Després de la Segona Guerra Mundial, Espanya es va començar a perfilar com una destinació turística privilegiada. A mitjan anys quaranta, la creació de la Direcció General de Turisme va tenir com a finalitat generar una autèntica indústria del turisme, a través de les campanyes ministerials programades sota lemes com ara «Bellezas de España» o «España es diferente». La fotografia va ser, sens dubte, un dels millors instruments per fer arribar al públic els debats turístics dominants en aquella època. Les necessitats que tenia la incipient indústria turística de dotar-se d’un repertori actualitzat d’imatges sobre Espanya van permetre que molts fotògrafs, tant nacionals (Kindel, Francesc Català-Roca, Ramón Dimas, Francisco Ontañón, Carlos Pérez Siquier, Antonio Campañá o Nicolás Muller, d’origen hongarès però establert a Madrid des del 1948) com estrangers (Arielli, Josip Ciganovic), derivessin part de les seves activitats a la realització de reportatges o treballs pensats per a la seva publicació en llibres relacionats amb el turisme, cartells publicitaris o postals turístiques.
Aquest curs pretén explorar l’aportació de la fotografia en aquest context. De quina manera van intervenir els fotògrafs per consolidar o renovar una tradició iconogràfica basada, sobretot, en la literatura de viatges i en les il·lustracions del segle XIX, i de quina manera van contribuir a projectar una imatge «diferent» del nostre país des d’una perspectiva turística. Altres temes seran la lectura específica des de la fotografia dels diferents programes turístics desenvolupats per les institucions, com el Ministeri d’Informació i Turisme, i la labor d’impuls i suport al turisme i a la fotografia a Espanya, portada a terme per empreses editorials com Destino, Noguer o Clave.
Más informació a: