La Blueproject Foundation inaugura avui divendres 5 de febrer a les 19h l’exposició «Eden» d’Anush Hamzehian i Vittorio Mortarotti.
«Eden» és una exposició que reflexiona sobre les fronteres i, més concretament, sobre les fronteres entre l’Iran i Armènia; sobre els refugiats iranians. La mostra està composta de deu fotos i de diverses obres audiovisuals.
Fill d’un refugiat iranià, Anush Hamzehian va ser concebut el 1979, any de la revolució islàmica, en Tabriz durant l’últim viatge que els seus pares van fer a l’Iran.
Al març del 2014, els dos artistes van decidir apropar-se el més a prop possible al país on tot va començar però al qual Anush no podia tornar. Es van quedar un mes a la frontera. Per primera vegada, els dos van poder veure l’Iran cada dia, les seves muntanyes, el riu Aras i el camí que puja a la ciutat de Tabriz.
Hamzehian i Mortarotti van decidir investigar la claustrofòbia i violència d’aquesta ciutat-frontera com a metàfora de totes les fronteres, a través de la història personal d’aquestes persones que creuen les fronteres per aconseguir la llibertat, de prostitutes que treballen en bordells de nit al llarg de la carretera, dels camions iranians que porten petroli a Rússia, dels miners treballant en les mines de Molibdene (que s’utilitzen en fàbriques d’armament), dels soldats russos que continuen defensant la frontera armènia, dels adolescents que segueixen somiant.
Data: Del 5 de febrer al 13 març de 2016
Lloc: Blueproject Foundation, C/ Princesa 57, 08003 Barcelona (mapa)
Preu: Entrada gratuïta
«El tiempo nos deshizo» es una exploración autobiográfica que surge en un periodo personal de cambios e incertidumbre. Este proyecto habla como idea principal de lo efímero, del paso del tiempo que todo lo cambia. También habla de esperanzas truncadas y del efecto paralizador ante un futuro imposible de conjurar.
Amb les imatges captades per Càmara, visualitzem gran part del camí que han recorregut milers de refugiats que fugen amb determinació de la barbàrie i el caos, patint tota mena de riscos. El fotògraf ha viatjat a punts conflictius de l’èxode de refugiats: les illes gregues de Lesbos i Kos, prop de Turquia, un dels principals punts d’entrada d’Europa de les persones que fugen dels seus països; el pas fronterer d’Idomeni, a la frontera entre Grècia i Macedònia; Belgrad; la frontera entre Sèrbia i Hongria; Budapest; la localitat fronterera de Tovarnik, i Melilla.
La muestra es un homenaje a Colombia, su gente y el escritor que mejor ha sabido narrar la esencia de este pueblo: Gabriel García Márquez. Un viaje fotográfico que casualmente se inicia con la muerte del novelista y que muestra una serie de imágenes capturadas de la actualidad colombiana que dialogan con fragmentos literarios de la obra de Gabo.
Los talleres de costura y peluquería del Centro colaboran con los de fotografía y de pintura para la ejecución de los proyectos. Las internas participan activamente el el proceso de definición, ejecución y seguimiento de cada una de las diferentes iniciativas, asumiendo todos los roles de producción: eligen los temas a tratar, el punto de vista, realizan las escenografías, los elementos de attrezzo, arreglan los vestuarios, maquillan, fotografían, filman y posan como verdaderas profesionales.
¿Una imagen vale más que mil palabras? Solo cuando tiene tanta fuerza poética, cuando es tan precisa y relevante, universalmente necesaria, que origina más de mil en cualquier lengua. Respecto de la realidad en movimiento, la fotografía ocupa el mismo espacio que el negro sobre blanco de la escritura. También aquí scripta manent allí donde verba volant. Y, por lo tanto, leemos la imagen fotografiada cuando sirve a un relato: cuando nace para visibilizar realidades escondidas, cuando nos hace ver y entender al sujeto de su mirada, cuando se planea narrativamente como plano sucinto de una realidad concreta, huella permanente de la efímera cotidianidad diaria, retrato robot tanto de la verdad retratada como del compromiso de quien retrata. Este es el caso del fotoperiodismo de 
En 1888 se celebró la primera Exposición Universal en Barcelona, que culminaba simbólicamente los procesos de modernización urbana desarrollados en la segunda mitad del siglo XIX, y en ese mismo año, nació Kodak, lo que significó el arranque de la plena industrialización de la tecnología fotográfica. Por lo tanto, 1888 es simbólicamente una fecha inaugural tanto para el futuro de la fotografía como para el futuro de Barcelona y este proyecto discurre entre el cruce de ambos. 
La Casa Bloc és un edifici racionalista d’habitatges socials previstos per als treballadors de les fàbriques de Sant Andreu, projectat pels arquitectes del GATCPAC al final de la Segona República. Abans de la inauguració, el règim franquista va fer que la majoria dels ocupants fossin uns altres: famílies de militars. Visa ha retratat l’última generació de llogaters que realment han habitat la Casa Bloc. L’empremta vital contrasta amb el pis 1/11, habilitat com a pis-museu i que representa l’estètica que havien imaginat els arquitectes del GATCPAC en el moment de la construcció.
El próximo jueves 21 de enero a las 19:30h se realizará en el espacio Mini Expos de Barcelona Visions una visita comentada a la exposición ‘Visitas y experimentos’, fotogramas, quimigramas, variantes y combinaciones de técnicas del fotógrafo Joan Teixidor.
Segons l’autor, aquest treball pretén mostrar una Barcelona apareguda en els seus somnis. Les imatges exposades són els reflexos d’aquesta il·lusió. Fotografies d’un impossible. Vans intents d’atrapar un somni. Un somni, una il·lusió, una ombra. Perquè tota la vida és ombra, i les fotografies, somnis són.
La mostra està formada per 130 imatges fetes amb el telèfon mòbil i tractades amb una aplicació que imita el format de les càmeres Polaroid.