El proper 3 d’octubre a les 20h s’inaugura l’exposició fotogràfica col·lectiva dels alumnes de Fotografia Creativa II i Fotografia Comercial III del curs 2010-2011 de Fotoespai Barcelona Centre d’Imatge, amb els treballs de Francesc Cabiró, Loly Marin, Oscar Carrión, Bea Iglesias, Blanca Tebé, Joan Piquer, Alex Gómez i Roger Guasch.
Data: Del 3 al 31 d’octubre de 2011
Lloc: Fotoespai Barcelona Centre d’Imatge, C/ Coroleu 74, 08030 Barcelona (mapa)
Preu: Entrada gratuïta
El próximo 30 de septiembre de 2011, coincidiendo con el 15º aniversario de la formación del grupo de Diablos Bocs de Can Rosés y con motivo de la Fiesta Mayor de Les Corts, se presenta en el centro cívico Can Deu la exposición «Quinze anys de bocs, una visió de foc» del fotógrafo Jordi Cohen.
La serie fotográfica es fruto del seguimiento durante varios años por parte de Jordi Cohen de las actividades del grupo.
Fecha: Del 30 de septiembre al 31 de octubre de 2011
Lugar: Centre Cívic Can Deu, Plaça de la Concòrdia 13, 08014 Barcelona (mapa)
Precio: Entrada gratuita
El Museu Nacional d’Art de Catalunya, en coproducció amb l’International Center of Photography de Nova York (ICP), presentarà el proper mes d’octubre les fotografies realitzades per Robert Capa, Gerda Taro i David Seymour ‘Chim’ a la Guerra Civil espanyola, de les quals s’havia perdut tot rastre des de 1939. Aquestes extraordinàries imatges, moltes inèdites, formen el que es coneix com la «maleta mexicana» i són sens dubte el conjunt de negatius recuperats més important del segle XX.
Robert Capa va abandonar París el 1939, deixant al seu darrere la guerra i tres caixes que contenien els negatius de 126 rodets fotogràfics amb 4.500 instantànies preses durant la Guerra Civil espanyola pel mateix Robert Capa, Gerda Taro i David Seymour ‘Chim’, entre maig de 1936 i març de 1939, així com un petit nombre de fotografies realitzades per Fred Stein a la capital francesa. El material es va donar per perdut fins que va reaparèixer a Mèxic el 1995 i, després de múltiples vicissituds, el 2007 els negatius van arribar a l’ICP de Nova York, on s’exposen des de setembre de 2010 i fins a gener de 2011.
Entre aquests negatius es troben retrats fins ara desconeguts de personatges com ara Federico García Lorca, Dolores Ibárruri, coneguda com La Passionària, o Ernest Hemingway. Els negatius trobats a la «maleta mexicana» també permeten contemplar les sèries senceres a les quals pertanyen algunes fotografies que van ser publicades al seu moment i que es van convertir en imatges icòniques de la Guerra Civil. Aquestes imatges poden ser ara llegides en l’orde en el qual van ser preses, i aporten una informació interessantíssima sobre moments crucials del conflicte i els seus protagonistes, alhora que aporten llum sobre la manera de treballar dels tres fotògrafs, pioners del fotoperiodisme. D’altra banda, l’estudi d’aquestes imatges ha permès també confirmar o reatribuir les autories d’algunes de les fotografies.
Alguns documents de «La maleta mexicana» es van presentar ja al MNAC l’estiu de 2009, amb motiu de les exposicions «Això és la guerra! Robert Capa en acció» i «Gerda Taro».
La mostra va acompanyada de la publicació d’un catàleg que aplega, en dos volums, els estudis d’especialistes com ara Paul Preston, Simon Dell, David Balsells, Michel Lefebvre, Bernard Lebrun, Brian Wallis, Cynthia Young i Kristen Lubben. Al catàleg, a més, es reprodueixen els 4.500 negatius trobats a la maleta.
Paral·lelament a l’exposició s’ha programat un cicle de conferències gratuïtes al voltant de la mateixa a l’auditori del MNAC. El 6 d’octubre, Cynthia Young, conservadora de l’International Center of Photography de Nova York i comissària de la mostra, donarà un conferència que porta per títol «La ‘Maleta Mexicana’ per dins». El 3 de novembre serà el torn del periodista Ernest Alòs, amb un conferència titulada «On van ser-hi. Els escenaris de les fotografies de Capa, Taro i Stein». Finalment, l’1 de desembre, Xavier Antich, professor d’estètica a la Universitat de Girona oferirà una conferència amb el títol «Lliçons de la ‘Maleta Mexicana’: la fotografia abans de la Fotografia».
Data: Del 6 d’octubre de 2011 al 15 de gener de 2012
Lloc: Museu Nacional d’Art de Catalunya, C/ Mirador Palau Nacional 6, 08038 Barcelona (mapa)
Preu: Pagament
Ser vídua a l’Índia és una desgràcia, una maledicció. La seva culpa, per la qual pagaran la resta de les seves vides, és haver sobreviscut el marit. Socialment considerades inferiors, fins i tot per sota de la casta dels intocables, són repudiades per la família i obligades a viure en extrema pobresa. No se’ls permet cap tipus d’activitat, excepte demanar almoina, i en el cas de les més joves, corren el greu risc de caure en les xarxes de la prostitució. El treball «Vídues blanques» de la fotògrafa Noelia Oliver, que es podrà veure fins el 21 d’octubre a la Casa Elizalde, recull algunes de les seves històries.
Data: Del 4 al 21 d’octubre de 2011
Lloc: Centre Cultural La Casa Elizalde, C/ València 302, 08009 Barcelona (mapa)
Preu: Entrada gratuïta
El Tim Kat és una celebració que representa tota l’espiritualitat ortodoxa d’Etiòpia i té el seu màxim esplendor el dia 19 de gener a la festa de l’Epifania, quan el Tabot (la rèplica de les taules que Déu entregà a Moisès) surt de les seves esglésies i es reuneix al gran Meskel Adebabay Square d’Addis Abeda. És una manera de renovar la fe, de confirmar la esperança en el ser suprem. Les fotografies d’en Sebastià Caus, que es podran veure fins el 31 d’octubre a la Llibreria Altaïr, ens apropen a la celebració més important en el calendari etíop.
Data: De l’1 al 31 de octubre de 2011
Lloc: Llibreria Altaïr, Gran Via de les Corts Catalanes 616, 08007 Barcelona (mapa)
Preu: Entrada gratuïta
L’Obra Social Unnim organitza l’exposició «Aigua» al Centre Cultural Unnim a Terrassa del 22 de setembre al 13 de novembre. La mostra recull la mirada de més de 60 fotògrafs de diferents nacionalitats sobre el fet hídric i en descobreix detalls que aprofundeixen en el seu valor estètic i la seva estreta relació amb les persones. La mostra inclou, entre altres, obres de grans mestres de la fotografia com Robert Capa, Herbert List, Eugene Smith o Henri Cartier-Bresson, i d’altres de contemporanis com Sebastião Salgado, Ian Berry, Thomas Hoepker o Steve McCurry.
Les fotografies conviden a observar com l’existència de l’aigua determina la riquesa natural del nostre planeta i, també, la forma de vida dels homes de tot el món. La mostra pretén despertar la consciència de la necessitat de preservar les reserves d’aigua i d’iniciar polítiques que n’evitin la contaminació i el malbaratament.
Amb «Aigua», s’intenta sensibilitzar i canviar els hàbits de les generacions vinents sobre el recurs i posar de manifest l’error que s’està cometent actualment a l’ignorar el mateix cicle d’aigua, del qual els éssers humans formem part i que, d’altra banda, ens és indispensable per viure.
L’exposició també té com a objectiu ensenyar les diferents formes de relació de l’ésser humà amb aquesta font de vida, des de l’antiguitat fins als nostres dies. D’aquesta manera, s’hi poden veure, al llarg dels sis àmbits dels quals consta, des d’espectaculars instantànies sobre la presència i els efectes de l’aigua en la natura fins a retrats de moments històrics i imatges de dimensió social.
El recorregut l’integren «Tasques i destreses», «Els estats de l’aigua», «La font de vida», «Els rostres de la set», «Aigües ferides» i «La fresca present». A través d’aquests apartats, l’exposició vol cridar l’atenció sobre l’omnipresència i la importància de l’aigua, i, també, sobre l’escassa consciència que en té l’ésser humà.
S’inicia, d’aquesta manera, una reflexió sobre la condició líquida present en tot el que forma part del nostre món, des que hi arribem fins al nostre dia a dia. En aquest sentit, les fotografies mostren les diferents formes de relacionar-se amb l’aigua segons els llocs, persones o moments.
Data: Del 22 de setembre al 13 de novembre de 2011
Lloc: Centre Cultural Unnim, Rambla d’Ègara 340, 08221 Terrassa (mapa)
Preu: Entrada gratuïta
El momento es lo que cuenta. Es el origen de todo: cada percepción, anhelo, sueño y recuerdo. Sascha Weidner celebra la belleza del momento perfecto y se lo apropia, a la vez que dirige una mirada impávida hacia sí mismo y hacia lo que lo rodea. Su mundo radicalmente subjetivo de imágenes es la película poética de la vida, en la que cada toma es una declaración ya sea de exuberancia vital o de melancolía discreta. En fotografías de sábanas blancas arrugadas, tomas en macro de una piel en la que se pueden observar venas, imágenes de coches misteriosamente volcados o la tierna intimidad de los amantes, cada matiz que pasa es crucial. Pese a que cada fotografía parece sellada herméticamente dentro de sí misma, al combinarse, las imágenes de Weidner dan lugar a un diálogo conmovedor entre acontecimientos distintos. El caos visual acumulado muestra la fragilidad de la realidad y de la percepción, sin desplomarse sobre sí mismo. Al contrario, las fotografías oscilan entre ligereza, vulnerabilidad, intimidad y miedo, planteando cuestiones esenciales de la existencia humana y creando estructuras y conexiones frágiles entre las imágenes. De la disposición de las fotografías surge un gradualmente un relato vital. La historia de mucha gente, una historia que cada vez que se observa es nueva e individual.
El método de sondear las profundidades de su archivo personal define la práctica artística de Weidner. Una y otra vez recurre a su fondo de imágenes, cambia la disposición de estas y, así, modifica el punto de vista. El proceso de ir añadiendo y sustrayendo temas y capas temporales da pie a nuevos relatos, asociaciones e interpretaciones. Weidner cubre paredes enteras con sus fotografías de distintos formatos, y crea instalaciones no lineales y asimétricas en las que los elementos autónomos –como pistas de una sesión de DJ memorable– retoman el ritmo de las imágenes que las preceden, imbricándose en un conjunto más amplio. El significado se revela en dicho conjunto. Aquí resulta patente el estilo característico del fotógrafo.
Por su enfoque de close-up emocional, Sascha Weidner puede relacionarse –en términos tanto de tema como de método– con fotógrafos como Nan Goldin, Wolfgang Tillmans y Ryan McGinley. Weidner no marca distinción alguna entre fotografía y vida, sus imágenes en color no son instantáneas tomadas precipitadamente sino composiciones cuidadosamente elaboradas. Las imágenes desdibujan la distinción entre la puesta en escena y la autenticidad, entre la pose y lo natural. Asimismo, las luces y las sombras aplicadas de manera deliberada acentúan la atmósfera –a menudo artificial y a veces profundamente evocadora– de la realidad.
Fecha: Del 22 de septiembre al 27 de noviembre de 2011
Lugar: Galeria Toni Tàpies, C/ Consell de Cent 282, 08007 Barcelona (mapa)
Precio: Entrada gratuita
Edward Burtynsky, nascut a Ontario (Canadà) el 1955, va començar la seva carrera artística fa més de trenta anys, enfrontant-se amb una naturalesa en transformació i copsant la intervenció de l’home en el paisatge. Pocs fotògrafs han desenvolupat un treball tan sistemàtic i una reflexió tan profunda sobre aquesta relació.
Burtynsky ha captat amb el seu objectiu escenaris naturals manipulats, l’explotació despietada dels recursos naturals del planeta. Ha fotografiat pedreres i mines, l’extracció de petroli, la construcció de dics, la sobreedificació de les ciutats, seguint les grans mutacions del paisatge des del continent Americà fins a la Xina.
Les seves imatges de gran format produeixen una certa sensació de paràlisi, mostren espais gegantins i fantasmagòrics en què l’home, escultor dels gran desastres mediambientals, apareix en comptades ocasions, minimitzat per la seva pròpia desfeta i en escenaris que es converteixen en pàtria de ningú. Sovint, les eines utilitzades per a la depredació es presenten també minúscules, amb un aspecte rudimentari i sòrdid.
Burtynsky ens proposa fotografies inquietants que provoquen una certa incomoditat en l’espectador, testimonis impressionants d’una lluita èpica i devastadora amb la naturalesa que transmeten una sensació apocalíptica, quasi de day after (dia després), i que, en conjunt, tenen un misteriós atractiu que emociona per la seva força, la seva dimensió i la seva monumentalitat.
El mateix artista, però, apel·la a la possibilitat d’un futur diferent, gràcies al paper central de la cultura: «Perquè és per mitjà de la cultura que parem atenció a les nostres consciències i construïm la nostra història, i l’home pot ser sensible a les conseqüències dels seus actes».
El Centre d’Art Tecla Sala de l’Hospitalet proposa una mirada a la trajectòria d’Edward Burtynsky a través d’una selecció de trenta fotografies, que constitueixen una de les exposicions més extenses que s’han fet a Catalunya sobre el fotògraf. La inauguració de la mostra, el proper dijous 22 de setembre a les 19:30h, comptarà amb la presència de l’artista.
Data: Del 22 de setembre de 2011 a l’11 de març de 2012
Lloc: Centre d’Art Tecla Sala, Av. Josep Tarradellas i Joan 44, 08901 L’Hospitalet de Llobregat (mapa)
Preu: Entrada gratuïta
La obra de Tamara Zaitseva se aprovecha de la técnica fotográfica y de su vocación objetiva y a la vez trasgrede esa objetividad por medio de la intervención tanto digital como pictórica, creando distintos planos de des-realidad.
La aparente credibilidad de la fotografía, contrapuesta a sutiles y deliberadas deformaciones, busca resquebrajar la imágen que pretende la mente, dejando que se asomen los multiples y sujerentes mundos que se esconden tras las fracturas de dicha realidad convencional.
De alguna forma la fotografía resulta ser una coartada mientras que la mirada, o incluso la técnica de construcción, son mas propias de la pintura.
El universo que se presenta lo constituyen básicamente dos elementos. Por una parte se retratan los espacios y microespacios que rodean a la artista, (las naves, los objetos así como la propia obra descansando el el estudio); Por otra, estos lugares son “habitados” por seres ajenos, situaciones impropias, colores fantásticos. Todo junto en una obra que parte de la realidad terrena pero transita por territorios de ensoñación.
Fecha: Del 22 de septiembre al 21 de octubre 2011
Lugar: Galería H2O, C/ Verdi 152, 08012 Barcelona (mapa)
Precio: Entrada gratuita
El trabajo «Human Spaces» del fotógrafo Alfons Trigas propone ser un lugar de reflexión sobre la relación entre los entornos que ocupamos los humanos, como nos relacionamos con ellos, qué influencia tienen sobre nosotros, y nosotros sobre ellos…
Espacios para el encuentro, espacios abiertos y cerrados, espacios cambiantes a lo largo del tiempo, espacios que nos hacen sentir importantes, grandes… y otros que sin embargo nos convierten en seres insignificantes… Otros que nos invitan a huir, a escapar de nuestras vidas o de nosotros mismos. Espacios para vidas vacías, ficticias y simples, de felicidad pasajera y etérea. Entornos enigmáticos y misteriosos, fríos y lúgubres. Lugares de cartón piedra en los que de forma paradójica (nos) imponemos la subsistencia. Modos de evasión personal mediante ilusiones artificiales, en contraposición a caminos de misticismo y fuga espiritual. Espacios para el anhelo y el olvido, para la esperanza y el perdón. Momentos de soledad para encontrarse a uno mismo y sentirse confortablemente acompañado. Espacios ausentes… llenos de oscuridad.
Lentamente, muy lentamente, los espacios se amplían o se reducen. Se expanden a su libre antojo o envuelven y adoptan la forma de sus ocupantes. Y hay sitio para luz y penumbras, para palabras dichas y silencios prolongados, para detenerse a mirar o echar a correr… pero no hay tiempos ni leyes para medir su oscilación…
Fecha: Del 20 de septiembre al 29 de octubre de 2011
Lugar: Restaurante Il Metro, C/ Sant Pere 37, 08201 Sabadell (mapa)
Precio: Entrada gratuita
¿Cómo es Barcelona hoy y cómo la ven los ciudadanos que viven en ella? La presentación de la obra fotográfica de Josep Brangulí en el CCCB ha servido de estímulo para dirigir nuevas miradas a la Barcelona de principios del siglo XXI. La exposición «Barcelona 2000-2011» presenta la visión que fotógrafos actuales tienen sobre la ciudad y los temas que Brangulí fotografió.
¿Cuáles y de qué magnitud han sido los cambios en el paisaje urbano, político y social de la ciudad, durante la primera década del siglo XXI? Los ojos y las miradas de los fotógrafos de hoy han reconocido edificios y calles de ayer y nos muestran otra Barcelona, que contrasta con las imágenes históricas de Brangulí.
Las fotografías que se exponen se han obtenido gracias al proyecto participativo en línea del CCCB y Barcelona Photobloggers «Brangulí estuvo aquí. ¿Y tú?». Los autores han enviado sus fotografías a través de Internet. El jurado de la convocatoria, formado por los comisarios Valentín Vallhonrat, Rafael Levenfeld y por miembros del equipo del CCCB y Barcelona Photobloggers, ha seleccionado las diez fotografías que mejor representan las series temáticas fijadas por el propio Brangulí: acontecimientos políticos y sociales, Barcelona de noche, espacios de trabajo, espacios industriales, locales emblemáticos, museos, playas, reformas urbanísticas, transportes y vida en la calle.
La exposición presenta las diez fotografías ganadoras y una proyección de las 324 finalistas. Todas las fotografías del proyecto –4.696 imágenes de 598 autores– se podrán visualizar en dos puntos multimedia instalados en el espacio expositivo.
«Barcelona 2000-2011» se puede visitar en el espacio final de la exposición «Brangulí. Barcelona 1909-1945». Ambas muestras convivirán del 22 de septiembre al 23 de octubre de 2011. De este modo, el visitante de la exposición de Brangulí se encontrará al final del recorrido con la mirada que los fotógrafos tienen de los cambios urbanos, políticos y sociales de la Barcelona de hoy.
La entrada a la exposición será gratuita el día de la inauguración, el próximo jueves 22 de septiembre a las 19.30h. ¡Os esperamos!
Fecha: Del 22 de septiembre al 6 de noviembre de 2011
Lugar: Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), C/ Montalegre 5, 08001 Barcelona (mapa)
Precio: Pago
¿Cómo vive realmente una sociedad, cada uno de sus miembros, en una organización humana y social aparentemente modélica y con un envidiable nivel de vida? Partiendo de esta cuestión, Salvi Danés (Barcelona, 1985) se aproxima, desde la perspectiva occidental, a los habitantes de Tokio y a las múltiples contradicciones que plantea el modelo social actual de la metrópoli japonesa. Danés se adentra en la vida en esta gran urbe para analizar conceptos como la felicidad, la realización personal, la tradición, el progreso, la seguridad económica, la frustración, el aislamiento o la soledad.
Según el autor, «da la sensación de que, a pesar de disfrutar de todas las comodidades de una sociedad moderna altamente tecnificada, los habitantes de Tokio están lejos de aquello que convencionalmente se entiende como ideal de felicidad». Danés busca convertir en imágenes su percepción de que “es fácil encontrarse aislado y solo en medio de una multitud; que disfrutar de confort y seguridad económica no es sinónimo de realización personal plena; que un ritmo de vida frenético puede acabar anulando toda iniciativa personal y toda posibilidad de vida creativa; que eso puede acabar incidiendo en el carácter de los individuos y en su forma de vivir y entender el mundo, en su capacidad de interrelación, en su autosatisfacción, en su alegría, en su vida interior”.
Con este reportaje, el fotógrafo catalán se ha convertido en el Premio Nuevo Talento Fnac de Fotografía 2011, un galardón que desde hace una década reconoce la obra de prometedores fotógrafos.
Fecha: Del 22 de septiembre al 31 de octubre de 2011
Lugar: Fnac Triangle, Plaça Catalunya 4, 08002 Barcelona (mapa)
Precio: Entrada gratuita
