El espacio Dotze Gats inaugura el próximo viernes 8 de abril a las 19:30h la exposición colectiva «Ojos de Chaouen».
La Asociación Nacional de Fotografía Analógica y la Asociación Chaouen Online realizan el primer evento conjunto después de la firma del convenio de colaboración que se llevó a cabo el pasado mes de junio durante la clausura y entrega de premios de la tercera edición del Festival Internacional de Fotografía de Chefchaouen 2015. En este marco, y para empezar, “Ojos de Chaouen” es una invitación a un nuevo acercamiento a través de la mirada de 22 fotógrafos marroquíes de la espectacular, cautivadora y mágica ciudad azul de Chaouen.
La muestra reúne los trabajos de Abdelgheni Meftah, Walid Nebkhout, Karim Khlifi, Achraf Mahmoud, Mohsin L’Rharnati, Bakr El Khzoum, Abdelhamid Affaghro, Hicham Seghiri, Houda El Bekkari, Anas Baaboa, Mohamed El Amrani, Mohamed Seghiri, Houda El Bekkari, Souhaila Al-Aghdass, Yassmine Khaddadi Y Daoue L’Makan Mezghan.
Fecha: Del 8 de abril al 6 de mayo de 2016
Lugar: Dotze Gats, C/ Olivera 18, 08004 Barcelona (mapa)
Precio: Entrada gratuita
Can Batlló inaugura el proper divendres 8 de abril a les 19h l’exposició col·lectiva «De Cognom Espoli».
El rostre humà és el portador dels trets i característiques que millor defineixen la nostra personalitat. Ens diferencia de les altres persones alhora que ens vincula a una espècie comuna. La mostra qüestiona el procés de construcció de la identitat individual, encarnada en aquests trets facials. L’artista descompon i fusiona diferents retrats per crear noves identitats, al·ludint així a la subjectivitat de la representació i a la intenció de modelar l’aparença.
No hi ha res al món comparable amb el rostre humà. És un terreny que un no es cansa mai d’explorar, un paisatge, ja sigui àrid o planer, d’una bellesa única. No hi ha experiència més noble, en un estudi, que la de constatar com l’expressió d’un rostre sensible, sota la força misteriosa de la inspiració, s’anima des de l’interior i es transforma en poesia.
La obra de Hiro Matsuoka es una representación teatral de la vida cotidiana. A pesar de ser instantáneas, las fotografías en blanco y negro del artista japonés evocan asociaciones de novelas y obras de teatro. Sin montajes ni manipulaciones digitales, nos muestran el mundo que nos rodea desde perspectivas sorprendentemente imaginativas. 
Sota una voluntat furtiva per retratar les sensacions humanes i el món que les influencia i les rodeja, Paià ens obre una porta cap al retrat més íntim de la persona. Mitjançant una estètica fortament marcada per la juxtaposició, l’acumulació i les particularitats detallades del cos –motiu predominant en la seva iconografia– es desvela una percepció hedonista alhora que melancòlica de la noció humana fruit de la voluntat per plasmar el sentiment pur de l’home, el qual s’acostuma a moure dins d’aquesta ambigüitat.
El projecte, que reuneix una sèrie de retrats d’estudiants de la Facultat de Belles Arts, té com a referent el treball “In the American West” de Richard Avedon. La reinterpretació de l’autora revisa certs aspectes tècnics com és l’ús de la càmera de gran format 4×5’, el blanc i negre, i l’ús del blanc com a element homogeneïtzador, així com d’altres aspectes conceptuals com ara la recerca de l’expressivitat fotogràfica a partir de les actituds corporals i la tensió de la mirada dels retratats. 
La joventut de Miserachs va coincidir amb una sèrie important de canvis històrics i culturals. A Espanya agonitzava l’autarquia de l’era franquista i amb ella l’economia es transformava i les fronteres s’obrien a nous mons. Amb la fi de la I Guerra Mundial naixien noves formes d’expressió que ja no tractaven “d’indagar com es podrien dir les coses, sinó simplement de dir-les perquè se sentia la necessitat de fer-ho, i de dir-les de la forma el més eficaç possible”. La fotografia assumia noves responsabilitats i en ella es despertaven interessos més socials i humanístics. És en aquest moment clau per a la fotografia en què “es consolida la noció moderna de reportatge fotogràfic” quan Miserachs pren inspiració d’alguns dels més destacats fotògrafs del moment com Francesc Català-Roca, Robert Frank i, molt especialment, William Klein. Miserachs va tenir també l’oportunitat de presenciar una de les exposicions fotogràfiques que suposarien un punt d’inflexió per al món de l’art en general i el seu en particular, «The Family of Man». Presentada al MoMA el 1955 sota el comissariat d’Edward Steichen consolidava i reafirmava aquesta nova mirada fotogràfica que creava un discurs dialèctic que partia d’un conjunt d’imatges per elaborar una narració argumentada. 
Les imatges fotogràfiques reproduïdes per contacte, s’han obtingut a partir de negatius antics rescatats de l’oblit i la destrucció, ressorgint de la foscor amb la seva història oculta i els moments viscuts que hi ha al seu darrere. Han estat exposades amb sol de Cadaqués dels mesos d’agost i setembre de 2015, i revelades amb barreja d’aigua corrent de Cadaqués i de mar de la platja del Colom.
«Tangibles» és un projecte que neix de dues inquietuds de l’autor: el pes del context en l’apreciació d’una obra d’art i la manera d’apropar-nos i comprendre els objectes d’un museu. Amb aquest propòsit «Tangibles» ha seleccionat un escenari singular: el curós procés de trasllat de les col·leccions del Museu del Disseny, del Palau de Pedralbes cap a la nova seu de la plaça de les Glòries. El projecte parteix de les visites que l’autor va fer a aquests espais entre setembre de 2013 i desembre de 2015.