El Centre Cultural Terrassa acull fins al 17 de setembre l’exposició «Carles Fontserè, photocitizen».
El nom de Carles Fontserè va associat al cartellisme de la Guerra Civil i l’exili republicà en els primers anys del franquisme. Menys coneguda, i no per això menys important, és la seva faceta com a fotògraf.
Iniciada a Nova York a la dècada de 1950, moment en què va descobrir aquest llenguatge que el portaria a elaborar més de 40.000 clixés no només de l’efervescent ciutat nord-americana, sinó també de Sant Francisco, Mèxic, Roma, París i Londres. També va fer petites incursions a Barcelona de retorn de l’exili. Territoris, tots ells, altament fotogènics en l’exercici de la fotografia documental i social. És a dir, en la pràctica d’un gènere fotogràfic que madura durant els anys de la segona postguerra mundial amb l’objectiu d’oferir una mirada renovada sobre la realitat socio-econòmica i política, aleshores en plena transformació, i apostar per un món més universalment humanitzat i cosmopolita.
En definitiva, un gènere dins del qual Fontserè s’introdueix per assimilar ràpidament tots els codis socials i estètics que hi anaven associats. Així doncs, les fotografies de Fontserè estan a l’alçada de les mirades d’autors internacionals com Henri Cartier-Bresson o, en particular de l’escola nova-yorkesa, Lewis W. Hine, Sid Grossman, Lisette Model o Robert Frank i, en clau catalana, a les d’Oriol Maspons, Leopoldo Pomés o Joan Colom.
Aquesta exposició revisa els inicis fotogràfics de Fontserè en el context d’una Nova York que ha esdevingut la capital internacional de la fotografia i veure així com l’autor es relaciona amb l’espai i les persones que l’habiten mitjançant l’assaig fotogràfic. Els milers de fulls de contacte, les «bad copies», i finalment, els positivats definitius que conserva i difon la Generalitat de Catalunya a través de l’Arxiu Comarcal del Pla de l’Estany, permeten observar el procés complet de treball.
L’autor elabora sobre l’imaginari visual de la metròpoli moderna al llarg de dues dècades i, en paral·lel, a les relacions que manté amb persones i institucions del món fotogràfic català, com Ramon Batlles, Guillermo Carroggio o la Sala Aixelà.
Malgrat els seus esforços, la impossibilitat d’editar una col·lecció de fotollibres amb Rafael Alberti, Octavio Paz o Camilo José Cela, com nombrosos fotògrafs fan per aquells anys a Espanya, empeny Fontserè a disseminar la seva obra mitjançant canals periodístics, com El Correo catalán, TVE i amb destacades exposicions, al seu retorn a Catalunya. Amb tot, la preservació del fons Fontserè posa de relleu la intensa dedicació de l’artista en la seva faceta de fotògraf i assagista social, tot enllaçant amb la genealogia de la fotografia documental i convertint-se en un representant de primer nivell d’allò que estava tenint lloc en el panorama fotogràfic internacional.
Data: Del 10 de juny al 17 de setembre de 2016
Lloc: Centre Cultural Terrassa, Rambla d’Ègara 340, 08221 Terrassa (mapa)
Preu: Entrada gratuïta
Un cementiri on ningú deixa flors. Uns nínxols que projecten imatges de brutalitat, de sirenes, d’incendis, d’edificis en ruïnes, de persones amb les mans enlaire, de vehicles plens de persones sense drets, de trens sense finestres cap a una destinació coneguda. Un monument sense símbols, que en si mateix els conté tots. Així és aquest Berlin, la ciutat que recorda els seus morts, i El Monument de l’Holocaust de l’arquitecte Peter Eisenman recull d’aquesta ciutat, l’estil arquitectònic racional per parlar dels seus morts.
Las ciudades con sus edificios envuelven nuestro espacio vital y lo transforman. Como la mayoría de la población mundial, que vivimos en este entorno, nos movemos guiados por la disposición de las calles y edificaciones. Pasamos mucho tiempo rodeados por el entorno urbano y como consecuencia, este “envoltorio” forma un escenario, el telón de fondo de la vida social. En este sentido, los edificios actúan como espacio psicológico y se convierten en mundos interiores, simbólicos de una realidad alternativa.
“The Castle” es un edificio construido por imágenes y está compuesto por cuatro partes. El primer capítulo, “The Dead”, se refiere a su moderno mito fundacional: los eventos que conducen hacia el ordenamiento de la Europa contemporánea. El segundo capítulo, “The Organizing Principles”, tiene que ver con cómo se articulan el poder y la autoridad que están en la base de las sociedades europeas. El tercero, “The Castle”, explora el edificio resultante, evidenciando sus elementos de separación y control. Finalmente, el cuarto y último capítulo, “At Twilight”, es a la vez una profecía y un llamamiento. Esta exposición acoge el primer capítulo, “The Dead”, y la publicación «The Castle», publicada por Dalpine.
La mostra recull una col·lecció de fotografies que pretenen transmetre un instant d’una societat diferent de la nostra. Intenten plasmar el caràcter de les persones i les situacions que sorgeixen durant el viatge. Les fotografies mostren escenes d’Etiòpia, Senegal, Vietnam i Myanmar, i ho fan amb un especial detall al retrat de les persones que conformen aquestes societats.
La mostra reuneix una selecció d’imatges que donen testimoni de l’època: les lluites socials, les reivindicacions, els paisatges urbans i els personatges de Barcelona a les acaballes de la dècada dels setanta.