En aquest fons d’imatges, Maria Cavaller i Marc Roig, els dos components de Red Caballo, proposen un acostament a l’educació no obligatòria i no universitària a la ciutat de Barcelona. Les fotografies han estat realitzades entre els anys 2009 i 2011, i com a “Augustus” (2004-2010) —el seu treball anterior—, “Una educació” parteix de la idea que el cos i la seva interacció amb l’entorn revelen un canvi generacional. Si l’educació és saber comportar-se, corregir postures i tenir bona cal·ligrafia, tal com Michel Foucault suggeria a “Vigilar i castigar” (1975) quan citava De La Salle i el seu dictat de gestos, en aquestes imatges el que trobem és la instrumentalització d’aquest gest. Ja no es tracta que els cossos siguin dòcils, sinó útils. Veiem nois i noies subjectant eines i vestits amb uniformes de treball. Els seus cossos, a més de marcats, apareixen segregats. Els nois són mecànics, les noies, perruqueres. Malgrat que en les «noves» professions es diria que hi ha un equilibri i el clixé es dilueix. Els grups de gent asseguda o al voltant del professor, que van d’una aula a una altra o durant la pausa de l’esmorzar, indiquen que la posició en l’espai no és aleatòria. Aquests joves encarnen un ús del temps monitorat.
En aquestes instantànies, el cos inexpert està tan marcat pel que consumeix com pel que fa. La roba, les motos, les revistes o el skate constitueixen signes d’una nova identitat que se superposa a la de l’uniforme. De vegades, aquesta confusió de codis frega la ironia. Unes noies caminen amb bosses plenes de fulls volanders. D’on vénen, del Saló de l’Ensenyament o d’un macroconcert? De la mateixa manera, els joves que es manifesten contra la reforma de les proves d’accés a la universitat podrien donar la benvinguda a una superestrella. I els que se saluden al costat d’una màquina de refrescs semblen actors de telesèrie perquè als seus gestos els manca experiència. No estan bruts ni gastats. Són gestos simulats. Tampoc falten els platós on el treball no solament es fa, sinó que s’exhibeix. Com a la televisió, on els programes «d’aprenentatge» constitueixen per si mateixos un gènere específic.
En combinar dos formats, l’analògic i el digital, Red Caballo no solament subratlla la insistència i velocitat amb què es fabriquen les imatges, sinó que marca una distància crítica respecte a l’acte de fotografiar. «La realitat» ha estat sempre una representació, però mai abans no hem estat tan conscients d’això. Aquesta hiperconsciència de la imatge la desestabilitza i la torna dubtosa, una ambigüitat especialment crítica en el cas que ens ocupa. Si en un gran nombre de les imatges de la publicitat els joves «no fan brot», en el seu dia a dia la cosa no és tan diferent. A l’Estat espanyol la taxa d’atur juvenil s’apropa al 40 %. Gairebé un de cada dos joves busca una ocupació. Això significa que, per a molts, el treball comença a ser una ficció, un posat.
Data: Del 14 de juliol al 2 d’octubre de 2011
Lloc: La Virreina Centre de la Imatge, La Rambla 99, 08002 Barcelona (mapa)
Preu: Entrada gratuïta
L’exposició presenta una àmplia selecció de fotografies que ofereix una nova aproximació a la seva obra, una obra imbuïda per una recerca constant de la llum. A més a més, la mostra anirà acompanyada d’una sèrie d’objectes i materials de treball del fotògraf com màquines de retratar, fulls de contactes i maquetes d’alguns dels seus llibres de fotografia.
Fotógrafo especializado en publicidad de renombre internacional, Miras ha trabajado en las mejores agencias estatales y ha sido galardonado con premios tan prestigiosos como el NewYork Festival Advertising, el London Internacional Advertising Awards o el Internacional Advertising Festival Cannes Lions. 
Dados los últimos acontecimientos a partir de las concentraciones de los Indignados del 15M por las ciudades y la posterior adhesión de diferentes concentraciones alrededor del mundo, el