Barcelona Photobloggers

L’hotel Eurostars Monumental inaugura el proper dimecres 23 de novembre a les 20 h l’exposició «La Monumental sense toros» de Manel Sanz.

La plaça de toros Monumental de Barcelona uneix arquitectura, tradició i futur, ja que està a l’espera que se li assigni un nou ús després de la Iniciativa Legislativa Popular que en 2011 va prohibir les curses de braus a Catalunya.

El treball de Sanz és un homenatge a aquest edifici d’estil neomudéjar de principis del segle XX. La solitud dels seus espais remet a l’activitat que allí ha tingut lloc des de 1914. “He volgut explicar l’atmosfera d’un espai sense activitat taurina, on el silenci de l’arquitectura conviu amb la solitud del món del toro a Barcelona”, explica l’autor, que va captar aquestes imatges durant l’any 2011 i 2014.

Data: Del 23 de novembre de 2016 al 23 de gener de 2017
Lloc: Hall del Hotel Eurostars Monumental, C/ Consell de Cent 498-500, 08013 Barcelona (mapa)
Preu: Entrada gratuïta

La escuela de fotografía GrisArt inaugura el próximo jueves 24 de noviembre a las 18:30h la exposición «Makkinas» de Ariadna Cambronero.

«Makkinas» es un fotorreportaje documental sobre el ciclista paralímpico Juanjo Méndez. Después de sufrir un accidente de moto a 1992, en qué perdió la pierna y el brazo izquierdo, Juanjo volvió a subir a una bici y fundó el equipo paralímpico Genesis Cycling Team. Los integrantes de este equipo, y especialmente Juanjo Méndez, se han convertido en referentes a nivel nacional e internacional, tanto por su capacidad y espíritu de superación, como por sus importantes éxitos deportivos.

Fecha: Del 24 de noviembre al 31 de diciembre de 2016
Lugar: GrisArt Escola Internacional de Fotografia, C/ Méndez Núñez 14, 08003 Barcelona (mapa)
Precio: Entrada gratuita

El proper dijous 24 de novembre a les 20h tindrà lloc a la galeria H2O la presentació del llibre «A room in Iceland» d’Isabel Codina. L’acte comptarà amb la participació de l’autora i del fotògraf i editor Ignasi López.

«A room in Iceland» és una història autobiogràfica, on paisatge, memòria i amistat es combinen per donar sentit al relat. Tracta sobre el retrobament entre amics a través d’un viatge postergar durant més de 25 anys.

El viatge va començar l’any 1988, quan l’autora va anar a estudiar a la Jan van Eyck Akademie de Maastricht. Allà va conèixer un grup d’islandesos que solien anar a la casa. Cantaven junts cançons islandeses i ella era l’únic públic que tenien als assaigs. Li explicaven històries sobre el seu país: els cavalls i les ovelles, el Thorrablód, les sagues, els llargs hiverns sense sol.

Sabia que en algun moment de la seva vida aniria a Islàndia. Per a ella era un país molt conegut a través de les històries que escoltava dels seus companys, una terra explicada, imaginada en el seu cap, com una terra promesa. I aquest viatge va arribar finalment l’any 2015. Aquell estiu impulsivament Codina va decidir anar a Islàndia i visitar aquells indrets que li havien estat explicats temps enrere. La seva idea era fer un llibre de paisatge islandès, però sorprenentment, no va fer massa fotografies d’aquells llocs que coneixia sobretot pels relats i carregats d’intensos sentiments. Era un paisatge conegut per històries i sentiments més que per imatges i quan aquell paisatge es mostrava davant la seva càmera, li resultava difícil d’interpretar. I, per sobre de tot, alguns dels amics a través dels quals
el va conèixer, ja no hi eren.

En tornar del viatge, va començar a buscar en una caixa de fusta i va trobar cartes, postals i fotografies que li havien enviat els Jan van Eyck’ers els anys següents a la seva estada a l’escola. Aquestes van ser les pistes per reconstruir la seva història. Les cartes que anava llegint, li anaven recordant el seu passat i alhora li descobrien el futur. La història s’anava lligant a poc a poc i tot adquiria sentit: el viatge, la retrobada amb la gent, el llibre.

Va trobar a les cartes i postals el seu futur escrit. Quan les cartes li van arribar als anys 90, no era conscient de les connexions que s’establien entre la gent i el paisatge, però amb el pas dels anys aquesta connexió era evident.

Data: Jueves 24 de noveembre de 2016
Horari: A les 20h
Lloc: Galería H2O, C/ Verdi 152, 08012 Barcelona (mapa)
Preu: Entrada gratuïta

La galeria Valid Foto inaugura el proper dilluns 21 de novembre a les 19:30h l’exposició «Disparant amb el cor» de Joana Biarnés, la primera fotògrafa catalana i espanyola que adoptà la carrera professional de fotoperiodista o reportera gràfica.

La mostra, composta per 78 fotografies en blanc i negre i gelatina de plata, realitza un recorregut per tota la seva carrera des dels inicis en la dècada dels anys 50, amb Ramon Masats com a mentor, fins als seus últims treballs, quan abandona la professió el 1985, en desacord amb l’estil groc que s’havia imposat a la professió. Poc després, Joana, amb el seu marit Jean Michel, va obrir el restaurant Ca Na Joana a Eivissa, considerat un dels millors de les Illes.

Des del 2012, s’està duent una tasca de recuperació del seu arxiu, amb exposicions, documentals i llibres publicats.

Data: Del 21 de novembre de 2016 al 14 de gener de 2017
Lloc: Galeria Valid Foto, C/ Buenaventura Muñoz 6, 08018 Barcelona (mapa)
Preu: Entrada gratuïta

El Centre Cívic Guinardó acull del 17 al 29 de novembre l’exposició «Las rosas nunca mueren» d’Asier Arístregui.

«Las rosas nunca mueren» és un projecte de caràcter documental on l’artista fa un viatge físic que inicia el 25 de novembre de 2015 i que el conduirà a un viatge per la memòria de l’assassinat d’Alicia Aristregui i el dolor i el maltractament soferts per M. Àngels Beraza, mare de l’Alicia i àvia de l’artista.

La mort i el dolor sempre esperen en les ombres, esperant a saltar com un ressort ferint a aquell a qui persegueixen. ‘Imposible olvidar’ està realitzat des del dolor i la ràbia que corroeix. L’any 2004 la família Aristregui/Beraza va tenir la desgràcia de sofrir la pèrdua d’un dels seus integrants a causa de la violència de gènere. Després de diversos intents fallits de tractar aquest tema tan delicat tant per al públic com per a la família, neix aquesta sèrie. El recorregut pels records de l’artista, així com els elements físics que componen el context en el qual es va produir formen el cos d’imatges. El dolor d’aquestes imatges no és un dolor sobtat que et travessa, és un dolor que acompanya dia a dia. Al moment en el qual succeeixen els fets s’apodera la pena i la tristesa. Amb els anys queda la ràbia, ràbia cap a totes aquelles persones que imposen la violència com a forma de control, sigui el que sigui. La violència no és una eina que hagi de ser usada a la lleugera. «Las rosas nunca mueren» és un cant contra la violència, nascut des del dolor de la pèrdua.

Data: Del 17 al 29 de novembre de 2016
Lloc: Centre Cívic Guinardó, Ronda Guinardó 101, 08041 Barcelona (mapa)
Preu: Entrada gratuïta

La sede de Gas Natural Fenosa en Barcelona inaugura hoy jueves 10 de noviembre a las 12 h la exposición «Arquitecturas negras» de Rubén Panete.

Panete lleva años recorriendo países del Este europeo realizando fotografías de bloques anodinos de hormigón, construcciones nada atractivas que sin embargo atrapaban su mirada. En sus fotografías los edificios o las casas adquieren una presencia casi escultórica en la estela de las tipologías de los Becher, eludiendo las presencias de los habitantes, subrayando más que una estética de la “minimalización”, una suerte de tonalidad espectral.

Las obras de este artista transmiten una extraña serenidad e incluso transforman lo anodino en “monumental”. La arquitectura “sin cualidades” atrapa su mirada en vez de los paisajes naturales, pero no pretende ofrecernos una suerte de “postales turísticas de la desolación” ni es un post-romántico hechizado con un mundo convertido, estrictamente, en tierra baldía, sino que trata de encontrar vestigios que permitan la activación de la “mirada embelesada”.

Su metodología no busca lo estático, sino que su comportamiento es propiamente nomádico. Viaja ligero de equipaje para poder centrar su atención en lo que realmente le interesa: lograr un ritmo, un espacio en el que avanzar en lo físico mientras se piensa, mientras se establecen enlaces entre lo que se experimenta en el tiempo presente y lo que pertenece a lo que ya ha pasado (conocimientos adquiridos, conclusiones, sensaciones, sentimientos) y las posibilidades del futuro.

Fecha: Del 10 de noviembre de 2016 al 10 de marzo de 2017
Lugar: Sede de Gas Natural Fenosa, Plaça del Gas 1, 08003 Barcelona (mapa)
Precio: Entrada gratuita

El Museu d’Història de Catalunya inaugura el proper dijous 17 de novembre a les 19h l’exposició «Fu la Spagna! La mirada feixista sobre la Guerra Civil Espanyola».

El suport de Mussolini a Franco i a la insurrecció colpista va ser decisiu per a l’èxit de la Guerra Civil Espanyola. El règim feixista hi va enviar avions, vaixells, armes i més de vuitanta mil efectius. La major part d’aquests, amb el temps, van ser destinats al grup que es constituiria per a l’ocasió, el Corpo Truppe Volontarie (CTV), format també per Camicie Nere.

En ocasió del 80è aniversari de l’inici del conflicte, aquesta exposició mostra, juntes per primera vegada, les diverses maneres en què la intervenció va ser representada des de la Itàlia feixista.

L’exposició, que és el fruit d’una llarga recerca per arxius i biblioteques, ha portat a identificar unes vint mil imatges, tres-centes de les quals es poden veure a la mostra, classificades en tres tipologies, assenyalada cadascuna amb un color diferent. D’una banda, les fotografies aparegudes a la premsa il·lustrada italiana (en verd); seguidament, les fotografies fetes per legionaris individuals (en blanc), i en darrer lloc, les fotografies realitzades i conservades en diverses institucions politicomilitars (en vermell). El resultat en són els tres colors de la bandera italiana, però, sobretot, és una construcció dialèctica de les diverses mirades, capaces de retornar-nos una imatge articulada de les maneres en què es va veure la guerra, i com la van representar la maquinària propagandística, els soldats i les institucions italianes. Tres mirades que no sempre coincideixen, i que, en confrontar-les, ens permeten fer-ne ressorgir absències i presències reveladores. A l’hora de seleccionar les imatges, en primer lloc, els comissaris s’han basat en la seva representativitat, però sense deixar-ne de banda, també, la qualitat estètica.

La narració fotogràfica segueix dos recorreguts paral·lels i complementaris, un de bèl·lic i un altre de temàtic. El primer es concentra en les diverses fases de la guerra, parant una atenció especial en el paper que hi va tenir la intervenció militar italiana, mentre que el segon proposa alguns dels temes més recurrents de la representació feixista de la guerra. Un tercer espai expositiu trenca el recorregut temàtic i ofereix una visió aprofundida de la feina feta pels mitjans de comunicació italians en actiu en el territori espanyol, generadors en gran part de la representació, no tan sols iconogràfica, que la Itàlia feixista va oferir del conflicte.

Data: Del 18 de novembre al 19 de febrer de 2016
Lloc: Museu d’Història de Catalunya, Pl. Pau Vila 3, 08003 Barcelona (mapa)
Preu: Entrada gratuïta