El centre cívic Pati Llimona inaugura el proper dijous 17 de gener a les 19:30h l’exposició “Quan un àngel et visita” de la fotògrafa Ana Esteban Alonso.
“Quan un àngel et visita” és una sèrie fotogràfica d’autoretrats que descriu el camí viscut a partir del moment en què a l’autora li diagnosticaren un càncer. És un exercici d’introspecció davant la càmera on es mostra l’evolució interior que va experimentar durant el seu guariment. Són imatges que, per sobre de tot, dignifiquen l’ésser humà en totes les seves dimensions, mostren la nostra força interior, enalteixen el nostre caràcter sagrat i acullen el nostre retrobament amb l’alteritat.
Data: Del 17 de gener al 7 de febrer de 2013
Lloc: Centre Cívic Pati Llimona, C/ Regomir 3, 08002 Barcelona (mapa)
Preu: Entrada gratuïta
Segons Luciana Tatia de M., “Renaud Monfourny és un fotògraf subversiu. A primera vista, podríem pensar tot el contrari. En una època en la qual la fotografia s’allibera totalment de la seva realitat material per passar a una corrent digital, Renaud Monfourny es dedica a tornar a situar-la en el pla del que és real i tangible. L’art fa crida a l’inconscient, al no-reprimit; fa despertar les sensacions primàries. En els seus retrats, l’artista ofereix una altra imatge de les celebritats fotografiades, de les quals s’ha esforçat a treure’n l’essència. Més enllà de les convencions socials i dels artificis de Photoshop, fa entreveure la persona que hi ha darrera del personatge.”
La muestra reúne veinticinco imágenes con las que el autor nos invita a caminar por una ciudad insomne y canalla; en constante movimiento, un paseo por diferentes metrópolis: Dublín, Londres, París, Estambul, Praga, Caracas, México DF, Berlín, Bogotá, Buenos Aires… desde los noventa a la actualidad; una urbe dentro de muchas urbes contemporáneas, al fin y al cabo esa que está en el imaginario del autor, esa que nunca sabes si llegar es volver o ir retornar.
“Colores de Asia” neix d’un viatge realitzat per l’Índia, Nepal i Laos que va fer que en 
“(de)Fault Lines” es el resultado de 5 años de investigación, por parte del autor, en torno al tema de la identidad y las modalidades de su representación, cuyo punto de partida es la consideración del fenómeno como un continuo proceso de identificación que está sujeto al juego de la historia y de las diferencias. Un proceso en el que tensiones psicológicas y fuerzas políticas, sociales y culturales convergen a plasmar en cada uno de nosotros una ‘idea de si mismo’ y que, metafóricamente, se refleja en la metodología de trabajo elegida y las propuestas visuales consiguientes.
El punt de partida de Van der Elst era simple. Va preguntar a les noies amb tota confiança: Qui ets en aquest moment, amb tota la teva bellesa i vulnerabilitat, i amb quina expressió miraries a aquella persona que va determinar qui ets ara o t’ha dut a aquesta situació actual. Moltes d’elles van confessar que van experimentar sentiments de pèrdua i que els resultava difícil confiar en algú de nou perquè en el passat la seva confiança va ser traïda.
Durant més de 25 anys els rebels de l’Exèrcit de Resistència del Senyor (Lord’s Resistence Army, LRA) s’han dedicat a segrestar nens a la frontera entre Uganda i Sudan, on se’ls entrena com a soldats i se’ls ensenya a utilitzar armes lleugeres per lluitar contra l’Exèrcit d’Uganda (Uganda People’s Defence Force, UPDF). La seva marca és tallar els llavis i les orelles dels que es creuen en el seu camí. Les nenes són utilitzades com esclaves sexuals. Joseph Kony, el líder dels guerrillers, anima els seus soldats a deixar embarassades tantes nenes com els sigui possible, per proveir la LRA amb una nova generació de “combatents”. Privats d’una educació i criats en una cultura de violència extrema, es veuen obligats a matar i segrestar més persones.
Trabajando siempre dentro del ámbito de la cotidianidad, la serie de Castro representa un juego visual, un vínculo entre imágenes que se complementan entre sí; ya sea nivel formal o conceptual. Existe así una sincronía, una cierta casualidad que une las situaciones, las formas, la luz y los sentimientos.
La mirada de Yosigo -la composició, el cromatisme, els elements escollits, etc.- és el que dota a la seva proposta d’una personalitat intransferible, totalment recognoscible per la seva forma de fer, que és sens dubte un dels requisits indispensables per diferenciar-se de la resta de les propostes artístiques i aconseguir això que tan petulantment sol utilitzar-se en el terreny literari i que es defineix com a ‘veu pròpia’.