L’exposició «Pere Noguera. Històries d’arxiu» constitueix un treball en procés que començà a la dècada de 1970 i que ha estat rellegit amb intensitat els darrers anys. Parteix d’arxius fotogràfics i fílmics trobats que s’ordenen com una forma de pensament i de lectura de la realitat d’una època, la de les formes de viure de la societat barcelonina durant les dècades de 1950 i 1960 sota el franquisme. Una memòria social que s’explica mitjançant la fotografia com a rastre d’una realitat i simulacre d’una presència que es desplaça en un breu interval temporal d’una imatge a una altra, al mateix temps que revela els secrets i els processos de manipulació i de construcció de la imatge.

Pere Noguera (La Bisbal d’Empordà, Girona, 1941) va iniciar la seva trajectòria en el marc de les noves poètiques pobres, efímeres i conceptuals de la dècada de 1970, practicant una escultura de procés i amb un plantejament estètic i energètic de desconstrucció i fragmentació proper a l'»arte povera». Ha desenvolupat treballs sobre els processos conceptuals de la fotografia i l’electrografia, essent un dels pioners dels treballs en fotocòpies a la dècada de 1970, així com el concepte d'»arxiu com a ready-made», a partir de fotografies i films trobats que exposen una manera d’entendre la fotografia i el seu procés, treball que ha estat revisat en els últims temps d’acord amb els nous procediments digitals.

Data: Del 27 de maig al 25 de setembre de 2011
Lloc: Fundació Antoni Tàpies, C/ Aragó 255, 08007 Barcelona (mapa)
Preu: Pagament