Ja se sap que el temps no és el mateix a l’Havana que a Barcelona o a Berlín. En què inverteixen els havaneros el seu temps? Quan dura un dia a l’Havana? Què en queda d’aquest dia al capdavall? Això és igual en tots els àmbits de la vida?
Cuba està distanciada de la resta del món per l’aigua que l’envolta i per les lleis que la regulen. Viure o estar-se a Cuba implica establir una complexa relació entre el progrés i l’immobilisme. Hi ha aspectes de l’illa que no han s’han modificat en 49 anys i, en canvi, n’hi ha d’altres que canvien gairebé diàriament.
Les fotografies de l’exposició formen part del llibre «Mi Guía Habanera», una introducció visual a la ciutat de l’Havana, els seu barris i la gent que els habita. És un cop d’ull a la vida quotidiana, retrats i paisatges urbans que volen transmetre la noció del temps a l’Havana. Una invitació a perdre-hi, o millor a invertir-hi, una mica del nostre temps.
Data: De l’1 al 30 de juny de 2007
Lloc: Llibreria Altaïr, Gran Via de les Corts Catalanes 616, 08007 Barcelona (mapa)
Preu: Entrada gratuïta
El Líban, últim país multiconfessional del món àrab, acull una bona quinzena de comunitats religioses d’orígens molt diversos. La comunitat armènia −el nombre d’habitants de la qual no ha deixat de disminuir des de fa trenta anys, com a conseqüència de la guerra civil libanesa− és una de les més homogènies, tot i no ser una de les més antigues. És, efectivament, com a reacció a l’intent de genocidi desencadenat contra ells, l’any 1915, pels dirigents de l’Imperi Otomà, que els armenis de Turquia van començar −els que en van tenir l’ocasió− a exiliar-se cap al sud, primer a Síria i després, a partir de finals dels anys 1920, al Líban. Allà es van instal·lar una mica pertot el territori del país. Però és sobretot en un barri perifèric situat al nord-est de la capital (Beirut), anomenada Bourj Hammoud, on van començar a reagrupar-se i a reinventar-se una vida comunitària.