Entre els mesos de febrer i juny, dotze centres cívics de Barcelona acolliran el projecte OBJECTIU►BCN, comissariat per Samuel Aranda, fotògraf de The New York Times i guanyador del premi World Press Photo 2012.
OBJECTIU►BCN vol compondre un retrat fotogràfic col·lectiu de la ciutat. També vol ser una oportunitat perquè tots els ciutadans i ciutadanes interessats en la fotografia es puguin iniciar en aquest món o bé adquirir nous coneixements a través d’experts de gran experiència i reconegut prestigi en el camp de la fotografia documental i el fotoperiodisme. De fet, no es demana cap requeriment especial (excepte portar una càmera o dispositiu fotogràfic).
A més d’Aranda, participen en el projecte els fotògrafs David Airob, Toni Amengual, Walter Astrada, Juan Manuel Castro Prieto, Cristina Garcia Rodero, Fernando Moleres, Emilio Morenatti, José Manuel Navia, Txema Salvans, Moises Saman, Carmen Secanella, Lindsay Mackenzie i la periodista Inés Martínez Ribas, entre d’altres.
El programa combinarà les classes a l’aula amb les sortides fotogràfiques. Se’n podrà veure el resultat en una presentació col·lectiva que encara cal acabar de definir.
El programa està constituït per tretze sessions:
- Nou sessions tindran lloc quinzenalment a cadascun dels centres. S’impartiran els divendres (de 17 a 21 h) o els dissabtes (de 10 a 14 h), depenent dels centres.
- Quatre sessions seran magistrals l obertes al públic general. S’impartiran preferentment els dijous (de 19.30 a 21 h) a l’auditori del Museu del Disseny de Barcelona.
Una de les sessions tindrà lloc en una aula equipada amb un laboratori fotogràfic. En el cas que algun centre no disposi de laboratori, el participants s’hauran de desplaçar a un altre que si que en tingui.
El nombre màxim d’inscrits per centre cívic és de setze alumnes. A més de l’aula on es faran les sessions, durant unes hores determinades a la setmana cada centre posarà a la disposició dels participants un espai de trobada i debat fora de l’horari lectiu.
Cada grup farà un reportatge de fotografia documental centrat en alguna o algunes qüestions del districte o territori més proper al centre cívic corresponent. Cada grup podrà optar per un únic o per diversos temes, i el podrà realitzar de forma conjunta o en petits grups. Es demana, però, preferiblement que reflecteixi aspectes de la vida del districte.
Per fer els reportatges fotogràfics, els alumnes rebran un seguit de classes teòriques a l’aula i algunes de pràctiques. També participaran en diverses sortides al carrer. Les sessions estan estructurades de la manera següent:
- Dues classes teòriques a l’aula. Cada centre farà dues sessions teòriques en total (de quatre hores cadascuna) impartides per dos professors diferents. En aquestes classes, els professors ajudaran els participants a escollir les històries que vulguin reflectir de cada territori a partir de la experiència personal. Es tracta d’un treball previ a l’aula abans de sortir al carrer i començar a elaborar els reportatges escollits. En aquest bloc es tractaran, doncs, nocions com les de punt de vista, tipus de fotografies (blanc i negre, color, mitjà o gran format, retrat)… Cal tenir en compte la procedència diversa dels participants. Per això. aquestes dues sessions també serviran per posar en sintonia els participants i generar dinàmica de grup. Professors: Toni Amengual, Samuel Aranda, Fernando Moleres, Walter Astrada i Txema Salvans.
- Quatre classes pràctiques. Cada grup de cada centre rebrà quatre sessions pràctiques (de quatre hores cadascuna). Impartirà aquestes sessions un únic tutor a cadascun dels centres. Es combinaran les sortides al carrer amb la revisió dels treballs a l’aula. L’objectiu és que el tutor ajudi el grup a compondre un retrat fotogràfic de la ciutat. Tutors: Emilio Morenatti, Carmen Secanella, Moises Saman, Walter Astrada, Samuel Aranda i Fernando Moleres.
- Tres mòduls tècnics. A tots els centres s’impartiran tres sessions mòdul diferents (de quatre hores cadascuna): Juan Manuel Castro Prieto se centrarà en nocions i tècniques de laboratori fotogràfic; Lindsay Mackenzie explicarà les diferents maneres de donar visibilitat a un reportatge fotogràfic a les xarxes socials i als mitjans internacionals; i Inés Martínez Ribas oferirà un taller d’escriptura creativa per ajudar els alumnes a explicar en textos curts les històries que reflecteixen els reportatges fotogràfics.
- Quatre sessions magistrals. Aquestes sessions s’adrecen a tots els participants i estan obertes al públic en general. Ponents: David Airob, Cristina García Rodero i José Manuel Navia.
El projecte es complementarà amb un web que mostrarà el procés i el desenvolupament dels treballs, i amb altres elements en línia que facilitaran la interacció entre els participants.
El preu per a participar en el projecte és de 90 €. Les inscripcions es podran formalitzar del 13 al 31 de gener en els centres cívics corresponents: CC Albareda, CC Besòs, CC Can Basté, CC Can Deu, CC Can Felipa, CC Casa del Rellotge, CC El Coll, CC Casa Golferichs, CC Guinardó, CC Navas, CC Pati Llimona i CC Vallvidrera – Vázquez Montalbán.
Més informació a:
Curtido en el fotoperiodismo cercano y cotidiano de su ciudad, Sevilla, Aya creó un estilo propio de luces y sombras caracterizado por el registro de la realidad de forma directa y sin artificios, con una mirada poética.
“Apropiados” nació como un juego. ¿Qué pasaría si dos fotografías de diferentes autores convivieran en el mismo marco? A partir de esta premisa Pericás empieza a juntar fotografías de diversos autores, algunos con acercamientos similares al medio, otros todo lo contrario. En sus imágenes compuestas se mezclan tanto autores clásicos de diversas décadas, fotógrafos contemporáneos de primer nivel como autores noveles. La unión, según Pericás, es totalmente subjetiva e intuitiva, como si materializara una unión fotográfica predestinada. Esta misión de celestino, y un minucioso trabajo de retoque, culminan con la generación de una nueva imagen: un nosotros perfectamente encajado que despierta en el visitante nuevos placeres y emociones, incluso puede generar una profunda inquietud a aquellos que reconocen de antemano las imágenes originales. Pero el juego tiene sentido en todos los casos, también cuando el visitante desconoce los originales e intuye dónde está el trazo que le permitirá diseccionar con exactitud y descubrir el punto de unión de las dos obras hasta ahora desconocidas.
En la cultura hindú les vídues són símbol de mal auguri, “una dona no serà mai independent, una vídua ha de patir molt abans de morir, ha de ser pura en cos, pensament i ànima”. Així ho diu el codi de Manu, una de les escriptures sagrades més antigues. Una vídua a l’Índia, vestirà de blanc per la resta dels seus dies. Atrapada en una roba sense cosir, portarà cendra al front, li arrencaran els ornaments, la despullaran de totes les possessions i estatus social, només podrà menjar una vegada al dia i serà repudiada per la seva pròpia família.
En un mundo que cambia rápidamente, las imágenes de Saevarsson intentan crearse a base de entrañas, emociones, sencillez y belleza. Sin imponer una complejidad conceptual indescifrable. Muchas han sido creadas de un modo absolutamente espontáneo y otras han dormido en sus sueños. En ellas hay violencia, hay secretos, hay sexo, hay reflexiones, hay tristeza y melancolía, hay alegría y sobre todo mucho amor. Mucho. En las fotos de Saevarsson simplemente hay un ser humano.
Ja fa molt de temps que les nits màgiques i estelades del desert comparteixen el seu protagonisme amb vertaders oasis de llum. Com moltes altres ciutats de l’Orient Mitjà, Dubai es dreça orgullosa i jove enmig del desert. Creix cada dia, estenent-se al damunt de la sorra, sorprenent amb l’abundància que hi regna i amb una actitud gairebé desafiant: allà no hi ha res que sembli impossible. Bacchini ens convida a veure-la a través de la seva lent i ens sorprèn amb una mirada pròpia i espectacular d’aquesta ciutat excessiva.