La selecció de fotografies que configuren l’exposició «Begin Everywhere (John Cage)» reflecteix l’interès de Hannah Collins per la modernitat i el seu viatge a través del segle XX, i se centren en l’atelier de l’escultor Brancusi, que fou cedit a París amb la condició que la seva disposició interna continués sent la mateixa que quan ell vivia. El viatge de Brancusi a París, les pròpies imatges del seu treball i objectes, i les seves obres inconcluses estan col·locats com si hagués abandonat l’espai momentàniament i, no obstant, el context és l’espai d’un arquitecte en la trajectòria del qual destaquen edificis encara en funcionament.
Aquestes imatges es presenten junt amb una pel·lícula en time-lapse gravada a una fàbrica tèxtil abandonada del nord de França, prop de París que va arribar al seu apogeu de producció durant el segle XX. Amb el teló de fons del lapse de 24 hores a l’interior de la fàbrica La Tossée, rodat durant dues nits i dos dies, els residents de Roubaix reviuen els seus somnis. Tots els somiadors tenen alguna connexió amb Algèria i en els seus somnis sovint viatgen a llocs inabastables a la vida quotidiana – mentre un home sobrevola casa seva a Algèria, un altre somiador esdevé President de França, capaç d’alterar i canviar el país a voluntat. Els somnis se’ns revelen des de la intimitat nocturna, mentre veiem la fàbrica descuidada i abandonada. A mesura que la nit deixa pas al dia, el so, que és la única acció, ens guia a través de les nostres reaccions sobre el canvi lent del temps.
Data: Del 12 d’abril al 2 de juny de 2012
Lloc: Galería Joan Prats, Rambla de Catalunya 54, 08007 Barcelona (mapa)
Preu: Entrada gratuïta
La concepció estètica de Gomis consonava amb els moviments artístics més innovadors i amb la nova fotografia, però no fou fins a principi dels anys trenta que va començar a prendre part activa en els cercles artístics més avançats del país, en què desplegà una tasca important en la difusió de l’art modern. Va ser membre del consell directiu d’ADLAN (Amics de l’Art Nou, 1932-1936), juntament amb Joan Prats i Josep Lluís Sert. Durant aquest període va conèixer Joan Miró, amb qui mantingué una estreta col.laboració i una gran amistat. També fou un dels fundadors del Club 49 (1949), associació que durant la postguerra va tenir un paper important en la difusió de l’art nou, president d’Amics de Gaudí (1952) i impulsor i primer president de la Fundació Joan Miró de Barcelona (1972-1975).
«Té amargo» es un proyecto fotográfico que trata sobre las consecuencias de la ocupación marroquí del Sahara Occidental desde 1975, específicamente de víctimas de minas antipersona y guerra, situado en los Campos de Refugiados Saharauis de Tinduf, Argelia. El trabajo muestra la cotidianidad de la vida en este centro especial, con fotografías directas y contundentes sin descuidar la emoción y los sentimientos de las personas y lugares fotografiados. El reportaje refleja la realidad en su conjunto, con sus luces y sus sombras.