El Centre Cívic Can Basté inaugura el proper dissabte 10 de juny a les 11 h l’exposició “Les fotografies perdudes de Barcelona”, amb fotografies de Milagros Caturla Soriano, Glòria Salas Bulbena i el “Grup de Dones” de l’Agrupació Fotogràfica de Catalunya.
La mostra, comissariada per Begoña Fernández, fotògrafa amateur i membre del Museu de l’AFC, i Martí Blesa, de l’equip d’organització del festival Revela-t, recull una selecció de fotografies de Milagros Caturla, trobades pel turista americà Tom Sponheim en Els Encants de Barcelona fa 15 anys, i que Begoña Fernández en va descobrir l’autoria a finals de març de 2017.
En el procés d’investigació es va topar amb tot un seguit de fotògrafes totalment desconegudes per al gran públic, com la Glòria Salas Bulbena, entre d’altres, que formaven part del “Grup de Dones” de l’Agrupació Fotogràfica de Catalunya (AFC). Aquest grup va revolucionar l’Agrupació i la fotografia femenina espanyola a finals dels anys 50.
Data: Del 10 de juny al 15 juliol de 2017
Lloc: Centre Cívic Can Basté, Passeig Fabra i Puig 274, 08031 Barcelona (mapa)
Preu: Entrada gratuïta
Captures directes que mostren moments en els quals la interacció entre les persones, o entre aquestes i el seu entorn, ens revelen aspectes humans com: la ironia, la mordacitat, l’humor, l’amor, la passió, la lírica, la poesia, etc. La idea, a la fi, no és altra que la d’evidenciar la pura i simple imprevisibilitat com a essència de la naturalesa de l’ésser humà i de les seves actituds més espontànies.
“Formentera, illa endins” és un viatge a l’interior d’un territori àrid i sec, l’illa de Formentera, la frontera de la qual està dibuixada per fines línies d’aigua cristal·lina i un cèrcol natural, de vegades sinuós altres abrupte. Una instropecció a la doble insularitat que ha resguardat durant segles la tradició pagesa, avui dia en transformació. Morfologia illenca tatuada en el caràcter formenterer.
Durant les 5 setmanes que Guillem va estar a l’Afganistan rodant el documental “Los ojos de Ariana” com a productor, va aprofitar per fer aquest reportatge. El més destacable per a l’autor va ser veure la gent del carrer vivint la seva quotidianitat en un país devastat per 30 anys de guerra. Quan es van fer aquestes fotos, al febrer de 2006, a Kabul es respirava una calma tensa, molt diferent a la situació actual en què el conflicte s’ha intensificat i ni tan sols a Kabul s’està segur.
Artista en equilibrio entre la fotografía y la poesía, Michals es uno de los nombres más prestigiosos de la vanguardia norteamericana. En los años sesenta plantea una nueva aproximación a la fotografía que no pretende documentar los hechos o la “verdad, sino ocuparse de los aspectos metafísicos de la vida. A través de una obra muy personal y de una originalidad extraordinaria, Michals ha desdibujado las fronteras entre la fotografía y otras disciplinas como la poesía o la pintura, convirtiéndose en uno de los artistas que con mayor intensidad ha renovado el lenguaje fotográfico durante los últimos sesenta años.