La sala d’exposicions de la Facultat de Belles Arts inaugura el proper dimarts 24 de maig a les 13h l’exposició “Temps enrere (fotografiar des d’endarrere)”, amb obres dels professors que imparteixen fotografia a la facultat.
De la mateixa manera que l’espai deixa de ser infinit perquè puguem representar territoris i paisatges, en allò temporal, el temps deixa de ser etern per poder representar en el present el passat del futur com a temps enrere. És en aquesta dialèctica de la representació espacial i temporal que la fotografia es fa present i és indicativa. Ambigua i històrica, indica el present sempre des d’endarrere.
La mostra reuneix els treballs d’Israel Ariño i Ramón Casanova, Enrique Carbó, Esther Catalina, Alfonso de Castro, Pere Grimau, Jordi Guillumet, Ricardo Guixá, Manolo Laguillo, Mireia Plans, Débora Martínez, Pep Mata, Montse Morcate, Rebeca Pardo, Mar Redondo i Pere Freixa, Germán Regueira, Aleydis Rispa, María Dolors Tapias i Mariano Zuzunaga.
Data: Del 24 de maig al 3 de juny de 2016
Lloc: Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona, Pau Gargallo 4, 08028 Barcelona (mapa)
Preu: Entrada gratuïta
Torras ofrece con este trabajo un viaje de retorno hacia lo conocido, lo olvidado, lo cercano y a la vez desconocido. Los recursos del artista son los de una sociedad llena de memoria gráfica. La imagen como concepto, sin distinguir procedimientos o técnicas. Un cajón de sastre donde la pintura, la fotografía, el color, la publicidad o textura de los materiales se unen en composiciones que nos revelan cómo mirar lo propio y lo común de forma inquietante. 
Maria Feck presenta una doble exposició amb dos països protagonistes: Groenlàndia i Albània. Ambdós països mostren problemàtiques socials entorn de la joventut: l’augment de suïcidis a Groenlàndia, i el pes d’una antiga tradició, el Kanum, a Albània, amb un codi de lleis que inclou la venjança. Groenlàndia, un territori que pertany a Dinamarca i que el 1985 optà per abandonar la UE, després del seu ingrés. Albània, un país candidat a entrar a la UE des de l’any 2014, i amb negociacions per incorporar-s’hi. Dos territoris tan distants com ho són les seves cultures.
Con sus más de cuarenta películas creadas desde finales de los años cincuenta, el cineasta Carlos Saura es considerado hoy un clásico vivo del cine. Su brillante creación en este campo ha acaparado de tal modo la atención del público y los medios, que han pasado más desapercibidas otras actividades muy notables del artista. Entre ellas destacan la redacción e ilustración gráfica de sus guiones de película, la escritura narrativa, el dibujo artístico y, sobre todo y muy particularmente, la fotografía. En este campo ha ido Carlos Saura creando calladamente una obra fotográfica sorprendente, equiparable en calidad e interés a su producción cinematográfica.
Dialogando con obras de artistas tales como Mark Rothko, Clyfford Still o Barnett Newmann, las fotografías de Marco transforman los campos de colores, librándolos del contexto objetivo y transformándolos en sujetos en sí mismos. Mirando donde nadie mira, buscando el detalle y la armonía en medio del caos absoluto, Marco crea esta conversación entre dos mundos distintos y análogos a la vez. Utiliza formatos con patrones geométricos simples como referencias al paisaje y a la naturaleza adaptando así su mirada, su objetivo, al intenso baile de colores y abstracciones lleno de significado.
“M” és una crònica poètica de la República Socialista Soviètica d’Ucraïna a partir de les imatges que l’autor va fer d’amagat en els seus viatges al metro de Khàrkov entre 1985 i 1986. Pedan viatjava cada dia 45 minuts per anar a la ciutat i 45 per tornar, i aquestes són les persones que va trobar.
Fotografiar és aturar el temps. Fotografiar l’esport és detenir-ho tot: la pilota, el motor, el pedaleig, l’aigua, el salt, la caiguda… És paralitzar l’eufòria, la decepció, el gest, la protesta… L’esforç. Aconseguir que aquella jugada irrepetible ocupi el seu lloc, per sempre, requereix de la major intuïció i rapidesa. Dels majors reflexos. Prémer el disparador un instant després és arribar tard. És no aturar el temps en el seu just moment. És no tornar-li a l’esport per sempre aquells moments fugaços que ens va donar.
El próximo jueves 19 de mayo a las 19:30h se inaugura en el “Espai 360” de Barcelona Visions la exposición “Planeta Barcelona”, esculturas fotográficas de