L’Arxiu Fotogràfic de Barcelona inaugura el proper dimecres 11 de novembre l’exposició “Pérez de Rozas. Crònica gràfica de Barcelona (1931-1954)”, que aborda la primera època d’una de les nissagues de reporters gràfics que ha marcat la història del fotoperiodisme barceloní durant el segle XX.
Els tres àmbits de la mostra, “Segona República”, “Guerra Civil” i “primer franquisme”, comprenen quasi vint-i-cinc anys de la “Crònica Gràfica”, el primer arxiu fotogràfic institucional creat a la ciutat. Durant aquest període, el patriarca, Carlos Pérez de Rozas Masdeu (Madrid, 1893 – Barcelona, 1954), i els seus fills van ser protagonistes, a peu de carrer, de la transformació radical que va experimentar el llenguatge fotogràfic a Barcelona, a Europa i arreu del món.
La mostra presenta 123 fotografies, la majoria còpies d’època i d’autor, exemplars de premsa de l’època amb fotografies de Pérez de Rozas i 600 fotografies que es visualitzen en 3 plataformes digitals interactives ubicades en els tres àmbits expositius. També s’ha creat una exposició virtual, que estarà disponible al web de l’Arxiu Fotogràfic a partir del 12 de novembre, i s’ha editat el catàleg “Pérez de Rozas. Crònica gràfica de Barcelona 1931-1954”.
Data: Del 12 de novembre de 2015 al 21 de maig de 2016
Lloc: Arxiu Fotogràfic de Barcelona, Plaça Pons i Clerch 2 – 2ª planta, 08003 Barcelona (mapa)
Preu: Entrada gratuïta
Es tracta d’una sèrie en format díptic; un diàleg creuat per enfrontar el signe amb el seu significat. S’estableix així una aproximació entre oposats que es complementen, sense vencedors ni vençuts, exposada en un llenguatge formal on el blanc i negre remet, una vegada més, a la dualitat universal.
Se define como Pasajero en Tránsito a aquel viajero que llega a un país procedente de otro con la intención de enlazar su viaje hacia un tercero. El viajero en tránsito solo podrá moverse en la zonas especialmente habilitadas para él. Estas zonas pertenecen al territorio del país de tránsito pero se rigen por un estatuto especial. Consideradas zonas estériles. El viajero que transita por ellas se encuentra en un territorio neutro entre el país de procedencia, el de transito y el de destino. En un tiempo que no pertenece ni al del país de origen, ni al de transito ni al de destino. No es difícil imaginar la sensación de no espacio, no tiempo y no pertenencia siendo un pasajero en tránsito. “Una sensación con la que últimamente me gusta jugar en alguno de los viajes que hago. Y fruto de ese juego son las fotografías que presento aquí” nos dice Olga Fuenmayor.
Vivim en un temps en que cada cop depenem mes de la tecnologia, el consumisme i les preses, sembla que si no tenim l’últim model de càmera no es poden aconseguir resultats satisfactoris. El tema presentat en aquesta exposició ens planteja un viatge als orígens i la teoria de la fotografia mitjançant la fotografia estenopeica (del grec steno/estret i ope/forat), una tècnica que permet obtenir imatges sense necessitat de lents, una cambra fosca i un forat, no fa falta gaire mes.
“Elocuencia visual” es un proyecto que se inició durante el primer viaje de la autora que cuando regresó a Barcelona, su ciudad natal, le surgió el impulso de reciclar imágenes mediante la técnica del collage: algunas calles, algunas personas y algunas situaciones imprevistas que no cumplían con su propósito inicial al disparar la cámara fotográfica… Se trata de su propia visión a través de la impersonalización y la descontextualización de unos cuerpos reconstruidos en simbiosis con el reino animal. Dicha metodología le permitió fragmentar ideas, miedos, ideologías y críticas y dar lugar a una nueva elocuencia más íntima y personal; para deleitar, conmover o persuadir.