A partir del proper 7 de setembre, La Virreina Centre de la Imatge presenta una exposició d’homenatge dedicada al músic John Cage en el centenari del seu naixement.
L’exposició reuneix les obres d’Emanuel Pimenta (São Paulo, 1957), reconegut músic i compositor, però també arquitecte, fotògraf, escriptor i artista intermèdia que va conèixer Cage a la 18ª Biennal de São Paulo, el 1985, en què participaven tots dos. La mostra inclou la sèrie de fotografies que Pimenta va realitzar al loft de John Cage el 1988, un testimoni excepcional de l’entorn viscut per aquest compositor a Nova York i de la seva sensibilitat pel silenci de les coses, així com les 13 partitures de Pimenta creades en la realitat virtual, que mostren la complexitat del seu treball basat en càlculs matemàtics.
La mostra es complementa amb el film «MC 4.5», que reflecteix la profunda amistat i col·laboració que es va establir entre Emanuel Pimenta, John Cage i Merce Cunningham entre 1988 i 2008.
Data: Del 7 al 26 de setembre de 2012
Lloc: La Virreina Centre de la Imatge, La Rambla 99, 08002 Barcelona (mapa)
Preu: Entrada gratuïta
Por lo general el habitante llega a una simbiosis o adaptación con su espacio a ocupar, pero este proceso no está falto de presión ni de frustraciones, ya que no puede realizarse al 100%. En esta serie nos presenta una salida impracticable o imposible y nos demuestra la fricción entre el comportamiento natural del individuo y la compartimentación interna de su habitáculo. Simona no cesa en su búsqueda dentro de un espacio neutro de mobiliario sencillo que podría situarse en el piso de cualquiera de las personas con las que nos cruzamos a diario o que incluso nos puede resultar próximo al nuestro. Esta investigación sobre el espacio le lleva a tratar el reducido entorno del apartamento con entidad de paisaje, con una iluminación que transforma la escena y a su protagonista, en algo irreal pero a su vez cercano a la cotidianeidad del espectador al que fuerza a replantearse su relación con el entorno y los cambios de paradigma en la habitabilidad de los espacios.
Stéphanie Martin Petit és fotògrafa amateur i li agrada caçar detalls de tota mena. Es va enamorar de les persianes pintades de Barcelona i va començar a fer fotos cada vegada que es trobava amb un dibuix. A dia d’avui, té més de 1.000 fotografies d’art urbà fet sobre aquest particular suport que són les persianes, exclusivament de Barcelona. Són visibles només per les nits o durant els dies festius, en tot cas, quan la ciutat està adormida o en pausa. Exposar aquestes fotografies és un homenatge als autors dels dibuixos i als seus talents. És també un testimoni colorit i un crit pacífic cap a l’Ajuntament de Barcelona amb l’esperança que s’anul·li l’ordenança que multa als propietaris de persianes per encarregar un dibuix sobre elles.
A través de les seves fotografies, Djamal busca captar les actituds, els trets i les expressions que defineixen a les persones i mostrar tot allò que li fascina, que desperta la seva curiositat, que li emociona: la realitat d’un país i les seves gents, el dia a dia dels més propers, els colors, les llums, les simetries que l’entorn ens regala i que de vegades deixem passar sense tan si més no apreciar-les. Djamal, amb la seva fotografia, simplement, cerca estar més prop de les persones, de la seva realitat.
«Viejas historias de Castilla la Vieja» retrata el mundo rural del que proviene el protagonista, Isidoro, un mundo del que no logra desvincularse cuando emigra a la ciudad. Isidoro «tiene el pueblo en la cara». Sus modales y pensamientos campesinos dificultarán su dilución entre las multitudes anónimas de la ciudad y, al mismo tiempo, permitirán que su memoria rescate el universo del que proviene. El relato de Miguel Delibes, de natural y rica prosa, denota su profundo conocimiento del entorno geográfico que configuran los pequeños pueblos de la Meseta.