El proper divendres 29 de juny a les 20:30 h s’inaugura al centre cívic Golferichs l’exposició «Black ice, Moscow» del fotògraf Salvi Danés.
Moscou és el paradigma soviètic, una capital descomunal, fins fa relativament poc, desconeguda, per altres ciutats equiparables de la resta del món, equiparables en superfície i població, però no d’igual sistema polític ni règim social. Sembla observar-se una dislocació en els seus habitants per l’impacte d’una realitat complexa, fruit d’una història convulsa que ha transitat del feudalisme tsarista a la dictadura del proletariat, i del comunisme al recent liberalisme econòmic. Una religió també amb caràcter ideològic molt marcat, pilar de l’antic règim, i una gran barrera per al canvi social. Un difícil posicionament del poble, tan obligat a seguir esteles i tan poc tingut en compte a l’hora de constituir una veu crítica i constructiva.
Actualment, no és exageradament diferent, la figura de Putin està duent a terme una política d’acumulació de poder i de concentració de competències en la Federació Russa en detriment d’una veritable democràcia. Com afecta això a la seva població? No es pot negar l’evidència que el poder estatal està regit per una llei arbitrària. Es diposita en l’Estat la capacitat de pensar, molts poden al·legar el per alguna cosa serà, evitant així qüestionar-se res. Per què es delega en uns altres el pensar? Potser per no sentir marginació i desemparament, per reforçar il·lusòriament els sentiments de pertinença al cos social.
Data: Del 29 de juny al 14 de setembre de 2012
Lloc: Centre Cívic Golferichs, Gran Via 491, 08015 Barcelona (mapa)
Preu: Entrada gratuïta
Passa el temps i a poc a poc aquella fotografia pot convertir-se en una icona que unida a d’altres, configura la memòria històrica i els sentiments abocats en elles es converteixen en universals i és, aleshores, quan cada espectador es reconeix en les vivències dels altres i on el no saber no és excusa. La resta són les circumstàncies que ens diferencien. La fotògrafa 
«Música pels ulls» és una memòria visual de dues dècades de música en viu a Barcelona -des dels darrers anys de la dictadura fins al principis dels noranta-. Del passat, només en tenim constància d’allò que s’ha documentat i queda en l’oblit tot allò que no ha deixat una empremta en la història que ens parli d’una realitat que, per remota que sigui, pugui ser recordada avui. És per això que tasques de documentació exhaustives al voltant de l’activitat musical d’avantguarda al llarg d’aquests vint anys són fonamentals i extremament valuoses. L’edició de publicacions com aquesta, on es retraten -mai més ben dit- episodis de la història de Barcelona amb els quals s’ha sentit implicada una gran massa social i que, en la seva mesura, han marcat una època, és una feina necessària i de gran importància.
L’exercici creatiu de Lluís Bussé es basa en la combinació de disciplines diverses, busca la barreja d’art i ciència. En aquest cas associa la fotografia i la cosmologia, la disciplina filosòfica que tracta de l’origen i la constitució de l’Univers. La proposta s’inspira en la teoria del “multiverse” del matemàtic Hugh Everett, segons la qual el nostre univers pot ser un més d’altres possibles universos. El físic Max Tegmark reforça aquesta idea quan classifica els universos existents en nivells diferents. El “multiverse” de primer nivell, en el qual es basa el llibre, assenyala que hi ha universos paral·lels que comparteixen les mateixes lleis i constants físiques que el nostre i que hi presenten, per tant, gran similitud.