Entre el 5 i el 18 de novembre se celebrarà a Barcelona una nova edició de Photogenic Festival, una aposta per la fotografia emergent que pretén promocionar i visibilitzar propostes fotogràfiques de qualitat apropant-se al gran públic.
Aquesta iniciativa vol oferir l’oportunitat als fotògrafs/es emergents i nous talents de formar part d’una ruta expositiva que serà l’eix d’aquest festival. A cada autor/a se li assignarà un comerç o local on exposarà la seva obra durant les dues setmanes de duració del festival,
El festival convida a totes les persones interessades que tinguin obra per mostrar a participar en el mateix. El termini per presentar els vostres projectes acaba el 16 de maig. Podeu consultar les bases de la convocatòria a la web del festival.
Aquest any el jurat del festival està compost per Michele Curel, fotògrafa professional i expresidenta de l’Associació de Fotògrafs Professionals d’Espanya, Jordi Serchs, director de l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona, i Ouka Leele, premi nacional de fotografia 2005.
Si voleu estar al dia de totes les novetats que vagin sorgint entorn d’aquest festival us recomanem que us feu fans de la seva pàgina a Facebook.
Los alimentos que cultivan están contaminados por Cesio 137 y Estroncio 90, y son consumidos a diario por los habitantes de estas zonas, haciendo que los isótopos radiactivos se depositen en sus cuerpos gradualmente. Esta situación provoca una inmensidad de casos de niños con enfermedades mentales, personas que sufren de problemas de tiroides, leucemia y otros cánceres, problemas cardiovasculares o respiratorios, entre otros.
Bisbal ens presenta la fotografia com a contemplació, com a forma vital d’aproximació i descoberta de l’entorn. Entesa en aquest sentit, la fotografia és una pràctica lenta que li permet prendre contacte amb la realitat i el present. Espai, temps, buit i ple, així com les relacions que s’estableixen entre ells a partir de la influència de la llum que els determina i modifica contínuament són els protagonistes dels seus projectes. L’apreciació de variacions i moviments mínims articulen el seu llenguatge que enfoca sobre aspectes que poden passar inadvertits per reflexionar sobre la percepció.
Una dona emmascarada s’exposa en la densitat del Hong Kong més poblat. Interactua amb qui gosa mirar-la. Hi ha qui dissimula, hi ha qui la intueix, algú s’espanta o la rebutja… La màscara ha envellit i això la fa menys artificiosa. Protegida pel làtex facial, la dona s’exhibeix. Del carrer a l’interior, del dia a la nit. La ingerència de conèixer els “homes gàbia” la pertorba fins al punt de sotmetre’s a dominis i captiveris. Aconsegueix fugir cap als nous verds territoris del Hong Kong desconegut, furonejant rastres de vides abandonades. Ara és ella qui escorcolla. I els objectes trobats, de la Xina ancestral, li revelen la necessitat de dur altres capteniments a Xangai. Res conclou, tot continua…