Barcelona Photobloggers

Cap lloc no és un paisatge si abans l’art no s’hi fixa i no el fixa en forma de representació artística. Aquesta és la idea que fonamenta «Relat de belles coses falses», una exposició de paisatges que, a través d’una trentena d’obres de llenguatges i procedències molt diversos, recorre i proposa diferents maneres de crear el paisatge.

Els darrers anys, el paisatge coneix un apogeu que el referma com a tema estrella de les arts visuals, una categoria que manté des de fa més d’un segle i mig. Com aconsegueix anar reeditant aquest interès? Precisament a través de la seva capacitat de renovació, que permanentment el porta a trobar nous “territoris” per representar. El recorregut que segueix el paisatge és la història d’una ampliació d’interessos, d’una evolució que ha anat incorporant visions noves, inèdites i sovint inesperades.

La mostra està articulada en sis capítols, sis maneres de crear el paisatge. El primer capítol, «Verdolatria», és una al·lusió irònica a la fal·lera de cromatisme verd que inunda els discursos més convencionals sobre el paisatge, des de l’ecologisme superficial fins al gust acomodatici per la representació dels entorns arcàdics i bucòlics més tranquil·litzadors. Carlos Aires, Josep Berga i Boix, Joaquim Mir, Mariona Moncunill i Rasmus Nilausen.

L’expressió «Regions espantoses», que apareix en la literatura de l’època de la Il·lustració per definir diverses fòbies territorials, dóna nom al segon apartat. Les regions espantoses són imatges del rebuig, de l’indesitjable, de l’abandonament o del desconegut: de tot allò que ha estat invisible i negligit per la mirada, i que reïx a ser una nova mirada. Javier Basiana, Jaume Orpinell, Basurama, Julia Montilla, Xavier Ribas i Joaquim Vayreda.

El tercer capítol està dedicat a un dels intents primigenis de crear el paisatge de manera física, in situ: «El jardí». Abans de crear paisatges amb la pintura i la poesia, la humanitat va crear jardins. En el «Relat de belles coses falses», trobem l’empremta de clos amable en representacions tan diverses com la cultura del lleure musical, les experiències de progrés social o determinades propostes d’urbanisme contemporani. Pau Faus, Palle Nielsen, Enrique Radigales i Jorge Ribalta.

«Terres promeses» és l’encapçalament del següent bloc, protagonitzat per la idea que la cerca d’un món millor és cabdal en la invenció de paisatges. Miquel Barceló, Patrícia Dauder, Jaume Mercader i Txema Salvans.

El paisatge és, ho anem veient, un relat de subjectivitats que van engrossint la visió col·lectiva. Si duem aquesta idea a l’extrem podem desembocar en «La pell», metàfora per designar com un conjunt d’històries personals, d’experiències i pensaments poden convertir-se en paisatge quan potencien la seva connexió amb un lloc. Rosa Amorós, Fina Miralles Francesc Ruiz, Francesc Català-Roca, Angels Ribé i Alberto Schommer.

«Cap a paisatges nous» és el nom de l’últim apartat. Anar cap a paisatges nous implica, per tant, un procés de renovació constant: del contingut de les imatges i també de la forma: la manera com mirem, com projectem, com fem paisatge. Joan Fontcuberta, Albert Gusi, Perejaume, Frederic Perers i Job Ramos.

Data: Del 15 d’octubre de 2014 al 25 de gener de 2015
Lloc: Arts Santa Mònica, La Rambla 7, 08002 Barcelona (mapa)
Preu: Entrada gratuïta

L’espai Barcelona Visions inaugura el proper dilluns 17 de novembre a les 19:30h l’exposició «ORSAI (Offside)» d’Esther Laudo.

Entre els anys 1983 i 1984, Laudo fou la fotògrafa responsable de “Desenfoques”, una secció del diari Sport de caràcter experimental, força insòlita en l’àmbit de la premsa esportiva de l’època. Cada diumenge la fotògrafa hi publicava retrats d’un esportista d’elit fora del seu context de treball, en situacions que poc tenien a veure amb la seva professió, i en un indret que el mateix esportista triava. Per a aquesta secció hi van passar destacats futbolistes, sobretot del Futbol Club Barcelona i del Reial Club Esportiu Espanyol, i també esportistes d’altres disciplines, com ara Sito Pons o Javier Moracho.

Anys després, i ja en el marc d’un treball artístic situat en la intersecció entre la pintura i la fotografia, Esther Laudo ha recuperat una selecció d’aquelles fotos en blanc i negre i les ha pintades manualment amb una tècnica artesanal, tal i com es colorejaven les fotografies als segles XIX i inicis del XX. L’artista prescindeix així d’eines digitals de tractament de la imatge, reivindicant una aproximació matèrica a l’objecte de representació. La sèrie resultant és un exercici de reinterpretació de les imatges originals mitjançant el qual aquestes deixen de ser fotografies mecànicament reproduïbles per esdevenir, cada una, una obra pictòrica original i única.

Data: Del 17 de novembre al 5 de desembre de 2014
Lloc: Barcelona Visions, C/ Banys Vells 7, 08003 Barcelona (mapa)
Preu: Entrada gratuïta

La sala d’exposicions del Centre Cívic Urgell acollirà del 13 de novembre al 12 de desembre l’exposició «Escoles d’altres mons» del fotoperiodista Kim Manresa.

En els darrers anys, Manresa ha aprofitat els seus viatges arreu del món per visitar escoles i retratar com s’eduquen els nens.

A través d’unes 50 imatges, el fotògraf il·lustra la situació de l’ensenyament en diferents països del tercer món. Manresa ha fotografiat l’ànima d’aquestes escoles on, en la majoria de casos, hi ha poc material didàctic i els pupitres estan malmesos, però alhora es veu l’esperança dels infants que omplen cada dia les improvisades aules.

Las fotografies estan acompanyades de textos signats per diferents autors de prestigi internacional com els premis Nobel José Saramago i Dario Fo i el premi Planeta Juan Marsé, que reflexionen sobre una imatge cadascú.

«Escoles d’altres mons» no és només una exposició d’art, ja que té un projecte educatiu al darrera. Cadascun dels municipis que han acollit l’exposició ha triat una fotografia perquè els seus escolars treballin i reflexionin sobre la situació d’altres nens i nenes als països més desfavorits.

Data: Del 13 de novembre al 12 de desembre de 2014
Lloc: Centre Cívic Urgell, C/ Comte d’Urgell 145, 08036 Barcelona (mapa)
Preu: Entrada gratuïta

El centre cívic Pati Llimona inaugura el dijous 13 de novembre a les 19.30 h l’exposició «Belchite, testimoni de la guerra civil» del fotògraf Roberto Martín Maldonado.

Belchite viejo és un poble fantasma alçat per la infàmia humana. Durant la Guerra Civil fou brutalment assetjat i, en poc temps reduït a un escenari esperpèntic i inhabitable. L’incomprensible de la guerra, la que taca l’ànima humana. Molta gent fou desposseïda brutalment del seu hàlit vital, quedant impregnat entre ruïnes en un dolor audible que encara pot arribar a sentir-se. Visitar Belchite és endinsar-se en un teatre mut pletòric de secrets amagats.

El poble de Belchite és un escenari emblemàtic de la Guerra Civil que reuneix vestigis, alguns visibles, altres ocults. Franco va ordenar construir un poble nou al costat, Belchite nuevo, i va ordenar que el primer quedés intacte. El silenci misteriós i la fenedura encara es pot escoltar.

Belchite pueblo viejo, testimoni de la Guerra Civil jeu avui a la penombra, en l’abandonament, en el silenci.

Data: Del 13 de novembre al 13 de desembre de 2014
Lloc: Centre Cívic Pati Llimona, C/ Regomir 3, 08002 Barcelona (mapa)
Preu: Entrada gratuïta

L’espai Tinta Invisible inaugura demà divendres 7 de novembre a les 19h l’exposició «Fragments i compostos» de Sergi Olivares i Henri Verreet.

La mostra gira al voltant d’una idea de la imatge fotogràfica com un camp obert. Les imatges pateixen canvis de context i transformacions tècniques, per a la posterior recomposició dins d’una narrativa construïda a través d’aquests fragments. Usant la tècnica del fotogravat, les imatges s’han vist transformades i alterades per a la seva posterior recontextualització en aquesta instal·lació.

Data: Del 7 de novembre al 7 de desembre de 2014
Lloc: Tinta Invisible, C/ Lleó 6, 08001 Barcelona (mapa)
Preu: Entrada gratuïta

L’Arxiu Fotogràfic de Barcelona inaugura el proper dimecres 12 de novembre a les 19 h l’exposició «El daguerreotip. L’inici de la fotografia». La mostra rememora els 175 anys de l’arribada de la primera tècnica fotogràfica a la ciutat i presenta la col·lecció municipal de daguerreotips.

L’aparició d’aquesta tècnica fotogràfica a la ciutat de Barcelona es va produir el 10 de novembre de 1839, pocs mesos després de la presentació de l’invent a l’Acadèmia de Ciències de França, a la ciutat de París. Els protagonistes d’aquesta història, personatges eminents de l’àmbit científic de l’època, van endegar una manera de mirar i una innovació en la forma de capturar la realitat, seguint les directrius que els manuals de Louis J. M. Daguerre oferien.

Mentre que el daguerreotip resultant de la primera sessió fotogràfica realitzada al pla de Palau —en un acte divulgat per mitjà de fulls volants i amenitzat amb una banda municipal— resta encara il·localitzable (malgrat l’esperança que realment algú l’hagi sabut guardar), després del sorteig a què va ser sotmès i que va guanyar la butlleta número 56, la tècnica del daguerreotip ha deixat múltiples exemples. Si bé les primeres imatges, fetes sota els auspicis de la Reial Acadèmia de Ciències Naturals i Arts de Barcelona, van ser daguerreotips escènics, les que han perdurat de manera majoritària són els retrats de personatges, que il·lustren l’aplicació de la nova tècnica al desenvolupament d’una nova indústria.

Malgrat la socialització de la imatge que va comportar la tècnica fotogràfica, en un primer moment no tothom hi va poder accedir, pel cost que representava, el qual va anar minvant a mesura que nous retratistes s’instal·laven a la ciutat. La presència d’aquesta tipologia fotogràfica dins els fons municipals es deu a la donació de particulars. Cal lloar també la tasca de col·leccionistes com Frederic Marès, que, entre moltes altres coses, va aconseguir aplegar un conjunt important de daguerreotips i va crear un dels grups de daguerreotips més cobejat (i que va
ser objecte d’una exposició concreta l’any 2003, juntament amb altres materials fotogràfics del museu).

L’obra d’autors que van treballar a Barcelona com Napoleon, Albareda, Franck i Wigle, Lorichon i Munné, a més d’obres d’autor desconegut, és present en els fons dels arxius. En el cas dels fons que conserva l’Arxiu, els daguerreotips corresponen a fons privats i a adquisicions fetes en els darrers anys i encaminades a salvaguardar el patrimoni que va conformar l’origen de la trajectòria fotogràfica de la nostra ciutat.

Entre els daguerreotips que conformen la col·lecció municipal, trobem exemples d’aquesta diversitat de presentació de capses amb pells gofrades, marcs de guix pintat, capsetes ovalades folrades amb velluts o teles, o daguerreotips col·locats en senzills marcs de paper. Un altre dels productes que va triomfar en l’elaboració de capses entre el 1855 i el 1865 fou el termoplàstic: amb aquest material semblant a la baquelita es feien les Union Cases, una tipologia que ha merescut atenció tant per la capsa com pel contingut. D’altra banda, exemplars emmarcats en la categoria de joies, capses de tocador o altres utensilis encara no es troben a les col·leccions de l’Arxiu.

La nova tècnica fotogràfica no només arribà a Barcelona: els fotògrafs ambulants passejaren per altres indrets, i despertaren la curiositat de molts esperits inquiets. És el cas de la família Blanxart, de Sant Joan de les Abadesses, un membre de la qual adquirí un complet laboratori de daguerreotípia per a la realització de les noves imatges. Aquest laboratori fou donat a l’Arxiu l’any 2010 per a la seva conservació i estudi.

Per arrodonir la presentació del procediment inventat per Daguerre, l’Arxiu ha encarregat als fotògrafs Martí Llorens i Rebecca Mutell la realització, utilitzant la tècnica del daguerreotip, d’una fotografia actual del pla de Palau.

Data: Del 13 de novembre de 2014 al 28 de febrer de 2015
Lloc: Arxiu Fotogràfic de Barcelona, Plaça Pons i Clerch 2 – 2ª planta, 08003 Barcelona (mapa)
Preu: Entrada gratuïta