Exposició «William Klein. Manifest»

La sala d’exposicions de La Pedrera acollirà del 6 de març a l’1 de novembre l’exposició «William Klein. Manifest».

William Klein és un dels referents de la fotografia contemporània. A finals dels anys cinquanta va revolucionar la història de la fotografia i va posar les bases d’una estètica moderna que segueix sent actual. Pioner de la fotografia de carrer, Klein va utilitzar la càmera sense sotmetre’s a cap norma, amb la qual cosa va contribuir a desmuntar les convencions, els usos i les maneres establertes fins aleshores en la fotografia.

L’exposició presenta més de dues-centes obres i documents que despleguen totes les facetes creatives d’aquest artista nord-americà —tant la fotogràfica, com la pictòrica, la gràfica i la cinematogràfica—, i vol reafirmar l’obra visionària de William Klein com una de les més destacades del segle xx i alhora posar en relleu la seva visió clara i ferotge de la societat moderna.

Data: Del 6 de març a l’1 de novembre de 2020
Lloc: La Pedrera, C/ Provença 261-265, 08008 Barcelona (mapa)
Preu: Pagament

«Pinzellades de l’Instant» de Victor Bigas

La galeria fotogràfica il mondo inaugura el proper divendres 7 de febrer a les 19h l’exposició «Pinzellades de l’Instant» de Victor Bigas.

La petita col·lecció de fotografies exposades és la plasmació de les escapades en solitari de l’autor per diversos indrets de Catalunya, Cerdanya francesa i Principat d´Andorra. Bigas ha fet centenars de fotografies a pobles, valls, muntanyes, riberes i prats amb l’objectiu a punt per intentar captar aquell moment únic que ens ofereix la natura.

El propi fotògraf reconeix que “he buscat la llum de matinada, la sortida i posta de sol, els espais rurals amagats, els carrers, els poms, els marcs, les xarxes rovellades m’han acompanyat durant mesos a la recerca d’aquella fotografia única. He retratat amb passió velles finestres o portes mig obertes, pedres que hi ha als camins, estanys, rierols i tolls d’aigua. He gaudit jugant amb els reflexos de aigües tranquil·les, la profunditat i la foscor dels boscos en les meves sortides de camp».

En la mostra hi ha una trentena de fotografies que transmeten la seva mirada especial. Darrera les fotografies de Víctor Bigas hi ha moltes hores amb l’objectiu. Abans de sentir l’emoció del clic, ell destaca que «cal impregnar-se del ambient, de l’entorn i deixar-se seduir per la llum i les formes abans de fer la fotografia.»

Data: Del 8 de febrer al 26 de març de 2020
Lloc: Galeria fotogràfica il mondo, C/ Calàbria 178, 08015 Barcelona (mapa)
Preu: Entrada gratuïta

«La virtut del no-res» de Jordi Casañas

L’espai El Quadern Robat acull fins al 22 de febrer l’exposició «La virtut del no-res» de Jordi Casañas.

Mentre llegia els diaris íntims de Kierkegaard, a Jordi Casañas se li va acudir el títol d’una de les seves últimes fotografies. Era la fotografia d’un cartell blanc enganxat a una paret. Les úniques protagonistes de la imatge eren les arrugues que s’havien fet a l’enganxar-lo. El títol, que se li va aparèixer com una revelació, va ser «La virtut del no-res». Probablement, en Jordi Casañas, nihilista i escèptic per naturalesa, va trobar més d’un punt de coincidència entre els pensaments de Kierkegaard i els seus. De la mateixa manera que li deuria passar quan va llegir Cioran, un autor que el va marcar profundament. Les fotografies que formen part d’aquesta exposició, parlen, sense cap mena de dubte, de l’alienació que generen les ciutats, de l’avorriment existencial, de l’absurd de l’existència humana, de la inutilitat d’emprendre qualsevol empresa i de l’agonia de viure. Transmeten l’angoixa vital que produeix la consciència de la finitud i de la mort. El sense sentit de que tot comença i acaba seguint el cercle infinit de la cinta Moebius. El no-res esdevé el destí final dels seus raonaments, la única conclusió vàlida. Potser, i seguint els principis religiosos i filosòfics de Kierkegaard, ens podríem acostar al concepte budista de sunyata, que comporta, a més, el significat de buit. Un buit, un espai del no-res, al que s’arriba a través d’un estat meditatiu que condueix a la comprensió de la veritat última o a la connexió de l’experiència interna amb la realitat exterior.

Les fotografies de Jordi Casañas, provenen del distanciament crític generat per la seva manera de veure el món. Tot i amb això, sovint ens ensenyen una realitat que, en la seva finitud, també pot ser poètica. Segons les seves pròpies paraules, es tracta de l’esperança que sempre li queda a tot escèptic. I com a escèptic, instal·lat a més en el dubte constant, deixa que el seu sentit de l’humor àcid sigui el catalitzador d’allò que vol expressar. L’etapa narrativa de les seves fotografies anteriors ha quedat enrere, i la presència humana pràcticament ha desaparegut. Confessa que els éssers humans no li interessen com a tema fotogràfic, i que per això, abans sempre els retratava d’esquena. En les seves fotografies recents, el relat i l’anècdota han estat substituïts per la transcendència. Potser això es així perquè els seus referents no provenen estrictament del món de la fotografia, sinó de la pintura, la filosofia i el cinema. El seus plantejaments són formalment pictòrics i conceptualment abstractes, però segueix el mètode de treball de sempre: Casañas afirma que Antonioni i la seva pel·lícula «Blow up» continuen estant allà. Com li passa al protagonista de la pel.lícula, que descobreix un assassinat editant unes fotografies fetes en un parc, Jordi Casañas sovint descobreix el tema en el moment de l’edició. Detalls, que, al fer la fotografia passen desapercebuts, poden esdevenir protagonistes

Data: Del 21 de novembre de 2019 al 22 de febrer de 2020
Lloc: El Quadern Robat, C/ Còrsega 267 – principal 2 B, 08008 Barcelona (mapa)
Preu: Entrada gratuïta

«OFF THE MAP – Transnístria» de Hanna Jarzabek

El Centre Cívic Can Basté inaugura el proper dijous 13 de febrer a les 20 h l’exposició «OFF THE MAP – Transnístria» de Hanna Jarzabek.

Amb la caiguda de la Unió Soviètica, algunes de les antigues repúbliques soviètiques van entrar en una espiral de conflictes ètnics i lingüístics de la nit al dia. Trencant amb la idea del multiculturalisme, idea promoguda per l’URSS a vegades de manera forçada, aquestes repúbliques van buscar establir les seves identitats nacionals convertint-se en nous estats. En resposta a això, algunes regions dins d’aquests nous estats van decidir seguir el seu propi camí i, en un moment o un altre, van declarar unilateralment la seva independència.

Gairebé trenta anys després, aquestes regions, considerades per la Comunitat Internacional com a separatistes, encara no han obtingut reconeixement i si són capaços de mantenir-se, és bàsicament gràcies al suport i l’ajuda econòmica d’un país protector.

Com es viu en un lloc que no existeix en cap mapa del món? Quin és realment el preu de ser un pària dins de la Comunitat Internacional? Aquestes preguntes van servir com a punt de partida.

Per a preservar el seu idioma i identitat russa, Transnístria es va separar unilateralment de Moldàvia en 1990. Dos anys més tard, els seus habitants van haver de defensar amb les armes el que ara consideren el seu país. De cara a dins, Transnístria té totes les característiques d’un estat: govern, moneda, passaport, fronteres i forces armades; no obstant això, per al món exterior no existeix.

Data: Del 13 de febrer al 28 març de 2020
Lloc: Centre Cívic Can Basté, Passeig Fabra i Puig 274, 08031 Barcelona (mapa)
Preu: Entrada gratuïta

Exposición «Giambattista Piranesi – Humberto Rivas. Grabados y fotografías»

Artur Ramon Espai d’Art inaugura el próximo jueves 30 enero a las 19h la exposición «Giambattista Piranesi – Humberto Rivas. Grabados y fotografías».

La muestra relaciona las creaciones de Piranesi con las enigmáticas fotografías de Humberto Rivas. Más allá de las analogías formales que se pueden establecer entre estos dos maestros de la obra en blanco y negro —sobre papel grabado y fotografía, o viceversa—, existe un trasfondo similar: la ensoñación por la ruina, por el tiempo transcurrido, la melancolía que envuelve las vidas ya existidas. Ambos artistas se mueven con poética soltura en el fragmento para plasmar un tiempo de frontera, donde un mundo se desvanece y otro aún está por llegar. Giovanni Battista Piranesi (Mogliano Veneto, Treviso, 1720–Roma, 1778) vivió los últimos ecos del Rococó pero ya pertenecía de lleno al mundo neoclásico. Combinaba como nadie la rocalla con el capitel, y ese carácter bipolar le llevaba a defender con romántica vehemencia sus postulados sobre algo tan serio como el origen de la Antigüedad clásica. Vistos hoy, sus argumentos resultan cómicos, ya que situaba el primer eslabón del mundo en Roma, negando y borrando así de un plumazo la existencia de los etruscos y, sobre todo, de los griegos.

Casi con fiebre romántica y envuelto en vapores de opio, Piranesi trabajaba incansablemente, escarbando con el buril en la plancha de cobre para erigir castillos de tinta en papel verjurado. Un titán que creó una cartografía, un atlas, como pudimos ver recientemente en la muestra monográfica que le dedicó la Biblioteca Nacional de Madrid. Sus vistas de Roma eran las postales que los primeros turistas se llevaban de la ciudad, como hoy nosotros compramos imanes para la nevera. Algunos que solo habían conocido Roma a través de aquellas imágenes se sentían frustrados al contrastar el ideal grabado con la cruda realidad, ya que la escala de Piranesi es exagerada, pues trata de resaltar la grandiosidad de la arquitectura y los monumentos de la ciudad del Tíber. Si contemplamos cualquier vista romana de Piranesi observamos que sus personajes parecen hormigas, mientras que la vegetación crece enredada en edificios antiguos abandonados que se imponen como colosos. Casi siempre Piranesi exagera, pero de su negro cerebro —una expresión afortunada de Marguerite Yourcenar—, negro, sí, y fecundo, brotan formas para narrar su presente con la mirada puesta en el retrovisor del pasado.

Lo que hoy nos fascina de Piranesi es esa yuxtaposición de épocas que cristaliza en su obra y la hace eterna, despojada de tiempo. Algo similar nos pasa con las fotografías de Humberto Rivas (Buenos Aires, 1937–Barcelona, 2009), que son retratos de edificios sin presencia humana, objetos tocados por la luz. Piranesi también sabe jugar con la tinta y el blanco del papel para iluminar sus vistas, y nos brinda paisajes en claroscuro como solo Rembrandt y más tarde Fortuny fueron capaces de lograr. Reunir a ambos artistas en esta muestra es una feliz idea.

Fecha: Del 30 de enero al 24 de abril de 2020
Lugar: Artur Ramon Espai d’Art, C/ Bailén 19, 08010 Barcelona (mapa)
Precio: Entrada gratuita

«Murmullo» de Kati Riquelme

El Centro de Arte Contemporáneo Piramidón inaugura el próximo martes 28 de enero a las 19:30h la exposición «Murmullo» de la artista residente Kati Riquelme.

Riquelme, fotógrafa especializada en procesos fotográficos del siglo XIX, presenta una serie de medios formatos que tienen como tema la oscuridad que muchas veces el individuo debe afrontar y el bosque como metáfora de esta experiencia. A partir de esta premisa propone un recorrido immersivo entre las obras y busca envolver al espectador con la atmósfera que ha logrado generar.

El trabajo de Riquelme, centrado en la poética de las emociones, hasta ahora se ha caracterizado por ser de pequeñas dimensiones forzando al espectador a una aproximación más íntima con cada una de las obras. Ahora hace un salto a piezas de más tamaño y pone un énfasis especial en el montaje y en el papel que el espacio expositivo debe jugar en la percepción del público. Manteniendo siempre el blanco y negro como herramienta de expresión, el negro en este caso adquiere una presencia principal y es el centro de una propuesta que busca penetrar en la parte más profunda que habita dentro de cada uno de nosotros.

Fecha: Del 28 de enero al 9 de abril de 2020
Lugar: Centro de Arte Contemporáneo Piramidón, C/ Concili de Trento 313 – 16º, 08020 Barcelona (mapa)
Precio: Entrada gratuita

«L’Ombra del núvol» de Gerard Boyer

La galeria Alalimón inaugura el proper dijous 30 de gener a les 19:30h l’exposició «L’Ombra del núvol» de Gerard Boyer.

Es tracta d’una vintena de fotografies que recullen el treball, dels darrers dos anys de l’autor, en els boscos que hi han propers a la indústria petroquímica de Tarragona i els seus voltants; invitant a explorar els llocs de la perifèria urbana amb una natura constantment transitada, i que lluita per tornar a tenir presència, per ocupar de nou el seu lloc, i per tornar a reivindicar el mur verd.

«L’Ombra del núvol» és una col·lecció que representa petites descobertes en el que ja hem vist i conegut. Aquestes fotografies evoquen allò que esdevé estrany i amagat de llocs comuns ja visitats i apresos, provocant una sensació de neguit tot i la poètica de la imatge. Ens converteixen en exploradors d’allò que ja s’ha visitat, buscant allò desconegut, a la recerca de nous tresors. «L’Ombra del núvol» és un passeig innocent per un paisatge familiar i quotidià, que es converteix en un viatge improvisat.

Data: Del 30 de gener al 29 de febrer de 2020
Lloc: Alalimón, C/ Mèxic 15, 08004 Barcelona (mapa)
Preu: Entrada gratuïta

«Indestructibles» de Alfons Rodríguez

El jueves 6 de febrero a las 19.30h  se inaugurará en el Castillo gótico de Cornellá (S.XIII) la exposición «Indestructibles» de Alfons Rodríguez con textos del periodista y corresponsal en África, Xavier Aldekoa. Ambos autores estarán presentes en la inauguración para hacer una visita guiada.

La exposición la podremos desde el día 1 de febrero al 1 de marzo de 2020. Luego viajará a lo largo de próximo año a ciudades como Madrid, Salamanca, Málaga, León, Castellón o Elche, entre otras.

El proyecto documental transmedia está liderado por el fotógrafo y realizador documental, Alfons Rodríguez y por el periodista y corresponsal en África Xavier Aldekoa. El objetivo de Indestructibles es ofrecer una mirada distinta a la generación del futuro en África a través de su infancia actual. Para ello los autores viajaron durante más de dos años a 10 países africanos, Etiopia, R.D del Congo, Chad, Madagascar, Mozambique, Uganda, Guinea Bissau, Cabo Verde, Mali y Gambia. Allí fue donde niños como Margaret, Kandji, Joad y sus hermanas Harriet y Liviana, Marceline o Paolo les contaron historias extraordinarias de esfuerzo y superación.

“África es el continente del futuro. En esta región del planeta, donde más bebés nacen del mundo, miles de niños se ven expuestos cada año a situaciones difíciles y traumáticas. La guerra, el terrorismo, la pobreza o los efectos del cambio climático son algunos de los principales problemas que afectan a millones de niños africanos. Pero África es también el continente del cambio. Los avances en educación, el crecimiento económico, la irrupción de la tecnología o la lucha de los movimientos feministas africanos están transformando la realidad del continente”, afirma Xavier Aldekoa.

Según Alfons Rodríguez, “Indestructibles ha supuesto una etapa muy especial en mi carrera como realizador documental porque este proyecto ha tenido un componente diferente: el protagonismo absoluto de los niños y niñas Indestructibles. Era como estar filmando y fotografiando el futuro. O eso queríamos pensar. Esperanza, superación, resistencia… ha sido un África cruda y real pero en positivo”.

Indestructibles es un trabajo documental trans-media que sobre todo se centra en historias de niños, que más allá de sus heridas y sus traumas, comparten con todos los niños del mundo, sueños y proyectos de futuro. Indestructibles pretende algo muy diferente a lo que es victimizar África.

El proyecto se presentará mediante diferentes formatos documentales, como exposiciones fotográficas, conferencias, un libro de periodismo narrativo, un fotolibro, una exposición sensibilizadora para escuelas, un sitio web específico o un largometraje documental.

Como parte del proyecto, la exposición itinerante, que cuenta con el patrocinio de Misiones Salesianas, ha comenzado su ruta en Barcelona.

Para más información sobre Indestructibles visita la página:
www.indestructiblesafrica.org

Fecha: Del 1 de febrero al 1 de marzo de 2020
Inauguración: 6 de febrero de 2020, 19:30 h.
Lugar: Castillo gótico de Cornellá (S.XIII). Carrer de Mossèn Jacint Verdaguer, s/n, 08940 Cornellà de Llobre, Barcelona. (mapa)
Precio: Entrada gratuita

«Camins de serp» de Josep Maria Garcia i Garcia

L’Espai 30 inaugura el proper dijous 6 de febrer, a les 19h, l’exposició «Camins de serp» de Josep Maria Garcia i Garcia.

«Camins de serp» es fonamenta en la poesia visual i que prenen com a idea conceptual el llibre poètic d’en Francesc Garriga.

En aquesta exposició l’autor pretén fusionar l’expressionisme pictòric amb la fotografia. Josep Maria Garcia i Garcia amb aquest projecte recupera els anys dedicat a la pintura, fusionant la plàstica i la imatge, tenint com a referent l’artista Barcelonès Jordi Díaz Alamà.

Data: Del 6 al 29 de febrer de 2020
Lloc: Espai 30, C/ Hondures 28-30, 08027 Barcelona (mapa)
Preu: Entrada gratuïta

Presentación del libro «El laberinto mágico»

El próximo jueves 16 de enero a las 19:30h tendrá lugar en la galería Alalimón la presentación del libro «El laberinto mágico» de Julián Barón.

«El laberinto mágico» es un proyecto que parte de las recreaciones históricas de episodios de la Guerra Civil española que se celebran en localidades como Lopera, Fayón, Morata de Tajuña o Viver. Representaciones concebidas como acciones escénicas, a medio camino entre lo lúdico y lo cultural, con el propósito de acercar las batallas que tuvieron lugar entre 1936 y 1939 a generaciones que no ha conocido de cerca la guerra. En ellas, recreadores y público se fusionan para condensar un imaginario proveniente del cine y las fotografías que realizaron los corresponsales de la que fue la primera guerra mediática.

Julián fotografía estos eventos para lanzar el bombardeo de imágenes que compone este libro: un laberinto visual, un túnel del tiempo en el que las imágenes de un pasado doloroso se unen a los símbolos más superficiales de nuestra cultura contemporánea. Una situación que Max Aub sintetizó en boca de uno los personajes de «El laberinto mágico», el ciclo novelístico sobre la guerra de España del que este proyecto toma su título: “España nunca saldrá del laberinto porque España es el laberinto”.

Fecha: Jueves 16 de enero de 2020
Horario: A las 19:30h
Lugar: Alalimón, C/ Mèxic 15, 08004 Barcelona (mapa)
Precio: Entrada gratuita

«Purple Place» d’Ana Belén Jarrín

El centre cívic Sant Andreu inaugura el proper dijous 23 de gener a les 19h l’exposició «Purple Place» d’Ana Belén Jarrín.

Quines son les tensions que genera la corporeïtat, aquell lloc on ens sentim vulnerables? És el nostre cos el camp de batalla entre el ser i el semblar?

«Purple Place» proposa que la imatge, la música i el so ens traslladin a una atmosfera des d’on apel·lar a l’esforç constant per trobar un lloc on sentir-nos còmodes, on saber-nos acceptats i naturalment integrats en un univers de formes i corporeïtats possibles.

Data: Del 23 de gener al 20 de febrer de 2020
Lloc: Centre Cívic Sant Andreu, C/ Gran de Sant Andreu 111, 08030 Barcelona (mapa)
Preu: Entrada gratuïta

Exposición de Carlos Pérez Siquier

La Fundación Mapfre acoge del 14 de febrero al 17 de mayo una exposición retrospectiva de Carlos Pérez Siquier.

Pieza fundamental en la forja de la modernidad fotográfica y la profesionalización del medio en España, Pérez Siquier destaca en el panorama español, en un primer momento, desde postulados próximos al neorrealismo y, más adelante, como pionero de la fotografía en color. En ambas vertientes, Pérez Siquier actúa desde una privilegiada posición fronteriza, periférica, y con una mirada singular, plenamente consciente de su autoría a pesar de haber partido desde una concepción intuitiva de la fotografía, más parecida a la de un paseante que a la de un retratista.

Lo que hace su fotografía tan valiosa, tan interesante, es su atención al mundo real y próximo en el que ha desarrollado toda su extensa carrera. La aparente contradicción que podría sugerir los drásticos cambios de tema o el cambio del blanco y negro al color desaparecen cuando analizamos su obra y descubrimos la sólida coherencia que la atraviesa, en la que la innovación, la inteligencia para ver posibilidades donde aparentemente no las había y la pasión por el medio, conforman una de las obras más potentes e importantes de la fotografía española en las últimas décadas. Pérez Siquier no es un fotógrafo que mire a uno y otro lado permanentemente, él va conformando su propio mundo sin pretender aproximarse a un modelo conocido, paso a paso, creando una obra compacta en continua evolución, un mundo original, extraordinario, local, pequeño, reducido, y universal al mismo tiempo, que ha dado sentido a su vida.

A lo largo de su trayectoria, que le hizo merecedor de recibir el Premio Nacional de fotografía en 2003, el fotógrafo ha creado un corpus fotográfico que se adentra de manera tangencial y al tiempo profunda y mordaz en los debates de su momento. Por sus series fotográficas discurren la periferia social, las alteraciones visuales surgidas del desarrollismo franquista, el choque cultural producido por la llegada masiva del turismo foráneo a España, hasta su reciente repliegue hacia ámbitos más personales.

Fecha: Del 14 de febrero al 17 de mayo de 2020
Lugar: Fundación Mapfre, C/ Diputació 250, 08007 Barcelona (mapa)
Precio: Pago