El projecte de Matías Costa parteix de la voluntat de l’artista de reconstruir la seva genealogia i la memòria recent de la seva família, marcada per la migració i el desarrelament. Amb aquest propòsit, Costa ha dut a terme un llarg procés d’investigació a partir del qual ha anat generant un extens arxiu amb més de 10.000 imatges antigues dels seus avantpassats, filmacions, enregistraments sonors i altra documentació. Costa contraposa així un material de caire més objectiu, producte d’una recerca en que l’artista segueix procediments metodològics propis dels d’una investigació social o científica, amb altres elements formals més subjectius, els quals introdueixen una interpretació més emotiva. Pot algú guardar un record de quelcom que no ha viscut? Costa es planteja aquesta pregunta, i des del seu treball apel·la a aquest espai d’intersecció entre la vivència i la construcció en que s’ubica el passat familiar.

Data: Del 27 d’octubre al 25 de novembre de 2012
Lloc: EspaiDos – Sala Muncunill, Plaça Didó 3, 08221 Terrassa (mapa)
Preu: Entrada gratuïta

El Centre Cultural Euskal Etxea inaugura el proper 25 d’octubre l’exposició “Warcelona [Una història de violència]” de l’il·lustrador i fotògraf Jordi Borràs.

La mostra recull 20 imatges dels últims anys, coincidint amb l’agreujament de la crisi econòmica en la què estem submergits.
 La ciutat de Barcelona és alguna cosa més que turistes despistats consumint paelles infectes amb colorant regades amb sangria de brick, o les flamants botigues del Passeig de Gràcia només aptes si la bossa sona. Rere aquesta ciutat aparador –la millor botiga del món, en diuen– s’hi amaga la capital d’un país que perd població a resultes d’una salvatge crisi econòmica sumada a una elitització promoguda per 32 anys de governs progressistes i una mica més d’un any d’un govern conservador que sembla seguir els mateixos passos. El malestar polític i social es fa palès amb un número exponencial de manifestacions sovint silenciades pels mitjans de comunicació, titllant tot brot de violència urbana com el resultat de les ganes de protagonisme de quatre brètols. Aquesta manera tan banal d’analitzar una realitat complexa, passa pàgina de la mateixa manera a les actuacions més que dubtoses d’una policia catalana cada dia més qüestionada.

El conflicte nacional, tan a l’ordre del dia últimament, sumat a una incansable lluita social, fan un excel·lent caldo de cultiu per la violència. Violència que adopta diverses formes: un contenidor cremat, una mirada, una pallissa, una pedrada… violència com a recurs, com un crit agònic cap a una ciutat que no hi veu ni escolta, mentre camina indubtablement cap a l’abisme.

Data: Del 25 d’octubre al 16 de novembre de 2012
Lloc: Centre Cultural Euskal Etxea, C/ Arc de Sant Vicenç s/n, 08003 Barcelona (mapa)
Preu: Entrada gratuïta

Tras un año de paréntesis, la galería Manuel Barbié retoma su actividad con una exposición que recoge una selección de obras representativas del fotógrafo Edward Weston impresas por su hijo menor Cole entre 1970 y 1980.

Weston fue uno de los fotógrafos americanos más influyentes del siglo XX dada la pureza, la perfección y la modernidad de sus instantáneas. Fue unos de los fotógrafos de la llamada fotografía directa.

Nace el 24 de marzo de 1886 en Highland Park, un barrio de las afueras de Chicago, Illinois. A sus 16 años su padre, médico de profesión, le regala su primera cámara fotográfica y pronto demuestra su destreza fotografiando los parques de Chicago. Sólo un año después hace su primera exposición en el Chicago Art Institute.

En 1906 viaja hasta el sur de California para ver a Mary, su hermana mayor. Allí conoce a Flora Chandler, con la cual contraerá matrimonio en 1909 y tendrán cuatro hijos: Chandler, Brett, Neil y Cole. La pareja se traslada a Illinois, en donde el artista cursará fotografía en el Illinois College of Photography.

Llegado el año 1911 se establecen en Tropico, en las afueras de Los Ángeles, y abre su primer estudio, donde consigue un gran reconocimiento como retratista.

Poco después conoce a la fotógrafa Margrethe Mather y entablan una relación tanto profesional (se convierte en su modelo, tal y como queda reflejado en “Nude-24N”) como sentimental hasta 1921. Ella participa en la fundación del grupo Los Angeles Camera Pictorialist.

Posteriormente, hacia los años 20, evoluciona hacia una fotografía más abstracta. Éste cambio se puede contemplar en una serie de instantáneas en las cuales plasmó la fábrica de acero Armco.

En 1923 conoce a Tina Modotti, actriz y revolucionaria italiana, que se convierte en su nueva amante y modelo, con la que se traslada a México. En la fotografía “Tina en la Azotea” se ve claramente una radical composición, donde queda cortada la cabeza, los codos y las piernas. Ella lo introdujo en los círculos artísticos y le ayudó a exponer y él le enseñó las técnicas fotográficas.

En 1927 regresa a California y, poco después, abre un estudio en Carmel con la colaboración de su hijo Brett. Allí conoce a la pintora Henrietta Share, con la cual comparte su interés por las conchas. Empieza a emplear un alto nivel de enfoque en los primeros planos de formas naturales, las cuales le hicieron famoso posteriormente, como el “Pimiento Nº 30”, con el que consigue un efecto de escultura en bronce y la parte superior evoca un abrazo. Este vegetal concretamente se lo trajo la también fotógrafa Sonya Noskowiak, con la cual compartió su vida. Posteriormente conoce a la joven escritora Charis Wilson, con la cual se casa y convive hasta 1945.

Fue cofundador del Group f/64, asociación fotográfica fundada en California en 1932, junto con Paul Strand, Ansel Adams, Imogen Cunningham, Willard Van Dyke (el cual editó un film documental sobre el artista en 1948), Henry Swift y Sonya Noskowiak. Todos ellos profesaban la fotografía directa, no manipulada, una gran profundidad de campo y realismo. Una muestra de ello es que el autor nunca eliminaba ningún detalle “realista”, como la textura granulosa de la piel o el vello.

Su gran maestría fue recompensada por la Solomon R. Guggenheim Foundation, la cual le otorgó una beca, la primera que se concedía a un fotógrafo. Esta fundación, como se sabe, actuó de gran mecenas del arte moderno.

Sus últimas instantáneas las toma en la reserva natural de Point Lobos en 1948, estando ya enfermo de Parkinson desde 1945. Finalmente muere en 1958.

Fecha: Del 17 de octubre al 15 de diciembre de 2012
Lugar: Galería Manuel Barbié, C/ Consell de Cent 321, 08007 Barcelona (mapa)
Precio: Entrada gratuita

En gran parte de México una semana antes del 2 de noviembre, las calles y los mercados rebosan: hay que tener todo a punto para que las puertas de las casas se abran, decoradas con ofrendas multicolores.

Prepararán comida para todos, vivos y muertos, en grandes calderos con lo mejor de la cocina mexicana. Comida, bebida, flores, cestos con ofrendas y altares para ellos. Es el día de los muertos, una fiesta para vivir.

Atraída por esta celebración, la fotógrafa Consuelo Bautista recorrió por estas fechas, durante siete años, diferentes estados de México, con la intención de captar el espíritu, la magia, el humor, el sentido onírico y la emoción de la fiesta.

Pazcuaro, Tzin-tzun-tzan, Santa Fé de la Laguna, Jantzio en Michoacán; Huautla en Hidalgo; Campeche; Ocatepec en Morelos; Oaxaca; Puebla y Ciudad de México, entre otros, se vuelcan para festejar el regreso. En Campeche, redecoran y limpian cuidadosamente con pinceles los osarios. En Michoacán duermen en el cementerio durante toda la noche del día 1 de noviembre, velando a los suyos después de haber compartido comida y bebida. En Morelos el vestuario de los familiares es colocado en los altares imitando su presencia. En Hidalgo, bailes con mascaras de tela o madera, son acompañados por bandas de música autóctona. En Ciudad de México, en el peligroso barrio de Tepito, es una noche de tregua: se adora a la Santa Muerte.

Diez años después, las imágenes forman parte del proyecto “Muertitos” una serie inédita de fotografías en blanco y negro agrupadas en un libro autoeditado por Bautista y que se presentará en la galeria H2O junto a una selección de las mismas fotografías.

Fecha: Del 25 de octubre al 23 de noviembre de 2012
Lugar: Galería H2O, C/ Verdi 152, 08012 Barcelona (mapa)
Precio: Entrada gratuita

Des de la dècada de 1970, Aïm Deüelle Lüski ha inventat una gran diversitat de càmeres, cadascuna d’elles concebuda especialment per documentar un determinat fenomen o esdeveniment en un moment històric específic: “Treballant més com un pintor que com un fotògraf clàssic, he construït més de trenta càmeres diferents que, cada vegada que sóc a punt de fer una foto, em plantegen les preguntes següents: quina és la millor eina per a aquesta o aquella aplicació?, quin aparell m’anirà millor per transmetre a l’espectador la sensació que jo hi era realment, amb tots els meus sentits? Documentar la realitat no és un procés mecànic, i cada realitat ha de tractar-se de manera diferent.”

Data: Del 24 d’octubre de 2012 al 13 de gener de 2013
Lloc: La Virreina Centre de la Imatge, La Rambla 99, 08002 Barcelona (mapa)
Preu: Entrada gratuïta

A partir del proper 24 d’octubre, La Virreina Centre de la Imatge presenta “Tal qual. A l’entorn de la fotografia de Miki Kratsman”, primera exposició monogràfica a Espanya dedicada a l’obra d’aquest fotògraf nascut a l’Argentina però nacionalitzat israelià. La mostra reuneix imatges fotogràfiques i projeccions de gran format centrades en el conflicte entre l’Estat d’Israel i el poble palestí que Kratsman ha compilat durant els més de vint anys de treball com a fotoperiodista als territoris ocupats.

Data: Del 24 d’octubre de 2012 al 13 de gener de 2013
Lloc: La Virreina Centre de la Imatge, La Rambla 99, 08002 Barcelona (mapa)
Preu: Entrada gratuïta

Josef Hoflehner nació en 1955 en Wels, Austria, cuando el país estaba todavía bajo la ocupación aliada. Se crió en una familia donde se utilizó la cámara con tan poca frecuencia que por lo menos tres fiestas de Navidad estaban en el mismo rollo de película. Aunque Austria podía jactarse de impresionantes montañas y gran un paisaje natural, no tenía costas, desiertos o espacios vacíos donde ver el horizonte intacto. A la edad de 20 años, Hoflehner se compró una cámara y comenzó a viajar. Recibió un premio fotográfico al comienzo de su carrera que le abrió las puertas en su carrera profesional y ésta se ha seguido desarrollando con un éxito increíble.

Cada una de las fotografías de Hoflehner logra una perfección de la composición que parece desafiar la posibilidad de que pudiera ser vista de otra manera. Apasionado por la soledad y la inesperada belleza natural que Josef captura, las fotografías de Hoflehner toman el tema terrenal para elevarlo a un nivel casi mítico, que define la esencia del lugar. En estos momentos raros y difíciles de alcanzar, lo natural y lo artificial se unen en un juego poético de la luz y la sombra, el vacío y la estructura. A través de sus imágenes, nos traslada a un nuevo nivel de observación y estamos expuestos a un mundo donde el azar y un orden natural subyacente coexisten con nuestro entorno construido.

Fecha: Del 18 de octubre al 1 de diciembre de 2012
Lugar: Galeria Valid Foto, C/ Buenaventura Muñoz 6, 08018 Barcelona (mapa)
Precio: Entrada gratuita

La tardor de l’any 2002 un grup d’exalumnes dels tallers de fotografia que es feien als centres cívics del Guinardó i de Sant Martí van decidir formar un col·lectiu que van batejar amb el nom Ull de Peix. Amb els anys, a aquest grup inicial s’hi van anar sumant nous membres i altres el van deixar fins arribar als que avui en dia el composen, dones i homes enamorats de la llum i de la bellesa que ella permet gaudir a tothom: Antonio Montávez, Encarna Mancha, Erika Belloso, Jaume, Jordi Picart, Josep Prats, Judith Pita, Kepa, Meme, Miguel San, Miquel García-Donas, Ramón Micó, Sabina Salicrú i Tomás Pablo.

Ara, volen celebrar aquests deu anys d’història amb una doble exposició al centre cívic Guinardó que s’inaugurarà el proper dijous 18 de octubre a les 20h. Per un cantó, una mostra retrospectiva amb fotografies de les exposicions realitzades pel grup durant els últims anys i, per l’altre, una exposició que porta per títol “BCN vertical”. Aquesta mostra recull imatges verticals en format 1/3 d’aquesta ciutat que dia a dia s’aixeca creixent cap amunt en les seves noves construccions i incloent la Barcelona clàssica com la coneixem d’anys enrere. En aquesta ocasió es podran veure els treballs de dotze dels components del grup: Antonio Montávez, Encarna Mancha, Erika Belloso, Jaume, Judith Pita, Kepa, Meme, Miguel San, Miquel García-Donas, Ramón Micó, Sabina Salicrú i Tomás Pablo.

Data: Del 18 al 30 d’octubre de 2012
Lloc: Centre Cívic Guinardó, Ronda Guinardó 101, 08041 Barcelona (mapa)
Preu: Entrada gratuïta

El proper dilluns 15 d’octubre a les 11h tindrà lloc l’obertura de l’exposició “Retrat Companys” a la sala Lluís Companys del Castell de Montjuïc.

Amb motiu del 72è aniversari de l’afusellament del president Lluís Companys, i per primera vegada, es presenta una exposició retrospectiva dels fons gràfics municipals sobre Companys al Castell de Montjuïc, on va ser empresonat i afusellat.

“Retrat Companys” ressalta la imatge pública del President recollida pel millor fotoperiodisme català de la primera meitat del segle XX. Es presenten 52 fotografies realitzades entre 1931 i 1938 de reporters gràfics com Agustí Centelles, Josep Domínguez, Josep Maria Sagarra o Carlos Pérez de Rozas.

Data: Del 15 d’octubre de 2012 al 30 de gener de 2012
Lloc: Castell De Montjuïc, Carretera de Montjuïc 66, 08038 Barcelona (mapa)
Preu: Entrada gratuita

El proper dimecres 17 d’octubre a les 20h tindrà lloc al Centre d’Art Contemporari Can Sisteré de Santa Coloma de Gramenet la inauguració de l’exposició “La primavera àrab” del fotògraf Samuel Aranda. La mostra presenta imatges captades per aquest reporter a països com Egipte, Líbia, Tunísia i el Iemen.

Samuel Aranda va néixer el 1979 a Santa Coloma de Gramenet. Des dels 20 anys ha viatjat per tot el món recollint amb la seva càmera els grans conflictes humanitaris del nostre segle. Resideix a Tunísia i ha treballat com a periodista fotogràfic per a mitjans com El País, El Periódico de Catalunya, 20minutos, La Vanguardia, Le Monde, Geo i, actualment, The New York Times. Una fotografia seva publicada a la portada del diari novaiorquès va obtenir, entre més de cent mil imatges procedents de més de cinc mil fotògraf de cent vint-i-quatre països, el World Press Photo 2012, el premi més important de fotografia periodística. La imatge premiada va ser feta al Iemen el 2011.

La mostra forma part del programa d’enguany de les Jornades per la Pau. En l’organització ha col·laborat, de manera activa, l’entitat Gramenet Imatge Solidària.

Data: Del 17 d’octubre al 31 de desembre de 2012
Lloc: Centre d’Art Contemporani Can Sisteré, C/ Sant Carles s/n, 08921 Santa Coloma de Gramenet (mapa)
Preu: Entrada gratuïta

El vestíbul de la Fundació Joan Miró acull fins el 13 de gener del 2013 una exposició de fotografies de Rosa Puig. La mostra recull dues sèries de 2010: “Embolicats” i “Sense títol”. A la primera, apareixen les gandules de la platja de Tossa de Mar embolicades amb lona blava al final de temporada, i a l’altra, els tendals blancs del Mercat de Sant Antoni plegats a terra. Ambdues sèries evoquen el concepte de “plegar” i alhora al·ludeixen a dues conegudes sèries monocromes de Joan Miró.

Data: Del 18 de setembre de 2012 al 13 de gener de 2013
Lloc: Fundació Joan Miró, Avinguda de Miramar 1, 08038 Barcelona (mapa)
Preu: Pagament

La escuela de fotografía GrisArt inaugura el próximo jueves 18 de octubre a las 19h su temporada de exposiciones con una colectiva que acoge una selección de los mejores proyectos de los alumnos del Curso de General I 2011/2012. En la exposición se muestra la obra fotográfica de Núria Munné, Charlotta Duse, Ignacio Osés, Christian Martín, Aroa Monzón, Claudia Vera, Carlos Torres, Lluís Capdevila y Joaquim Ortiz.

Fecha: Del 18 de octubre al 7 de noviembre de 2012
Lugar: GrisArt – Escola de Fotografia, C/ Còrsega 415, 08037 Barcelona (mapa)
Precio: Entrada gratuita