El Espai de Fotografia Català-Roca organiza el próximo jueves 26 de noviembre a las 19.30 h una conferencia con el título «Sueño, memoria y paisaje. Teoría y práctica fotográfica».
El fotógrafo y docente Enrique Carbó ha desarrollado su trayectoria artística en torno a la práctica y teoría fotográfica del paisaje. Con motivo de su última propuesta expositiva “Todo Pirineos”, donde se reúnen varias líneas de trabajo creadas a lo largo de más de treinta años en la cordillera pirenaica, hablará de fotografía de paisaje y de las relaciones entre arte y naturaleza a través de sus experiencias y de su propio trabajo de creación.
Fecha: Jueves 26 de noviembre de 2015
Horario: A las 19.30 h
Lugar: Espai de fotografia Francesc Català-Roca, C/ Llança 21, 08015 Barcelona (mapa)
Precio: Entrada gratuita
El 2001 Prats va patir una greu lesió neurològica que el va deixar en cadira de rodes. Es va haver d’adaptar a una nova forma de fotografiar al carrer, ideant un sistema per subjectar la càmera al xassís de la cadira i fotografiar mitjançant un disparador remot. Durant el seu ingrés hospitalari, va escriure i fotografiar un diari personal. Però ara ha perdut aquest diari i en un intent de trobar-lo, l’autor ha realitzat un camí de tornada al lloc on va patir la lesió, al lloc d’origen, on tot va començar i canviar alhora. I allà ha tornat a enfrontar-se a les mateixes emocions que fa 14 anys, però des de l’altra banda, com en un mirall on es veu reflectit.
“No hay luz sin oscuridad” és el resultat de mesos fotografiant el carrer en un intent de comprendre certs aspectes personals, i de compartir aquestes fotografies amb Maria J. Sánchez, una persona afectada per un Trastorn Límit de la Personalitat. Es van establir paral·lelismes molt estrets entre el que ella sentia mentalment i entre el que Prats fotografiava, i ha existit una forta implicació emocional, tant pel dolor que sent aquesta persona a causa del seu trastorn, com per les experiències passades de l’autor.
En els últims dos anys el futur de Myanmar ha experimentat un inesperat gir positiu, a pesar que les veritables perspectives d’estabilitat i democràcia segueixen sent encara incertes. Avui, Myanmar es troba, sense cap dubte, en un moment crucial. Amb les eleccions parlamentàries que tindran lloc al novembre de 2015, i per primera vegada des del cop d’estat del General Ne Win en 1962, el país podria finalment tenir una possibilitat d’establir una democràcia autèntica. Seguint l’ona de reformes més o menys reals, escomeses pel govern des de 2011, el parlament ha acordat revisar la constitució escrita pels militars. Això és condició sine qua non perquè les eleccions d’aquest 2015 siguin realment lliures i justes. Aquesta reforma constitucional permetria als birmans triar a qui vulguin, estimularia la reconciliació nacional i protegiria els drets humans que sota l’anterior junta militar estaven entre els pitjors nivells del món.