El Centre Cívic Tomasa Cuevas – Les Corts acull del 3 al 30 d’octubre l’exposició «On s’atura el temps» d’Esther Aguilera Suárez.
«On s’atura el temps» és una mostra de fotografies d’espais oblidats i abandonats. Imatges que pretenen plasmar, no només el present sinó també, els sentiments passats de les persones que els varen habitar.
Descobrim, explorem i fotografiem llocs abandonats, tot traslladant-nos la sensació que produeix el lloc tal i com és ara, la majoria de cops buit, apagat i inert, però també evocant a la reflexió de com deuria ser en el passat, probablement ple de vida, de llum, de gent, de bullici. Aquestes fotografies són petites càpsules del temps. Un viatge al record desconegut, íntim i domèstic.
Data: Del 3 al 30 d’octubre de 2017
Lloc: Centre Cívic Tomasa Cuevas – Les Corts, C/ Dolors Masferrer i Bosch 33-35, 08028 Barcelona (mapa)
Preu: Entrada gratuïta
Durante décadas las minas de Muzo, la capital mundial de la esmeralda, han producido una inmensa fortuna para sus propietarios. A finales del siglo pasado se sucedieron distintos conflictos entre líderes esmeralderos para hacerse con el control del territorio durante las denominadas “Guerras Verdes”. En aquellos tiempos, los llamados “barequeros” –buscadores de esmeraldas– se contaban por miles en la quebrada del Río Minero, esperando encontrar bajo la negra tierra aquella gema que los sacara de la extrema pobreza. Después de que las leyes medioambientales de Colombia prohibieran a las empresas echar al río la tierra sobrante de las excavaciones mineras, tan sólo unas decenas de “barequeros” siguen removiendo los restos con sus propias manos.
Kalesnik utiliza las nuevas herramientas que pone en nuestra mano Google Street View para unirlas a dibujos hechos por los niños de su país en que retratan algunas de sus vivencias cotidianas marcadas por la violencia callejera.
Davant de la proximitat que existeix entre el barri de la Boca i el centre neuràlgic de la ciutat de Buenos Aires, la plaza de Mayo i la Casa Rosada, s’aixeca entre parets de xapa pintades de colors, una identitat de barri i de misèria a parts iguals. L’olor a “asado», el tango, “els pibes” al carrer, els gossos i les noies menjant del mateix plat, l’art, l’hostilitat, la precarietat i “el aguante» conviuen a fuetades d’extrem a extrem dels seus carrers. El dia a dia, la baralla constant per escapar de realitats imposades per personatges no triats. Dones als carrers, gossos i nens compartint llit i menjar, homes absents fins que arriba la set.
Este trabajo no pretende ser un testimonio objetivo del mundo ganadero. Tampoco sitúa al agricultor en el centro del relato. Es una mirada parcial sobre la realidad, una metáfora sobre la vida y la muerte con las ovejas como protagonistas. Los altos contrastes de luz y oscuridad de las imágenes representan dos mundos antagónicos: la vida y la muerte, el hombre y la naturaleza. La fotografía representa esta explotación ganadera como un mundo cerrado e inalterable en el que sus habitantes vagan sujetos a la transitoriedad de la vida.
Des de l’inici de la seva carrera, Carole Alfarah ha posat la seva càmera al servei de persones i col·lectius silenciats, oferint-los veu i reconeixement a través de la imatge. Quan va esclatar el conflicte a Síria, va mantenir el seu focus d’interès en la societat civil, fugint conscientment de la iconografia, els arquetips i l’objectivitat canònica del reportatge de guerra. L’exposició ha estat un projecte impulsat i produït per Casa Àrab, comissariat per María Santoyo i que ara es presenta a Barcelona gràcies a l’Institut Europeu del Mediterrani.