El próximo 22 de noviembre a les 19h tendrá lugar en la Fundació Antoni Tàpies la presentación del libro «1968, el fuego de las ideas» de Marcelo Brodsky. El acto contará con la presencia del propio autor y de Xavier Antich.
El libro reúne 39 imágenes de archivo de diferentes manifestaciones públicas y políticas que tuvieron lugar en el año 1968, de diferentes focos de conflicto que marcaron el devenir y se constituyeron como puntos de inflexión de la historia. Sobre este material de archivo, Brodsky interviene las imágenes releyendo y sobrescribiendo, con su propia caligrafía, frases emblemáticas propias de cada lugar y en su propia lengua que reactualiza en el conjunto tejiendo un nuevo campo de sentido. Estas fotografías alteradas son a su vez, en el espacio, conectadas por marcas e inscripciones construyendo así una red, una cartografía política. En este gesto de actualización del suceso histórico, en un proceso de reformulación de materiales visuales existentes, Brodsky se apropia de ellos para presionar el pasado contra el presente ofreciendo al espectador la oportunidad para identificarse y conmoverse, permitiendo la comprensión de sucesos lejanos y la reactivación de la memoria.
Fecha: Miércoles 22 de noviembre de 2017
Horario: A las 19h
Lugar: Fundació Antoni Tàpies, C/ Aragó 255, 08007 Barcelona (mapa)
Precio: Entrada gratuita
a mostra reuneix una selecció de 30 imatges sobre la diversitat de paisatges naturals, rurals i urbans d’aquest país centreeuropeu. L’instant únic de llum, l’equilibri compositiu i la intensitat cromàtica, són les constants visuals que caracteritzen l’obra d’aquest autor.
La Cova del Tabac és una cavitat natural de considerables dimensions situada a l’extrem sud de la serra de Mont-Roig, al terme de Camarsa, comarca de la Noguera. Té una profunditat aproximada de 180 metres i una boca de 20 d’alçada per 15 d’amplada. És a 300 metres per damunt del riu Segre.
Aquesta mostra suposa un canvi absolut de registre respecte a la feina més coneguda de Fàbregas, centrada en el món de la música i els seus protagonistes. Es tracta d’una suculenta col·lecció de fotografies captades al llarg dels seus viatges dels darrers deu anys, a través de la qual ens apropa diferents indrets del món, però esquivant els referents més habituals. Són imatges, detalls, que han impactat l’autor i que poden ser contemplades com una juguesca per descobrir on han estat preses, ja que ens poden evocar molts altres indrets, propers o llunyans, coneguts o familiars per a cada espectador.
La mostra examina la societat actual i les seves contradiccions a través de l’estudi de l’ésser anònim, i ho fa a partir d’una sèrie de retrats de persones desconegudes que es troben als transports públics de la ciutat. Es tracta d’una reflexió sobre el coneixement de nosaltres mateixos a través de la mirada de l’altre, i sobre la dificultat de fer-ho en aquesta societat accelerada i saturada d’informació.
L’esclavitud es va allargar durant tres-cents anys al Brasil. A l’actualitat, aproximadament el 50% de la població brasilera te ascendència africana. A banda dels horrors de l’esclavitud, els esclaus i els seus descendents van desenvolupar riques i noves estructures socials. La diversitat d’aquestes manifestacions culturals i religioses d’origen africà, mesclat amb la fe catòlica dels senyors d’esclaus, defineix la realitat de nombroses cultures i religions que afloren al Brasil actual i determinen, en gran mesura, l’estructura social que caracteritza al país.
A partir de la desaparición forzada en Argentina de Santiago Maldonado el 1 de agosto, tras una violenta represión en la comunidad Pu Lof en resistencia, departamento Cushamen, Chubut, a manos de la Gendarmería, un grupo de fotógrafas y fotógrafos asumió la responsabilidad de retratar y hacer visible el pedido urgente de respeto, verdad y justicia que lleva adelante su familia y un sector importante de la sociedad.