«On Photography» (Sobre la fotografia, 1977), l’emblemàtic assaig de Susan Sontag, serveix com a títol i com a invocació per a «Sobre la fotografia. En diàleg», un cicle de converses entre fotògrafes que desenvolupen la seva obra en contextos nacionals i internacionals molt diferents que inicia La Virreina Centre de la Imatge avui dimecres 5 d’abril.
La idea és posar en relació pràctiques diferents, així com posicionaments i paradigmes oposats, però també complementaris. S’entén que en l’enunciació de l’obra d’un artista hi ha una manera de construir esfera pública, una manera d’exposar-se i dirimir, col·lectivament, quin és l’horitzó d’una producció, el seu missatge, però sobretot el seu encaix comunitari.
Betsy Green és artista i utilitza tecnologies fotogràfiques antigues. La seva obra se centra en l’exploració del paisatge, sobretot de zones remotes del món, i s’interesso particularment pels arbres i les formacions naturals. El seu enfocament anacrònic es caracteritza per l’ús d’una càmera de camp del segle XIX amb plaques de vidre. Aquesta tècnica permet obtenir imatges de gran format. Es tracta d’un format cinematogràfic, molt contemporani, que també està relacionat amb la tradició romàntica de la pintura a gran escala del segle XIX.
Isabel Codina va néixer a Barcelona el 1961. És llicenciada en Belles Arts per la Universitat de Barcelona i va ser resident a l’Acadèmia Jan van Eyck de Maastricht entre el 1989 i el 1990. Del 1990 al 1995 va ser assistent fotògrafa de Hisao Suzuki, i va fer fotografia d’interiors per a revistes entre el 1995 i el 2000. Va presentar una tesi de doctorat sobre fotografia amb el títol «La fotografia com a document topogràfic del territori» el 2014. El 2016 va publicar el fotollibre autoeditat «A Room in Iceland». Actualment es dedica a la docència de la fotografia a l’Escola Superior d’Art i Disseny Serra i Abella de Barcelona i prepara la publicació de la seva tesi.
Data: Dimecres 5 d’abril de 2017
Horari: A les 19h
Lloc: La Virreina Centre de la Imatge, La Rambla 99, 08002 Barcelona (mapa)
Preu: Entrada gratuïta
Köji Taki, fotógrafo y crítico japonés, cofundador de PROVOKE, escribió en 1968: «Cada vez que emprendemos la búsqueda de la totalidad, corroboramos la imposibilidad de alcanzarla. Nada es total. Si esto es así, entonces las fotografías son una prueba del permanente carácter incompleto del mundo; son el resultado –el residuo orgánico– de la performance del cuerpo que tiende a un nirvana inalcanzable. La fotografía no es nada más que el rastro de nuestra presencia en el mundo».
Cuando caminas junto al mar y una fotografía te atrapa no puedes hacer otra cosa que irte con ella a casa. Como en cualquier relación no es fácil entenderse de inmediato, ni sabes con que otras anteriores se relacionará, ¡pero ocurre!
En un tiempo definido por la hiperconectividad y la aceleración tecnológica, Panusé optó por aislarse en una pequeña e inhabitada isla sueca para vivir rodeada de naturaleza. Allí pudo detenerse a observar y explorar los procesos tecnológicos más primarios que acaban por conectar a entidades tan distantes como son los árboles y los seres humanos.
«Tiempo es de que sea tiempo» es un recorrido por distintos conflictos bélicos, desde la primera guerra mundial y la guerra civil española, hasta la actual guerra en Siria. Batista construye imágenes surrealistas a partir de la manipulación digital de fotografías históricas, obras de arte e imágenes de archivo. Dentro del mismo territorio conceptual trabaja también la escultura en madera, resina y poliuretano. A partir de algo tan dramático como la guerra, se vale de la belleza y de la ironía para movernos a la reflexión y reivindica la importancia de la conservación de la memoria histórica, no solo por justicia con las víctimas sino también por su valor paradigmático. «Tiempo es de que sea tiempo» es también una llamada de atención, a pesar de las traumáticas experiencias bélicas de principios del SXX, seguimos cometiendo los mismos errores, como si no hubiéramos aprendido nada de ellos. 
«Essències» capta la bellesa, l’olor, el so i l’atmosfera del paisatge. De la màgia dels Pirineus a la pau del Delta de l’Ebre, les 21 obres que componen aquesta exposició transporten al visitant a llocs únics de Catalunya. Les imatges reflecteixen paisatges tradicionals i detalls de formes i textures minimalistes.