L’exposició «Pere Noguera. Històries d’arxiu» constitueix un treball en procés que començà a la dècada de 1970 i que ha estat rellegit amb intensitat els darrers anys. Parteix d’arxius fotogràfics i fílmics trobats que s’ordenen com una forma de pensament i de lectura de la realitat d’una època, la de les formes de viure de la societat barcelonina durant les dècades de 1950 i 1960 sota el franquisme. Una memòria social que s’explica mitjançant la fotografia com a rastre d’una realitat i simulacre d’una presència que es desplaça en un breu interval temporal d’una imatge a una altra, al mateix temps que revela els secrets i els processos de manipulació i de construcció de la imatge.
Pere Noguera (La Bisbal d’Empordà, Girona, 1941) va iniciar la seva trajectòria en el marc de les noves poètiques pobres, efímeres i conceptuals de la dècada de 1970, practicant una escultura de procés i amb un plantejament estètic i energètic de desconstrucció i fragmentació proper a l'»arte povera». Ha desenvolupat treballs sobre els processos conceptuals de la fotografia i l’electrografia, essent un dels pioners dels treballs en fotocòpies a la dècada de 1970, així com el concepte d'»arxiu com a ready-made», a partir de fotografies i films trobats que exposen una manera d’entendre la fotografia i el seu procés, treball que ha estat revisat en els últims temps d’acord amb els nous procediments digitals.
Data: Del 27 de maig al 25 de setembre de 2011
Lloc: Fundació Antoni Tàpies, C/ Aragó 255, 08007 Barcelona (mapa)
Preu: Pagament
Tanto las imágenes de ballet como las fotografías de árboles que formarán parte de la exposición tienen una finalidad, un significado que va más allá de lo que se ve en un primer momento: Captar el alma de las cosas, disfrutar de los pequeños momentos.
Un dels projectes és «Un Nou Camp a Sant Jaume de Frontanyà», l’acció va tenir lloc els dies 19 i 20 de juliol de 2008, coincidint amb el concert que el músic Bruce Springsteen oferia en l’estadi del Futbol Club Barcelona. Aquests dos dies el terreny de joc va ser despullat de ratlles i porteries amb la finalitat de convertir-ho en escenari musical i en pista de ball. Després, amb l’ajuda de diversos topògrafs es van copiar de manera precisa les línies de l’estadi, es van col·locar les porteries, es van clonar els escuts pintats sobre l’herba amb l’objectiu de situar tot exactament igual que el terreny de joc del Camp Nou de Barcelona sobre un camp d’herba de Sant Jaume de Frontanyà, el municipi més petit de Catalunya. Despullem de ratlles i porteries un camp de futbol per deixar només un camp; vestim de ratlles i porteries un camp d’herba per obtenir el terreny de joc del Futbol Club Barcelona. 
«Comparti_ments» és un treball a 4 mans. Els autors són els actors; la càmera no té un ull al darrere; el moviment no el controla ningú i l’atzar esdevé un factor decisiu. Cada fotografia és autònoma. No hi ha un relat seqüencial amb un principi i un final. Escenes d’encontres i des-encontres sense una orientació positiva o negativa determinades, destinades a provocar íntimament l’espectador.
L’escola demana que totes les activitats que es realitzin tinguin una utilitat educativa, és a dir, serveixin per convertir un despreocupat i ingenu infant en un despert i crític adult. Per tal d’aconseguir-ho són necessaris molts esforços, tals com subministrar sabers, entrenar algunes habilitats, però també educar les sensibilitats. Una d’elles és l’estètica, dit d’altra manera, educar la mirada. I una bona manera d’aconseguir-ho és fer que siguin els propis estudiants els que creïn activament imatges i no en siguin només simples consumidors.
Como se puede intuir, «365 autorretratos» es un proyecto de un año de duración que consiste en la realización de un autorretrato diario. Si es cierto que la fotografía nos permite expresar aquello que en cada momento pasa por nuestras mentes, no lo es menos que esta disciplina representa un profundo psicoanálisis.