L’Espai de fotografia Francesc Català-Roca acollirà el proper dijous 13 de novembre a les 19.30 h una projecció entorn a la organització fotogràfica RUIDO, que aquest any celebra el seu 10è aniversari.
El públic tindrà l’oportunitat de veure una forma de treballar i d’entendre el món, un col·lectiu que treballa per una fotografia compromesa i social, que fomenta el debat i la participació i que fa de la fotografia una eina de reflexió i de transformació social.
Data: Dijous 13 de novembre de 2014
Horari: A les 19.30h
Lloc: Espai de fotografia Francesc Català-Roca, C/ Llançà 21, 08015 Barcelona (mapa)
Preu: Entrada gratuïta
En els darrers anys, Manresa ha aprofitat els seus viatges arreu del món per visitar escoles i retratar com s’eduquen els nens.
Belchite viejo és un poble fantasma alçat per la infàmia humana. Durant la Guerra Civil fou brutalment assetjat i, en poc temps reduït a un escenari esperpèntic i inhabitable. L’incomprensible de la guerra, la que taca l’ànima humana. Molta gent fou desposseïda brutalment del seu hàlit vital, quedant impregnat entre ruïnes en un dolor audible que encara pot arribar a sentir-se. Visitar Belchite és endinsar-se en un teatre mut pletòric de secrets amagats.
Mentre que el daguerreotip resultant de la primera sessió fotogràfica realitzada al pla de Palau —en un acte divulgat per mitjà de fulls volants i amenitzat amb una banda municipal— resta encara il·localitzable (malgrat l’esperança que realment algú l’hagi sabut guardar), després del sorteig a què va ser sotmès i que va guanyar la butlleta número 56, la tècnica del daguerreotip ha deixat múltiples exemples. Si bé les primeres imatges, fetes sota els auspicis de la Reial Acadèmia de Ciències Naturals i Arts de Barcelona, van ser daguerreotips escènics, les que han perdurat de manera majoritària són els retrats de personatges, que il·lustren l’aplicació de la nova tècnica al desenvolupament d’una nova indústria. 
Antoni Arissa va ser probablement el fotògraf que va aplicar d’una manera més interessant els principis de la Nova Visió al nostre país i és un dels fotògrafs de referència del segle XX. La progressiva implantació dels principis de la typophoto, promoguts per Laszlo Moholy-Nagy, va propiciar el naixement d’un nou llenguatge visual en el qual la fotografia es va convertir en la substituta del dibuix, renovant el disseny de cartells, llibres, revistes i diaris. Arissa, impressor d’ofici, treballant des de Barcelona, es va inserir plenament en aquesta tendència.
Aunque De Middel está considerada como una de las figuras más prometedoras de la fotografía contemporánea, el lenguaje que usa en su obra está más próximo al cine que al documental o a la fotografía artística clásica. Si bien comenzó su carrera como fotoperiodista, De Middel siempre se ha sentido atraída por los aspectos más excéntricos de la narrativa, huyendo de historias trilladas contadas de forma convencional. En su trabajo, la autora parte de sucesos reales pero incorpora elementos ficticios con la intención de que el espectador cuestione lo que ve.