Del 24 de mayo al 8 de junio, una treintena de centros de todo el mundo acogerán la exposición «Ubiquography», una muestra participativa en la que se expondrán fotografías realizadas por personas de todo el mundo con sus dispositivos móviles y que se proyectará al mismo tiempo en entidades y centros culturales de varios países: una persona, un lugar, todo el mundo.

«Ubiquography» es un proyecto de Barcelona Photobloggers, coproducido por el Centre Cívic Guinardó, que pretende reflexionar acerca de un nuevo campo de exploración y creación fotográfica hoy conocido como iPhoneografía, el uso de la cámara del móvil para sacar fotografías.

A través de una exposición colectiva, «Ubiquography» basa su lema en la ubicuidad y la inmediatez, características principales de esta nueva tendencia artística.

Sin la técnica que requiere la fotografía tradicional, los nuevos dispositivos móviles, y sus aplicaciones y filtros, ofrecen al usuario total libertad creativa para capturar el momento, las casualidades y el instante con su cámara del móvil.

«Ubiquography» es asimismo un proyecto participativo en red. A través de la aplicación y red social de fotografía móvil Instagram, los participantes en el proyecto capturarán, editarán y publicarán sus fotografías desde el móvil y al instante se mostrarán en la exposición que podrá verse en diferentes puntos del mundo, de forma simultánea y en el mismo momento en el que el autor publique la foto.

La exposición se podrá ver en Barcelona, además del Centre Cívic Guinardó, en el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, la FNAC Arenas, la FNAC La Maquinista, la Galeria Maxò, la escuela de fotografía Fotoespai Barcelona Centre d’Imatge, el Centre Cívic Casa Groga, el Centre Cívic Jardins de la Pau, el Centre Cívic Can Felipa, el Centre Cívic Carmel, el Casal de Joves de Sant Just Desvern y la Escola Professional d’Aplicacions Informàtiques.

En la actualidad, «Ubiquography» tiene más de 500 autores de 50 países y 30.000 fotografías tomadas en más de 1.000 ciudades, que se pueden consultar en su página web.

La inauguración tendrá lugar el jueves 24 de mayo a las 19.30h en el Centre Cívic Guinardó, que se encuentra en el número 113 de la Ronda Guinardó en Barcelona.

¡Os esperamos!

Fecha: Del 24 de mayo al 8 de junio de 2012
Lugar: Diversos espacios de Barcelona y del resto del mundo
Precio: Entrada gratuita

Després de la presentació al Museum of Classical Archaeology de Cambridge, una part del projecte «Et in Arcadia…», desenvolupat al British Museum a l’entorn del fris del Temple d’Apol·lo Epikourios, es podrà veure al Museu Europeu d’Art Modern fins el 15 de juny.

En aquest projecte desenvolupat per The Crossing Lab hi han participat Israel Ariño, Adrián Arnau, Carles Bartolomé-Ibars, Ramón Casanova, Ruth Contreras, Jorge Egea, José Luis Eguía, Mónica Lou, Rebecca Mutell i Enric Passolas.

Data: Del 8 de maig al 15 de juny de 2012
Lloc: Museu Europeu d’Art Modern, C/ Barra de Ferro 5, 08003 Barcelona (mapa)
Preu: Pagament

Anaglifos Art Factory presenta el próximo viernes viernes 25 de mayo 2012 a las 19 h la exposición «Espacios Imaginados» del fotógrafo Gabriele Merolli.

Merolli presenta su recorrido fotográfico personal tratando el espacio como un elemento de la imaginación. Los lugares representados en esta exposición fotográfica parecen existir a partir del momento que nosotros nos ponemos a observarlos. Más allá de una imagen realista y al mismo tiempo sin negarla, estas fotografías desvelan la posibilidad de encontrar la forma y la luz en cualquier rincón del mundo.

Realizar una buena fotografía de arquitectura presupone antes de todo percibir el espacio y visualizarlo fotográficamente, seleccionando los detalles relevantes y aprendiendo a incluir o excluir los elementos en la composición fotográfica. El sábado 16 de junio Gabriele impartirá un workshop de fotografía arquitectónica. Para inscribirse en el taller hay que enviar un correo electrónico a la dirección info@anaglifos.es.

Fecha: Del 25 de mayo al 30 de junio de 2012
Lugar: Anaglifos Art Factory, C/ Mònec 17, 08003 Barcelona (mapa)
Precio: Entrada gratuita

Polònia promou amb força un model tradicional de la família, i l’homosexualitat és un sinònim de malaltia i desviació sexual. Al marge de la societat, els homosexuals pateixen discriminació individual, social i jurídica. Les lesbianes, pràcticament invisibles en la vida pública, pateixen un rebuig addicional per no complir el seu «paper natural de mares» en el marc de la família tradicional.

Amb “Lesbianes i molt més”, la fotògrafa Hanna Jarzabek vol explicar la història d’aquestes dones, mostrant no només situacions típiques de la vida quotidiana, sinó també la seva lluita contra l’homofòbia, els seus interessos i el que -segons elles mateixes- els defineix més enllà de la seva orientació sexual.

Al projecte hi van participar 12 parelles lesbianes. Algunes de les persones interessades a participar inicialment, van decidir que les seves fotografies fossin retirades, per la por de les possibles conseqüències de la seva «sortida de l’armari» en les seves vides familiars o professionals.

Data: Del 22 de maig a l’11 de juny de 2012
Lloc: Centre Cívic Pati Llimona, C/ Regomir 3, 08002 Barcelona (mapa)
Preu: Entrada gratuïta

«Alerta fam, prevenim-la!» és el títol de l´exposició organitzada pel Comitè Català d´Ajut Humanitari d´Emergència per conscienciar la societat sobre les causes i els greus problemes de malnutrició i inseguretat alimentària que afecten les regions de la Banya d´Àfrica i del Sahel.

L´exposició posa de manifest la crisi humanitària que afecta ja més de 13 milions de persones i que provoquen desplaçaments massius de població. La situació de crisi va començar l´estiu de 2011 a la Banya d´Àfrica, en països com Somàlia, Kenya, Etiòpia i Djibouti, i des de primers d´any, també al cinturó del Sahel, concretament a Mauritània, Mali, Níger, Txad, Senegal, Burkina Faso, Nigèria, Sudan del Sud i Camerun.

L´espai expositiu recrea un supermercat modern. El recorregut pels passadissos dóna a conèixer, amb tota la veracitat de les imatges aportades per diverses ONG que treballen a la zona, la realitat que viuen diàriament moltes persones. El relat expositiu es va seguint en quatre àmbits.

El primer se centra en «Les causes de la fam», amb fotos de Mauritània de Clemente Bernad i Akintunde Akinleye.

El segon fa referència a «El dia a dia de la fam», on s´exposen imatges capturades per Olivia Gay i Gonzalo Höhr durant un taller de fotografia amb dones de l´aldea de Kolondimba (Mali), així com les produïdes per elles mateixes retratant la seva vida i costums.

El tercer tracta «La desnutrició dels infants» i s´hi projecta la pel·lícula «854», rodada a Níger per David Muñoz. També s´hi proposen solucions a la desnutrició, el diagnòstic a temps i el tractament amb un aliment terapèutic, el PlumpyNut, una pasta de cacauet amb alt contingut proteínic i energètic.

L´últim àmbit, «Què pots fer tu», convida el públic a participar de manera activa en la campanya «Alerta fam, prevenim-la!».

Data: Del 16 de maig al 31 de juliol de 2012
Lloc: Palau Robert, Passeig de Gràcia 107, 08008 Barcelona (mapa)
Preu: Entrada gratuïta

El espacio B,14 abre sus puertas mañana jueves 17 de mayo a las 20h con una exposición que es una clara declaración de intenciones: «Recursos Humanos» es una presentación del proyecto que van a llevar a cabo con una muestra de los que van a ser profesores del centro de formación dentro de Club de Arte.

Esta es una exposición multidisciplinar que abarca desde reportaje documental hasta últimas tendencias en ilustración de moda pasando por el ensayo fotográfico o escultura con papel. «RRHH» es un proyecto en el que se unen diversas técnicas y formas de trabajar para mostrar el laboratorio de ideas que es B,14, en el que la experimentación con el arte en todas sus facetas forman la columna vertebral de nuestra manera de ser.

Rafael Arocha (La Palma de Gran Canaria, 1978) trabaja el reportaje fotográfico desde una perspectiva artística, centrado en la exploración del otro como sujeto de la fotografía y en el autoconocimiento como creador, las imágenes que enseña en B,14 tratan de las relaciones personales. Basado en los poemas de Barral, Gil de Biedma y Goytisolo nos enseña una ciudad re-creada por sus experiencias personales, de momentos de euforia pero también de momentos de angustia e inquietud.

Nuno Carvalho (Portugal, 1978) nos muestra en B,14 un ejemplo de su trabajo con papel, esculturas delicadas y personales que ofrecen un renacer a materiales desechados. Aquí nos muestra un mapamundi transformado en chaleco salvavidas al que, para apreciarlo en su totalidad, hay que rodear. Una pieza que nos muestra la fragilidad de lo físico de la obra junto a lo consistente del discurso.

Javier de Cea (Santiago de Chile, 1978) arquitecto y artista de formación trata el tema de ciudad actual en sus lienzos, en los que incluyen elementos habituales en nuestro paisaje urbano, tags, posters, pegatinas. Sus pinturas, y como ejemplo la que nos enseña en B,14, son características por la libertad expresiva y su capacidad de aglutinar discursos y motivos en las varias capas que las van creando. Un cruce de argumentaciones tan contradictorias y sólidas como la ciudad de la que de Cea habla.

Ariadna Creus (Barcelona, 1975) actualmente está desarrollando su proyecto fotográfico «El juicio del mono» en el que analiza la relación del ser humano con los animales: desde la relación que tiene un granjero con su ganado hasta la relación perro-dueño, pasando por las imágenes que nos muestra en B,14: una selección de su trabajo «Anaima» que muestra la relación que se establece desde la ciencia y la museología con los seres antes vivos.

Ana Belén Jarrín (Ecuador, 1976) ecuatoriana afincada en Barcelona, fotógrafa de formación y con amplia experiencia en el reportaje documental. Su obra está ligada a la expresión de individualidades poco comunes, a cuerpos en cambio o en situaciones límites dentro de una sociedad cada vez más estandarizada. Para la ocasión nos muestra un retrato de la serie «Ecce Homo», en el que destaca el tratamiento de la luz, con claras influencias de la pintura de Caravaggio.

Kirei es un colectivo que trae desde Japón una técnica de modelado escultórico que genera unas esculturas hiperrealistas de elementos naturales, flores, cestería, y otros objetos que conviven con sus homólogos reales. Una técnica preciosista aplicada en esta muestra sobre elementos de cáliz artístico.

Móncia Lou (Zaragoza, 1984) es una artista multidisciplinar que trabaja desde la óptica fotográfica. Sus intereses se mueven entre el análisis de las imágenes y la plasmación del movimiento en la fotografía. Sus imágenes, gracias a la Compañía Nacional de Danza, son pequeños abecedarios de los tránsitos que un bailarín genera. En RRHH nos muestra Walking Mad, cuatro momentos casi mágicos generados desde el baile y la luz.

Enric Passolas (Barcelona, 1973) muestra cinco retratos en los que aplica técnicas de dibujo y pintura muy cuidadas y basadas en las maneras de hacer clásicas. En estos pequeños universos aparece una atmósfera mágica creada a través de los paisajes y las actitudes de los personajes, femeninos y acompañados de elementos que rememoran la pintura flamenca.

Nina Sibiratkina (Minsk, 1986) es una habitual de la ilustración en de publicaciones de moda. En su estilo, siempre muy cercano a las nuevas tendencias, rebosa el color y los personajes femeninos. Un dibujo muy sugerente y estético que nos muestra las contradicciones de la sociedad actual, dado que las mujeres que viven en ellos, aunque perfectas en apariencia, nos muestran una actitud enrarecida.

Marta Zafra (Jaén, 1977) nos habla de la memoria personal a través del acto de dibujar mediante unas fotografías familiares y un acto, en este caso forzado, de recordar. Las fotografías le ofrecen poder visitar en su recuerdo el instante en el que fueron tomadas y revivir los propios sentimientos y los de las personas que la acompañan en la imagen interpretando los gestos y dándole a la imagen una nueva perspectiva, esta vez más personal y centrada en .

Dario Zeruto (La Habana, 1965) utiliza el libro de artista como forma de expresión, mediante técnicas textiles, de papel artesanal y de encuadernación consigue otorgar al libro una segunda vida, en B,14 nos muestra dos de sus últimos proyectos: Nostalgia, la antología poética de Nicolas Guillem a cargo de Dario Puccini reencuadernada por Zeruto generando una escultura de piel y otros elementos naturales, junto a In Giro con Alda Merini, en el que se reencuaderna Ballate non pagate en forma de espiral, dando un mismo sentido a la forma que al fondo de la obra.

Fecha: Del 17 al 30 de mayo de 2012
Lugar: B,14, C/ Johann Sebastian Bach 14, 08021 Barcelona (mapa)
Precio: Entrada gratuita

L’artista nord-americà d’origen cubà Anthony Goicolea (Atlanta, 1971) presenta «Domesticated». La mostra consisteix en una acurada selecció de fotografies, dibuixos, obres sobre fusta i un vídeo que ens remeten a la recerca dels límits entre allò domèstic i allò salvatge, una reflexió sobre la intervenció humana davant la natura.

Els darrers treballs d’Anthony Goicolea ofereixen un apropament a la intersecció de dos àmbits, allò controlat i allò caòtic simultàniament. En aquesta exposició l’artista es mostra, segons les seves pròpies paraules: «particularment interessat en els ambients híbrids i en les formes que han estat creades com a resultat de la interacció entre aquests dos mons. Cases abandonades, bastides i altres estructures fetes per l’home han estat envoltades lentament per la natura que les soscava i les desestabilitza.»

Les fotografies i dibuixos d’aquesta sèrie emmarquen el cicle de les coses, es presenten diversos escenaris que composen vanitas moderns formant un perfecte compàs entre vida, permanència, creació i descomposició. La presència de ruïnes no encarna un ideal estètic romàntic, sinó que Goicolea crea un assaig del mecanisme social i cultural i mostra que tant la natura com les persones estan sempre mutant i adaptant-se en el procés de decadència i regeneració.

Algunes de les peces de «Domesticated» estan habitades per espècies domèstiques híbrides com gossos de carrer, plantes modificades pel àmbit de la llar o criatures llegendàries com Big Foot o Sasquatch. Aquestes imatges es troben tant al pla d’allò indòmit i misteriós de la natura com d’allò que s’ha construït i determinat per la mà de l’home. Més enllà dels profunds canvis que la cultura pot fer sobre allò salvatge, aquesta exposició ens retorna a l’estat inicial de les coses, a un àmbit que encara conserva certs elements de la civilització però que ara escapa del seu domini.

Data: Del 24 de maig al 30 de juliol de 2012
Lloc: Galeria Senda, C/ Consell de Cent 337, 08007 Barcelona (mapa)
Preu: Entrada gratuïta

La Fundació Casa del Tibet inaugura el próximo viernes 18 de mayo a las 19:30h la exposición de fotografías que el fotógrafo Sergi Reboredo hizo durante su viaje al Tibet, captando momentos de la vida de los tibetanos y mostrando el riesgo de extinción de su cultura milenaria como consecuencia de la política de colonización en las regiones tibetanas.

Según sus propias palabras: “A causa del boicot del gobierno chino, y de la represión a la cual someten a los tibetanos, la cultura tibetana se encuentra cada vez más en riesgo. Quizá su situación geográfica, su propia lucha, han favorecido, por otro lado, que se mantenga aislada y viva buena parte de ella: su lengua, sus tradiciones, sus vestimentas. Para un fotógrafo extranjero hay muchos atractivos: desde las facciones de sus gentes, desde el colorido de sus casas, templos y monasterios, hasta los rituales del día a día. Pero también llama la atención la falta de Derechos Humanos. Lhasa es una ciudad sitiada por el ejército y la policía chinos, restringidos los movimientos de sus ciudadanos, donde no tienen la libertad de salir de su propio país ni contar lo que está ocurriendo. Los extranjeros no podemos mantener una conversación con ellos, ni mucho menos visitar sus hogares. La historia contada por los chinos a los extranjeros sobre el país es totalmente contraria a la verdad.”

Fecha: Del 18 de mayo al 18 de junio de 2012
Lugar: Fundació Casa del Tibet de Barcelona, C/ Rosselló 181, 08036 Barcelona (mapa)
Precio: Entrada gratuita

Walter Benjamin va definir com instant tècnic la dècima de segon en què la mirada del fotògraf decideix, tria i crea. I la sèrie d’instants tècnics que presenta Núria Martínez Seguer a «Soul Round» serveix per explicar el nou salt qualitatiu de la seva obra. Observadora d’éssers que combaten i de situacions d’un dramatisme especial, Seguer cerca la figura i l’ànima humanes a partir de models reals que posen en la seva memòria fotogràfica i en la desmemòria col·lectiva. Per aquesta raó, obre la seva exposició amb imatges d’un temps perdut i poc conegut, quan Catalunya era l’empori de la boxa i aportava als rings campions d’Espanya, d’Europa i un quasi campió del món com el mític Josep Gironès, el Crack de Gràcia. El seu homenatge recorda que aquells esportistes van ser morts o exiliats quan les tropes de Franco van ocupar Catalunya.

Com atrapada per una obsessió, l’obra de Seguer canvia i creix constantment amb una trajectòria abstreta, acoblant etapes sense baules perdudes. Des dels seus inicis, persisteix en la intimitat del seu llenguatge fotogràfic, la figura humana és la seva matèria primera i fa que parli amb uns sistemes de senyals que tradueixen la seva interioritat. La maduresa de la seva obra culmina la lògica interna de la seva introspecció, sempre buscant les claus de si mateixa en les imatges totals, en les fragmentades i en la fotografia que li dicta la seva imaginació més íntima.

Després d’aquelles imatges femenines de «Nommer Femme belle de jour» (2010), Seguer esdevé una caçadora de figures soles i abandonades, ja sigui contra les cordes o contra la pròpia vida, amb un refugi al racó del ring on només esperen una palangana, una esponja i una tovallola. L’artista empra conceptes subjectius de sorpresa o de perill per aquestes figures ni nues ni vestides. I es detecta en la seva posició compromesa que els problemes socials i històrics la commouen i nodreixen el seu instint fotogràfic. Els seus contrastos són fonamentals: precisió i misteri, claredat i desassossec, limpidesa i dramatisme, controlant aquests contraris, la posada en escena i la calculada escenografia del seu dramatisme subjectiu.

A «Soul Round», persones, entorns i atmosferes transmeten dinàmiques interiors que l’artista desvetlla. Si la força del seu treball és sempre un misteri, també ho és saber per què uns homes combaten a un quadrilàter i s’integren en la societat mitjançant el combat. Amb la seva gran cultura de voyeur de l’art de boxejar, Seguer es mou en una terra de ningú i en un món d’homes que cap altra fotògrafa ha sabut captar amb tanta profunditat. La seva mirada coincideix amb la seva intenció crítica. Crits, cops, dolor i suor són més implícits que explícits, sense entrar mai en el cos a cos. Es percep que la commouen les contradiccions de la dialèctica dels punys, quasi com una religió o una expiació de la condició humana. L’home que boxeja no és una figura ideal, sinó un magma que Seguer tradueix en passió. La galeria humana de Soul Round no són les joguines trencades del tòpic, sinó joguines passives d’un crit que comença quan el púgil surt al ring i no calla fins que guanya o és vençut.

Seguer combina la boxa amb un soul nascut entre la població negra durant una postguerra mundial plena de pobresa, abans que el soul esdevingués un símbol de la consciència racial i dels drets civils en els temps de Luther King, Malcom X i Cassius Clay. Massa jove per a recordar-ho, no és aliena a la complicitat civil d’un discurs que interpreta respectant cada codi. Perquè quan parlem de la fotografia de Seguer, parlem també de pintura, cinema i poesia. Ella pren partit ètic i estètic sobre el desordre de la societat amb un expressionisme molt propi, amb la tensió interior i exterior del púgil, i el ring o el gimnàs són complements per reflectir la impressió de plaer i de turment. De vegades és el combatent i de vegades el seu entorn, però crits, cops, dolor i suor componen l’entitat coral de la fraternitat de la boxa, angoixada i angoixant fins el moment del K.O.

La fotògrafa filtra les persones i els seus retrats són com una prolongació, perquè mira dins dels seus boxejadors i dins de si mateixa. Amb una bellesa i elegància salvatges, les seves imatges són el relat de mirades tolerades, vigilades i quasi prohibides pel pensament políticament bleda que veu violència allà on només hi ha força noble entre esportistes nobles. Les seves figures, quasi com estàtues clàssiques, transmeten ànimes. I els seus paisatges esdevenen petites taques de llums sobre un ring dins una vella sala de ball. La seva estratègia fotogràfica es podria anomenar de combat i és com un lleu fil íntim entre l’instant tècnic de la creació artística i la fotografia ja exposada.

L’expressivitat de Seguer s’accentua amb la distorsió i la confusió dels límits de les seves siluetes a mesura que se sent més propietària de la seva pròpia mirada. La pulsió de fotografiar, com la de pintar o la d’escriure, implica un rebuig de les formes convencionals per integrar la realitat en una sintaxi inquietant i significant, retratant àmbits i gestualitats sense cap voluntat exemplar ni moralitzadora. El seu repte és fixar impactes dramàtics. El que queda són lluitadors amb mirades que traspuen vides. Perquè la sensibilitat gràfica de Seguer és la seva memòria de la situació i de l’experiència. Una memòria entre les sensacions i els sentiments.

Moviments lumínics, poètica fotogràfica, cossos potents, caps quasi totèmics. Lluny de les modes, l’artista es mou entre el quadrilàter del ring i el rectangle de la fotografia impresa. Les seves criatures tenen una musculatura forjada per circumstàncies exteriors i interiors, i ella ho sap i ho capta. El seu desconcert d’ identitats, el seu tenebrisme i la seva manca de prejudicis humanitza l’ esport i l’art de combatre més primitiu de la humanitat. Es percep que tot el que és humà li fa mal, la seva proposta és rebel i reflecteix el xoc entre la persona, la realitat i la derrota com a intuïció del fracàs final del cos i de l’ànima.

Amb «Soul Round», Núria Martínez Seguer es consolida com la millor fotògrafa de la boxa a Catalunya. Transgressora i sensual, aporta el seu jo i el seu art a una col·lectivitat i a un país que han perdut molts combats al llarg de la seva història. I no oblida que Salvador Espriu va escriure que mai no podem desesperar del vell vençut.

Fecha: Del 24 de maig al 22 de juny de 2012
Lugar: Galería H2O, C/ Verdi 152, 08012 Barcelona (mapa)
Precio: Entrada gratuita

El próximo jueves 17 de mayo a las 19h se inaugura en la escuela de fotografía GrisArt la exposición «Mortuorum» del fotógrafo Víctor Calero. «Mortuorum» es una serie fotográfica realizada en el cementerio del Poble Nou de Barcelona. Un trabajo de largo recorrido que documenta los espacios, los silencios y el paso del tiempo en un lugar tan singular como el de este cementerio. «Mortuorum» fue uno de los proyectos seleccionados en el ciclo el Proyector 2011 de Colectania.

Fecha: Del 17 de mayo al 21 de junio de 2012
Lugar: GrisArt – Escola de Fotografia, C/ Còrsega 415, 08037 Barcelona (mapa)
Precio: Entrada gratuita

Guanyador del Premi de Fotografia de Torroella de Montgrí 2011 que atorga la Fundació Vila Casas, Pedro Madueño presenta el proper dilluns 14 de maig a les 19:30h a Can Framis una acurada selecció dels seus treballs més rellevants sota el títol de «Seqüències».

Sota una mirada íntima i analítica, Madueño ha despullat als seus protagonistes de les 8 sèries que comprenen la present exposició i que contenen una setentena de treballs. Personalitats destacades com Eduardo Chillida, Jaume Plensa, Antoni Tàpies, José Ferro, José Tomás, Baltasar Porcel, Ferran Adrià i la ballarina Maya Plisetskayaaya han estat sotmesos a la mirada incisiva i penetrant del fotògraf fins a provocar la nuesa. Malgrat que la seva trajectòria professional ha estat vinculada a la actualitat política i cultural del país, la seva producció va més enllà del fet estrictament informatiu per arribar a desxifrar els enigmes que s’amaguen darrera de la màscara. Així mateix, el domini exhaustiu i minuciós de la tècnica li permetrà explorar noves vies d’expressió que li apropen a un gènere artístic de connotacions oníriques.

Data: Del 14 de maig al 22 de juliol de 2012
Lloc: Can Framis, C/ Roc Boronat 116-126, 08018 Barcelona (mapa)
Preu: Pagament

En un mundo masificado de imágenes… ¿Cuánto cuesta tomar una fotografía? ¿Cuánto pesa una fotografía? ¿Cuánto ocupa? ¿Cuánto vale? Y ¿2.500 fotografías? Todas las respuestas a estas preguntas las tiene Toni Amengual, un fotógrafo obsesivo compulsivo que ha dedicado un año y medio de su vida a fotografiar, escondido detrás de un smartphone, la cotidianidad más absoluta.

Una exposición formada por 2.500 instantáneas en el formato tradicional de la fotografía analógica (10×15) que bien podrían ser entendidas como una contaminación visual si no fuera porque todas ellas están firmadas por el autor y expuestas para su venta. El espectador podrá adquirir in situ las imágenes por un precio simbólico de 0’20€. De esta manera, se le invita a ser partícipe de la muestra al mismo tiempo que es él mismo quien dota de sentido a las series, formando sus propias secuencias.

Además, se podrá ver una exposición colectiva de alumnos de 1º y 2º del Graduado Superior de Fotografía, cuyos proyectos se están desarrollando en las clases que Amengual imparte en Idep Barcelona.

Fecha: Del 10 de mayo al 10 de junio 2012
Lugar: IDEP, Av. Diagonal 401, 08008 Barcelona (mapa)
Precio: Entrada gratuita