Fotoperiodista, il·lustradora de diverses portades de discs, amant dels músics de jazz, Sophie Le Roux recorre, amb la seva càmera, tots els racons de les sales i els festivals de jazz des de fa més de 30 anys.
L´any 1984, va fotografiar a la cantant Elisabeth Gaumont amb una Pentax Spotmatic, i va ser quan va decidir dedicar-se a la fotografia d´espectacles. Actualment representa la memòria viva de mítics clubs de jazz parisencs com el Petit Journal o el New Morning. L´any 2001, va col·laborar amb el pintor Raymond Moretti per la realització d´una sèrie de segells sobre les «Estrelles del jazz» editada per La Poste. Des d´aleshores, Le Roux és la col·laboradora indispensable dels músics i productors per als seus cartells, carpetes, llibres i il·lustracions de premsa.
Les seves fotografies immortalitzen a les més grans figures internacionals, com per exemple Herbie Hancock, Marcus Miller, Ron Carter, Michel Petrucciani o Kyle Eastwood.
Fotògrafa oficial del festival de Jazz de Viena de 2006 a 2011, la seva sèrie «Le jazz au bout des doigts», fa sortir un llibre del mateix nom l´any 2011, el qual reuneix el seus millors retrats dedicats a les mans dels artistes. L´índex vertical de Babacar Faye sobre la pell d´un tambor, els dits torturats de Carla Bley sobre un teclat de piano, Pat Metheny, Richard Galliano, Michel Portal… són fragments, instants captats, la prolongació d´un cos i d´una ànima que manipula l´instrument per extreure´n la seva quinta essència musical.
Data: Del 5 de novembre al 21 de desembre de 2013
Lloc: Institut Français de Barcelone, C/ Moià 8, 08006 Barcelona (mapa)
Preu: Entrada gratuïta
El 8 de febrer de 1956 Duncan va conèixer Pablo Picasso. Aquell dia el fotògraf, que vivia al sud de França, tornava d’Orient i es dirigia al continent africà. Robert Capa li havia promès que li presentaria l’artista, però dos anys abans havia mort a la guerra d’Indoxina sense haver-ho pogut fer. Duncan va trucar a casa de Picasso a Cannes, La Californie, dient que era amic de Capa i que només volia saludar-lo. Jacqueline va respondre al telèfon i el va convidar a visitar-los. D’aquesta manera va començar una cordial amistat amb Picasso i Jacqueline que es va perllongar fins a la mort de l’artista el 1973.
«Sombras blancas» versa sobre los albinos negros de Tanzania, población con el mayor índice del mundo (una de cada 2.500 personas frente a una de cada 20.000 en Occidente). Condenados a vivir escondidos y alejados de sus familias, en perpetuo temor por sus vidas, suman a los problemas propios de la ceguera y el cáncer de piel, durante los últimos años, la comercialización de sus miembros para pócimas de magia negra, al precio de unos 3.000 dólares por pie o mano, por ejemplo.
La mostra és un retrat de la lluita contra les pròpies debilitats a través d’esportistes amb alguna minusvalidesa. La discapacitat no és un obstacle sinó una mobilització per a complir els desitjos. Com tots els esportistes, són persones que lluiten per la victòria tot aconseguint tenir una enorme satisfacció i felicitat per superar les seves imperfeccions. Les fotografies reflecteixen el resultat d’observar els entrenaments, el treball i tot allò que succeeix al voltant.
«Altars profans» és una exposició basada en el treball més recent de l’artista, i consisteix en una sèrie de 25 fotografies centrades en bodegons amb objectes diversos i peculiars: alguns procedents dels seus viatges i acumulats al llarg de la seva vida. Tots aquests objectes eren símbols per a l’artista, elements que envaïen el seu dia a dia i que eren particularment apreciats per ell perquè s’havien convertit en objectes de la memòria, records llunyans de la seva infància, en definitiva, objectes essencials i elements inseparables de la seva vida.
«Bajo el fuego» reuneix una selecció de fotografies realitzades durant la celebració de les festivitats tradicionals que tenen com a principal protagonista el foc. Un foc que ha estat part de la nostra cultura des de temps immemorials i que, en aquesta mostra, podrem apreciar com aconsegueix el seu màxim protagonisme expressiu mitjançant la seva utilització en diverses festes populars. A través de les seves fotografies, l’autor investiga el que succeeix en aquests esdeveniments des del punt de vista dels propis participants, submergint-se el màxim possible en les enceses de major volum.