De la fotografia de la naturalesa a la naturalesa de la fotografia. Així es podria sintetitzar el recorregut artístic de Joan Fontcuberta, un creador heterodox i prolífic que des de principis dels anys setanta proposa una pràctica crítica de la fotografia. Més de mig centenar de projectes entre l’experimentació plàstica i la reflexió conceptual jalonen una carrera que deambula pels condicionaments de la informació i pels enganys del llenguatge i encoratja una actitud de sospita.
Aquests projectes, molts dels quals segueixen sent inèdits a Barcelona malgrat una intensa difusió internacional, mai no han estat exhibits en un conjunt suficientment representatiu per evocar l’exuberància i la coherència de l’energia creativa del seu autor. Aquesta és doncs l’aspiració de La Virreina Centre de la Imatge amb la mostra «De Facto. Joan Fontcuberta 1982-2008». Una selecció d’obres procedents de divuit projectes significatius articula poèticament i irònicament un debat al voltant de la funció de la imatge percebuda com a document.
L’itinerari proposat en aquesta exposició s’assembla a recórrer un gabinet de curiositats en el qual d’una sala a una altra, passant revista als seus múltiples usos socials, la fotografia és portada a la taula de dissecció. Només aleshores percebem la seva naturalesa polièdrica i mutant, de facto [‘per la força de les circumstàncies’]. En mans de Fontcuberta, escriu Geoffrey Batchen, la fotografia es converteix en una activitat més filosòfica que visual. Ens exigeix pensar tant com mirar. I quan se suposa que hem de repensar les relacions entre la fotografia i la vida, Fontcuberta ens descobreix moltes noves vides per a la fotografia. Unes vides on, igual que la memòria, la identitat i la raó, la veritat és un viatge la durada del qual potser no sobrevisqui massa a la travessia: però per això hi ha els projectes a tall d’advertència que s’han recopilat en aquesta mostra.
Data: Del 6 de novembre de 2008 al 8 de febrer de 2009
Lloc: Palau de la Virreina, La Rambla 99, 08002 Barcelona (mapa)
Preu: Pagament
Un recorregut per la Xina quotidiana ens mena a un llarg viatge temporal, on quotidià esdevé sinònim de gran contrast. Espais on el temps s’ha aturat conviuen amb d’altres en què l’escala temporal sembla haver-se escurçat per accelerar canvis i transformacions de signe divers. I, tanmateix, dins d’aquesta dissemblança espacial, sovint de límits ben definits, hom pot copsar, sense esforç, les diferents realitats amb identitat pròpia. És llavors que Xina esdevé un plaer per a la percepció visual.