El Museu Marítim té un nou espai expositiu d’accés lliure destinat a acollir petites mostres fotogràfiques sorgides d’activitats que organitza el museu: Instantànies de Mar. És una zona expositiva on es posa en valor tant l’activitat del museu com el treball dels seus públics, sempre amb el tema del mar i els viatges com a fil conductor.
L’exposició que s’hi pot veure actualment vol ser un complement fotogràfic a la mostra «Ilala, l’estrella del Llac Malawi» de Lydia Delgado que es pot veure al vestíbul del museu gratuïtament. Les fotografies són de François-Xavier Lemaitre, que va ser tripulant de l’emblemàtic vaixell el mes de desembre passat. Les seves imatges reforcen les de Delgado, i també mostren com n’és d’imprescindible el servei que realitza aquest transbordador, que recorre les aigües del tercer llac més gran d’Àfrica, i que mulla les ribes de Malawi, Tanzània i Moçambic.
L’Ilala és una embarcació construïda fa més de 60 anys i d’aquí un any deixarà de funcionar. Realitza un servei essencial: transporta persones, aliments, mercaderies i medicaments totalment necessaris per a molts dels pobles on fa parada. I és que en molts casos l’Ilala és l’únic punt de contacte que aquestes poblacions tenen amb l’exterior.
Data: Del 7 d’agost a l’11 de setembre de 2012
Lloc: Museu Marítim de Barcelona, Av. de les Drassanes s/n, 08001 Barcelona (mapa)
Preu: Entrada gratuïta


En Joan Olivella ha tingut sempre un fort lligam amb els llocs de parla anglesa, especialment amb Londres, on hi va viure una temporada i va tenir ocasió de fer seva la ciutat: magnífiques cases victorianes, parcs d’un verd infinit, la majestuosa abadia de Westminster, els inevitables pubs, els mítics estudis d’Abbey Road… A Londres la fotografia, i en especial la fotografia analògica, ocupa un lloc preferent per els artistes i creadors en moltes disciplines. El resultat és una petita retrospectiva fotogràfica del Londres més genuí, amb la particularitat que totes les imatges han estat realitzades i positivades seguint el mètode fotogràfic tradicional, un conjunt que respira en blanc i negre l’aire romàntic d’aquests escenaris.
Otero crea imágenes de sí misma, usando algunos atuendos, accesorios y maquillajes «crea identidades de fantasías, personajes que no son lo que aparentan», construye facsímiles de sí misma. En una impostura escenográfica, su obra recrea el misterio de la feminidad, de una adolescente con una mirada lúdica y personal, influida por un entorno hiper-informado y en el que la información llega produciendo impactos intelectuales y fuertemente sensibles. «El mundo de los adolescentes de hoy» que a los quince años tienen más horas de televisión y de ordenador que cualquier adulto en toda su vida. Adolescentes que reciben educación visual de los medios y ven el mundo ‘patas para arriba’ con absoluta naturalidad, un mundo donde Cristina adquiere por medio de la fotografía y el autorretrato una figura camaleónica, siendo una mujer distinta a cada disparo, a cada segundo.
