El próximo jueves 19 de noviembre a las 19:30h se inaugura en el centro cívico Guinardó la exposición «To be or not to be… a guiri», la primera exposición del colectivo Focus BCN.
Desde hace años una nueva especie está colonizando la ciudad condal: el guiri. Hoy en día el turista está en el punto de mira de muchos barceloneses. “Por su culpa”, no podemos andar por las aceras de la Sagrada Familia sin ahogarnos en un mar de audioguías y la Rambla se ha convertido en un parque de atracciones. “Tourists go home!” como dicen algunos carteles colgados en la ciudad.
Pero… ¿la culpa de todo la tiene el turista? En el marco de un proyecto fotográfico documental sobre el turismo en Barcelona, el equipo de Focus BCN ha decidido que, antes de emitir cualquier juicio, era importante ponerse en la piel del presunto culpable dando una vuelta en el bus turístico de la ciudad y también estudiándolos en su ámbito natural. To be or not to be a guiri? Esa es la cuestión…
La muestra reúne los trabajos de Emilio Gómez, Astrid Jacomme, Muntsa López, Maite Lorés, Cristina Martínez, Meme, Gemma Maria Mora, Miguel Sánchez y Miquel Solanellas.
Fecha: Del 19 de noviembre al 1 de diciembre de 2015
Lugar: Centre Cívic Guinardó, Ronda Guinardó 101, 08041 Barcelona (mapa)
Precio: Entrada gratuita
El 2001 Prats va patir una greu lesió neurològica que el va deixar en cadira de rodes. Es va haver d’adaptar a una nova forma de fotografiar al carrer, ideant un sistema per subjectar la càmera al xassís de la cadira i fotografiar mitjançant un disparador remot. Durant el seu ingrés hospitalari, va escriure i fotografiar un diari personal. Però ara ha perdut aquest diari i en un intent de trobar-lo, l’autor ha realitzat un camí de tornada al lloc on va patir la lesió, al lloc d’origen, on tot va començar i canviar alhora. I allà ha tornat a enfrontar-se a les mateixes emocions que fa 14 anys, però des de l’altra banda, com en un mirall on es veu reflectit.
“No hay luz sin oscuridad” és el resultat de mesos fotografiant el carrer en un intent de comprendre certs aspectes personals, i de compartir aquestes fotografies amb Maria J. Sánchez, una persona afectada per un Trastorn Límit de la Personalitat. Es van establir paral·lelismes molt estrets entre el que ella sentia mentalment i entre el que Prats fotografiava, i ha existit una forta implicació emocional, tant pel dolor que sent aquesta persona a causa del seu trastorn, com per les experiències passades de l’autor.
En els últims dos anys el futur de Myanmar ha experimentat un inesperat gir positiu, a pesar que les veritables perspectives d’estabilitat i democràcia segueixen sent encara incertes. Avui, Myanmar es troba, sense cap dubte, en un moment crucial. Amb les eleccions parlamentàries que tindran lloc al novembre de 2015, i per primera vegada des del cop d’estat del General Ne Win en 1962, el país podria finalment tenir una possibilitat d’establir una democràcia autèntica. Seguint l’ona de reformes més o menys reals, escomeses pel govern des de 2011, el parlament ha acordat revisar la constitució escrita pels militars. Això és condició sine qua non perquè les eleccions d’aquest 2015 siguin realment lliures i justes. Aquesta reforma constitucional permetria als birmans triar a qui vulguin, estimularia la reconciliació nacional i protegiria els drets humans que sota l’anterior junta militar estaven entre els pitjors nivells del món.