El CFD Barcelona presenta “Transit Tales”, un proyecto de fotografía participativa y trabajo intercultural que se desarrollará durante el curso 2016-17 en el marco del programa europeo Erasmus+. Realizado en colaboración con un red de asociaciones europeas, “Transit Tales” tiene como objetivo reflexionar, producir e intercambiar experiencias sobre la representación de las personas migrantes y refugiadas.
El proyecto arranca en Barcelona con un primer ciclo de actividades que tendrán lugar del 18 al 22 de octubre en la sede del CFD Barcelona. El programa de las jornadas incluye seminarios para profesionales y actividades públicas gratuitas; una mesa redonda y la inauguración de una exposición colectiva de fotografías realizadas por refugiados en talleres participativos.
Fecha: Del 18 al 22 de octubre de 2016
Lugar: CFD Barcelona, C/ Fontrodona 31, 08004 Barcelona (mapa)
Precio: Entrada gratuita


A finals de l’any 2009 va ingressar a l’Arxiu un conjunt de 53 fotografies d’Humberto Rivas realitzades entre el 1981 i el 2005, que rastregen la geografia cercant escenaris i individus vinculats, d’una manera o d’una altra, a la Guerra Civil. Aquesta col·lecció de fotografies de gran format, la majoria d’elles còpies úniques, tenen com a fil conductor la petjada que el temps transcorregut des de la Guerra Civil ha deixat en rostres de les persones que la van viure, en els murs que van refugiar o que van ser còmplices involuntaris d’afusellaments i morts. Barcelona, Belchite, Corbera d’Ebre o Figueres són alguns d’aquests escenaris de la guerra.
L’exposició, a través del personatge, és una mirada introspectiva de la societat, la ciència i la cultura del segle XIX. Es presenta material divers provinent de fonts privades i institucionals, que no deixa de ser només una part de la seva empremta, ja que gran part del seu llegat va desaparèixer en l’incendi que es va declarar a la seva residència de la Bretanya francesa, el Château d’Eau. La recerca de la seva figura i de la seva obra, encara continua.
En l’estiu de 2015, en el context de la major crisi de refugiats des de la Segona Guerra Mundial, el flux de migrants que desembarca a Itàlia i s’encamina cap al nord d’Europa és abruptament interromput pel tancament de la frontera francesa el 8 de juny de 2015.
Els terratrèmols dels passats abril i maig de 2015 van situar el Nepal al mapa. Per a moltes persones era només un paradís per gaudir dels seus nombrosos atractius naturals, però darrere d’aquesta visió s’hi amaga un país molt poc desenvolupat amb un índex de pobresa que afecta el 80% de la població.
El parc Walter Benjamin de Barcelona està situat en una zona molt turística a pocs metres de la Rambla i vora del mar. L’espai presenta diferents realitats de persones que hi viuen amb cadascuna de les seves dinàmiques, persones que per diverses raons han acabat apropiant-se del lloc. Una zona on el fred, la gana, les addiccions a les drogues o a l’alcohol tenen lloc i formen part de la seva vida quotidiana.
Es tracta d’una selecció de les fotografies més espectaculars i més representatives d’aquest esport de rem que el fotògraf de Castro Urdiales ha fet en els darrers 15 anys, seguint les competicions de traineres per tot el Cantàbric – Galícia, Astúries, Cantàbria i el País Basc –. Es tracta de fotografies en blanc i negre amb tractament pictòric, que cerquen eliminar els colors identificatius i l’element competitiu dels diferents clubs i pobles amb representació a les regates de traineres i mostrar l’èpica de l’esport més enllà dels clubs concrets.
La muestra está formada por imágenes de la vida diaria en la ciudad. Casañas no prepara ni retoca sus fotografías. Dispara en el momento decisivo en que el azar hace acto de presencia en el encuadre. El resultado son escenas urbanas cuyos protagonistas se encuentran en situaciones singulares, como la de un quiosquero “devorado” por sus revistas.
“Hungerland” és un projecte multimèdia que neix com a resposta al sistema econòmic actual i a la seva representació més vigent: la crisi econòmica. Seguint el rastre que deixa la fam a Espanya, el projecte vol posar de manifest com el capitalisme i els poders que el sostenen empenyen la població a sobreviure al marge de drets vitals.
El trabajo “Quimigramas, el azar” surge de la necesidad de experimentar en los límites del hecho fotográfico y del interés por acercarse a una estética donde la abstracción es prioritaria. Salvo la parte inicial del proceso, donde la autora decide con qué materiales orgánicos trabaja y cómo los dispone sobre el papel, el resto es fruto del tiempo y de azar.