El proper divendres 29 de juny se celebra de 17 a 23 h la Fotofesta 2012, unes jornades fotogràfiques bianuals organitzades per l’Espai de Fotografia Francesc Català-Roca al Centre Cívic Golferichs que té com a objectiu impulsar i contribuir a l’exhibició, difusió, divulgació i circulació de produccions culturals en l’àmbit de la creació fotogràfica.
Amb un programa que inclou conferències, exposicions, tallers i projeccions de treballs recents dels noms que més sonen en el panorama fotogràfic del país, la Fotofesta es consolida com a referent. És una iniciativa que cobreix un buit en el món del llenguatge fotogràfic en una doble vessant: és un punt de trobada pels professionals del sector i un mecanisme de divulgació per al públic general.
Enguany la Fotofesta celebra la 7a edició amb una programació de fotografia documental i d’autor amb fotògrafs de la talla de Samuel Aranda, World Press Photo 2012; Walter Astrada, guanyador del World Press Photo 2010; Tino Soriano, fotògraf dividit entre la foto de viatges i el fotoperiodisme; o Laura Tarré, comissària d’exposicions de noms com Gervasio Sánchez. Durant la jornada també estaran presents els fotògrafs Txema Salvans, Diego Ibarra, Paola de Grenet, Alfonso Moral i Ricardo Cases.
La Fotofesta també vol ser un espai per a la promoció de nous fotògrafs. A través de l’espai de fotografia Francesc Català Roca, el Golferichs Centre Cívic genera un espai per a les noves creacions que tenen en la Fotofesta una plataforma per mostrar els seus treballs. També seran presents treballs de les escoles especialitzades en fotografia: Institut d’Estudis Fotogràfics, Barcelona Centre d’Imatge, la facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona, l’espai de fotografia Francesc Català Roca i GrisArt.
La jornada és oberta a tothom i l’entrada és gratuïta, algunes activitats requereixen inscripció prèvia.
Data: Divendres 29 de juny de 2012
Horari: De 17 a 23 h
Lloc: Centre Cívic Golferichs, Gran Via 491, 08015 Barcelona (mapa)
Preu: Entrada gratuïta
«Nacht und Nebel» pretén analitzar els vincles entre el document i l’ètica, en el cas concret de la fotografia com a testimoniatge del crim. El camp de Mauthausen (1938-1945) i les guerres contemporànies, exemplificades amb la Guerra de l’Iraq (2003-2010), són els marcs escollits per a aquest objecte d’anàlisi. Hi ha un conflicte existent entre la persona que disposa d’una càmera fotogràfica i el compromís ètic de testimoniar i denunciar els crims de guerra perquè els responsables puguin ser jutjats. El llibre aborda aquests temes, així com la democratització de la creació d’imatges, latent actualment gràcies a les noves tecnologies, que ha disparat totes les alarmes del poder. Depèn del compromís de la societat a salvaguardar els drets humans, que mai més se signi una ordre Nacht und Nebel que condemni els rebels a l’ostracisme.
