L’arribada a Laos és sorprenent. Sorpresa que es pot traduir en incredulitat davant de tot el què emanen els seus paisatges i, sobretot, la seva gent en qualsevol activitat. Les deu imatges que componen aquesta exposició són fruit d’un viatge de sis mesos a Laos i, tot i que cadascuna d’elles ha estat seleccionada perquè considerem que explica aspectes centrals de la vida del país, així com per la seva bellesa, altres aspectes igualment importants no es troben reflectits en aquesta mostra. I és que a part de la dificultat que comportaria l’intent de sintetitzar un país qualsevol amb unes poques imatges, en el cas de Laos ens trobem amb un país extremament divers: hi conviuen un gran nombre de grups ètnics amb cultures, llengües, creences religioses i hàbitats diferents. El sentiment de pertinença va lligat a uns vincles ètnico-culturals que sovint traspassen les fronteres del país, i al mateix temps diferencien un grup d’altres grups que es troben a uns pocs quilòmetres.

Els rius i les muntanyes, a nivell geogràfic, són unes constants al país. Laos és un país molt muntanyós: la muntanya només cedeix espai al terreny pla en un parell d’altiplans i al llarg de la vall del riu Mekong. Aquest fet ha convertit els rius en una molt important via de comunicació, així com una font d’alimentació bàsica a través de la pesca, encara més en tractar-se d’un país allunyat del mar.

Ferran Pons Raga i Jordi Pla Ortiz es van conèixer treballant a la llibreria Altaïr fa dos anys i, en qüestió d’unes poques setmanes, després de constatar la seva passió pels viatges, van decidir fer un viatge de sis mesos a Laos, llibreta i càmera en mà, amb la intenció d’escriure una guia, tasca per la qual es van estar preparant durant un any, documentant-se i aprenent les bases de l’idioma lao.

Data: De l’1 al 31 d’agost de 2007

Lloc: Llibreria Altaïr, Gran Via de les Corts Catalanes 616, 08007 Barcelona (mapa)

Preu: Entrada gratuïta

Les 35 fotografies en color que integren aquesta exposició són obra del fotògraf Carles Cascón, que durant 10 anys ha viatjat com a periodista per diversos països subsaharians, com el Senegal, Moçambic, Etiòpia, Zanzíbar i Togo, convivint estretament amb les famílies, i prestant una especial atenció a la vida quotidiana dins les cases.

Es tracta de donar una visió íntima i poètica allunyada dels tòpics de la fam i les guerres. Per tant, més que grans espais i plans generals, les imatges prefereixen els detalls de les llars, la decoració, els vestits i, sobretot, l’expressivitat d’uns ulls i d’uns somriures.

La societat que reflecteix l’autor és la d’una gent que viu, treballa, riu i aprecia amb intensitat, sense fer massa cas a les noves exigències de la modernitat. El reportatge està fet amb molt sentiment, sense pretensions antropològiques o periodístiques, i amb un profund respecte per la fórmula de desenvolupament pròpia dels africans.

Data: Del 28 de juliol al 30 d’agost de 2007

Lloc: Centre Cultural Can Fabra, C/ Segre 24-32, 08030 Barcelona (mapa)

Preu: Entrada gratuïta

Aquesta col·lecció de fotografies de Pau Oliveda presenta escenografies urbanes de llum atenuada, quasi precària, de reflexos profunds, que no brillants, com dipositaris del pas del temps. Són imatges que elogien allò que passa inadvertit a primer cop d’ull i que esdevenen l’escenari de la vida de qualsevol dels protagonistes que recorren la ciutat. Totes elles conformen un inventari d’indrets inèdits que homenatja els petits escenaris que esperen des del silenci el pas del vianant anònim, que es gira per donar la volta perdent-se entre els carrers borrosos.

Data: Del 26 de juliol al 18 d’agost de 2007

Lloc: Espai Photogràphic del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, Pl. Nova 5, 08002 Barcelona (mapa)

Preu: Entrada gratuïta

Con «Project Rainbow», el fotógrafo Virgílio Ferreira (Oporto, 1970) ganó la edición de 2005 del Nuevo Talento Fnac de Fotografía portugués. Treinta imágenes que reflejan el carácter y el día a día de diferentes comunidades alternativas residentes en Brasil, Portugal, Francia e Italia. Imágenes de corte hiper-realista que ilustran el compromiso de este vasto movimiento de contracultura global.

Fecha: Del 13 de julio al 30 de septiembre de 2007

Lugar: Fnac Diagonal Mar, Av. Diagonal 35, 08019 Barcelona (mapa)

Precio: Entrada gratuita

El Nuevo Talento Fnac de Fotografía 2007 inaugura en Barcelona su muestra itinerante «La caza del lobo congelado». Treinta imágenes acompañadas de una mirada neutral y la fortuna del cazador. Las fotografías de Ricardo Cases forman un trabajo contemporáneo, joven, fresco y con mucha fuerza, que le han valido ser el Nuevo Talento Fnac de Fotografía 2007. Una manera poética y brutal de retratar la eterna lucha del hombre contra la naturaleza.

Un jurado formado por Ricky Dávila, Santos Cirilo, Aitor Ortiz y Mikel Aristregi (ganador del pasado año), falló en Bilbao, entre casi 200 trabajos presentados a la edición de este año, que «La caza del lobo congelado» merecía el reconocimiento de ser exhibido. Una decisión valiente si se tiene en cuenta que las imágenes de Cases apuntan a un tema tan polémico como la caza y se mueven entre el límite de una violencia sangrienta que a unos les puede resultar poética y a otros repulsiva.

En cualquier caso, las casi treinta instantáneas que componen esta incursión en un mundo en principio hostil a las bondades del objetivo son lo bastante contundentes como para que a ningún jurado ni espectador le pasen desapercibidas. A veces la fotografía habita esa zona de dudosa moralidad pero de absoluta inocencia.

Fogonazos de realidad se entrecruzan en una naturaleza grácil en la que los hombres armados aparecen como una figura de verdaderos profanadores. ¿Dónde está el placer? ¿Quién puede presumir de dar muerte a ciervos y rebecos? ¿Por qué el ritual de la cacería?

Quizás nunca pongamos de acuerdo a los partidarios y enemigos de la caza, pero sí podemos argumentar que Cases narra con el neutralismo de un conflicto bélico hechos que ocurren normalmente en cualquier partida privada en la que hombres, escopetas, perros y presas se dan cita en un rito inmemorial al que un coro de disidentes considera anterior a toda la civilización. En este territorio antropológico de bestias aparece el ojo del fotógrafo para agigantar el eco de todo lo que allí ocurre. Y lo que parece una paradoja: seres pacíficos, ciudadanos respetables se convierten en asesinos.

Cases ha tenido la fortuna del cazador: encuentra un filón en este escenario y lo lleva entre los dientes hasta quedar exhausto de la persecución. En sus disparos, nunca mejor dicho, hay siempre un fogonazo de evidencia y otro de crueldad. Está tan cerca del acto que mancha nuestras manos de sangre, aunque con tanta capacidad e ironía que nos sumerge otras veces en un bucólico paisaje campestre de cornamentas encima de la chimenea y chuletas a la parrilla.

Sus fotos no son para estómagos delicados: presentan el apasionante pulso de un cazador que busca en medio de la jauría el tesoro de esas imágenes, la misma emoción que muchos experimentados retratistas literarios de tales escenas como Miguel Delibes, Guillermo Arriaga o José María Castroviejo han contado a través de sus páginas.

Podemos estar con el ánimo cazador o permanecer refugiados en la cueva escuchando de lejos el fragor de las postas. En cualquier caso, las imágenes de este Nuevo Talento 2007 no dejan indiferentes. Están ahí al acecho, con todo su olor a carne salvaje. Tal vez con la premonición de un sacrificio.

Fecha: Del 17 de julio al 13 de septiembre de 2007
Lugar: Fnac Triangle, Plaça Catalunya 4, 08002 Barcelona (mapa)
Precio: Entrada gratuita

Los fotógrafos Landry A. y Jérémie E. presentan en la galería Fotonauta parte de sus trabajos en «A night like this», exposición que toma su nombre de la popular canción de The Cure. La muestra reúne un centenar de instantáneas en color y blanco y negro de gente común y corriente tomadas en diversas fiestas en clubs de Barcelona. Son fotografías que, a simple vista, cualquiera podría haber hecho: espontaneidad, primeros planos y mucho flash. Imágenes en las que lo más importante, por encima de la técnica, es haber vivido el momento retratado.

Fecha: Del 19 al 31 de julio de 2007

Lugar: Galería Fotonauta, C/ Vic 15, 08006 Barcelona (mapa)

Precio: Entrada gratuita

Durant molt temps es va creure que hi havia llocs marcats pel dolor que s’hi havia sofert, marcats amb un signe que reproduïa la mateixa desmesura dels crims horribles que hi havien tingut lloc i es manifestava en la forma d’aparicions, ànimes en pena, fantasmes que arrossegaven una condemna sense redempció, crits en la nit que clamaven per un horror que mai no degué succeir. En general es tractava de llocs perfectament banals a la llum del dia que tanmateix conservaven una enèrgica capacitat de transformació tan aviat la nit els retornava a les catacumbes de la seva memòria interior. Podria ser molt bé que fossin llocs tan banals com els que ara se’ns presenten aquí, sota l’aparença tranquil·la que mostren avui, setanta anys després, els espais que al seu dia serviren d’emplaçament per als camps de concentració franquistes.

Aquests d’aquí són, en canvi, llocs silenciosos, com si dins d’ells no hi hagués cap secret terrible per amagar. I bé podria ser, perquè allà l’horror va passar a la vista de tothom, a plena llum i minut a minut, demorant-se al llarg de dies, setmanes, mesos, anys… La seva no va ser la irrupció sobtada d’alguna cosa monstruosa que treu el cap per alguna boca insospitada de la nit més profunda, va ser la lenta aplicació d’un pla d’administració total sobre la vida i la mort.

Els camps de concentració franquistes van començar a existir a partir de la tardor del 36, a mesura que va anar quedant clar que el que devia haver estat un cop d’Estat havia esdevingut sense remei una guerra civil —tot i que no ho va ser fins al gener del 37 quan van començar a adquirir una consciència de si mateixos administrativament desperta—. Va arribar a haver-ne de moltes menes, i hi van passar centenars de milers de persones. N’hi va haver que a penes van durar uns dies, com el de Los Almendros, a Alacant. «Aquests que veus ara, desfets, malparats, furiosos, aixafats, sense afaitar, sense rentar, fastigosos, bruts, cansats, que es mosseguen, fets una pelleringa, destrossats, són tanmateix, no ho oblidis fill, no ho oblidis mai passi el que passi, són el millor d’Espanya» —va escriure Max Aub a Campo de los almendros, recordant les fileres de presoners conduïts a aquella presó. D’altres, com el de Miranda de Ebro, van perviure més enllà d’acabada la guerra, fins al 1947, i van servir per concentrar els brigadistes tot esperant la repatriació i, més tard, els refugiats que fugien de l’ocupació nazi, de manera que unien així el seu destí al dels camps de la Segona Guerra Mundial. Hi va haver camps d’evacuació, llatzerets, camps de classificació i camps per a presoners classificats d’«afectes dubtosos» i «desafectes sense responsabilitats criminals» (que passarien a formar el gruix dels Batallones de Trabajadores, entre 1937 i 1940), camps per a presoners internacionals, per a discapacitats, fins i tot hi va haver un projecte de camp per a menors d’edat, i es diu també que en alguns casos cal parlar de «camps d’extermini». I res d’això és secret, el registre dels esdeveniments que hi van tenir lloc es conserva, amb el detall menut, en milers de lligalls administratius que avui dormen en arxius i magatzems, en bona mesura a l’espera d’una classificació.

Durant molt temps es va pensar que hi havia llocs marcats pel dolor que s’hi havia sofert, marcats amb un signe que reproduïa la mateixa desmesura dels crims horribles que hi havien tingut lloc i es manifestava en la forma d’aparicions, ànimes en pena, fantasmes que arrossegaven una condemna sense redempció, crits en la nit que clamaven per un horror que mai no degué succeir. A la vista dels llocs que ens mostren aquestes fotografies es diria, tanmateix, que ja no ens és possible creure-ho, és tant el silenci que sembla que mai no hi va passar res. Però també quan passegem per Dos Hermanas, Los Palacios, El Palmar de Troya o pels barris sevillans de Torreblanca o Bellavista se’ns fa difícil imaginar que aquelles poblacions sorgissin de manera espontània amb l’assentament dels familiars de presos que acudien a les proximitats dels camps de concentració, i que una gran majoria dels seus descendents encara avui hi continuen vivint.

Data: Del 19 de juliol al 9 de setembre del 2007

Lloc: Palau de la Virreina, la Rambla 99, 08002 Barcelona (mapa)

Preu: Entrada gratuïta

No és fàcil definir una identitat mediterrània en termes que no siguin geogràfics. Als països mediterranis habiten ètnies distintes, els seus pobles tenen religions diferents i parlen llengües diverses. Aparentment, són més nombroses les coses que els separen que no pas les que els uneixen. Malgrat tot, amb una mirada atenta podem trobar molts elements comuns emparentats estèticament: el port de Marsella amb el d’Alger, una casa de La Valletta amb una de Beirut o un carrer de Nàpols amb un d’una ciutat marroquina.

Fa cent anys hi havia més afinitats profundes entre les riberes del Mediterrani que no pas les que hi ha ara. Tenien característiques comunes que s’han anat perdent amb el pas d’una cultura agrícola i mercantil a una d’industrial i tecnològica. D’altres, potser més banals però imparables, han anat sorgint amb el procés de globalització i modernització homogeneïtzadores.

L’exposició que arriba a Barcelona és un exponent real d’aquesta Mediterrània comuna. L’exposició consta de 135 fotografies en blanc i negre antigues i 70 a color fetes per diferents fotògrafs que han triat aquest mar com a font d’inspiració per al seu treball. Aquestes fotografies, algunes més que centenàries, volen presentar com eren i com són avui les ciutats, les seves gents, les costes i els seus ports, els paisatges i els monuments de la Mediterrània.

Data: Del 13 de juliol al 16 de setembre de 2007

Lloc: Palau Robert, Passeig de Gràcia 107, 08008 Barcelona (mapa)

Preu: Entrada gratuïta

L’exposició «Srebrenica, el silenci de la memòria» de Miquel Ruiz i d’Isaac Ruiz aplega una vintena d’imatges de la població bòsnia d’Srebrenica que mostren com la vida no ha recuperat la normalitat després de la matança comesa per l’exèrcit serbi la setmana del 10 al 15 de juliol de 1995, pocs abans d’acabar la guerra de l’ex-Iugoslàvia.

Aquesta matança a gran escala, organitzada i sistemàtica de milers de persones a Srebrenica, que havia estat designada “àrea segura” per l’ONU, s’ha descrit com la major atrocitat que ha ocorregut a Europa des de la fi de la Segona Guerra Mundial, i el Tribunal Penal Internacional per a l’ex-Iugoslàvia l’ha reconegut com un acte de genocidi.

Deu anys després, tres mil tombes amb la mateixa data, el descobriment de fosses comunes, les cases i fàbriques derruïdes, i la mateixa gent són un testimoni viu de la tragèdia.

El principal objectiu d’aquesta exposició d’un sol dia és recollir fons pel “Projecte Krava (vaques per a Bòsnia)”, una iniciativa de Fotògrafs per la Pau per tal de comprar bestiar i impulsar micro-granges a la zona de Srebrenica i Zepa. Durant la jornada se sortejaran productes exclusius de diferents marques que donen suport al projecte amb el mateix objectiu.

Data: Dimecres 11 de juliol de 2007

Hora: A les 19:00 h

Lloc: Hotel Casa Fuster, Passeig de Gràcia 132, 08008 Barcelona (mapa)

Preu: 25 € per persona que es destinaran íntegrament al “Projecte Krava”