Després de les exposicions «Flowers» de 2001 i «Black Nude Men» de 2004, la galeria Senda anuncia una nova exposició del fotògraf Robert Mapplethorpe. Aquesta mostra s’ha organitzat, com les anteriors, en col.laboració amb la Robert Mapplethorpe Foundation de Nova York i especialment amb el suport de la seva directora Monica Eulitz. Aquesta organització sense ànim de lucre va ser fundada per Mapplethorpe el 1988, uns 10 mesos abans de la seva mort, per promoure el seu llegat creatiu, promocionar el reconeixement de la fotografia i impulsar diverses causes com el suport a la investigació mèdica en l’àrea de la infecció pel VIH i la SIDA.
L’exposició consta d’una selecció de 20 obres de diferents temàtiques unides a través d’una única tècnica fotogràfica tradicional: la impressió de gelatina de plata. Es tracta d’obres perfectament reconeixibles de Mapplethorpe però alhora fugint de les més reproduïdes i populars: un dels propòsits d’aquesta exposició és aproximar al visitant fotografies en general poc conegudes. Així mateix, s’ha fet un esforç a seleccionar obres que fossin còpies d’època i fins i tot amb la raresa d’estar algunes d’elles signades.
Robert Mapplethorpe va néixer a Long Island, Nova York, el 1946. El 1970 va acabar els seus estudis a l’Escola d’Art del Pratt Institute, on va cultivar la pintura, el dibuix i l’escultura. Encara no havia començat a fer les seves pròpies fotografies quan ja es qüestionava les nocions tradicionals d’autoria i originalitat, creant art a partir de pàgines extretes de llibres i revistes, conceptes que ja havien estat promoguts per Man Ray o Duchamp. D’aquest primer període destaquen els seus treballs sobre la sexualitat i l’erotisme, temes que continuaria explorant al llarg de la seva carrera. A la dècada de 1980 refina la seva estètica, realitzant fotografies de nus d’aspecte escultural, tant d’homes com de dones, delicats bodegons de flors, i retrats d’artistes i celebritats amb una èmfasi en la bellesa formal clàssica.
El desenvolupament del treball de Mapplethorpe en les dues últimes dècades revela una forta i consistent visió de la realitat, i amb les seves imatges intenta unificar aspectes antagònics com l’ordre i el desordre, la vida i la mort, els homes i les dones, a la vegada que s’esforça en l’equilibri entre el fons i la forma. Les seves fotografies mostren un acostament a una fase en predomina el refinament dels temes i de la composició, en què insisteix en una visió de la bellesa clàssica, afable i formal. Mapplethorpe combina en les seves imatges fotogràfiques consideracions abstractes i formals amb la seva visió personal i refinada, d’una bellesa idealitzada.
Data: Del 27 de setembre al 17 de novembre de 2012
Lloc: Galeria Senda, C/ Consell de Cent 337, 08007 Barcelona (mapa)
Preu: Entrada gratuïta
“Del fuego me atrae su bivalencia, su carácter generador y destructor de la vida”, dice la artista. Al mismo tiempo, Koskinen reflexiona sobre la dificultad de afrontar el cambio, por pequeño que sea. El ser humano tiende a sentirse incómodo frente al cambio y en ocasiones se resiste a él, hasta dejarse la vida en ello. Un hecho trágico, una acción agresiva, pueden ayudar a cambiar una tendencia o una manera de pensar y vivir. No es fácil dejar atrás los recuerdos y enfrentarse a nuevos retos, este ejercicio muestra la posibilidad de vislumbrar y buscar la regeneración.
L’exposició «SI-DonA que pensar» de 
El 17 de febrer de 2011 el poble libi, envalentit per les revoltes de Tunísia i Egipte, va sortir al carrer per reclamar justícia en contra del règim dictatorial de Muamar El Gadafi. Lluny de la mediàtica “primera línea de batalla”, 
La imagen de una puerta o de una ventana deliberadamente tapiada y despojada de su utilidad primaria como espacio de tránsito, nos evoca generalmente cierta sensación de decadencia respecto a otros tiempos mejores. Con frecuencia, a las puertas se les ha otorgado un valor alegórico como lugares de acceso, e incluso de evolución, no únicamente hacia un espacio contiguo sino también hacia un estadio, nivel o condición diferente. En este sentido, la serie «Cavernarios» de