«Donde no nos vean» de Marta Sellarés

La escuela de fotografía GrisArt inaugura el próximo jueves 5 de marzo a las 11.30h la exposición «Donde no nos vean» de Marta Sellarés.

Recordar es un acto de reconstrucción en el que realidad e imaginación se mezclan, reinando la confusión. Cada elemento adquiere una nueva materialidad, se vuelve magnético y queda al servicio de la persona que lo evoca con el paso del tiempo.

«Donde no nos vean» busca indagar en las relaciones que adquirimos en la infancia entorno al lugar, los miedos, la invención y el descubrimiento, y como el pasado se encuentra latente en nosotros, en nuestra memoria.

Fecha: Del 2 de marzo al 20 de abril de 2020
Lugar: GrisArt Escola Internacional de Fotografia, C/ Méndez Núñez 14, 08003 Barcelona (mapa)
Precio: Entrada gratuita

Exposició «Llibertats perdudes»

La galeria Valid Foto inaugura el proper dijous 27 de febrer a les 19:30h l’exposició col·lectiva «Llibertats perdudes».

Una trentena de fotògrafs i prop de 60 representants de la societat civil uneixen les seves mirades en una obra conjunta en benefici de l’ONG Open Arms. La mostra pretén cridar l’atenció sobre la vulneració i el retrocés de drets fonamentals.

Fotògrafs de reconegut prestigi i noves promeses han cedit imatges per a aquesta causa solidària. Són mirades de solidaritat, denúncia, esperança, tendresa o voluntat de justícia expressades en diferents estils i procedències. Hi col·laboren, amb les seves reflexions i comentaris destacats representants de la societat civil. Manuscrits d’una seixantena de persones vinculades al món de les arts, les ciències, la judicatura, el periodisme, el sindicalisme, l’empresa, la política, l’activisme, la solidaritat o l’ensenyament. Són textos de denúncia, expressions de desig o d’esperança, de vegades irònics, de vegades més literaris o poètics. Acompanya cada imatge un comentari manuscrit. Una obra única on la paraula i la imatge s’uneixen i donen forma a un discurs propi.

La mostra recull els treballs de Samuel Aranda, Estefania Bedmar, Anna Bosch, Jordi Borràs, Albert Bertran, Julio Carbó, José Colón, Javier Corso, Pilar Cortés, Paola De Grenet, Whitney Godoy, Laura Guerrero, Joan Guerrero, Ana Jimenez, Pedro Justicia, Kim Manresa, Francesc Melcion, Lieya Ortega, Roberto Palomo, Elisenda Pons, Mai Saki, Txema Salvans, Carme Secanella, Vicenç Semper, Tino Soriano, Domènec Umbert, Maika Valencia, Ernesto Valverde i Roser Vilallonga.

Data: Del 27 de febrer al 6 de març de 2020
Lloc: Galeria Valid Foto, C/ Buenaventura Muñoz 6, 08018 Barcelona (mapa)
Preu: Entrada gratuïta

Exposición «Arroz con mango»

El espacio Consell 81 inaugura el próximo jueves 5 de marzo a las 19h la exposición colectiva «Arroz con mango».

«Se formó un arroz con mango» es una expresión utilizada en Cuba que se refiere a una combinación que resulta incongruente, que puede ser algo descabellado y confuso.

Esta exhibición pretende mostrar la obra de 13 fotógraf@s que tienen en común su origen y la utilización del formato analógico en su trabajo artístico. Buscar puntos de encuentros y desencuentro será trabajo del espectador.

«Arroz con Mango» pretende ser una reunión entre creadores y experiencias compartidas alrededor de lo tangible y volátil de la fotografía. En una época como la que vivimos, donde triunfa la inmediatez de las imágenes, tanto en su creación como en su consumo, se convierte en un acto de rebeldía ahondar en el universo del trabajo en analógico, en donde la espera y el detenimiento se convierten en las herramientas fundamentales del artista.

Fecha: De 5 al 25 de marzo de 2020
Lugar: Consell 81, C/ Consell de Cent 81 local, 08015 Barcelona (mapa)
Precio: Entrada gratuita

FineArt Igualada 2020

Del 21 de febrer al 15 de març tindrà lloc una nova edició del festival FineArt Igualada, un esdeveniment consolidat com a referent en el món de la imatge, apropant la fotografia i tot allò que l’envolta tant al públic en general, com als aficionats i, per suposat, als professionals de la fotografia.

Enguany el festival acollirà 52 exposicions en una vintena d’espais singulars d’Igualada, tant sales expositives habituals com d’altres d’efímers que recuperen espais patrimonials de la ciutat. A més de les exposicions, el festival inclou un gran nombre d’activitats paral·leles vinculades amb aquest art. En són un exemple les visites guiades de la Isabel Muñoz, la del Per Cromwell, la del Lútfü Dağtaș o la de la Leysis Quesada Vera; els tallers amb el Tino Soriano o el taller de fotografia nocturna; la Masterclass de fotografia amb la Lidia Carbonell; la presentació del llibre «Ayúdame a mirar»; així com els tallers pensats per grans i menuts.

FineArt 2020 compta amb professionals d’àmbit internacional com els reconeguts Per Cromwell –fotògraf suec-, l’argentí Juan Manuel de Rosas, Leysis Quesada Vera –fotògrafa de Cuba-, el turc Lútfü Dağtaș, el col·lectiu australià Unexposed o el professorat de La Metropolitan de Budapest. També compta amb presència de grans fotògrafs estatals com el premi Nacional de Fotografia 2016, Isabel Muñoz, Tino Soriano, relacionat amb el National Geographic Society i premiat per la UNESCO, la OMS, la Fundació World Press Photo; o l’aragonesa Anna Palacios, periodista i fotògrafa relacionada amb els drets humans, treballa amb ONGs com Manos Unidas per donar a conèixer la situació a Àfrica; entre d’altres.

També hi trobem altres noms de reconeixement dins l’àmbit fotogràfic com Eva Parey, Mireia Comas, Pepo Argilaguet, Oscar Dhooge, Samanta Aretino, Jordi Fu, Joan Díez, Lluís Estopiñan, Enric Maciä, Isma Montfort, Guillem Vidal, entre d’altres.

Com cada edició, també hi ha espais dedicats a fotògrafs igualadins. Aquest any el festival compta amb les obres de la Lídia Carbonell, el Manel Caballé i l’Arxiu Comarcal de l’Anoia; així com la participació d’autors igualadins en l’exposició «Elna. La corda».

L’esdeveniment també ofereix les fotografies del Premi Ciutat d’Igualada Procopi Llucià i el Trofeu Pell de l’Agrupació Fotogràfica d’Igualada, del concurs d’Instagram que es celebra fa quatre edicions i les mostres fotogràfiques del Col·lectiu Unexposed i de l’Agrupació de Montcada i Reixac.

Per la seva banda, les escoles de disseny i fotografia continuen apostant per FineArt. Es mostren els treballs dels alumnes de l’escola Leandre Cristòfol de Lleida, de l’ERAM escola universitària de fotografia, de l’Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya (IEFC), de l’Escola Universitària de Disseny i Enginyeria de Barcelona (Elisava), de Fotoespai Barcelona Centre d’Imatge, de l’Escola Groc, de Tecnocampus Mataró, de l’Escola d’Arts i Oficis Gaspar Camps d’Igualada, de El Observatorio, de l’Escola d’Art i Disseny de la Diputació de Tarragona i de l’Escola d’Art i Superior de Disseny d’Olot.

Us recomanem que us feu fans de la pàgina a Facebook del festival o us feu seguidors del seu Twitter si voleu estar al tant de totes les novetats d’aquest esdeveniment.

Exposición «Daido Moriyama. A Diary»

La Fundació Foto Colectania inaugura el próximo jueves 12 de marzo la exposición «Daido Moriyama. A Diary», comisariada por Sara Walker y Louise Wolthers, en torno a la figura del icónico fotógrafo japonés, que acaba de ser galardonado en 2019 con el prestigioso premio Hasselblad.

Moriyama es uno de los fotógrafos más reconocidos de Japón, elogiado tanto por su enfoque radical de los temas que trata, como por su aproximación a la fotografía. Las imágenes de Moriyama reflejan una visión subjetiva y auténtica, de la vida en la ciudad y del caos de la existencia cotidiana y su trabajo ocupa un espacio único entre lo ilusorio y lo real. Moriyama se convirtió en el artista más destacado del movimiento Provoke, que jugó un rol esencial a la hora de liberar la fotografía de la tradición e interrogar la naturaleza del medio. Su estilo audaz e intransigente ha ayudado al reconocimiento de la fotografía japonesa en un contexto internacional.

Daido Moriyama se ganó desde joven la fama de fotógrafo urbano provocador. Cada día salía con su cámara para captar la cara más inhóspita de las grandes metrópolis de Japón, pero su gran sensibilidad le hace incluir encuentros y estados emocionales diferentes, de la desesperación a la ternura, de la fealdad a la belleza, de lo sucio a lo limpio. Las fotografías de esta exposición son el resultado de casi cincuenta años de creación de imágenes, que no pueden leerse de manera cronológica o en grupos temáticos.

La exposición que se presenta en Foto Colectania es un recorrido por la obra de este autor que ha influido a posteriores generaciones de fotógrafos de todo el mundo. «A Diary» es una habitación repleta de numerosos estratos de una vida real: la vida de Daido Moriyama son sus imágenes.

Fecha: Del 12 de marzo al 21 de junio de 2020
Lugar: Fundació Foto Colectania, C/ Passeig Picasso 14, 08003 Barcelona (mapa)
Precio: Pago

Exposición «Cómo no ser vista: Notas sobre fotografía en femenino»

El Centre Cívic Can Basté inaugura el próximo jueves 20 de febrero a las 20 h la exposición «Cómo no ser vista: Notas sobre fotografía en femenino», comisariada por Rita Rakosnik.

En 1977, Susan Sontag publicaba su seminal ensayo «Sobre la fotografía». Casi tres décadas más tarde, Paris Hilton profetizaba que las selfies con la cámara del móvil eran el autógrafo del siglo XXI. En 2013, Hito Steyerl estrenaba «How Not to Be Seen: A Fucking Didactic Educational .MOV File». Tomando estos y muchos otros hitos de la historia de la fotografía, entre la imagen pobre, el objeto melancólico y la selfie que te hiciste en el lavabo del Apolo el viernes pasado, «Cómo no ser vista» se despliega como un archivo de imágenes y citas expandido, una constelación heterogénea y en construcción el único leitmotiv es el ESPEJO. Ya sea como pantalla, ventana, lento, reflejo o fragmento, lo especular servirá de excusa para esbozar un itinerario por la fotografía en femenino; desde la cámara fotográfica en el teléfono inteligente, del negativo al JPEG, de la cornucopia a la cámara de vigilancia, del onanismo al desdoblamiento, de la promesa de transparencia a la potencia de borrosidad, del voyeurismo a la ceguera. De la carne al píxel.

Fecha: Del 20 de febrero al 28 de marzo de 2020
Lugar: Centre Cívic Can Basté, Passeig Fabra i Puig 274, 08031 Barcelona (mapa)
Precio: Entrada gratuita

Exposició «11 Fotoconnectades»

El Centre Cívic Pati Llimona acull del 20 de febrer al 21 de març l’exposició col·lectiva «11 Fotoconnectades».

La mostra és una iniciativa de l’associació Fotoconnexió que vol donar visibilitat als treballs de les fotògrafes professionals i aficionades membres de l’associació i, per aquest motiu, s’ha fet una proposta a totes les sòcies perquè participin en aquesta exposició col·lectiva.

Hi participen onze fotògrafes: Etel Borges Reis, Violeta Cañigueral Casassas, Laura Covarsí Zafrilla, Tatiana Donoso Matthews, Conxi Duro, Christina Guldager, Elisabet Insenser Brufau, Rosa María López Martínez, Núria Martínez Seguer, Noelia Pérez Sández i Francesca Portolés Brasó- que presenten les seves creacions visuals a través de diferents gèneres i tècniques fotogràfiques.

L’exposició va acompanyada de la taula rodona “La professió de fotògrafa” que se celebrarà el 5 de març a les 19 h amb la participació de Pilar Aymerich, Sílvia Omedes i Noelia Pérez que debatran sobre el paper de la dona en l’àmbit de la fotografia. Les tres fotògrafes tenen diferents experiències professionals dins del món de la Fotografia –reportatge, docència, creació, investigació, editorial, gestió cultural, exposicions- que posaran a l’abast del públic assistent per crear un debat a l’entorn de la professió de fotògrafa.

Data: Del 20 de febrer al 21 de març de 2020
Lloc: Centre Cívic Pati Llimona, C/ Regomir 3, 08002 Barcelona (mapa)
Preu: Entrada gratuïta

Exposició «William Klein. Manifest»

La sala d’exposicions de La Pedrera acollirà del 6 de març al 30 de setembre l’exposició «William Klein. Manifest».

William Klein és un dels referents de la fotografia contemporània. A finals dels anys cinquanta va revolucionar la història de la fotografia i va posar les bases d’una estètica moderna que segueix sent actual. Pioner de la fotografia de carrer, Klein va utilitzar la càmera sense sotmetre’s a cap norma, amb la qual cosa va contribuir a desmuntar les convencions, els usos i les maneres establertes fins aleshores en la fotografia.

L’exposició presenta més de dues-centes obres i documents que despleguen totes les facetes creatives d’aquest artista nord-americà —tant la fotogràfica, com la pictòrica, la gràfica i la cinematogràfica—, i vol reafirmar l’obra visionària de William Klein com una de les més destacades del segle xx i alhora posar en relleu la seva visió clara i ferotge de la societat moderna.

Data: Del 6 de març al 30 de setembre de 2020
Lloc: La Pedrera, C/ Provença 261-265, 08008 Barcelona (mapa)
Preu: Pagament

«Pinzellades de l’Instant» de Victor Bigas

La galeria fotogràfica il mondo inaugura el proper divendres 7 de febrer a les 19h l’exposició «Pinzellades de l’Instant» de Victor Bigas.

La petita col·lecció de fotografies exposades és la plasmació de les escapades en solitari de l’autor per diversos indrets de Catalunya, Cerdanya francesa i Principat d´Andorra. Bigas ha fet centenars de fotografies a pobles, valls, muntanyes, riberes i prats amb l’objectiu a punt per intentar captar aquell moment únic que ens ofereix la natura.

El propi fotògraf reconeix que “he buscat la llum de matinada, la sortida i posta de sol, els espais rurals amagats, els carrers, els poms, els marcs, les xarxes rovellades m’han acompanyat durant mesos a la recerca d’aquella fotografia única. He retratat amb passió velles finestres o portes mig obertes, pedres que hi ha als camins, estanys, rierols i tolls d’aigua. He gaudit jugant amb els reflexos de aigües tranquil·les, la profunditat i la foscor dels boscos en les meves sortides de camp».

En la mostra hi ha una trentena de fotografies que transmeten la seva mirada especial. Darrera les fotografies de Víctor Bigas hi ha moltes hores amb l’objectiu. Abans de sentir l’emoció del clic, ell destaca que «cal impregnar-se del ambient, de l’entorn i deixar-se seduir per la llum i les formes abans de fer la fotografia.»

Data: Del 8 de febrer al 26 de març de 2020
Lloc: Galeria fotogràfica il mondo, C/ Calàbria 178, 08015 Barcelona (mapa)
Preu: Entrada gratuïta

«La virtut del no-res» de Jordi Casañas

L’espai El Quadern Robat acull fins al 22 de febrer l’exposició «La virtut del no-res» de Jordi Casañas.

Mentre llegia els diaris íntims de Kierkegaard, a Jordi Casañas se li va acudir el títol d’una de les seves últimes fotografies. Era la fotografia d’un cartell blanc enganxat a una paret. Les úniques protagonistes de la imatge eren les arrugues que s’havien fet a l’enganxar-lo. El títol, que se li va aparèixer com una revelació, va ser «La virtut del no-res». Probablement, en Jordi Casañas, nihilista i escèptic per naturalesa, va trobar més d’un punt de coincidència entre els pensaments de Kierkegaard i els seus. De la mateixa manera que li deuria passar quan va llegir Cioran, un autor que el va marcar profundament. Les fotografies que formen part d’aquesta exposició, parlen, sense cap mena de dubte, de l’alienació que generen les ciutats, de l’avorriment existencial, de l’absurd de l’existència humana, de la inutilitat d’emprendre qualsevol empresa i de l’agonia de viure. Transmeten l’angoixa vital que produeix la consciència de la finitud i de la mort. El sense sentit de que tot comença i acaba seguint el cercle infinit de la cinta Moebius. El no-res esdevé el destí final dels seus raonaments, la única conclusió vàlida. Potser, i seguint els principis religiosos i filosòfics de Kierkegaard, ens podríem acostar al concepte budista de sunyata, que comporta, a més, el significat de buit. Un buit, un espai del no-res, al que s’arriba a través d’un estat meditatiu que condueix a la comprensió de la veritat última o a la connexió de l’experiència interna amb la realitat exterior.

Les fotografies de Jordi Casañas, provenen del distanciament crític generat per la seva manera de veure el món. Tot i amb això, sovint ens ensenyen una realitat que, en la seva finitud, també pot ser poètica. Segons les seves pròpies paraules, es tracta de l’esperança que sempre li queda a tot escèptic. I com a escèptic, instal·lat a més en el dubte constant, deixa que el seu sentit de l’humor àcid sigui el catalitzador d’allò que vol expressar. L’etapa narrativa de les seves fotografies anteriors ha quedat enrere, i la presència humana pràcticament ha desaparegut. Confessa que els éssers humans no li interessen com a tema fotogràfic, i que per això, abans sempre els retratava d’esquena. En les seves fotografies recents, el relat i l’anècdota han estat substituïts per la transcendència. Potser això es així perquè els seus referents no provenen estrictament del món de la fotografia, sinó de la pintura, la filosofia i el cinema. El seus plantejaments són formalment pictòrics i conceptualment abstractes, però segueix el mètode de treball de sempre: Casañas afirma que Antonioni i la seva pel·lícula «Blow up» continuen estant allà. Com li passa al protagonista de la pel.lícula, que descobreix un assassinat editant unes fotografies fetes en un parc, Jordi Casañas sovint descobreix el tema en el moment de l’edició. Detalls, que, al fer la fotografia passen desapercebuts, poden esdevenir protagonistes

Data: Del 21 de novembre de 2019 al 22 de febrer de 2020
Lloc: El Quadern Robat, C/ Còrsega 267 – principal 2 B, 08008 Barcelona (mapa)
Preu: Entrada gratuïta

«OFF THE MAP – Transnístria» de Hanna Jarzabek

El Centre Cívic Can Basté inaugura el proper dijous 13 de febrer a les 20 h l’exposició «OFF THE MAP – Transnístria» de Hanna Jarzabek.

Amb la caiguda de la Unió Soviètica, algunes de les antigues repúbliques soviètiques van entrar en una espiral de conflictes ètnics i lingüístics de la nit al dia. Trencant amb la idea del multiculturalisme, idea promoguda per l’URSS a vegades de manera forçada, aquestes repúbliques van buscar establir les seves identitats nacionals convertint-se en nous estats. En resposta a això, algunes regions dins d’aquests nous estats van decidir seguir el seu propi camí i, en un moment o un altre, van declarar unilateralment la seva independència.

Gairebé trenta anys després, aquestes regions, considerades per la Comunitat Internacional com a separatistes, encara no han obtingut reconeixement i si són capaços de mantenir-se, és bàsicament gràcies al suport i l’ajuda econòmica d’un país protector.

Com es viu en un lloc que no existeix en cap mapa del món? Quin és realment el preu de ser un pària dins de la Comunitat Internacional? Aquestes preguntes van servir com a punt de partida.

Per a preservar el seu idioma i identitat russa, Transnístria es va separar unilateralment de Moldàvia en 1990. Dos anys més tard, els seus habitants van haver de defensar amb les armes el que ara consideren el seu país. De cara a dins, Transnístria té totes les característiques d’un estat: govern, moneda, passaport, fronteres i forces armades; no obstant això, per al món exterior no existeix.

Data: Del 13 de febrer al 28 març de 2020
Lloc: Centre Cívic Can Basté, Passeig Fabra i Puig 274, 08031 Barcelona (mapa)
Preu: Entrada gratuïta

Exposición «Giambattista Piranesi – Humberto Rivas. Grabados y fotografías»

Artur Ramon Espai d’Art inaugura el próximo jueves 30 enero a las 19h la exposición «Giambattista Piranesi – Humberto Rivas. Grabados y fotografías».

La muestra relaciona las creaciones de Piranesi con las enigmáticas fotografías de Humberto Rivas. Más allá de las analogías formales que se pueden establecer entre estos dos maestros de la obra en blanco y negro —sobre papel grabado y fotografía, o viceversa—, existe un trasfondo similar: la ensoñación por la ruina, por el tiempo transcurrido, la melancolía que envuelve las vidas ya existidas. Ambos artistas se mueven con poética soltura en el fragmento para plasmar un tiempo de frontera, donde un mundo se desvanece y otro aún está por llegar. Giovanni Battista Piranesi (Mogliano Veneto, Treviso, 1720–Roma, 1778) vivió los últimos ecos del Rococó pero ya pertenecía de lleno al mundo neoclásico. Combinaba como nadie la rocalla con el capitel, y ese carácter bipolar le llevaba a defender con romántica vehemencia sus postulados sobre algo tan serio como el origen de la Antigüedad clásica. Vistos hoy, sus argumentos resultan cómicos, ya que situaba el primer eslabón del mundo en Roma, negando y borrando así de un plumazo la existencia de los etruscos y, sobre todo, de los griegos.

Casi con fiebre romántica y envuelto en vapores de opio, Piranesi trabajaba incansablemente, escarbando con el buril en la plancha de cobre para erigir castillos de tinta en papel verjurado. Un titán que creó una cartografía, un atlas, como pudimos ver recientemente en la muestra monográfica que le dedicó la Biblioteca Nacional de Madrid. Sus vistas de Roma eran las postales que los primeros turistas se llevaban de la ciudad, como hoy nosotros compramos imanes para la nevera. Algunos que solo habían conocido Roma a través de aquellas imágenes se sentían frustrados al contrastar el ideal grabado con la cruda realidad, ya que la escala de Piranesi es exagerada, pues trata de resaltar la grandiosidad de la arquitectura y los monumentos de la ciudad del Tíber. Si contemplamos cualquier vista romana de Piranesi observamos que sus personajes parecen hormigas, mientras que la vegetación crece enredada en edificios antiguos abandonados que se imponen como colosos. Casi siempre Piranesi exagera, pero de su negro cerebro —una expresión afortunada de Marguerite Yourcenar—, negro, sí, y fecundo, brotan formas para narrar su presente con la mirada puesta en el retrovisor del pasado.

Lo que hoy nos fascina de Piranesi es esa yuxtaposición de épocas que cristaliza en su obra y la hace eterna, despojada de tiempo. Algo similar nos pasa con las fotografías de Humberto Rivas (Buenos Aires, 1937–Barcelona, 2009), que son retratos de edificios sin presencia humana, objetos tocados por la luz. Piranesi también sabe jugar con la tinta y el blanco del papel para iluminar sus vistas, y nos brinda paisajes en claroscuro como solo Rembrandt y más tarde Fortuny fueron capaces de lograr. Reunir a ambos artistas en esta muestra es una feliz idea.

Fecha: Del 30 de enero al 24 de abril de 2020
Lugar: Artur Ramon Espai d’Art, C/ Bailén 19, 08010 Barcelona (mapa)
Precio: Entrada gratuita