El próximo sábado 16 de noviembre a las 12h tendrá lugar en El Observatorio la presentación del libro «Voyage en pays du Clermontois» de Israel Ariño. El acto contará con la participación del autor y de Clara Gassull.
En el marco de una residencia
de creación en Diaphane, pôle photographique en Hauts-de-France,
Ariño recorrió, entre junio del 2017 y diciembre del 2018, el territorio de Clermontois bajo el prisma de sus estaciones, enfrentándose al imprevisible azar de la marcha y al deseo de fotografiar espacios intermedios
que le intrigaban. Ariño hace oscilar nuestra memoria de los lugares entre
el reconocimiento geográfico y el cuestionamiento temporal, con unas imágenes que interrogan el pasado al mismo tiempo que reflexionan sobre
su futuro. El trabajo del color es
aquí un elemento de transfiguración,
a veces perverso, que nos impulsa a replantearnos nuestra percepción del territorio, a subvertir la realidad y
, en definitiva, a poetizarla.
Fecha: Sábado 16 de noviembre de 2019
Horario: A las 12h
Lugar: El Observatorio, C/ Camprodon 28, 08012 Barcelona (mapa)
Precio: Entrada gratuita
El projecte «Pati» parla d’adolescència des d’un complement circumstancial de lloc en concret: el pati d’un institut. Espai que habiten –i deshabiten– dia rere dia a través de les seves presentacions i representacions, en forma de mirades absents, vergonyes histriòniques, objectes oblidats i rastres de pulsions. El pati esdevé un espai de coexistència i de convivència que trepitgen fins a fer-se’l seu. Les seves accions esdevenen simbòliques: deixen constància de l’atmosfera de llibertat vigilada –de llibertat condicional– que es respira. Però els adolescents i les adolescents troben la manera d’expressar-se a través dels crits, els insults, els gestos d’afecte, els silencis, les mirades, les baralles, les pintades, els selfies, els entrepans inacabats i els avions de paper que fan volar des de les aules i que, amb l’objectiu de travessar els murs de l’escola, aterren al pati.
El novembre de 2018, el fotògraf José Antonio Sancho va anar a tots els actes de la Festa Major de Teià amb la seva càmera amb l’objectiu de fer memòria i mostrar la seva visió de la Festa Major. La mostra està dividida en set espais: Els espais 1 i 2 formen una instal·lació a manera de caseta de fira i gira al voltant del foc, amb referències a un imaginari de diables, bèsties, festa i sacrifici. En contraposició, tenim l’espai 3 associat a la litúrgia, la consagració i al consol de les ànimes, en el qual les benediccions i els cants corals envolten l’atmosfera juntament amb l’encens i el repicar de campanes, en un intent d’espantar els mals esperits. Els espais del 4 al 7 llisquen entre el dia i la nit, en interiors i exteriors, amb la presència de gegants, danses, jocs, espectacles, aliments, disfresses, atraccions, activitats artístiques i gent, molta gent de totes les edats que, al cap i a la fi, són els que donen vida a la Festa.
«La gravetat del lloc» és un projecte que s’inicia en el marc d’una residència de creació en el Domaine de Kerguéhennec, a la Bretanya francesa. Kerguéhennec és un centre d’art contemporani que conté més de 30 escultures instal·lades al bell mig del paisatge. És un lloc carregat de memòria i de significat on altres artistes ja han deixat la seva petja. Israel Ariño va ser convidat a passar-hi dos mesos, al llarg dels quals va desenvolupar la sèrie fotogràfica «La gravetat del lloc». Acabada la residencia, va convidar a Clara Gassull a dialogar amb les seves fotografies i d’aquesta invitació van sorgir-ne diverses peces escultòriques, algunes d’elles es poden veure en aquesta exposició.
«Universos» ofrece un recorrido por el universo visual de David Jiménez, construido en torno a la resonancia entre los fenómenos del mundo y expresado a través de un diálogo de imágenes, dando lugar a una poética que presenta la realidad como producto de nuestra imaginación. El trabajo de David Jiménez ha ido evolucionando, limitando el componente narrativo de las fotografías para hacerse cada vez más abstracto, utilizando las fotografías como mutaciones visibles de los recuerdos para proponer al espectador una experiencia estética en la que las imágenes cambian de significado.
Hi ha molts músics que diàriament canvien el seu instrument pels útils d’un altre treball. Això pot passar per vàries raons: obligació, coexistència de passions, hiperactivitat… El cas és que són molts els que no tenen una “jornada complerta” en els escenaris. Navalón vol mostrar al músic transformat en el seu dia a dia, en el seu lloc de treball, sense oblidar que mentrestant el seu instrument, la seva música els estan esperant a fora.
“À la ville de…” es un proyecto realizado entre 2016 y 2019, y nos plantea una visión crítica de la evolución de la ciudad de Barcelona desde las olimpiadas hasta hoy en día. Eslóganes de ciudad como “Barcelona posa’t guapa” y “Barcelona la millor botiga del món” han hecho de la ciudad un escaparate bonito dónde cada vez es más difícil vivir. Para ello Eugeni ha fotografiado el área urbana en un recorrido que va de la periferia natural a los escaparates de Paseo de Gràcia.