Les noves eines tecnològiques han creat un nou accés a la divulgació de treballs fotogràfics en format de llibre i, al mateix temps, s’ha recuperat l’edició del fotollibre com un espai creatiu. El proper dijous 7 de febrer a les 19 h, dins el marc de la Setmana Cultural de l’Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya, tindrà lloc una conferència sota el títol «Fotollibre. De l’editor a l’autoedició».
La conferència comptarà amb la participació de Montse Puig, editora d’Ediciones Anómalas, una nova editorial especialitzada en llibres de fotografia; el fotògraf Israel Ariño, que parlarà sobre la publicació de la seva obra dins de l’àmbit editorial; i el fotògraf Enric Montes, que parlarà de la seva experiència amb l’autoedició de la seva obra fotogràfica.
Data: Dijous 7 de febrer de 2013
Horari: A les 19 h
Lloc: Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya, C/ Comte d’Urgell 187, 08036 Barcelona (mapa)
Preu: Entrada gratuïta
La mostra aplega una setantena d’obres, entre fotografies i vídeos, que permeten seguir l’evolució de la lectura del concepte d’autoretrat que García-Alix realitza al llarg dels seus més de trenta anys de carrera, tot traçant una línia que acompanya la mirada i la vida de l’autor que es mira i ens mira a través de les seves obres, invitant-nos a entrar en el seu particular univers en primera persona.
«Madagascar. Masera» és un reportatge fotogràfic documental sobre el treball de las Missions Vicencianes a Madagascar en les àrees de sanitat, nutrició, educació i obra social. 234 germanes i 36 comunitats dedicades al desenvolupament dels més pobres. Des de Catalunya reben l’ajut del projecte 
«Roser» es un retrato fragmentado en diez piezas de una etapa final, despersonificada, del tránsito de la persona que era al cuerpo que no logra mantener ya los rasgos de lo que fue. En este proceso de pérdida la artista busca unificar los fragmentos, fijar una imagen de alguien como si mediante los trozos pudiera reconstruirla y a la vez ofrecer una definición ya no sólo de ella sino de la vejez, de la enfermedad, de la demencia. En este intento la fotografía se impone sin permiso, colocando y componiendo la imagen, buscando en el territorio de la intimidad algo que, entre el tabú y lo grotesco, explique con dureza lo que somos. Pero la composición calculada desde una relación de poder desigual se escapa del control: la consciencia, la voluntad y el deseo que se han desvanecido se muestran así también en el dejarse retratar y la exhibición resulta intrusiva a la vez que compasiva, a momentos parece querer mostrarse anónima, a veces parece construir un íntimo homenaje. Entre las imágenes aparece algo de lo borroso, suspendido entre la locura y la cordura, entre la persona y la carne, entre el estar y el no-estar, que el retrato no puede contener pero que logra, de algún modo, desatar.
L’autor ens redescobreix la bellesa del caduc, del oblidat, la que nia subtil pel decadent, redefinint el que prèviament ha captat guiat per la intuïció. La seva és una lectura que aïlla els motius, els enfoca i els proporciona un aura d’intimitat, una segona epidermis que es suma a la que els va proporcionar l’oblit i l’abandó.