Barcelona Photobloggers

L’Espai de fotografia Francesc Català-Roca inaugura el proper divendres 8 d’abril a les 19.30 h l’exposició «The Avedon Lessons» d’Iris Martínez.

El projecte, que reuneix una sèrie de retrats d’estudiants de la Facultat de Belles Arts, té com a referent el treball “In the American West” de Richard Avedon. La reinterpretació de l’autora revisa certs aspectes tècnics com és l’ús de la càmera de gran format 4×5’, el blanc i negre, i l’ús del blanc com a element homogeneïtzador, així com d’altres aspectes conceptuals com ara la recerca de l’expressivitat fotogràfica a partir de les actituds corporals i la tensió de la mirada dels retratats.

Data: Del 8 d’abril al 6 de maig de 2016
Lloc: Espai de fotografia Francesc Català-Roca, C/ Llança 21, 08015 Barcelona (mapa)
Preu: Entrada gratuïta

Ana Mas Projects presenta el proper dissabte 2 d’abril a les 11:30h una selecció de més de setanta imatges, còpies vintage i posteriors, d’un dels fotògrafs espanyols més importants del segle XX, Xavier Miserachs. Destacat representant d’aquella jove i inconformista generació que durant els anys 50 y 60 va decidir allunyar-se de la fotografia acadèmica per reivindicar una nova sensibilitat visual. El teòric Josep Maria Casademont els batejaria amb el nom de Nova Avantguarda i tots ells es reunirien sota la Agrupació Fotográfica de Catalunya per aportar la seva visió personal de la realitat que visqueren. Mestres com Francesc Català-Roca, Oriol Maspons, Leopoldo Pomés o Ramon Masats formarien part d’aquesta agrupació de la qual Miserachs en seria membre benjamí.

La joventut de Miserachs va coincidir amb una sèrie important de canvis històrics i culturals. A Espanya agonitzava l’autarquia de l’era franquista i amb ella l’economia es transformava i les fronteres s’obrien a nous mons. Amb la fi de la I Guerra Mundial naixien noves formes d’expressió que ja no tractaven “d’indagar com es podrien dir les coses, sinó simplement de dir-les perquè se sentia la necessitat de fer-ho, i de dir-les de la forma el més eficaç possible”. La fotografia assumia noves responsabilitats i en ella es despertaven interessos més socials i humanístics. És en aquest moment clau per a la fotografia en què “es consolida la noció moderna de reportatge fotogràfic” quan Miserachs pren inspiració d’alguns dels més destacats fotògrafs del moment com Francesc Català-Roca, Robert Frank i, molt especialment, William Klein. Miserachs va tenir també l’oportunitat de presenciar una de les exposicions fotogràfiques que suposarien un punt d’inflexió per al món de l’art en general i el seu en particular, «The Family of Man». Presentada al MoMA el 1955 sota el comissariat d’Edward Steichen consolidava i reafirmava aquesta nova mirada fotogràfica que creava un discurs dialèctic que partia d’un conjunt d’imatges per elaborar una narració argumentada.

En aquest context Xavier Miserachs pot ser considerat paradigma d’aquesta generació que no només sentia una gran passió per la fotografia sinó que, a més a més, volia poder fer d’aquesta una professió. Així, va tenir la gran oportunitat de convertir la seva passió en el seu mitjà de vida, abandonant els seus quasi completats estudis de Medicina, el que el portaria a treballar per diversos mitjans de comunicació com a corresponsal (La Vanguardia, Gaceta Ilustrada, Intervíu i Triunfo). Paral·lelament Miserachs celebrava exposicions amb alguns dels seus companys de professió com Ricard Terré i Ramon Masats i elaborava publicacions com «Barcelona Blanc i Negre» (1964) – que suposaria “un fet rellevant no sols en la carrera de Miserachs, ben jove llavors, sinó també en el reconeixement de la imatge que de la ciutat tenien els mateixos barcelonins” – i «Costa Brava Show» (1966). Va il·lustrar prop de trenta llibres i va tenir contacte amb el món del cinema com a realitzador i director de fotografia de dues pel·lícules dirigides per Enrique Vila-Matas i Emma Cohen i inclús com a director i productor d’un curtmetratge titulat «Amen». Va ser cofundador i primer professor de fotografia de l’escola Eina. El 1997 va rebre el II Premi Gaziel de Biografies i Memòries per la publicació «Fulls de contacte. memòries» i un any més tard, el mateix de la seva defunció, va rebre en reconeixement a la seva labor com a fotògraf la Creu de Sant Jordi, atorgada per la Generalitat de Catalunya.

En aquesta ocasió Ana Mas Projects recupera, gràcies a la generosa col·laboració de les hereves de Miserachs, una interessant selecció de còpies, la majoria dels anys 60, que evoquen l’obra del fotògraf barceloní. La selecció comprèn algunes de les seves imatges més icòniques procedents de les seves publicacions més conegudes però també revela aquelles fotografies de caràcter més íntim i personal que fan patent una extraordinària habilitat per capturar instants i emocions. La mostra tendeix a una agrupació temàtica lògica que permet reconèixer els diferents territoris que va capturar la càmera de Miserachs, com la ciutat de Barcelona, els seus carrers, bars i cabarets o la Costa Brava (el fruit del qual va ser el llibre «Costa Brava Show», el 1966) o àmbits rurals d’Andalusia, per exemple. També apareixen diferents aproximacions més abstractes al món de la naturalesa, el paisatge i inclús dels objectes quotidians, fruit de les seves primeres aproximacions a la fotografia.

Data: Del 2 d’abril al 17 de juny de 2016
Lloc: Ana Mas Projects BCN, C/ Isaac Peral 7, 08902 L’Hospitalet de Llobregat (mapa)
Preu: Entrada gratuïta

El proper dijous 31 de març a les 19:30h s’inaugura a l’Espai 360 de Barcelona Visions l’exposició «Disclosed Memory» de Lluís Estopiñan.

«Disclosed Memory» és una sèrie de cianotípies realitzades sobre el revers de capses desmuntades i aplanades, majoritàriament de medicaments, però també d’aliments. Productes que ajuden a mantenir la vida i la memòria.

Les imatges fotogràfiques reproduïdes per contacte, s’han obtingut a partir de negatius antics rescatats de l’oblit i la destrucció, ressorgint de la foscor amb la seva història oculta i els moments viscuts que hi ha al seu darrere. Han estat exposades amb sol de Cadaqués dels mesos d’agost i setembre de 2015, i revelades amb barreja d’aigua corrent de Cadaqués i de mar de la platja del Colom.

Data: Del 31 de març al 18 d’abril de 2016
Lloc: Barcelona Visions, C/ Banys Vells 7, 08003 Barcelona (mapa)
Preu: Entrada gratuïta

El Museu del Disseny acull del 6 d’abril al 22 de maig l’exposició «Tangibles» del fotògraf Carlos Collado.

«Tangibles» és un projecte que neix de dues inquietuds de l’autor: el pes del context en l’apreciació d’una obra d’art i la manera d’apropar-nos i comprendre els objectes d’un museu. Amb aquest propòsit «Tangibles» ha seleccionat un escenari singular: el curós procés de trasllat de les col·leccions del Museu del Disseny, del Palau de Pedralbes cap a la nova seu de la plaça de les Glòries. El projecte parteix de les visites que l’autor va fer a aquests espais entre setembre de 2013 i desembre de 2015.

Data: Del 6 d’abril al 22 de maig de 2016
Lloc: Museu del Disseny, Plaça de les Glòries 37-38, 08018 Barcelona (mapa)
Preu: Entrada gratuïta

A partir del 7 d’abril, El Documental del Mes estrena a diferents sales i espais de Barcelona la increïble història de la primera fotoperiodista catalana i espanyola, Joana Biarnés. Una dona en un món d’homes que va vèncer els prejudicis d’una època, va triomfar en la seva professió, va conèixer i immortalitzar a grans personatges de la història i quan es podia haver convertit en llegenda, va desaparèixer.

Nascuda a Terrassa el 1935, filla del fotògraf esportiu Joan Biarnés, va començar a ajudar al seu pare al laboratori i a acompanyar-lo a les competicions esportives que aquest cobria, fent ella també fotos que publicava. El primer cop que va trepitjar un camp de futbol va rebre l’escridassada del públic pel simple fet que una dona havia entrat a fotografiar els jugadors. L’àrbitre del partit la va intentar fer fora -«Si vostè és una dona!»-, però ella estava acreditada com a fotògraf i es va quedar, iniciant així una carrera tant fulgurant com desconeguda fins ara.

Segons Gervasio Sánchez, Premi Nacional de Fotografia del 2009, l’obra de la Joana Biarnés sembla l’obra d’una agència, no d’un sol fotògraf. Perquè la Joana va fotografiar de tot, des de la crònica social i els esports, passant per la moda o la foto fixa de cinema, per acabar immortalitzant en retrats únics i d’una proximitat impossible a dia d’avui a les principals personalitats de la cultura espanyola o visitant els anys 70: Orson Welles, Rudolf Nureyev, Jackie Kennedy o Sammy Davis Jr, per citar-ne només alguns.

La seva mirada particular i la seva gran enteresa, demostrada ja de ben jove quan va cobrir les terribles riuades del Vallès de 1962, la va portar fins a Madrid, al diari Pueblo, una de les capçaleres més importants de l’època, on va estar-s’hi més d’una dècada. Després treballaria per altres mitjans i fundaria Sincro Press, la seva pròpia agència. Gràcies al seu atreviment es va colar a la suite dels Beatles, va enganyar Roman Polanski, va ser fotògrafa de Raphael, va escollir el vestit de Massiel per Eurovisió, Clint Eastwood la va besar als llavis. I va acabar fent-se amiga de Xavier Cugat, Joan Manuel Serrat, la Duquesa d’Alba, Fernando Rey, el Cordobés, Lola Flores i Salvador Dalí…

I quan ningú s’ho esperava va desaparèixer. Desencantada amb la professió, va marxar a Eivissa per muntar un restaurant amb el seu marit. Dues dècades després es jubila i torna a Catalunya, sense ser conscient de la força del seu llegat fotogràfic. El descobriment de la seva història i de milers de negatius que recullen la seva obra han permès que la societat en general, i el món del fotoperiodisme en particular reconeguin aquesta pionera: la Creu de Sant Jordi, la Insignia de Oro-AiG de La Rioja o la selecció a la propera edició PhotoEspaña troben en el documental d’Òscar Moreno i Jordi Rovira «Joana Biarnés, una entre tots» el seu homenatge més complet. Joana Biarnés rep, així, als 80 anys l’homenatge que no havia tingut fins ara.

Gran triomfadora a la passada edició del Festival Memorimage, on va recollir tres dels quatre premis als quals competia en el certamen, «Joana Biarnés, una entre tots» és un retrat íntim i únic d’una dona, d’un temps i d’un país, i constitueix la recuperació d’un personatge imprescindible de la cultura espanyola del segle XX que per poc queda en l’oblit més absolut.

A Barcelona, la pel·lícula es projectarà als Aribau Multicines, als Cinemes Girona, a la Biblioteca Esquerra de l’Eixample – Agustí Centelles, als Balmes Multicines, al Teatre de Sarrià, al Centre Cívic Fort Pienc, a la Biblioteca de Vilapicina i la Torre Llobeta i al Zumzeig Cine-Bistrot.