L’Espai de fotografia Francesc Català-Roca inaugura el proper divendres 28 d’octubre a les 19.30 h l’exposició «The Eruptive Islands of Lofoten» de Barbara Ghidini.
Per l’autora, les Illes Lofoten eren una meravella que calia descobrir, interpretar, revelar i desxifrar. Una terra evocadora i dominada per roques erràtiques de més de tres milions d´anys, sent unes de les més antigues del món, on el gel en retirar-se va deixar les formes sorprenents que es poden veure a l´actualitat.
Data: Del 28 d’octubre al 30 de desembre de 2016
Lloc: Espai de fotografia Francesc Català-Roca, C/ Llança 21, 08015 Barcelona (mapa)
Preu: Entrada gratuïta
Malgrat la seva curta trajectòria com a fotògrafa, onze anys entre 1927 i 1938, el llegat de Marianne Breslauer és un exemple singular de la denominada “nova fotografia”. Des del seu descobriment a la dècada dels vuitanta la seva obra s’ha mostrat en importants exposicions individuals, la darrera el 2010 a la Berlinische Galerie de Berlín. Aquesta serà la primera vegada que s’exposarà a Espanya el conjunt de la seva obra.
La mostra consta de 29 retrats i un autoretrat realitzats entre els anys 1965 i 2016. Una bona part, pertanyen al gruix de més de 4.000 negatius que Martí Gasull va cedir al MACBA, en qualitat de dipòsit. Com escriu Bernat Gasull i Roig al pròleg del catàleg de l’exposició que ha tingut lloc entre els mesos de maig i setembre de 2016 al Museu de Montserrat: -Són fotos d’artistes que mon pare ha tractat o conegut, o fins i tot ha establert una amistat ferma i estreta. Com ell mateix diu, són “sorgides del vici de fotògraf”. A voltes són fruit d’un imprevist: “Un dia em truca Guinovart i em diu: Martí, estic a Barcelona i m’han demanat una foto. Puc venir al teu estudi i en un minut me’n fas una?. Prou, li contesto. Resultat: Tres hores jugant a fer fotos”. Per això, més enllà del gest i l’esperit de l’artista, les imatges traspuen una dissimulada admiració, amistat i afecte mutus”.
Durant set anys el fotògraf veneçolà ha dirigit la seva mirada als residus d’una violència silent i quotidiana que marca el teixit social del seu país. L’artista recol·lecta evidències i realitza un treball sistemàtic de catalogació i salvaguarda d’una memòria col·lectiva. Toro construeix una sèrie d’expedients visuals que configuren un indesitjable arxiu històric d’un període tumultuós de la República Bolivariana de Veneçuela.
A finals de l’any 2009 va ingressar a l’Arxiu un conjunt de 53 fotografies d’Humberto Rivas realitzades entre el 1981 i el 2005, que rastregen la geografia cercant escenaris i individus vinculats, d’una manera o d’una altra, a la Guerra Civil. Aquesta col·lecció de fotografies de gran format, la majoria d’elles còpies úniques, tenen com a fil conductor la petjada que el temps transcorregut des de la Guerra Civil ha deixat en rostres de les persones que la van viure, en els murs que van refugiar o que van ser còmplices involuntaris d’afusellaments i morts. Barcelona, Belchite, Corbera d’Ebre o Figueres són alguns d’aquests escenaris de la guerra.
Vivimos en medio de un renacimiento fotográfico donde nos hemos acostumbrado a consumir imágenes con la misma voracidad y deleite con los que devoramos la comida basura. Para soportar el diluvio de imágenes que inundan nuestras retinas día tras día, las consumimos sin digerirlas adecuadamente o simplemente nos las tragamos sin más. Rara vez hacemos una pausa para ver más de cerca; para leer, apreciar o cuestionar una imagen.