La escuela de fotografía GrisArt inaugura el próximo jueves 5 de marzo a las 11.30h la exposición «Donde no nos vean» de Marta Sellarés.

Recordar es un acto de reconstrucción en el que realidad e imaginación se mezclan, reinando la confusión. Cada elemento adquiere una nueva materialidad, se vuelve magnético y queda al servicio de la persona que lo evoca con el paso del tiempo.

«Donde no nos vean» busca indagar en las relaciones que adquirimos en la infancia entorno al lugar, los miedos, la invención y el descubrimiento, y como el pasado se encuentra latente en nosotros, en nuestra memoria.

Fecha: Del 2 de marzo al 20 de abril de 2020
Lugar: GrisArt Escola Internacional de Fotografia, C/ Méndez Núñez 14, 08003 Barcelona (mapa)
Precio: Entrada gratuita

La galeria Valid Foto inaugura el proper dijous 27 de febrer a les 19:30h l’exposició col·lectiva «Llibertats perdudes».

Una trentena de fotògrafs i prop de 60 representants de la societat civil uneixen les seves mirades en una obra conjunta en benefici de l’ONG Open Arms. La mostra pretén cridar l’atenció sobre la vulneració i el retrocés de drets fonamentals.

Fotògrafs de reconegut prestigi i noves promeses han cedit imatges per a aquesta causa solidària. Són mirades de solidaritat, denúncia, esperança, tendresa o voluntat de justícia expressades en diferents estils i procedències. Hi col·laboren, amb les seves reflexions i comentaris destacats representants de la societat civil. Manuscrits d’una seixantena de persones vinculades al món de les arts, les ciències, la judicatura, el periodisme, el sindicalisme, l’empresa, la política, l’activisme, la solidaritat o l’ensenyament. Són textos de denúncia, expressions de desig o d’esperança, de vegades irònics, de vegades més literaris o poètics. Acompanya cada imatge un comentari manuscrit. Una obra única on la paraula i la imatge s’uneixen i donen forma a un discurs propi.

La mostra recull els treballs de Samuel Aranda, Estefania Bedmar, Anna Bosch, Jordi Borràs, Albert Bertran, Julio Carbó, José Colón, Javier Corso, Pilar Cortés, Paola De Grenet, Whitney Godoy, Laura Guerrero, Joan Guerrero, Ana Jimenez, Pedro Justicia, Kim Manresa, Francesc Melcion, Lieya Ortega, Roberto Palomo, Elisenda Pons, Mai Saki, Txema Salvans, Carme Secanella, Vicenç Semper, Tino Soriano, Domènec Umbert, Maika Valencia, Ernesto Valverde i Roser Vilallonga.

Data: Del 27 de febrer al 6 de març de 2020
Lloc: Galeria Valid Foto, C/ Buenaventura Muñoz 6, 08018 Barcelona (mapa)
Preu: Entrada gratuïta

El espacio Consell 81 inaugura el próximo jueves 5 de marzo a las 19h la exposición colectiva «Arroz con mango».

«Se formó un arroz con mango» es una expresión utilizada en Cuba que se refiere a una combinación que resulta incongruente, que puede ser algo descabellado y confuso.

Esta exhibición pretende mostrar la obra de 13 fotógraf@s que tienen en común su origen y la utilización del formato analógico en su trabajo artístico. Buscar puntos de encuentros y desencuentro será trabajo del espectador.

«Arroz con Mango» pretende ser una reunión entre creadores y experiencias compartidas alrededor de lo tangible y volátil de la fotografía. En una época como la que vivimos, donde triunfa la inmediatez de las imágenes, tanto en su creación como en su consumo, se convierte en un acto de rebeldía ahondar en el universo del trabajo en analógico, en donde la espera y el detenimiento se convierten en las herramientas fundamentales del artista.

Fecha: De 5 al 25 de marzo de 2020
Lugar: Consell 81, C/ Consell de Cent 81 local, 08015 Barcelona (mapa)
Precio: Entrada gratuita

La Fundació Foto Colectania inaugura el próximo jueves 12 de marzo la exposición «Daido Moriyama. A Diary», comisariada por Sara Walker y Louise Wolthers, en torno a la figura del icónico fotógrafo japonés, que acaba de ser galardonado en 2019 con el prestigioso premio Hasselblad.

Moriyama es uno de los fotógrafos más reconocidos de Japón, elogiado tanto por su enfoque radical de los temas que trata, como por su aproximación a la fotografía. Las imágenes de Moriyama reflejan una visión subjetiva y auténtica, de la vida en la ciudad y del caos de la existencia cotidiana y su trabajo ocupa un espacio único entre lo ilusorio y lo real. Moriyama se convirtió en el artista más destacado del movimiento Provoke, que jugó un rol esencial a la hora de liberar la fotografía de la tradición e interrogar la naturaleza del medio. Su estilo audaz e intransigente ha ayudado al reconocimiento de la fotografía japonesa en un contexto internacional.

Daido Moriyama se ganó desde joven la fama de fotógrafo urbano provocador. Cada día salía con su cámara para captar la cara más inhóspita de las grandes metrópolis de Japón, pero su gran sensibilidad le hace incluir encuentros y estados emocionales diferentes, de la desesperación a la ternura, de la fealdad a la belleza, de lo sucio a lo limpio. Las fotografías de esta exposición son el resultado de casi cincuenta años de creación de imágenes, que no pueden leerse de manera cronológica o en grupos temáticos.

La exposición que se presenta en Foto Colectania es un recorrido por la obra de este autor que ha influido a posteriores generaciones de fotógrafos de todo el mundo. «A Diary» es una habitación repleta de numerosos estratos de una vida real: la vida de Daido Moriyama son sus imágenes.

Fecha: Del 3 de junio al 4 de octubre de 2020
Lugar: Fundació Foto Colectania, C/ Passeig Picasso 14, 08003 Barcelona (mapa)
Precio: Pago

El Centre Cívic Can Basté inaugura el próximo jueves 20 de febrero a las 20 h la exposición «Cómo no ser vista: Notas sobre fotografía en femenino», comisariada por Rita Rakosnik.

En 1977, Susan Sontag publicaba su seminal ensayo «Sobre la fotografía». Casi tres décadas más tarde, Paris Hilton profetizaba que las selfies con la cámara del móvil eran el autógrafo del siglo XXI. En 2013, Hito Steyerl estrenaba «How Not to Be Seen: A Fucking Didactic Educational .MOV File». Tomando estos y muchos otros hitos de la historia de la fotografía, entre la imagen pobre, el objeto melancólico y la selfie que te hiciste en el lavabo del Apolo el viernes pasado, «Cómo no ser vista» se despliega como un archivo de imágenes y citas expandido, una constelación heterogénea y en construcción el único leitmotiv es el ESPEJO. Ya sea como pantalla, ventana, lento, reflejo o fragmento, lo especular servirá de excusa para esbozar un itinerario por la fotografía en femenino; desde la cámara fotográfica en el teléfono inteligente, del negativo al JPEG, de la cornucopia a la cámara de vigilancia, del onanismo al desdoblamiento, de la promesa de transparencia a la potencia de borrosidad, del voyeurismo a la ceguera. De la carne al píxel.

Fecha: Del 20 de febrero al 28 de marzo de 2020
Lugar: Centre Cívic Can Basté, Passeig Fabra i Puig 274, 08031 Barcelona (mapa)
Precio: Entrada gratuita

La sala d’exposicions de La Pedrera acollirà del 6 de març a l’1 de novembre l’exposició «William Klein. Manifest».

William Klein és un dels referents de la fotografia contemporània. A finals dels anys cinquanta va revolucionar la història de la fotografia i va posar les bases d’una estètica moderna que segueix sent actual. Pioner de la fotografia de carrer, Klein va utilitzar la càmera sense sotmetre’s a cap norma, amb la qual cosa va contribuir a desmuntar les convencions, els usos i les maneres establertes fins aleshores en la fotografia.

L’exposició presenta més de dues-centes obres i documents que despleguen totes les facetes creatives d’aquest artista nord-americà —tant la fotogràfica, com la pictòrica, la gràfica i la cinematogràfica—, i vol reafirmar l’obra visionària de William Klein com una de les més destacades del segle xx i alhora posar en relleu la seva visió clara i ferotge de la societat moderna.

Data: Del 6 de març a l’1 de novembre de 2020
Lloc: La Pedrera, C/ Provença 261-265, 08008 Barcelona (mapa)
Preu: Pagament

La galeria fotogràfica il mondo inaugura el proper divendres 7 de febrer a les 19h l’exposició «Pinzellades de l’Instant» de Victor Bigas.

La petita col·lecció de fotografies exposades és la plasmació de les escapades en solitari de l’autor per diversos indrets de Catalunya, Cerdanya francesa i Principat d´Andorra. Bigas ha fet centenars de fotografies a pobles, valls, muntanyes, riberes i prats amb l’objectiu a punt per intentar captar aquell moment únic que ens ofereix la natura.

El propi fotògraf reconeix que “he buscat la llum de matinada, la sortida i posta de sol, els espais rurals amagats, els carrers, els poms, els marcs, les xarxes rovellades m’han acompanyat durant mesos a la recerca d’aquella fotografia única. He retratat amb passió velles finestres o portes mig obertes, pedres que hi ha als camins, estanys, rierols i tolls d’aigua. He gaudit jugant amb els reflexos de aigües tranquil·les, la profunditat i la foscor dels boscos en les meves sortides de camp».

En la mostra hi ha una trentena de fotografies que transmeten la seva mirada especial. Darrera les fotografies de Víctor Bigas hi ha moltes hores amb l’objectiu. Abans de sentir l’emoció del clic, ell destaca que «cal impregnar-se del ambient, de l’entorn i deixar-se seduir per la llum i les formes abans de fer la fotografia.»

Data: Del 8 de febrer al 26 de març de 2020
Lloc: Galeria fotogràfica il mondo, C/ Calàbria 178, 08015 Barcelona (mapa)
Preu: Entrada gratuïta

L’espai El Quadern Robat acull fins al 22 de febrer l’exposició «La virtut del no-res» de Jordi Casañas.

Mentre llegia els diaris íntims de Kierkegaard, a Jordi Casañas se li va acudir el títol d’una de les seves últimes fotografies. Era la fotografia d’un cartell blanc enganxat a una paret. Les úniques protagonistes de la imatge eren les arrugues que s’havien fet a l’enganxar-lo. El títol, que se li va aparèixer com una revelació, va ser «La virtut del no-res». Probablement, en Jordi Casañas, nihilista i escèptic per naturalesa, va trobar més d’un punt de coincidència entre els pensaments de Kierkegaard i els seus. De la mateixa manera que li deuria passar quan va llegir Cioran, un autor que el va marcar profundament. Les fotografies que formen part d’aquesta exposició, parlen, sense cap mena de dubte, de l’alienació que generen les ciutats, de l’avorriment existencial, de l’absurd de l’existència humana, de la inutilitat d’emprendre qualsevol empresa i de l’agonia de viure. Transmeten l’angoixa vital que produeix la consciència de la finitud i de la mort. El sense sentit de que tot comença i acaba seguint el cercle infinit de la cinta Moebius. El no-res esdevé el destí final dels seus raonaments, la única conclusió vàlida. Potser, i seguint els principis religiosos i filosòfics de Kierkegaard, ens podríem acostar al concepte budista de sunyata, que comporta, a més, el significat de buit. Un buit, un espai del no-res, al que s’arriba a través d’un estat meditatiu que condueix a la comprensió de la veritat última o a la connexió de l’experiència interna amb la realitat exterior.

Les fotografies de Jordi Casañas, provenen del distanciament crític generat per la seva manera de veure el món. Tot i amb això, sovint ens ensenyen una realitat que, en la seva finitud, també pot ser poètica. Segons les seves pròpies paraules, es tracta de l’esperança que sempre li queda a tot escèptic. I com a escèptic, instal·lat a més en el dubte constant, deixa que el seu sentit de l’humor àcid sigui el catalitzador d’allò que vol expressar. L’etapa narrativa de les seves fotografies anteriors ha quedat enrere, i la presència humana pràcticament ha desaparegut. Confessa que els éssers humans no li interessen com a tema fotogràfic, i que per això, abans sempre els retratava d’esquena. En les seves fotografies recents, el relat i l’anècdota han estat substituïts per la transcendència. Potser això es així perquè els seus referents no provenen estrictament del món de la fotografia, sinó de la pintura, la filosofia i el cinema. El seus plantejaments són formalment pictòrics i conceptualment abstractes, però segueix el mètode de treball de sempre: Casañas afirma que Antonioni i la seva pel·lícula «Blow up» continuen estant allà. Com li passa al protagonista de la pel.lícula, que descobreix un assassinat editant unes fotografies fetes en un parc, Jordi Casañas sovint descobreix el tema en el moment de l’edició. Detalls, que, al fer la fotografia passen desapercebuts, poden esdevenir protagonistes

Data: Del 21 de novembre de 2019 al 22 de febrer de 2020
Lloc: El Quadern Robat, C/ Còrsega 267 – principal 2 B, 08008 Barcelona (mapa)
Preu: Entrada gratuïta

El Centre Cívic Can Basté inaugura el proper dijous 13 de febrer a les 20 h l’exposició «OFF THE MAP – Transnístria» de Hanna Jarzabek.

Amb la caiguda de la Unió Soviètica, algunes de les antigues repúbliques soviètiques van entrar en una espiral de conflictes ètnics i lingüístics de la nit al dia. Trencant amb la idea del multiculturalisme, idea promoguda per l’URSS a vegades de manera forçada, aquestes repúbliques van buscar establir les seves identitats nacionals convertint-se en nous estats. En resposta a això, algunes regions dins d’aquests nous estats van decidir seguir el seu propi camí i, en un moment o un altre, van declarar unilateralment la seva independència.

Gairebé trenta anys després, aquestes regions, considerades per la Comunitat Internacional com a separatistes, encara no han obtingut reconeixement i si són capaços de mantenir-se, és bàsicament gràcies al suport i l’ajuda econòmica d’un país protector.

Com es viu en un lloc que no existeix en cap mapa del món? Quin és realment el preu de ser un pària dins de la Comunitat Internacional? Aquestes preguntes van servir com a punt de partida.

Per a preservar el seu idioma i identitat russa, Transnístria es va separar unilateralment de Moldàvia en 1990. Dos anys més tard, els seus habitants van haver de defensar amb les armes el que ara consideren el seu país. De cara a dins, Transnístria té totes les característiques d’un estat: govern, moneda, passaport, fronteres i forces armades; no obstant això, per al món exterior no existeix.

Data: Del 13 de febrer al 28 març de 2020
Lloc: Centre Cívic Can Basté, Passeig Fabra i Puig 274, 08031 Barcelona (mapa)
Preu: Entrada gratuïta