografías. Aquí descubrió la arquitectura de las imágenes. Aquí ensayó el sueño de llegar a ser fotógrafo profesional.

Las imágenes que recoge esta exposición dibujan un recorrido por toda su obra, desde sus fotografías de aficionado, a escenarios de Terrassa y de Barcelona que el autor es la primera vez que ha consentido exponer como reconocimiento a esta ciudad en su trayectoria, hasta su obra más consagrada.

La exposición pretende rendir un homenaje al autor y a una época, los años cincuenta, en que se estaba dando forma al lenguaje fotográfico y a la estética de cómo representarlo, años en que una generación magnífica de fotógrafos en Cataluña, como Miserachs, Terré, Maspons, Pomés y Masats, definieron la modernidad en la fotografía.

Cada uno desde su terreno iluminó el panorama triste de aquellos años y entre todos inspiraron las generaciones posteriores. En Terrassa, Masats sirvió de guía a una joven Joana Biarnés decidida también a ser profesional en la fotografía de prensa. Ambos alcanzaron sus sueños.

Inauguración: 20 de noviembre de 2021 a las 18 h
Fecha: Del 20 de noviembre de 2021 al 23 de enero de 2022
Lugar: Sala Muncunill, Plaça Didó 3, 08221 Terrassa (mapa)
Precio: Entrada gratuita

«Quan tot s’ensorra» d’Anna Surinyach

La Biblioteca Esquerra de l’Eixample-Agustí Centelles inaugura el proper dilluns 8 de novembre a les 19h la quinzena edició de «Fotointerpretacions», un projecte de creació basat en la relació entre la fotografia i la literatura. En aquesta nova edició s’exposa el projecte «Quan tot s’ensorra», on les fotografies d’Anna Surinyach dialoguen amb el text del llibre «Cuando todo se derrumba», d’Agus Morales.

És legítim comparar una crisi nutricional a Sudan del Sud amb els pitjors moments de la pandèmia a Catalunya? Per decència o per xenofòbia, hem decidit no fer-ho. La dimensió de la catàstrofe sempre serà diferent: la xifra de morts, el privilegi, l’oportunitat de començar de zero. Aquest és un món desigual, però quan tot s’ensorra hi ha una resposta universal.

«Quan tot s’ensorra» és una exposició sense fronteres que es fixa en persones i col·lectius quan s’enfronten a una emergència. Està basada en un llibre amb el mateix títol que recorre hospitals i tanatoris de Catalunya durant la pandèmia de covid-19 i que hi traça paral·lelismes amb altres crisis globals. Les fotografies d’Anna Surinyach van ser fetes a llocs com Nigèria, el Txad, Sudan del Sud, Colòmbia, Grècia, Mèxic, la República Centreafricana, Sierra Leone, Senegal, la República Democràtica del Congo, Bangladesh o la mar Mediterrània, però no busquen la fragmentació, sinó que segueixen la intuïció que tot és un mateix escenari. El dolor, la reacció a l’adversitat i l’esperança queden fixats en un discurs que transcendeix la geografia.

Ara que hem descobert què és una emergència sanitària, podem intentar copsar els desastres humanitaris sobrevinguts que parlen de la vulnerabilitat de l’ésser humà. Si entenem això, potser podrem entendre moltes coses que expliquen com funciona el món.

Data: Del 9 de novembre al 21 de desembre de 2019
Lloc: Biblioteca Esquerra de l’Eixample-Agustí Centelles, C/ Comte d’Urgell 145, 08036 Barcelona (mapa)
Preu: Entrada gratuïta

Presentación del libro «Frontera»

El próximo jueves 28 de octubre a las 19:30h tendrá lugar en la galería Alalimón la presentación del libro «Frontera» de Ernesto Valverde.

Un árbol arrancado de cuajo, un horizonte moteado con pájaros congelados en el cielo como salivazos de tinta negra en un aguafuerte; las manos de una mujer sin rostro engarfiadas como garras, exhibiendo en sus dedos un rosario interminable de anillos; un hombre de nieve, una charca oleosa, un coche accidentado vuelto al cielo como una tortuga indefensa… Valverde exhibe en sus fotografías los laureles de un verdadero poeta o un general romano tras la batalla: ensanchando con sus disparos la limes del territorio propio, de la realidad insuficiente de los días, dibujando con luces y sombras la línea de una frontera tal vez soñada.

Fecha: Jueves 28 de octubre de 2021
Horario: A las 19:30h
Lugar: Alalimón, C/ Mèxic 15, 08004 Barcelona (mapa)
Precio: Entrada gratuita

«Reconnectats» de Manel Úbeda, Manuel Serra y Josep Rigol

El 4 de noviembre de 2021 se inagura en el Cercle artístic Sant Lluc la exposición «Reconnectats» de Manel Úbeda, Manuel Serra y Josep Rigol

La exposición reúne a tres autores, amigos con una trayectoria larga y reconocida, y que empezaron a dedicarse a la fotografía casi simultáneamente.

La exposición cuenta con una pequeña publicación que podrá adquirirse el día de la inauguración.

Ese mismo día, se sortearán tres originales, uno de cada autor, entre los socios de Fotoconexión que hayan adquirido tiques.

Círculo Artístico de Sant Lluc, del 4 (inauguración a las 19:00 h) al 18 de noviembre.

Se regulará la entrada a la sala (no es necesaria inscripción previa).

Inauguración: jueves 4 de noviembre de 2021, 19h.
Fecha: Del 4 de noviembre al 18 de noviembre de 2021
Lugar: Cercle Artístic de Sant Lluc, C/ Mercaders 42, 08003 Barcelona (mapa)
Precio: Entrada gratuita

Pilar Aymerich, Premio Nacional de Fotografía 2021

Pilar Aymerich ha sido galardonada con el Premio Nacional de Fotografía 2021, que concede el Ministerio de Cultura y Deporte y está dotado con 30.000 euros.

El jurado ha reconocido a Pilar Aymerich por “una trayectoria en el ámbito de la fotografía a pie de calle, desarrollada a partir de la década de los setenta, que plantea cuestiones acuciantes en la realidad social y política tardofranquista, que aún hoy son de relevancia. Una obra que germina desde una noción ética en la que la fragilidad es el punto de partida de una narración fotográfica”.

Aymerich (Barcelona, 1943) estudió en la escuela de arte dramático y en Londres se introdujo en el campo de la fotografía. Amplió después sus conocimientos técnicos en París, especializándose más tarde en el reportaje y retrato fotográfico. Comenzó su carrera profesional en 1968 en Barcelona colaborando con la agencia CIS en una época en que aún existía censura. Su labor como fotógrafa de calle logra mayor presencia a partir de 1975, en consonancia con la visibilidad que adquieren los movimientos sociales después de la muerte de Franco. Su trabajo gráfico ha ido apareciendo a lo largo de los años en diversas publicaciones periódicas como Triunfo, Destino, Cambio 16, El País, Fotogramas o Qué Leer.

Pilar Aymerich incorpora a su propia praxis los planteamientos y reflexiones feministas, algo realmente inusitado en el panorama de aquellos años en España. Desarrolla su propia militancia y fotografía desde dentro las principales acciones y demandas del movimiento (huelgas, concentraciones, manifestaciones, etc.). Sus imágenes suponen una deconstrucción radical de la práctica del fotorreporterismo moderno: primero se mezcla con el ambiente, entiende la situación y luego la fotografía. Pone así en práctica una ética en la que la fotografía se entiende como una práctica relacional e intersubjetiva en la que se trabaja con personas.

Ha colaborado en publicaciones dedicadas a mujeres catalanas como Montserrat Roig, Federica Montseny, Mercè Rodoreda, Caterina Albert o Maria Aurèlia Capmany y que han tenido su reflejo en diversas exposiciones. Desde 1974 ha colaborado en diversos programas de medios audiovisuales como TVE. También ha realizado una labor pedagógica enseñando fotografía a los jóvenes y en el Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya.

Parte de su obra fotográfica fue adquirida por el Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía en 2018. Ocupa diversos cargos en el colegio de periodistas y en otros órganos del periodismo gráfico. En 2005 recibió la Cruz de Sant Jordi.

«Una mirada al Sur» de Claudio Larrea

El Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya inaugura el próximo 10 de noviembre a las 19 h la exposición «Una mirada al Sur» de Claudio Larrea.

La exposición es una recopilación fotográfica de quince años de trayectoria bajo el concepto de "Una mirada al Sur".

En palabras del autor: ese punto cardinal donde me reencuentro con el silencio. Recopilar para reencontrarse en un lugar que deja de ser espacio para mudar en sentido; alcance ansiado de toda identidad visual

Una propuesta que el IEFC acoge en sus salas como reconocimiento al hacer de un ser comprometido con la fotografía.

Exposición comisariada por José Manuel Elliot Eyras.

Claudio Larrea nació en Argentina en 1963, estudió periodismo e historia del arte en Buenos Aires y técnicas audiovisuales en Madrid. En 1986 comenzó su carrera profesional como Director de Arte en la producción de portadas y artículos para revistas: Rolling Stone, Playboy, Cosmopolitan.

Paralelamente, desde 1999, se inició como Director de Arte en publicidad. A principios de 2001 se mudó a Barcelona (España), estableciendo su residencia allí durante nueve años. Durante el 2010, volvió a su ciudad y comenzó una reconstrucción fotográfica de la misma, lo que le llevó a desarrollar una visión personal de la arquitectura de Buenos Aires.

Entre la geometría implícita de las formas y la obsesión por los detalles, su universo visual reinventa el pasado de una ciudad cosmopolita. Como resultado de esta investigación, presenta: El Amante de Buenos Aires y República de Waires. En 2017, participó en la exposición Cómo leer al Pato Pascual (Pacific Standard Time-Getty Foundation de Los Angeles). Recibió menciones en Argentina: Salón Nacional de Arte (Fotografía) y Bienal de Arte x Arte, entre otros. Actualmente vive entre Buenos Aires y Barcelona.

Fecha: Del 10 de noviembre al 22 de diciembre de 2021
Lugar: Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya, C/ Comte Urgell 187, 08036 Barcelona (mapa)
Precio: Entrada gratuita

«Ça-a-eté? Contra Barthes» de Joan Fontcuberta

La Virreina Centre de la Imatge inaugura el divendres 15 d’octubre a les 19 h l’exposició «Ça-a-eté? Contra Barthes» de Joan Fontcuberta.

Walter Benjamin a part, l’assaig sobre fotografia més citat a la història és sens dubte La càmera lúcida. Es tracta de l’últim llibre de Roland Barthes, publicat molt poc abans de la seva mort. Entre la mirada poètica i la reflexió teòrica, Barthes hi desplega conceptes clau, com els de punctum i studium, que des d’aleshores s’han incorporat al patrimoni de la crítica fotogràfica. En un dels passatges més significatius hi trobem una altra idea cabdal: “En la fotografia no puc negar mai que la cosa ha estat allà. Hi ha doble posició conjunta: de realitat i de passat. I com que aquesta restricció no existeix més que per a ella mateixa, cal considerar-la, per reducció, l’essència mateixa, el noema de la Fotografia. El que intencionalitzo en una foto […] no és ni l’Art ni la Comunicació, és la Referència, que és l’ordre fundador de la Fotografia. El noema de la Fotografia serà, doncs, ‘Això-ha-estat’ [Ça-a-été].”

Aquest ça-a-été constitueix el suport ontològic del valor documental de la fotografia: sense la certesa que “allò estava allà”, tot testimoniatge visual queda deslegitimat. Per tant, pot resultar profitós analitzar instantànies fotoperiodístiques a la llum d’aquest criteri. Per exemple, com a cas d’estudi, prenguem l’arxiu fotogràfic de la desapareguda revista mexicana Alerta, un tabloide dedicat a successos de sang i fetge, allò que a Llatinoamèrica s’anomena “nota roja”. Fent un cribratge sorprèn que aparegui amb tanta freqüència el patró iconològic del gest d’assenyalar: algun personatge que surt a la imatge (una víctima, un testimoni, un “expert”, etcètera) apunten amb el dit algú o alguna cosa de la composició per fixar-hi bé l’atenció. Es tracta de situacions teatralitzades i artificials, en les quals queda clar que el model segueix les instruccions del repòrter, però que evidencien la pretensió d’aplicar, de manera tan ingènua com rudimentària, el principi del ça-a-été per partida doble. Assistim a un efecte d’indexalitats superposades: la inherent a la fotografia i la del dit (l’índex) que assenyala. Tant l’objectiu de la càmera com el dit focalitzen la nostra percepció cap a alguna cosa que ha passat. Però la posada en escena és tan ingènua, rudimentària i postissa que, en comptes d’emfatitzar, el que fa és problematitzar el valor probatori de la càmera, sobretot en un gènere com el de la fotografia forense i de successos, que s’hauria de caracteritzar justament per un tractament asèptic, desretoritzat, de la informació.

Potser Barthes, fascinat per la teatralitat a la qual havia dedicat també estudis entusiastes, va voler passar per alt aquesta deriva: “Què és la teatralitat? —es preguntava en 1971—. No és decorar la representació, és il·limitar el llenguatge.” Molt bé, però aleshores el ça-a-été deixa de ser garantia d’objectivitat per esplaiar-se en l’escenificació. De fet, una escenificació triple, perquè tota fotografia implica la posada en escena de l’objecte, de la mirada i del mateix dispositiu fotogràfic. És de la conciliació d’aquestes posades en escena que en surt el llenguatge. Podem no limitar-lo, podem conferir-li tota la llibertat abastable, però a costa d’incomplir el contracte de versemblança.

Desemmascarat per la gesticulació sobreactuada dels dits acusadors o mostratius, descobrim que el noema preconitzat per Barthes és mes una operació de teatralitat que de referència. “Això ha estat”, sí, però què és el que ha estat realment? És imperatiu preguntar-ho quan no hi ha espontaneïtat sinó construcció. Però el pitjor de tot és que la fotografia, per ella mateixa, ens diu ben poca cosa de l’“això”. Ben poca cosa mes enllà del decorat i la disfressa.

Data: Del 15 d’octubre de 2021 al 16 de gener de 2022
Lloc: La Virreina Centre de la Imatge, La Rambla 99, 08002 Barcelona (mapa)
Preu: Entrada gratuïta

«Da zero» de Guido Guidi

La Virreina Centre de la Imatge inaugura el divendres 15 d’octubre a les 19 h l’exposició «Da zero» de Guido Guidi.

Guido Guidi és una figura clau en la renovació de les pràctiques fotogràfiques que s’inicia als anys seixanta. La seva obra ocupa un lloc fonamental en la reflexió entorn del paisatge contemporani, l’urbanisme i l’arquitectura, així com sobre el mitjà fotogràfic. Autor extraordinàriament prolífic, Guidi no ha deixat d’interrogar-se sobre l’acte de veure mitjançat per la càmera. Un qüestionament que s’ha anat desplegant a través d’un intens diàleg entre la fotografia, amb les seves històries i les seves materialitats, i allò que es decanta en els seus marges, en els intervals semiurbans de la província o en les zones ignorades del paisatge postindustrial.

A través de més de dues-centes cinquanta fotografies, aquesta exposició de caràcter retrospectiu —la més àmplia dedicada a Guidi fins avui— recorre la seva trajectòria des de les primeres preses, realitzades amb tan sols quinze anys, fins als seus projectes més recents, atenent diferents moments de la seva carrera essencials per a conèixer l’abast del seu pensament visual. De manera irreverent a vegades, tàcitament en la major part dels casos, el seu treball ha subvertit alguns llocs comuns sobre on fotografiar o com està estipulat mirar, una certa normativitat del veure. Mitjançant presumptes errors, d’enquadraments inusuals i, sobretot, de la insistent orientació cap a les zones imprevistes del que és suposadament anodí, Guidi ha dut a terme la seva proposta fonamentada en una fotografia com a procés de comprensió, sempre obert al que sorgeix de l’experiència viscuda durant la presa, així com a les múltiples lectures que puguin gestar-se a partir de la seqüenciació que adopti la imatge fotogràfica en publicar-se.

El títol de l’exposició, «Da zero» [De zero], no només al·ludeix a la precocitat dels seus primers treballs, sinó que també fa referència —en ressonància amb els escrits de Roland Barthes sobre el grau zero de l’escriptura— a una recerca constant sobre el que posa en marxa una fotografia i allò que la fa possible. Tornant innombrables vegades al mateix lloc per escrutar el present des de l’atenció als més mínims detalls, observant les variacions més ínfimes, l’obra de Guido Guidi s’ha enunciat progressivament a través d’una modalitat expressiva més propera a la interrogació i al tanteig que a l’afirmació, de manera que ha obert un camp de reflexió insospitat allà on menys s’espera; en els intersticis del que sabem. Un procés que, distanciant-se d’una idea reductora de la imatge fotogràfica com a substitut vicari de l’experiència, proposa pensarla com a espai vital d’observació i imaginació potencial.

Amb el propòsit de donar a conèixer en profunditat l’obra de Guidi, l’exposició dibuixa una àmplia constel·lació, incloent-hi els seus treballs inicials en blanc i negre realitzats durant l’adolescència (1956-1957); les experimentacions que cobraran importància a partir dels anys seixanta, com les articulades entorn de les seves «diacronies» (1969-1970), o la sèrie sobre la noció de façana (1971-1982), així com diverses fotografies fetes entre 1975 i 1981 que s’exposen ara per primera vegada.

«Da zero» també aplega obres en color realitzades en 6×6 a inicis dels anys vuitanta, entre les quals destaca «Preganziol» (1983), i dedica la selecció més àmplia al format que des d’aleshores caracteritza majoritàriament la seva pràctica: el 20 x 25, que comença a utilitzar durant les exploracions que fa al llarg de la Via Emilia i la Strada Romea, així com als territoris industrials de l’Emília-Romanya i el Vèneto.

Com reflecteix en els seus llibres, les recerques més personals es troben estretament relacionades amb projectes sorgits d’encàrrecs públics, com ara els resultants de la seva col·laboració amb l’IUAV (Istituto Universitario di Architettura di Venezia) —en aquest cas, els dedicats a l’habitatge social INA-Casa (1999) i ATER (2002)—, o per invitació del Canadian Centre for Architecture (CCA) de Montreal, que va donar origen a una llarga recerca sobre la Tomba Brion, de Carlo Scarpa, que es perllongaria durant un decenni (1997-2007). Les notes de treball d’aquest projecte, exposades en facsímil, poden llegir-se per primer cop traduïdes al català.

Dins d’aquest conjunt d’obres, fruit de l’interès constant que té pels espais de la seva pròpia quotidianitat, també destaquen les fotografies derivades de la tasca que va fer com a docent, les quals marquen tant un temps compartit amb els alumnes com els espais de transmissió del saber que, en el seu cas, han estat especialment vinculats a la Universitat de Venècia i a la Facultat de Belles Arts de Ravenna, així com als tallers de fotografia organitzats pel Centro di Ricerca e Archiviazione della Fotografia (CRAF) de Spilimbergo, o per l’associació Linea di Confine, creada el 1990 per Guido Guidi, Paolo Costantini i William Guerrieri; una plataforma des de la qual duran a terme un programa editorial i pedagògic fonamental per a la renovació de la cultura fotogràfica italiana. D’altra banda, si l’àmbit geogràfic de la seva exploració ha estat en gran mesura circumscrit als territoris de l’Emília-Romanya i el Veneto, «Da zero» també permet conèixer treballs més recents, com ara els desenvolupats a Sardenya, o altres de menys difosos o inèdits, com el que realitza durant el seu primer viatge a Espanya el 1981, o el que dedica als paisatges de la ciutat difosa que s’estenen entre els centres urbans al llarg d’una antiga ruta de peregrinació que enllaçava Sant Petersburg amb Finisterre, recollit en el seu projecte «In Between Cities. Un itinerario attraverso l’Europa 1993-1996».

Completen aquesta selecció de fotografies totes les monografies de Guido Guidi fins avui, així com diverses publicacions corals sorgides de la tasca promoguda per Linea di Confine i la projecció d’un vídeo creat amb motiu d’aquesta exposició.

Data: Del 15 d’octubre de 2021 al 16 de gener de 2022
Lloc: La Virreina Centre de la Imatge, La Rambla 99, 08002 Barcelona (mapa)
Preu: Entrada gratuïta