El Centre Cívic Can Basté inaugura el próximo 3 de febrero a las 19h la exposición colectiva «Sehnsucht», comisariada por Hiro Matsuoka.

“Sehnsucht” es un proyecto artístico para reflexionar sobre el estado de ánimo de muchas personas durante el encierro de principios de año, que cambió nuestra vida de forma inesperada y brusca. Unas semanas después de la primera conmoción, noté que poco a poco empezamos a sentir incertidumbre emocional o psicológica sobre nuestro trabajo, nuestra vida y nuestro futuro. Entonces tomamos conciencia de lo que estábamos viviendo.

La confusión por la alteración de la vida cotidiana, la ansiedad de la existencia financiera y el deseo de la normalidad son algunas de nuestras reacciones mutuas al observar. Con un pequeño círculo de mis amigos, con los que mantuve contacto durante esos días de tensión, me gustaría dar una forma visual a tales condiciones de nuestras mentes.

Una constelación de diversas formas y técnicas de trabajo que los artistas de la fotografía alternativa reúnen, debe transmitir los puntos de vista individuales para encontrar la empatía. En este proyecto, también me gustaría intercambiar, discutir y desarrollar nuestras ideas con los demás, a pesar de las dificultades para reunirse en persona.

La muestra reúne los trabajos de Mike Crawford, Lluís Estopiñan, Juliana Gagné, Claus Dieter Geissler, Jeanne Grouet, Hiro Matsuoka, Mariana Mizarela, Patti Rose Rocha y Joan Teixidor.

Fecha: Del 3 de febrero al 19 de marzo de 2022
Lugar: Centre Cívic Can Basté, Passeig Fabra i Puig 274, 08031 Barcelona (mapa)
Precio: Entrada gratuita

La galería fotográfica il mondo inaugura el próximo 11 de febrero a las 19h la exposición «Genesis» de Andrei Farcasanu.

Genesis muestra el interés de Andrei Fărcășanu por observar, absorber, y luego, a través de su mundo interior, traducirlo en imágenes íntimas llenas de una profunda belleza minimalista. Representa también, un recorrido por la vida del fotógrafo: desde sus raíces del Este de Europa hasta su posterior residencia en el mediterráneo, Barcelona.

Su visión particular influida por experiencias y lugares vividos; la inspiración generada por la naturaleza representativa de la cultura balcánica mezclada con ideas de la filosofía occidental y oriental. Combinado con su interés estético por la pintura expresionista, la impresionista, la cinematografía de Tarkovski y también la fotografía metafísica y pictorialista. Las fotografías de Andrei están conformadas por composiciones con absoluta reducción de elementos, un recurso intencionado y de difícil ejecución que invita a la mirada pausada, contemplativa y poética, en la que surgen imágenes etéreas, intimistas, con el deseo de transmitir los profundos misterios del mundo que nos rodea.

La técnica fotográfica de positivado lith sobre papel mate cálido utilizada, es otro recurso que refuerza este propósito, y debido al proceso analógico empleado, presenta un color determinado y gran contraste, una calidad que nos remite a otras disciplinas como las artes gráficas o la pintura.

La exposición abarca una amplia selección de fotografías que a modo de trilogía incluye tres series: «The quiet sense of nature», «Timeless Interventions» y «Abyss» (esta última se presenta en primicia).

La intención final de la muestra es transmitir que todo lo que pasa en la vida del ser humano es válido, los diferentes episodios no se cancelan o enfrentan, sino que somos el resultado de todos ellos juntos.

Opuestamente a los preceptos matemáticos, en este caso : “1 más 1 no resulta 2 sino un 1 más grande y complejo” *

* basado en las palabras del personaje Andrei Gorchakov en la película «Nostalghia» de Andrei Tarkovski: “una gota y otra gota hacen una gota más grande, no dos”

(texto por Nadia García-Barbón a partir de conversaciones con el autor)

Fecha: Del 11 de febrero al 8 de abril de 2022
Lugar: Galeria fotogràfica il mondo, C/ Calàbria 178, 08015 Barcelona (mapa)
Precio: Entrada gratuita

Imaginart Gallery acoge hasta el 28 de febrero la exposición «La alegre marginación» de Humberto Rivas, una muestra de pequeño formato que reúne 15 retratos del fotógrafo en los que destacan los personajes marginales de la Barcelona canalla de finales de los años setenta y principios de los ochenta.

Humberto Rivas, si bien retrató a personajes ilustres, también puso el foco en los que vivían o daban vida al entonces llamado Barrio Chino, el Paralelo y el Barrio Gótico de Barcelona. El fotógrafo captó cómo pocos la realidad de los bajos de la capital catalana y en muchas ocasiones sus protagonistas son prostitutas, homosexuales, drogadictos, transexuales, vedettes y transformistas. Por todo ello, en las fotografías reunidas para la ocasión están el diseñador gráfico América Sánchez; la prostituta Mónica del Raval; Johnson, uno de los presentadores célebres del Molino; y Violeta la burra, icono transformista durante el franquismo, a quién Humberto Rivas dedicó un extenso reportaje y simboliza a la perfección a esa Barcelona marginal. En este sentido, el título de la muestra está tomado del artículo que Fernando Trueba dedicó al documental de Ventura Pons, Ocaña, un retrato intermitente.

Fecha: Del 25 de noviembre de 2021 al 28 de febrero de 2022
Lugar: Imaginart Gallery, Av. Diagonal 432, 08037 Barcelona (mapa)
Precio: Entrada gratuita

L’Arxiu Fotogràfic de Barcelona acull del 25 de novembre de 2021 al 22 de maig de 2022 l’exposició «Esteve Lucerón. La Perona. L’espai i la gent», que recull el projecte que el fotògraf Esteve Lucerón va desenvolupar a l’assentament barraquista de la Perona entre 1980 i 1989.

Situat al districte de Sant Martí i enderrocat abans dels Jocs Olímpics, la Perona va ser un dels darrers barris de barraques de la ciutat. El fotògraf, amb un compromís militant pels problemes socials, va fotografiar la quotidianitat d’aquella comunitat gitana a la perifèria de les perifèries.

L’exposició està integrada per 92 tiratges fotoquímics realitzats a partir dels negatius originals del fons fotogràfic de Lucerón. Es mostren també en un quiosc interactiu més de 100 fotos seleccionades d’entre el fons de 2.000 negatius i contactes que l’any 2017 Esteve Lucerón va donar a l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona.

Esteve Lucerón mai s’ha dedicat professionalment a la fotografia, però el seu reportatge constitueix una fita essencial del documental barceloní.

Data: Del 25 de novembre de 2021 al 22 de maig de 2022
Lloc: Arxiu Fotogràfic de Barcelona, Plaça Pons i Clerch 2 – 2ª planta, 08003 Barcelona (mapa)
Preu: Entrada gratuïta

La Fundació Foto Colectania inaugura el próximo 3 de diciembre a las 19h «Face Control», una exposición colectiva que reúne a más de 20 artistas, tanto consagrados como emergentes, cuyas obras giran en torno al control bidireccional que recae sobre el rostro: por un lado, el que cada persona ejerce sobre la forma como desea que se perciba su cara, y por otro, el que procuran ejercer las fuerzas de poder sobre nuestra identidad.

Comisariada por Urs Stahel, la exposición plantea una reflexión crítica y provocativa sobre las consecuencias sociales, políticas y culturales derivadas de este control.

En la muestra confluyen distintas aproximaciones al tema, desde la obra de reconocidos autores como Diane Arbus, Thomas Ruff o Richard Hamilton, a las nuevas prácticas creativas resultantes de la intersección con las nuevas tecnologías, como son las de Trevor Paglen, Broomberg & Chanarin o Shu Lea Cheang, pasando por las de artistas emergentes, y propuestas extraídas directamente de internet y las redes sociales.

La historia del rostro comienza con las máscaras de la Edad de Piedra y termina con los rostros producidos por los medios de comunicación modernos. En su libro Faces: una historia del rostro, el famoso historiador del arte Hans Belting descubrió en las máscaras de teatro, en las expresiones faciales de los actores, en el retrato, en la fotografía, en el cine y en el arte contemporáneo, los múltiples intentos de apoderarse de la cara. Y al hacerlo demostró, simultáneamente, el fracaso permanente en representar la vida del rostro y del yo.

Aunque la vida es en última instancia irrepresentable, sigue siendo resistente a todas las normas y clichés, abriéndose paso en la imagen una y otra vez, especialmente a través del rostro. Esta condición ha aumentado drásticamente en los últimos años.

La exposición «Face Control» quiere afrontar esta situación siguiendo dos líneas: la primera, a través del creciente control del rostro desde el exterior, los perpetuos intentos de ganar control político o económico sobre las personas a través de la medición, el reconocimiento y el registro de caras por sistemas como la Inteligencia Artificial. La segunda, a través del control del rostro desde dentro: impulsados por las representaciones en las redes sociales, queremos lograr un control lo más completo posible sobre cómo aparecemos en el retrato fotográfico o videográfico. Para ello, estamos dispuestos a hacer casi cualquier cosa para optimizar radicalmente nuestros rostros. Incluso si, al final, podemos parecer iguales a los demás.

Fecha: Del 3 de diciembre de 2021 al 20 de marzo de 2022
Lugar: Fundació Foto Colectania, C/ Passeig Picasso 14, 08003 Barcelona (mapa)
Precio: Pago

La Biblioteca Esquerra de l’Eixample-Agustí Centelles inaugura el proper dilluns 8 de novembre a les 19h la quinzena edició de «Fotointerpretacions», un projecte de creació basat en la relació entre la fotografia i la literatura. En aquesta nova edició s’exposa el projecte «Quan tot s’ensorra», on les fotografies d’Anna Surinyach dialoguen amb el text del llibre «Cuando todo se derrumba», d’Agus Morales.

És legítim comparar una crisi nutricional a Sudan del Sud amb els pitjors moments de la pandèmia a Catalunya? Per decència o per xenofòbia, hem decidit no fer-ho. La dimensió de la catàstrofe sempre serà diferent: la xifra de morts, el privilegi, l’oportunitat de començar de zero. Aquest és un món desigual, però quan tot s’ensorra hi ha una resposta universal.

«Quan tot s’ensorra» és una exposició sense fronteres que es fixa en persones i col·lectius quan s’enfronten a una emergència. Està basada en un llibre amb el mateix títol que recorre hospitals i tanatoris de Catalunya durant la pandèmia de covid-19 i que hi traça paral·lelismes amb altres crisis globals. Les fotografies d’Anna Surinyach van ser fetes a llocs com Nigèria, el Txad, Sudan del Sud, Colòmbia, Grècia, Mèxic, la República Centreafricana, Sierra Leone, Senegal, la República Democràtica del Congo, Bangladesh o la mar Mediterrània, però no busquen la fragmentació, sinó que segueixen la intuïció que tot és un mateix escenari. El dolor, la reacció a l’adversitat i l’esperança queden fixats en un discurs que transcendeix la geografia.

Ara que hem descobert què és una emergència sanitària, podem intentar copsar els desastres humanitaris sobrevinguts que parlen de la vulnerabilitat de l’ésser humà. Si entenem això, potser podrem entendre moltes coses que expliquen com funciona el món.

Data: Del 9 de novembre al 21 de desembre de 2021
Lloc: Biblioteca Esquerra de l’Eixample-Agustí Centelles, C/ Comte d’Urgell 145, 08036 Barcelona (mapa)
Preu: Entrada gratuïta

La Virreina Centre de la Imatge inaugura el divendres 15 d’octubre a les 19 h l’exposició «Ça-a-eté? Contra Barthes» de Joan Fontcuberta.

Walter Benjamin a part, l’assaig sobre fotografia més citat a la història és sens dubte La càmera lúcida. Es tracta de l’últim llibre de Roland Barthes, publicat molt poc abans de la seva mort. Entre la mirada poètica i la reflexió teòrica, Barthes hi desplega conceptes clau, com els de punctum i studium, que des d’aleshores s’han incorporat al patrimoni de la crítica fotogràfica. En un dels passatges més significatius hi trobem una altra idea cabdal: “En la fotografia no puc negar mai que la cosa ha estat allà. Hi ha doble posició conjunta: de realitat i de passat. I com que aquesta restricció no existeix més que per a ella mateixa, cal considerar-la, per reducció, l’essència mateixa, el noema de la Fotografia. El que intencionalitzo en una foto […] no és ni l’Art ni la Comunicació, és la Referència, que és l’ordre fundador de la Fotografia. El noema de la Fotografia serà, doncs, ‘Això-ha-estat’ [Ça-a-été].”

Aquest ça-a-été constitueix el suport ontològic del valor documental de la fotografia: sense la certesa que “allò estava allà”, tot testimoniatge visual queda deslegitimat. Per tant, pot resultar profitós analitzar instantànies fotoperiodístiques a la llum d’aquest criteri. Per exemple, com a cas d’estudi, prenguem l’arxiu fotogràfic de la desapareguda revista mexicana Alerta, un tabloide dedicat a successos de sang i fetge, allò que a Llatinoamèrica s’anomena “nota roja”. Fent un cribratge sorprèn que aparegui amb tanta freqüència el patró iconològic del gest d’assenyalar: algun personatge que surt a la imatge (una víctima, un testimoni, un “expert”, etcètera) apunten amb el dit algú o alguna cosa de la composició per fixar-hi bé l’atenció. Es tracta de situacions teatralitzades i artificials, en les quals queda clar que el model segueix les instruccions del repòrter, però que evidencien la pretensió d’aplicar, de manera tan ingènua com rudimentària, el principi del ça-a-été per partida doble. Assistim a un efecte d’indexalitats superposades: la inherent a la fotografia i la del dit (l’índex) que assenyala. Tant l’objectiu de la càmera com el dit focalitzen la nostra percepció cap a alguna cosa que ha passat. Però la posada en escena és tan ingènua, rudimentària i postissa que, en comptes d’emfatitzar, el que fa és problematitzar el valor probatori de la càmera, sobretot en un gènere com el de la fotografia forense i de successos, que s’hauria de caracteritzar justament per un tractament asèptic, desretoritzat, de la informació.

Potser Barthes, fascinat per la teatralitat a la qual havia dedicat també estudis entusiastes, va voler passar per alt aquesta deriva: “Què és la teatralitat? —es preguntava en 1971—. No és decorar la representació, és il·limitar el llenguatge.” Molt bé, però aleshores el ça-a-été deixa de ser garantia d’objectivitat per esplaiar-se en l’escenificació. De fet, una escenificació triple, perquè tota fotografia implica la posada en escena de l’objecte, de la mirada i del mateix dispositiu fotogràfic. És de la conciliació d’aquestes posades en escena que en surt el llenguatge. Podem no limitar-lo, podem conferir-li tota la llibertat abastable, però a costa d’incomplir el contracte de versemblança.

Desemmascarat per la gesticulació sobreactuada dels dits acusadors o mostratius, descobrim que el noema preconitzat per Barthes és mes una operació de teatralitat que de referència. “Això ha estat”, sí, però què és el que ha estat realment? És imperatiu preguntar-ho quan no hi ha espontaneïtat sinó construcció. Però el pitjor de tot és que la fotografia, per ella mateixa, ens diu ben poca cosa de l’“això”. Ben poca cosa mes enllà del decorat i la disfressa.

Data: Del 15 d’octubre de 2021 al 16 de gener de 2022
Lloc: La Virreina Centre de la Imatge, La Rambla 99, 08002 Barcelona (mapa)
Preu: Entrada gratuïta

La Virreina Centre de la Imatge inaugura el divendres 15 d’octubre a les 19 h l’exposició «Da zero» de Guido Guidi.

Guido Guidi és una figura clau en la renovació de les pràctiques fotogràfiques que s’inicia als anys seixanta. La seva obra ocupa un lloc fonamental en la reflexió entorn del paisatge contemporani, l’urbanisme i l’arquitectura, així com sobre el mitjà fotogràfic. Autor extraordinàriament prolífic, Guidi no ha deixat d’interrogar-se sobre l’acte de veure mitjançat per la càmera. Un qüestionament que s’ha anat desplegant a través d’un intens diàleg entre la fotografia, amb les seves històries i les seves materialitats, i allò que es decanta en els seus marges, en els intervals semiurbans de la província o en les zones ignorades del paisatge postindustrial.

A través de més de dues-centes cinquanta fotografies, aquesta exposició de caràcter retrospectiu —la més àmplia dedicada a Guidi fins avui— recorre la seva trajectòria des de les primeres preses, realitzades amb tan sols quinze anys, fins als seus projectes més recents, atenent diferents moments de la seva carrera essencials per a conèixer l’abast del seu pensament visual. De manera irreverent a vegades, tàcitament en la major part dels casos, el seu treball ha subvertit alguns llocs comuns sobre on fotografiar o com està estipulat mirar, una certa normativitat del veure. Mitjançant presumptes errors, d’enquadraments inusuals i, sobretot, de la insistent orientació cap a les zones imprevistes del que és suposadament anodí, Guidi ha dut a terme la seva proposta fonamentada en una fotografia com a procés de comprensió, sempre obert al que sorgeix de l’experiència viscuda durant la presa, així com a les múltiples lectures que puguin gestar-se a partir de la seqüenciació que adopti la imatge fotogràfica en publicar-se.

El títol de l’exposició, «Da zero» [De zero], no només al·ludeix a la precocitat dels seus primers treballs, sinó que també fa referència —en ressonància amb els escrits de Roland Barthes sobre el grau zero de l’escriptura— a una recerca constant sobre el que posa en marxa una fotografia i allò que la fa possible. Tornant innombrables vegades al mateix lloc per escrutar el present des de l’atenció als més mínims detalls, observant les variacions més ínfimes, l’obra de Guido Guidi s’ha enunciat progressivament a través d’una modalitat expressiva més propera a la interrogació i al tanteig que a l’afirmació, de manera que ha obert un camp de reflexió insospitat allà on menys s’espera; en els intersticis del que sabem. Un procés que, distanciant-se d’una idea reductora de la imatge fotogràfica com a substitut vicari de l’experiència, proposa pensarla com a espai vital d’observació i imaginació potencial.

Amb el propòsit de donar a conèixer en profunditat l’obra de Guidi, l’exposició dibuixa una àmplia constel·lació, incloent-hi els seus treballs inicials en blanc i negre realitzats durant l’adolescència (1956-1957); les experimentacions que cobraran importància a partir dels anys seixanta, com les articulades entorn de les seves «diacronies» (1969-1970), o la sèrie sobre la noció de façana (1971-1982), així com diverses fotografies fetes entre 1975 i 1981 que s’exposen ara per primera vegada.

«Da zero» també aplega obres en color realitzades en 6×6 a inicis dels anys vuitanta, entre les quals destaca «Preganziol» (1983), i dedica la selecció més àmplia al format que des d’aleshores caracteritza majoritàriament la seva pràctica: el 20 x 25, que comença a utilitzar durant les exploracions que fa al llarg de la Via Emilia i la Strada Romea, així com als territoris industrials de l’Emília-Romanya i el Vèneto.

Com reflecteix en els seus llibres, les recerques més personals es troben estretament relacionades amb projectes sorgits d’encàrrecs públics, com ara els resultants de la seva col·laboració amb l’IUAV (Istituto Universitario di Architettura di Venezia) —en aquest cas, els dedicats a l’habitatge social INA-Casa (1999) i ATER (2002)—, o per invitació del Canadian Centre for Architecture (CCA) de Montreal, que va donar origen a una llarga recerca sobre la Tomba Brion, de Carlo Scarpa, que es perllongaria durant un decenni (1997-2007). Les notes de treball d’aquest projecte, exposades en facsímil, poden llegir-se per primer cop traduïdes al català.

Dins d’aquest conjunt d’obres, fruit de l’interès constant que té pels espais de la seva pròpia quotidianitat, també destaquen les fotografies derivades de la tasca que va fer com a docent, les quals marquen tant un temps compartit amb els alumnes com els espais de transmissió del saber que, en el seu cas, han estat especialment vinculats a la Universitat de Venècia i a la Facultat de Belles Arts de Ravenna, així com als tallers de fotografia organitzats pel Centro di Ricerca e Archiviazione della Fotografia (CRAF) de Spilimbergo, o per l’associació Linea di Confine, creada el 1990 per Guido Guidi, Paolo Costantini i William Guerrieri; una plataforma des de la qual duran a terme un programa editorial i pedagògic fonamental per a la renovació de la cultura fotogràfica italiana. D’altra banda, si l’àmbit geogràfic de la seva exploració ha estat en gran mesura circumscrit als territoris de l’Emília-Romanya i el Veneto, «Da zero» també permet conèixer treballs més recents, com ara els desenvolupats a Sardenya, o altres de menys difosos o inèdits, com el que realitza durant el seu primer viatge a Espanya el 1981, o el que dedica als paisatges de la ciutat difosa que s’estenen entre els centres urbans al llarg d’una antiga ruta de peregrinació que enllaçava Sant Petersburg amb Finisterre, recollit en el seu projecte «In Between Cities. Un itinerario attraverso l’Europa 1993-1996».

Completen aquesta selecció de fotografies totes les monografies de Guido Guidi fins avui, així com diverses publicacions corals sorgides de la tasca promoguda per Linea di Confine i la projecció d’un vídeo creat amb motiu d’aquesta exposició.

Data: Del 15 d’octubre de 2021 al 16 de gener de 2022
Lloc: La Virreina Centre de la Imatge, La Rambla 99, 08002 Barcelona (mapa)
Preu: Entrada gratuïta

La fundación Photographic Social Vision organiza por decimoséptima ocasión la exposición de fotoperiodismo más reconocida a nivel mundial, que reúne las obras ganadoras del concurso de fotografía y narrativa digital World Press Photo.

La exposición presenta todas las fotografías y las piezas multimedia premiadas, en su mayoría inéditas en nuestro país, que han sido escogidas por su excepcional calidad visual y ofrecen distintas perspectivas acerca de la actualidad global.

Este año, cuatro fotógrafos españoles figuran entre los galardonados: el barcelonés Luis Tato, el vasco Aitor Garmendia, el extremeño Jaime Culebras y la valenciana Claudia Reig Valera. Tambien ha sido galardonado el argentino residente en Barcelona Pablo Tosco.

La experiencia de Barcelona va siempre más allá de la mera observación de las obras ganadoras al complementarse tanto con un cuidado programa de actividades paralelas abiertas al público que profundiza en las temáticas de los proyectos ganadores y genera debate, con visitas guiadas online a través de Filmin (en abierto para suscriptores y en alquiler para no suscriptores de esta plataforma) y también con una serie de visitas comentadas presenciales, dirigidas a escuelas, empresas y público general, que enriquecen la comprensión de la muestra e ilustran acerca de los valores y retos del fotoperiodismo actual.

Fecha: Del 11 de noviembre al 12 de diciembre de 2021
Lugar: Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), C/ Montalegre 5, 08001 Barcelona (mapa)
Precio: Pago