L’Ateneu Barcelonès acull fins el 16 de juliol “Pròxims Visual”, una exposició audiovisual de Francesc Fàbregas i Xavier Mercadé que vol mostrar en imatges les diverses etapes de la música en directe a Catalunya, fent-nos reflexionar sobre l’estètica, la música, les bandes, els missatges, la tècnica, el públic i altres elements típics que es repeteixen, des de l’Ona Laietana a les primeres experiències festivaleres com el Canet Rock, fins als nostres dies amb Pròxims, i que de forma conjunta produeixen el moment màgic i irrepetible de la música en directe.
Francesc Fàbregas és un dels fotògrafs pioners en l’àmbit de la música popular del nostre temps a Catalunya. A principis dels setanta es van produir una sèrie de fets que van marcar la carrera d’en Francesc i del rock a casa nostra: d’una banda un jove promotor (Gay Mercader) va atrevir-se a portar artistes de primera fila del rock internacional, i de l’altra va néixer “Vibraciones” de la mà de l’Àngel Casas, l’octubre de 1974, la revista de referència del pop-rock amb criteri que va donar a la fotografia i la imatge gràfica una importància crucial (a imatge de Rock&Folk, la seva cosina germana francesa).
L’obra de Francesc Fàbregas en l’àmbit musical s’inicia justament amb les primeres experiències de directes a Catalunya, especialment com a fotògraf oficial de la primera edició del Canet Rock i transcorre durant totes diferents etapes musical del directe al nostre país (Ona Laietana, grans estadis, punk, perifèries, new wave, rock català, nova cançó catalana). També esdevé fonamental la seva implicació en projectes com a director i productor executiu de programes culturals, musicals i especials de Televisió de Catalunya, especialment l’Sputnik. Les imatges captades per en Francesc comprenen tota la història de la música en viu al nostre país.
Xavier Mercadé s’ha dedicat a captar tot allò que es mou a sobre els escenaris de tot Catalunya des de l’any 1984. Treballant a l’underground barceloní a principis dels vuitanta des de les pàgines del seu fanzine Voll-Ker, fins a formar part de l’equip fundador de la revista Enderrock l’any 1992. Les seves imatges reflecteixen els canvis socials i estètics que ha viscut l’escena musical del país, amb les seves evolucions i variants mostrant la riquesa estilística d’una escena en constant mutació i adequació als gustos que han imperat en cada moment.
Tots aquells que han volgut nadar contracorrent al marge de modes i etiquetes hi tenen cabuda a l’obra de Xavier Mercadé. Des de les primeres experiències d’edicions independents (Cacao Pal Mono, Claustrofobia, BB Sin Sed), passant pel punk i l’escena fes-t’ho-tu-mateix dels vuitanta (L’Odi Social, Subterranean Kids, Decibelios o Desechables), o pel naixement de les primeres estrelles del rock (Loquillo, El Último de la Fila, Los Rebeldes), o el boom del rock en català (Sopa de Cabra, Lax’n’Busto, Umpah-Pah, Sangtraït), o els camins recargolats de l’indie i el noise (Beef, Parkinson DC), o de l’efervescència del mestissatge (Dusminguet, Macaco, Color Humano), i l’aparició del concepte dels bandautors (Mazoni, Sanjosex, Roger Mas) fins arribar a l’esclat del nou pop-folk català (Manel, Els Amics de les Arts, El Petit de Cal Eril).
Data: Del 4 al 16 de juliol de 2013
Lloc: Ateneu Barcelonès, C/ Canuda 6, 08002 Barcelona (mapa)
Preu: Entrada gratuïta
El autor viajó allí por primera vez en enero del 2011, pero ese entorno pudo con su salud y apenas tomó fotografías. Curiosamente, la incapacidad de moverse, de abarcar, definió conceptualmente su trabajo. Pasaba mucho tiempo en casas y haimas observando sus actitudes, cómo viven esa condena, la condena del exilio, de la miseria, de la dependencia y de la impotencia. Le contaban cosas. Entendió lo que supone estar respaldado por cientos de iniciativas internacionales de cooperación y ayuda humanitaria, y tener que aceptar que, tras 38 años, uno de los desiertos más inhóspitos del planeta sea su tierra y patria.
Robert van der Hilst plasma en sus fotografías objetos cotidianos y escenas de la vida doméstica china. En estas representaciones llama poderosamente la atención la austeridad y la sensación nostálgica que de ellas emana. Parece como si el tiempo se hubiera detenido, depositando una fina capa de polvo sobre los objetos que los unifica cromáticamente.
El proyecto refleja la realidad de las personas que viven en Nicosia (Chipre), Belfast (Irlanda del Norte), Mitrovica (Kosovo) y Mostar (Bosnia y Herzegovina), cuatro ciudades que han experimentado violentos conflictos en los últimos años y que han dejado huella tanto en la sociedad actual como en el tejido urbano, quedando divididas en dos partes aisladas. El proyecto, desarrollado junto con el periodista Angelo Attanasio, refleja el miedo aún presente en estas comunidades pese a todos los esfuerzos que han llevado a cabo las organizaciones internacionales para lograr un entendimiento.
En un pequeño pueblo del sur de Inglaterra, existe un pequeño grupo de personas que siente una gran pasión por las mariposas y las polillas. No por su belleza, ni por sus colores, ni por sus movimientos, sino por todo ello. Conocen sus costumbres, sus nombres en latín. Coleccionan libros sobre ellas. Las observan y las catalogan. Incluso cultivan plantas que las atraen para así tenerlas más cerca. No entienden cómo algunos disfrutan cazándolas. “Butterfly Days” es una historia de amor entre hombres y mariposas.
La mostra recull una col·lecció de retrats de 29 personatges guardonats amb el