El espacio imaginCafé inaugura el lunes 18 de noviembre a las 19h la exposición “Tajo” de Roberto Feijoo, Eugeni Gay, Manu Mart y Mingo Venero.
“Tajo” es un proyecto colectivo de cuatro amigos fotógrafos en el que toman el río como recorrido y escenario de un viaje de 20 días en furgoneta durante el mes de junio de 2017. Para su realización, eligieron como eje vertebrador el azar, estableciendo 21 etapas desde su nacimiento en la sierra de Albarracín hasta su desembocadura en Lisboa, todas ellas separadas por 44 km siguiendo el cauce del río. Su mirada se dirige a todo aquello que les llama la atención. Una visión personal sobre el Tajo.
Fecha: Del 18 de noviembre al 18 de diciembre de 2019
Lugar: imaginCafé, C/ Pelai 11, 08001 Barcelona (mapa)
Precio: Entrada gratuita
Aquesta mostra presenta part de l’arxiu fotogràfic de Ramon Valls (Tamarite de Litera, 1929 – Barcelona, 1992). La seva filla Glòria i la galerista Fina Olivart van rescatar els negatius de l’oblit, van muntar un laboratori i van aprendre a positivar. El resultat és aquesta selecció de paisatges urbans i instantànies d’escenes costumistes i familiars d’un fotògraf amateur a la Barcelona dels anys 50 i 60.
El projecte “Pati” parla d’adolescència des d’un complement circumstancial de lloc en concret: el pati d’un institut. Espai que habiten –i deshabiten– dia rere dia a través de les seves presentacions i representacions, en forma de mirades absents, vergonyes histriòniques, objectes oblidats i rastres de pulsions. El pati esdevé un espai de coexistència i de convivència que trepitgen fins a fer-se’l seu. Les seves accions esdevenen simbòliques: deixen constància de l’atmosfera de llibertat vigilada –de llibertat condicional– que es respira. Però els adolescents i les adolescents troben la manera d’expressar-se a través dels crits, els insults, els gestos d’afecte, els silencis, les mirades, les baralles, les pintades, els selfies, els entrepans inacabats i els avions de paper que fan volar des de les aules i que, amb l’objectiu de travessar els murs de l’escola, aterren al pati.
El novembre de 2018, el fotògraf José Antonio Sancho va anar a tots els actes de la Festa Major de Teià amb la seva càmera amb l’objectiu de fer memòria i mostrar la seva visió de la Festa Major. La mostra està dividida en set espais: Els espais 1 i 2 formen una instal·lació a manera de caseta de fira i gira al voltant del foc, amb referències a un imaginari de diables, bèsties, festa i sacrifici. En contraposició, tenim l’espai 3 associat a la litúrgia, la consagració i al consol de les ànimes, en el qual les benediccions i els cants corals envolten l’atmosfera juntament amb l’encens i el repicar de campanes, en un intent d’espantar els mals esperits. Els espais del 4 al 7 llisquen entre el dia i la nit, en interiors i exteriors, amb la presència de gegants, danses, jocs, espectacles, aliments, disfresses, atraccions, activitats artístiques i gent, molta gent de totes les edats que, al cap i a la fi, són els que donen vida a la Festa.
“La gravetat del lloc” és un projecte que s’inicia en el marc d’una residència de creació en el Domaine de Kerguéhennec, a la Bretanya francesa. Kerguéhennec és un centre d’art contemporani que conté més de 30 escultures instal·lades al bell mig del paisatge. És un lloc carregat de memòria i de significat on altres artistes ja han deixat la seva petja. Israel Ariño va ser convidat a passar-hi dos mesos, al llarg dels quals va desenvolupar la sèrie fotogràfica “La gravetat del lloc”. Acabada la residencia, va convidar a Clara Gassull a dialogar amb les seves fotografies i d’aquesta invitació van sorgir-ne diverses peces escultòriques, algunes d’elles es poden veure en aquesta exposició.
Hi ha molts músics que diàriament canvien el seu instrument pels útils d’un altre treball. Això pot passar per vàries raons: obligació, coexistència de passions, hiperactivitat… El cas és que són molts els que no tenen una “jornada complerta” en els escenaris. Navalón vol mostrar al músic transformat en el seu dia a dia, en el seu lloc de treball, sense oblidar que mentrestant el seu instrument, la seva música els estan esperant a fora.
L’exposició, que integra unes vuitantena de fotografies realitzades entre els anys 60 i finals dels 80, es divideix per àrees temàtiques. Després d’una introducció composta per les seves obres més representatives, segueixen altres apartats formats per fotografies de caire abstracte, de paisatge, reportatge, personatges i esport. I com a apartats especials, s’inclouen els treballs monogràfics “Carretera N-150”, sobre el tram Terrassa-Barcelona, i el reportatge “Somriures trencats”, publicat al llibre del mateix títol escrit per Mercedes Carbó.