Al maig 2007, el fotògraf José Alfonso va viatjar a Bangla Desh per a buscar els rostres del treball infantil, nens i nenes que han de renunciar a jugar o a anar a l’escola per ajudar a la subsistència de la seva família. Hem sentit parlar molt sobre el treball infantil i l’explotació laboral dels nens, però aquests conceptes acaben engreixant una llarga llista de realitats que queden molt allunyades de les nostres cases.
Als carrers de Dhaka, Bangla Desh, existeixen molts nens que han de treballar, en ocasions, sota condicions molt dures. Molts d’ells deixen d’anar a l’escola perquè és més fàcil trobar una feina en males condicions que rebre una educació bàsica, i les famílies necessiten l’aportació de tots els seus membres. Només alguns afortunats poden compaginar la feina amb l’escola. Però no és fàcil.
Alfonso va aconseguir veure a través de la seva càmera els rostres d’aquests nens. No són rostres anònims, corresponen a una vida i a una història real. Com els més de 3 milions de nens de Bangla Desh que treballen avui en dia, i els més de 300 milions que ho fan a tot el món.
Les fotografies estan realitzades a fàbriques de Dhaka on l’organització Educo Bangla Desh treballa amb alguns nens, els quals els facilita una educació formal en un horari compatible amb el del seu torn. Els responsables de les fàbriques van acceptar l’entrada de càmeres a les seves instal·lacions de forma excepcional, ja que una altra tasca d’Educo Bangla Desh és conscienciar a aquests patrons sobre el benefici que suposa l’educació infantil, i compaginar aquesta amb el treball, sempre que respecti el conveni sobre les pitjors formes de treball infantil de l’Organització Internacional del Treball.
Data: Del 22 d’octubre al 23 de novembre de 2013
Lloc: Centre Cívic Sant Andreu, C/ Gran de Sant Andreu 111, 08030 Barcelona (mapa)
Preu: Entrada gratuïta
«Between One and Zero» es un reportaje sobre la alienación de un grupo de amigos jóvenes, de clase media y, mayoritariamente licenciados universitarios en paro. Ellos escapan de la inacción y el aburrimiento mediante las nuevas tecnologías, el alcohol, las drogas y el sexo, cuando pueden. El título es un homenaje a la novela «Less than Zero» de Bret Easton Ellis, adaptado, treinta años más tarde, a la contemporánea era digital binaria, una era donde se da la paradoja de la hipercomunicación y la conectividad permanente entre los miembros de los colectivos, personas que, a su vez, se encuentran aisladas.
El «Grande Hotel» va ser inaugurat a Beira (Moçambic) l’any 1955 amb la pretensió de ser l’hotel més luxós d’Àfrica. Amb el pas del temps, però, les runes d’un somni colonial es van convertir en la precària llar de més de dos mil persones. Aquest treball vol qüestionar la megalomania colonial, els somnis fallits del procés d’independència i la necessitat bàsica d’una llar que compartim tots els éssers humans.
«Ophelia» és un projecte fotogràfic i audiovisual centrat en l’ofec, l’angoixa que sentim en molts moments de la nostra vida davant les diferents circumstàncies a les que ens toca enfrontar‐nos en el nostre dia a dia: La ciutat i el seu ritme frenètic, la soledat, les relacions personals, dubtes existencials, creixement personal… Aquestes circumstàncies moltes vegades ens superen i ens fan sentir éssers minúsculs, solitaris, incompresos… produint‐nos en molts casos una sensació d’ofec i d’angoixa de difícil escapatòria.
Durant els últims sis anys, Fontcuberta ha anat col·leccionant imatges de textos censurats de diversos autors i èpoques, tot recorrent biblioteques i arxius d’Europa i d’Amèrica del Nord. Prenent com a referència aquesta sèrie d’imatges, Joan Fontcuberta i el crític d’art Manel Guerrero, donen vida a la idea de desenvolupar un projecte artístic sobre la censura amb la implicació directa del 