Exposició «Material sensible»

La Casa Elizalde acull del 13 d’abril al 28 de maig l’exposició de la 3a edició de “Material sensible”. Es tracta de un projecte dissenyat per l’àrea educativa de la Fundació Photographic Social Vision i desenvolupat en col·laboració amb la Fundació Vicki Bernadet, que fa servir el poder transformador de la fotografia per complementar el procés terapèutic de persones que han patit abusos sexuals en la infància.

Aquesta tercera edició es va iniciar al setembre de 2020 i ha suposat la maduració del projecte, reafirmant-ne la metodologia i afinant-ne el procés de selecció de participants. En aquesta ocasió, s’ha optat per un perfil de persones que, havent passat ja per teràpia individual i/o grupal, es troben en un moment avançat del seu procés de recuperació. Aquest fet permet que desenvolupin amb més profunditat i compromís tant la proposta creativa com el seu procés de revisió íntima. Així, poden obtenir més beneficis del projecte i estan més preparades per compartir la seva experiència i poder incidir en la societat.

En aquesta edició han participat vuit persones que han realitzat procés terapèutic amb la Fundació Vicki Bernadet i que utilitzen la fotografia com a mitjà d’expressió i denúncia de les seves pròpies experiències. El poder transformador de la fotografia resideix en la capacitat del llenguatge simbòlic per expressar sensacions de forma subtil i evocadora, per establir un pont entre el conscient i l’inconscient, per desbloquejar emocions silenciades i experiències mai verbalitzades. Ser capaç de treure les imatges del teu interior i veure-les des de fora permet guanyar distància amb els fets.

Al projecte “Material sensible”, cada persona reconstrueix el seu relat íntim i descobreix, al llarg de sis mesos, la seva pròpia sensibilitat artística. Són conscients que les imatges emocionen quan són sentides i responen a una necessitat real. Per això, les fotografies que creen i que escullen per a l’exposició funcionen com a metàfora d’allò que cada participant té necessitat d’explicar. Perquè cada cas d’abús és diferent i té conseqüències molt més enllà de la vivència concreta, amb etapes, obstacles, canvis o descobertes particulars.

La metodologia del projecte tracta allò més íntim de manera compartida i aconsegueix que el procés creatiu grupal reforci la singularitat personal. Així, es proporciona un entorn segur en què tothom pot arribar a reflectir-se i emocionar-se amb les altres històries; i, amb el suport de la comunitat, trobar la combinació precisa d’imatge, paraula i emoció que identifiqui cada relat particular.

L’exposició oberta al públic completa el procés. No només perquè la mirada externa amplia l’autoconsciència, sinó perquè el reconeixement per part de la família, l’entorn proper o la societat pot ser decisiu per a la recuperació individual. Sovint, els autors i autores d’aquestes imatges han afrontat amb frustració una reacció social basada en la indiferència, la incomoditat o la morbositat. No obstant això, quan les seves històries arriben a commoure, quan el públic vibra amb l’obra exposada, qui l’ha creada es descobreix lluny del punt de partida. Sent que el camí recorregut ha servit per sensibilitzar altres persones i, potser, per destapar altres possibles històries d’abús, donar coratge i esperança.

El resultat final d’aquest procés és un material artístic presentat en una exposició, que complementa el procés terapèutic de cada persona i que alhora busca sensibilitzar la societat sobre aquesta problemàtica. Les visites comentades a escoles s’han revelat, a més a més, com una valuosa eina per a la prevenció i la detecció de possibles casos d’abús.

La mostra recull les fotografies d’Esther González Ruiz, Camila, Karyna Pozzatti Past, Abel Parra Sorribas, Priscilla Barbosa, N.N., Paola Vanegas i Luis Barona García.

El dimarts 11 de maig a les 19 h tindrà lloc una xerrada sobre el projecte a càrrec d’algunes de les autores de «Material sensible», Vicki Bernadet, presidenta de la FVB, Núria Grau psicòloga a FVB, i Alice Monteil i Mireia Plans, responsables del projecte a Photographic Social Vision. Parlaran de la problemàtica social dels abusos sexuals infantils i de com la metodologia emprada i la fotografia permeten aprofundir en el procés de recuperació de persones que els han patit.

Data: Del 13 d’abril al 28 de maig de 2021
Lloc: Centre Cultural La Casa Elizalde, C/ València 302, 08009 Barcelona (mapa)
Preu: Entrada gratuïta

«Amo esta isla» de Leysis Quesada Vera y Vladimir Romero

La galeria fotogràfica il mondo acoge del 17 de abril al 28 de mayo la exposición «Amo esta isla» de Leysis Quesada Vera y Vladimir Romero.

Esta exposición muestra un conjunto de imágenes que son testimonio del día a día de los habaneros y habaneras a través de los interiores de sus casas, sus objetos comunes, retratos familiares, gestos, calles… Desde la visión personal de cada autor en la concepción de su obra fotográfica, estas instantáneas son un reflejo de la vida y la sociedad cubana de estos tiempos, cuyo nexo es precisamente el amor por su tierra natal como bien canta Pablo Milanés en su famosa canción: ¡Amo esta isla!

Fecha: Del 17 de abril al 28 de mayo de 2021
Lugar: Galeria fotogràfica il mondo, C/ Calàbria 178, 08015 Barcelona (mapa)
Precio: Entrada gratuita

«Flor de lotus» d’Amparo Fernández

L’espai El Quadern Robat acull del 17 de març al 19 de juny l’exposició «Flor de lotus» d’Amparo Fernández.

Seguir un camí conegut és més o menys fàcil. És anar sobre segur i resulta difícil perdre’s per viaranys intransitables o anar a parar a terrenys erms envoltats per la boira. La gent tendeix a seguir els camins que coneixen i això és una llàstima, perquè sovint, és més enllà on es tornen a despertar les emocions veritables. Saltant pels marges, travessant els camps verges, és on trobem aquells artistes capaços d’explicar-nos les coses d’una altra manera; veus pròpies, discursos diferents. En aquests territoris, d’altra banda extraordinàriament fèrtils, germinen les obres de molts artistes que són invisibles per raons diverses. Potser perquè el seu tarannà els fa incapaços de persistir en un món que només segueix les directrius del mercat o de la moda. O perquè necessiten una seguretat econòmica que l’art no els dona. Va ser en aquests terrenys fèrtils, sorprenents, i inexplorats, on vam descobrir el treball fotogràfic d’Amparo Fernández, concretament la sèrie de fotografies titulada «Flor de Lotus».

Aquesta sèrie consta d’una quarantena de fotografies en blanc i negre, de les que hem seleccionat 21 per a l’exposició. A partir d’un treball com a documentalista als jardins de Mossèn Cinto Verdaguer al parc de Montjuic de Barcelona, Amparo Fernández va dur a terme una investigació personal paral·lela, que va consistir en registrar l’evolució del creixement de la flor de lotus, des del seu naixement al llot del fons d’un estany, fins a la seva floració per sobre de l’aigua. Totes les seqüències d’aquest procés porten en si mateixes una forta càrrega simbòlica, podent-se establir un paral·lelisme espiritual amb la vida humana. I això ho trobem especialment a les religions orientals, des de l’antic Egipte, la Índia, o la Xina. El lotus neix en zones fosques i fangoses, on, metafòricament, resideixen les ombres de l’existència, i a les que sempre es manté vinculat a través de les arrels. Per a la filosofia taoista, la buidor de les seves tiges simbolitza la capacitat de l’ésser humà de no deixar-se impregnar per les impureses externes que l’envolten durant el seu camí cap a la llum i l’aire. De forma al·legòrica, l’ésser humà és capaç de sorgir del fang, travessar i vèncer les dificultats i elevar-se fins arribar a un pla espiritual superior.

En aquests moments que travessem, la descoberta d’aquest projecte d’Amparo Fernández ens va fer l’efecte de l’aire fresc. És el treball silenciós d’una gran fotògrafa que transita pels marges i que, explorant les fases de la vida, va descobrir l’harmonia discreta de la bellesa, l’equilibri exquisit i misteriós de l’univers.

Data: Del 17 de març al 19 de juny del 2021
Lloc: El Quadern Robat, C/ Còrsega 267 – principal 2 B, 08008 Barcelona (mapa)
Preu: Entrada gratuïta

«15+1: La fe sentida» de Néstor Rives

El centre cultural La Bòbila de L’Hospitalet acull del 7 al 30 d’abril l’exposició «15+1: La fe sentida» de Néstor Rives.

Quinze van ser les persones d’origen andalús que, en 1977, reunides en un bar del barri de Pubilla Cases de L’Hospitalet i recordant amb nostàlgia les seves processons, van sortir al carrer amb un San José damunt d’una taula per expressar la seva fe, sentint com els veïns i les veïnes els acompanyaven amb devoció. Van iniciar així l’única processó laica d’Espanya, denominada «15+1», els quinze que la van iniciar i el següent que s’incorpori, el poble.

Amb aquesta mostra podem veure el contrast entre uns símbols externs molt marcats i el sentiment del qual mira, ad-mira, contempla, demana, lloa i canta, és a dir, de l’ésser humà i la seva necessitat, la de demanar, sí, però també la de beneir i la d’agrair, sentint-se arrelat en unes tradicions que ja no importa d’on vénen, només que són les seves i que les ha aconseguit trasplantar al lloc en el qual habita, el seu propi cor.

Data: Del 7 al 30 d’abril de 2021
Lloc: Centre Cultural La Bòbila, Plaça de la Bòbila s/n, 08906 L’Hospitalet de Llobregat (mapa)
Preu: Entrada gratuïta

«PUBER» de Tanit Plana

El Centre Cívic Can Basté acull del 8 d’abril al 29 de maig l’exposició «PUBER» de Tanit Plana.

Específicament concebuda per ocupar tot Can Basté, arriba la nova temporada de «PUBER», i la proposta continua sent una mena de simfonia de col·laboracions mitjançant les quals l’autora explora l’adolescència i les seves pràctiques socioculturals, que va començar a La Virreina Centre de la Imatge.

D’una banda, trobem retrats de joves que pertanyen a classes i contextos diversos, que es mostren a la càmera de la fotògrafa des d’àmbits urbans teatrals, zones limítrofes on la ciutat adquireix una fisonomia espectral. Al costat d’aquests, en el mateix espai museogràfic, es presenta una selecció de 200 vídeos, feta per la investigadora cultural Estela Ortiz, que van ser realitzats mitjançant la plataforma TikTok, l’univers sonor de la qual acompanya la visita amb fragments aleatoris de diàlegs, grunyits i música. Oriol Rosell, expert en subcultures juvenils, proposa tres podcasts temàtics basats en una llista de reproducció, disponible des del Spotify de La Virreina Centre de la Imatge, confeccionada a partir de les tres cançons més escoltades pels joves participants en el projecte durant el moment en què van ser retratats.

La proposta, en la seva segona temporada, s’expandeix amb la constitució d’un grup de treball amb adolescents a cada un dels districtes on s’exposarà, amb els quals produiran una peça de fotografia expandida específica per a cada enclavament.

Data: Del 8 d’abril al 29 de maig de 2021
Lloc: Centre Cívic Can Basté, Passeig Fabra i Puig 274, 08031 Barcelona (mapa)
Preu: Entrada gratuïta

«Si no, mañana» de Jordi Bernadó

La galería Senda acoge hasta el 8 de mayo la exposición «Si no, mañana» de Jordi Bernadó.

De los nueve libros que compuso la poeta Safo (630 a. C.), sólo un poema ha sobrevivido entero. Lo demás, lo que nos ha llegado, son fragmentos, y la también poeta Anne Carson los recoge, traduce y reinterpreta en un libro de belleza perturbadora llamado «Si no, el invierno», en donde lo que leemos nos atrapa especialmente por lo que se intuye tras esos versos.

El artista Jordi Bernadó se inspira en este título, «Si no, el invierno» en una exposición que es un doble guiño a Safo y a Anne Carson para recuperar también los fragmentos mediante los que construye una mirada a un mundo, el nuestro, en el que el suelo ha empezado a agrietarse. Y es de ahí, desde la grieta, desde donde Bernadó rastrea la belleza huidiza a través de las pistas que deja al retirarse.

En continua migración hacia territorios aún por descubrir y por ocupar, en un momento de pérdida de orientación común, el ser humano necesita aterrizar en alguna parte. Aunque sea en un interrogante que se abre buscando un mapa de nuevas referencias y reivindicando antiguas. Pero lejos de querer ofrecer certezas, las imágenes que conforman «Si no, mañana» son más bien señales que apuntan al surgimiento de una nueva realidad, señales unidas por un hilo invisible, un cuestionamiento, que las ordena.

¿Cómo vivir? ¿Cómo habitamos el espacio? ¿qué hacemos para encontrar un lugar que no sea un espejismo?

Esta exposición nace de la necesidad de navegar la incertidumbre, de saber interpretar los silencios y las señales. Quizás ya no es suficiente con hacer un inventario de los errores del hombre y conviene ahora vislumbrar y trazar un mapa de las verdades de la naturaleza y la ejemplaridad de las personas. Y quizás desde ahí, sin perder de vista al asombro y a la duda, poder continuar. Que todo sea efímero es también una hipótesis de eternidad.

Fecha: Del 25 de febrero al 8 de mayo de 2021
Lugar: Galeria Senda, C/ Trafalgar 32, 08010 Barcelona (mapa)
Precio: Entrada gratuita

«Persona» d’Anna Oswaldo Cruz

La Virreina Centre de la Imatge acull fins al 23 de maig l’exposició «Persona» d’Anna Oswaldo Cruz.

Austríaca i brasilera d’origen, Anna Oswaldo Cruz (la Haia, 1965) ha viscut a Rio de Janeiro, Munic i, des de 1990, a Barcelona. Precisament a principi dels anys noranta comença a fer retrats d’un seguit d’escriptors, artistes i intel·lectuals que en aquells moments residien a la ciutat, i que van publicar-se en nombrosos diaris, revistes i editorials.

Vist des del present, aquest conjunt d’imatges configura una mena d’esfera pública i cultural d’una època, un retrat de Barcelona en què els protagonistes són, en molt casos, individus vinguts de llocs i països diversos, seduïts potser per una idea de cosmopolitisme heretada de dècades anteriors i que va tenir en les transformacions socials, econòmiques i urbanístiques dels Jocs Olímpics de 1992 un punt d’inflexió o de truncament particular.

Si els noranta barcelonins poden llegir-se com una apoteosi liberal i una apocalipsi de certes discrepàncies ciutadanes, un triomf de l’homogeneïtat personificada per les classes mitjanes, cal preguntar-se quin retrat ens retornaria, avui, aquella esfera de la cultura menys oficialista de Barcelona, quines persones –d’aquí ve el títol de la mostra– l’alimenten actualment.

Per tal de respondre aquestes preguntes, Anna Oswaldo Cruz ha fet una sèrie de fotografies, concebudes especialment per al seu projecte a La Virreina Centre de la Imatge, en què explora aquells artistes, escriptors, activistes, arquitectes i intel·lectuals que, trenta anys després, no ens parlen només de qui produeix coneixement crític a la ciutat en aquest moment, sinó també sobre quins canvis de classe, gènere, raça, procedència, etc., ha experimentat la societat barcelonina.

Data: Del 19 de març al 23 de maig de 2021
Lloc: La Virreina Centre de la Imatge, La Rambla 99, 08002 Barcelona (mapa)
Preu: Entrada gratuïta

Exposició «La pols de l’era»

La Biblioteca Esquerra de l’Eixample-Agustí Centelles acull del 17 de març al 14 d’abril l’exposició «La pols de l’era», que reuneix els treballs d’Ana Anaya, Joan Teixidor i Viktor Kostenko.

Diu el refrany popular: «Qui no vulgui pols que no vagi a l’era» i un dels significats comporta allunyar-se d’allò que pot suposar perills o molèsties per evitar caure-hi o patir-les. Ho podem entendre com una recomanació conservadora, que convida a l’immobilisme, i res més lluny dels tres projectes que es presenten en aquesta exposició. Les autories d’aquesta mostra s’han aventurat lluny de la comoditat de la immediatesa per arriscar-se en un territori imprecís.

«La pols de l’era» ha estat també la necessitat d’entusiasmar-se amb els halurs de plata i l’accidentalitat en la construcció de la imatge. Calia bellugar-se entre la llum i la foscor per acabar obtenint allò que els remou l’ànima. L’acció de batre el blat i exposar-se a la pols és un reflex del procés en què han estat sotmesos fins a aconseguir allò que han conreat. A «Arkhé. En la intimitat de la imatge», Ana Anaya cerca en el misteri de les ombres per trobar-hi emoció i bellesa. A «Vores», Joan Teixidor explora les vores i furga en els límits emocionals per mitjà de la fotomatèria. A «A reveure!», Viktor Kostenko recorre els significats d’un viatge que neix amb l’obsessió del record i que ara transita cap al final d’una etapa.

Data: Del 17 de març al 14 d’abril de 2021
Lloc: Biblioteca Esquerra de l’Eixample-Agustí Centelles, C/ Comte d’Urgell 145, 08036 Barcelona (mapa)
Preu: Entrada gratuïta

Exposició «La guerra infinita. Antoni Campañà»

El Museu Nacional d’Art de Catalunya acollirà del 19 de març al 18 de juliol l’exposició «La guerra infinita. Antoni Campañà».

La mostra presenta un total de més de 300 fotografies i desvetlla un gran nombre d’imatges inèdites, mai positivades ni pel propi fotògraf. La majoria de les peces de l’exposició procedeixen del fons de la família de l’artista, que ha decidit fer al museu un important dipòsit de 63 fotografies de l’etapa pictorialista anterior a la guerra. Una part d’aquests materials es mostraran també ara per primera vegada a l’exposició.

Campañà es pot definir com un fotògraf de contrastos. Es va iniciar molt aviat en la fotografia i es va convertir en un dels fotògrafs pictorialistes més premiats arreu del món. De fet, la seva obra ja formava part de la col·lecció del museu com a representant del pictorialisme català, amb una obra emblemàtica com ara «Tracció de sang». Campañà integra ben aviat els corrents estètics de l’avantguarda europea i utilitza les tècniques pigmentàries del pictorialisme però amb una mirada que beu de la Nova Visió. Les diagonals, els picats i uns enquadraments agosarats passen a ser la seva manera de plasmar la realitat.

El fotògraf mantindrà aquesta mirada moderna durant la Guerra Civil, malgrat que la cruesa de la realitat que l’envolta farà que la seva fotografia sigui més directa i ràpida. Campañà realitza més de 5.000 fotografies durant els anys de la guerra, fotografiant tot el que veu en un intent de superar el trauma del conflicte a través del visor de la càmera. Fotografia la complexitat del seu temps sense autocensura ni concessions a cap causa determinada.

Les milicianes, els refugiats que arriben de Màlaga a Barcelona el gener del 1937, les runes desprès dels bombardeigs, els menjadors populars, l’enterrament de Durruti o l’exhibició de les mòmies de les monges de les Saleses al passeig de Sant Joan van estar sota el seu objectiu. Campanyà recull escenes de la vida di-ària, entre allò quotidià i la violència de la guerra, i finalment, al 1939, la retirada de l’exèrcit republicà i les desfilades franquistes. És en aquest moment quan el fotògraf opta per tancar la guerra en una capsa per intentar començar de nou, malgrat el context.

La postguerra suposarà per a Antoni Campañà una adaptació traumàtica i la recuperació i intensificació de temes com ara l’esport, els paisatges o escenes de la modernitat, quan aquesta va començar a arribar al país.

Vista en la seva globalitat, l’obra de Campañà ressegueix el segle XX en la seva complexitat i les seves contradiccions. L’exposició descobreix un artista incansable que intentà arribar a totes les arestes del món de la fotografia.

Data: Del 19 de març al 18 de juliol de 2021
Lloc: Museu Nacional d’Art de Catalunya, C/ Mirador Palau Nacional 6, 08038 Barcelona (mapa)
Preu: Pagament

«Després del record» de Manel Úbeda

Dins la programació del festival de fotografia Lumínic de Sant Cugat del Vallès, el Museo Nacional de Arte de Cataluña presenta la muestra "Després del record", del fotògraf Manel Úbeda (Mollet del Vallès, 1951).

L’exposició presenta imatges panoràmiques, en blanc i negre, del Parc d’Atraccions de Montjuïc, realitzades després del seu tancament al públic, l’any 1998.

La mostra, que tindrà lloc a l’antiga llibreria del museu, del 18 de març al 2 de maig de 2021, es realitza amb la col·laboració del Photographic Social Vision, entitat dedicada a la fotografia documental.

Data: Del 18 de març al 2 de maig de 2021
Lloc: Antiga llibreria del museu. Museu Nacional d’Art de Catalunya, Palau Nacional, Parc de Montjuïc, s/n, 08038 Barcelona  (mapa)
Preu: Accés gratuït

Exposició “Barcelona fotògrafes”

Durant tres mesos la plaça Comercial, davant d’El Born Centre de Cultura i Memòria, acull l’exposició “Barcelona fotògrafes”, una mostra que té l’objectiu de reivindicar el paper de la dona en la fotografia a través de 70 imatges de 21 fotògrafes que han tingut un paper cabdal per conèixer la Barcelona real.

L’exposició està dividida en tres moments cronològics. Durant la República arriben a la ciutat fotògrafes estrangeres com Margaret Michaelis, Dora Maar, Gerda Taro i Kati Horna, que fugen del nazisme i volen conèixer els ritmes de la Barcelona republicana de primera mà. Amb l’esclat de la Guerra Civil, les seves òptiques fotogràfiques es converteixen en un testimoni clau del conflicte i de l’exili, com en el cas d’Anna Maria Martínez Sagi, que actua com a corresponsal de guerra al front d’Aragó.

Amb el franquisme, les cuines es transformen en laboratoris fotogràfics i els terrats en observatoris i centres veïnals. Les fotògrafes investiguen i creen els seus propis espais de debat i relació. Mentre dones fotògrafes com Carme Garcia, Montserrat Vidal-Barraquer Flaquer, Milagros Caturla, Rosa Szücs i Rosario Martínex Rochina s’integren en el grup femení de l’Agrupació Fotogràfica de Catalunya, Joana Biarnés esdevé una de les primeres fotògrafes que treballa per a un diari de manera continuada, una fita que lliga amb la generació posterior.

Als anys setanta, les fotògrafes es fan un lloc als mitjans de comunicació, prenen un paper actiu en la creació de nous llenguatges i mitjans, i narren, amb les seves instantànies, les tensions urbanes i socials d’una Barcelona en conflicte. Aquest darrer bloc de l’exposició aglutina la construcció de la quotidianitat de Barcelona entre la dècada dels setanta i la dels noranta, amb la mirada de Colita, Pilar Aymerich, Guillermina Puig, Anna Turbau, Anna Boyé, Marta Povo, Marta Sentís, Pilar Villarrazo, Silvia T. Colmenero i Consuelo Bautista.

La mostra té com a punt de partida el llibre «Barcelona. Fotògrafes/Fotógrafas», que, com l’exposició, reconstrueix la història de la ciutat a través de la mirada de les dones fotògrafes. El llibre el coediten La Fàbrica i l’Ajuntament de Barcelona, amb edició i textos d’Isabel Segura, i es pot adquirir a la Sala Ciutat.

Data: Del 6 de març al 6 de juny de 2021
Lloc: Plaça Comercial 12, 08003 Barcelona (mapa)
Preu: Entrada gratuïta

Exposición «Mary Ellen Mark. Vidas de mujeres»

La Fundació Foto Colectania inaugura el próximo 18 de marzo «Mary Ellen Mark. Vidas de mujeres», una exposición que recopila fotografías, películas y material para explorar el trabajo que Mark realizó durante la segunda mitad del siglo XX documentando una gran variedad de mujeres en situaciones diversas.

Desde que se graduó en la Annenberg School for Communication de la Universidad de Pensilvania en 1964 con un título en fotoperiodismo, hasta su reciente muerte, poco más de cincuenta años después, Mary Ellen Mark trabajó como fotógrafa documental realizando ensayos fotográficos innovadores e intensamente vívidos, que exploran las realidades de la gente en situaciones complejas, a menudo difíciles. Las protagonistas de la mayor parte de esas imágenes fueron mujeres.

Mark fue una pionera, su perspectiva se adelantó en el tiempo al enfoque actual de denuncia de los abusos sufridos por las mujeres que han puesto de relieve movimientos como #MeToo. Ella los mostró a través de numerosos proyectos que exploran la vida de las mujeres en situaciones difíciles, dolorosas y, a veces, casi imposibles. Testigo apasionada, la obra de su vida consistió en utilizar la fotografía y el cine para profundizar en la existencia de los demás como una forma de aceptar su humanidad y compartirla con una audiencia más amplia, proporcionando a sus sujetos una voz relevante, a menudo poderosa.

En la década de 1970, Mark realizó una serie de fotografías íntimas en blanco y negro de pacientes del Pabellón 81, el pabellón psiquiátrico para mujeres del Hospital Estatal de Oregón, y publicó un libro del mismo nombre, «Ward 81». En 1981 vio la luz otro volumen, «Falkland Road: Prostitutes of Bombay», un proyecto pionero del color sobre la vida de las trabajadoras sexuales en el barrio rojo de Bombay. Unos años más tarde, su trabajo sobre las misioneras de la Caridad de la Madre Teresa de Calcuta se publicó también en formato libro, iluminando la fuerza y el compromiso de este icono de la generosidad.

Su investigación sobre Erin Blackwell «Tiny», una joven fugitiva a la que conoció en 1983, y sobre su grupo de amigos que vivían en la calle, se convirtió primero en una película nominada al Oscar, «Streetwise», y después, en una segunda película y dos libros, que retratan tres décadas de la batalla de esta joven contra la pobreza y la adicción a las drogas y su papel como madre de diez hijos.

Mark también fotografió a chicas adolescentes en sus bailes de graduación en la escuela secundaria, lo que también dio lugar a un libro y una película, «Prom». De su visita al Twins Days Festival -Festival de los días de los gemelos- en Twinsburg, Ohio, salió otro libro y otra película, «Twins». Hizo también una serie de fotografías y una película sobre los miembros de un circo en India, «The Amazing Plastic Lady». Para la revista Life consiguió la famosa imagen de una joven turca que sobrevivió a un terrible terremoto en su país, además de fotografiar a una familia sin hogar que vivía en un automóvil. Además, hizo retratos de muchas mujeres célebres, entre ellas, Maya Angelou, Candice Bergen, Lillian Gish, Etta James o Twinka.

Fecha: Del 18 de marzo al 31 de julio de 2021
Lugar: Fundació Foto Colectania, C/ Passeig Picasso 14, 08003 Barcelona (mapa)
Precio: Pago