La Biblioteca Esquerra de l’Eixample-Agustí Centelles inaugura el proper dijous 3 d’abril a les 19 h l’exposició «Agustí Centelles, altres visions».
Agustí Centelles i Ossó fou un fotògraf català autodidacte, de família humil, que desenvolupà l’etapa més important de la seva carrera entre els anys 1932 i 1940, primer treballant per compte d’altri i després com a freelance. La seva implicació amb el Govern de la Generalitat va provocar que hagués d’exiliar-se amb els republicans catalans i espanyols que van creuar la frontera en direcció a França.
Gràcies a la capacitat per veure el món a través de la seva càmera Leica, Centelles fou reconegut molt favorablement pels mitjans de l’època, on publicà destacats reportatges sobre esports, vida social o política, entre altres temes.
Els seus reportatges sobre el cop d’estat del juliol de 1936, els fronts d’Aragó o els camps de concentració francesos són documents únics que expliquen la història del país que tant va estimar.
En tornar a Catalunya, gràcies a la seva vàlua i tenacitat va poder a reprendre la seva carrera fotogràfica. En un primer moment va fer de forner a Reus, però posteriorment inicià un negoci de fotografia en el camp industrial i publicitari.
En aquesta mostra podreu veure un recull d’imatges no tan conegudes d’Agustí Centelles, que s’han triat per intentar mostrar personatges de l’època i temàtiques diferents de les de la guerra —nens, dones, esports i el camp industrial—, a més de les fotografies que en el seu dia va fer a Salvador Dalí.
Paral·lelament a la mostra, el dimarts 8 d’abril a les 18 h tindrà lloc una taula rodona amb la presència de Miquel Berga, professor de Literatura Anglesa a la Universitat Pompeu Fabra i comissari de l’exposició «Agustí Centelles. Les vides d’un fotògraf»; Teresa Ferré, llicenciada en Periodisme i estudiosa d’Agustí Centelles; Ricard Martínez, llicenciat en Belles Arts i creador de «Passejant Centelles», activitat organitzada per Arqueologia del Punt de Vista; i Sergi Centelles, fotògraf i fill d’Agustí Centelles.
Data: Del 3 al 29 d’abril de 2014
Lloc: Biblioteca Esquerra de l’Eixample-Agustí Centelles , C/ Comte d’Urgell 145, 08036 Barcelona (mapa)
Preu: Entrada gratuïta
Centroamérica es la región más violenta del mundo. Durante los últimos 5 años dos de los tres países del triángulo norte de esta pequeña región, El Salvador y Honduras, han tenido el dudoso honor de tener el mayor índice de homicidios de todo el planeta. A diferencia de otras partes del mundo, este fenómeno no es producto de un conflicto político o territorial. En Centroamérica la crisis de homicidios es el triste síntoma de una gran diversidad de problemas sociales que van desde la desestructuración familiar, el abandono del estado, la falta de oportunidades para los jóvenes o las heridas mal curadas de una reciente historia de conflictos armados. Este reportaje recorre la crudeza de la violencia centroamericana que se ha convertido en una rutina, en un estado de normalidad que impide la construcción de soluciones estructurales.
Del sur nos llegan imágenes de la ciudad de New Orleans años después del paso del Katrina. Intentando encontrar pequeñas trazas del huracán, el fotógrafo acaba mostrándonos los grandes impactos que ese fenómeno provocó en la ciudad y que aún perduran.
El proper divendres 28 de març a les 19h La Parada inaugura l’exposició «Visiones de tiempo» de la fotògrafa 
Verdejo nos expone este proceso de una manera casi cinematográfica con una estética cercana a la imagen Años 50. Muestra recuerdos propios y familiares de esos procesos de pérdida y aceptación ante lo inevitable. En sus fotografías la presencia de la muerte es sutil y cotidiana, acercándose a los protagonistas, normalizando la situación sin restarle dramatismo y trascendencia. De esta manera consigue hacerse cercana al público, que puede reconocerse en esa falta de oxígeno que respiran sus composiciones. Irónicas imágenes de cotidianidad en la que un primer vistazo pide más y exige una pormenorizada revisión de toda la escena, donde todos los detalles suman hacia esa omnipresente circunstancia que supone la falta de vida. Toda una reflexión sobre lo efímero de la vida.